Comunicat

El mes de desembre del 2014, 5 treballadors de betevé subcontractats per Antena Local i 7 treballadors de betevé subcontractats per BCNAudiovisual van interposar demandes per cessió il·legal de treballadors contra ICB i les empreses que formalment els contractaven. Aquestes demandes es van produir després d’anys de converses i reunions amb Lavinia (BCNAudiovisual), ICB, govern i resta de grups de l’Ajuntament, per intentar posar fi als concursos públics cada 4 anys i als contractes d’obra i servei vinculats. Un sistema que precaritzava les condicions laborals dels treballadors de betevé.

El que el 2014 eren 12 demandes, actualment ja en són més de 170. D’aquestes demandes ja hi ha dues sentències del Jutjat Social, i totes dues confirmen que hi ha cessió il·legal de treballadors i que, per tant, s’ha estat en una situació de frau de llei durant els més de 20 anys d’aquesta casa. Cal afegir-hi que una de les dues sentències ja ha esdevingut ferma després que el TSJC hagi confirmat la cessió il·legal de treballadors. El tribunal també ha fixat unes condicions salarials que s’equiparen amb les dels treballadors de l’Ajuntament, i que en el cas d’un ENG, són un 40 % superiors al que actualment cobra un redactor subcontractat per BCNAudiovisual. La diferència és encara més alta en el cas dels treballadors d’Antena Local i els de districtes.

Arran de les primeres demandes que es van presentar, ICB va començar a aplicar canvis en el funcionament diari de betevé per mirar de dissimular la cessió il·legal. Es van canviar les adreces de correu de la plantilla, que fins el moment eren @btv.cat i van passar a ser @bcnaudiovisual.cat; es va fer que els directors d’àrea d’ICB deixessin de donar ordres directes als treballadors, i, fins i tot, es va requerir que l’empresa adjudicatària del darrer concurs, el del 2015, hagués de pagar un lloguer a ICB per l’ús de les instal·lacions de betevé. També es va cedir el material de rodatge, propietat d’ICB, a l’empresa adjudicatària.

Tots aquests canvis van indignar la plantilla i van provocar una onada de demandes per cessió il·legal de treballadors. Arran d’això, ICB/Ajuntament va decidir crear una mesa de negociació l’abril del 2016 per mirar de trobar una solució negociada al conflicte. Un fet que, sense la pressió de les demandes, mai no s’hauria produït.

Fa més d’un any que mantenim reunions, que han anat marcades a ritme de sentències judicials. ICB ens va demanar que mentre negociéssim ajornéssim judicis de treballadors, i així ho hem fet amb nombrosos casos, com a gest de bona voluntat i amb la intenció d’afavorir un acord pactat.

La nostra reclamació inicial era la internalització de tots els treballadors que fem possible betevé i que s’equiparessin les nostres condicions laborals i salarials amb les dels treballadors de l’Ajuntament, tot plegat referendat en un conveni propi de betevé.

Inicialment ICB només oferia la internalització de 163 treballadors i en deixava els de programes i de districtes fora, i un increment salarial de l’1%. L’oferta es va rebutjar perquè no incloïa tots els treballadors i perquè era econòmicament molt inferior a la que el jutge ja havia reconegut per sentència, amb increments de fins al 40% per a alguns dels treballadors. Tot i això, des del comitè vam fer un esforç i vam presentar una nova proposta. Vam rebaixar l’increment salarial que demanàvem a un 25% per afavorir que s’internalitzés la totalitat dels treballadors.

El 17 de maig els companys d’Antena Local que havien presentat la primera demanda i que van ser acomiadats, van tornar a treballar a betevé, ara formalment contractats per ICB. Es va complir així la sentència del Jutjat Social número 14, que va reconèixer la cessió il·legal i que els atribuïa un sou que en el cas d’un ENG és un 40 % superior al que tenen els treballadors de BCNAudiovisual d’aquesta categoria. Aquesta sentència va esdevenir ferma després de la resolució del TSJC.

La setmana passada ICB/Ajuntament ens va convocar a una reunió en què ens van fer entrega d’una oferta tancada, sense dret a rèplica. Ens proposaven internalitzar la totalitat de la plantilla amb un increment salarial del 12 %. També passar de la jornada actual de 40 h a 37,5 h, que és la que tenen els treballadors d’ICB, i ampliar el nombre de dies personals dels 3 actuals a 4 per Nadal i 4 per Setmana Santa. Aquestes dues últimes propostes es durien a terme de manera esglaonada en dos anys. L’acceptació d’aquesta proposta suposaria subrogar el pacte actual que tenim amb BCNAudiovisual i estava condicionada a la retirada pràcticament total de demandes que tenim presentades per cessió il·legal. També se’ns va dir que es tractava d’una proposta final i que, en cas que fos rebutjada, es passaria a internalitzar només 177 treballadors de BCNAudiovisual amb les condicions actuals a partir de l’1 de novembre.

Ahir dijous a la tarda es va portar aquesta proposta de l’empresa a l’assemblea de treballadors. 36 treballadors hi van votar a favor i 155, en contra.

Entre els treballadors que han interposat demandes, el resultat va ser de 15 persones favorables a la proposta de l’empresa i, per tant, de retirar les demandes, i de 132 treballadors contraris a aquesta proposta. Entre els treballadors que no han presentat demandes 21 persones es van mostrar favorables a la proposta i 23 la van refusar.

Analitzats aquests resultats, és clar que l’assemblea de treballadors ha rebutjat per amplíssima majoria la proposta tancada de l’empresa. Escoltant les opinions formulades durant l’assemblea resulta evident que s’ha considerat del tot insuficient per diverses qüestions. D’una banda, es va lamentar que fos una proposta no negociable en què el comitè d’empresa no va tenir res a dir. També es va considerar poc detallada, ja que no dona resposta a moltes preocupacions dels treballadors, com ara si es posarà fi als contractes precaris (actualment hi ha gent que no té ni de lluny 40 hores setmanals, amb casos flagrants de treballadors amb menys de quatre hores al dia i jornada partida) o si es tindrà en compte l’antiguitat i si es pagaran triennis. Tampoc no es comparteix el fet que calguin dos anys per aplicar algunes de les condicions de què ja gaudeixen els treballadors d’ICB. I es va considerar insuficient la proposta d’increment salarial d’un 12 %. No s’acosta, ni de lluny, als nivells retributius que actualment perceben els treballadors d’ICB.

Volem recordar que durant 4 anys els treballadors subcontractats de betevé hem tingut els increments de l’IPC congelats, fet que ha suposat una pèrdua d’un 9 % de poder adquisitiu. A més, durant prop de dos anys, vam tenir una reducció de sou en algunes categories de fins al 10 %. Això mentre l’Ajuntament tancava l’any amb beneficis de prop de 100 milions d’euros. Tot plegat, fa que la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors d’aquesta casa se situï al voltant d’un 20 %.

Volem destacar que el resultat d’ahir no és un rebuig a la via negociada, sinó a una proposta tancada i insuficient. Esperem, per tant, que ICB/Ajuntament recapaciti i que puguem asseure’ns de nou a negociar un acord més just, que posi fi a anys de precarietat i que equipari les nostres condicions amb les escales salarials de l’Ajuntament, on, de fet, fa anys que treballem.

 

Comitè de Treballadors de BCNAudiovisual i representants dels treballadors d’Antena Local i Districtes

sombtv@gmail.com

Anuncis

Rebuig dels treballadors a la proposta de l’Ajuntament per a betevé

L’assemblea de treballadors de BCN Audiovisual, Antena Local i les televisions de districte, que presten serveis a betevé, ha rebutjat per 155 vots en contra i 36 a favor la proposta d’acord que l’Ajuntament i Informació i Comunicació de Barcelona S.A. havien fet per internalitzar 230 treballadors a partir de l’1 de novembre. La proposta preveia un increment salarial del 12 % i una reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals en dos anys, i posava com a condició per aplicar-ho la retirada de la pràctica totalitat de les demandes per cessió il·legal de treballadors que s’han presentat.

Els treballadors consideren que la proposta és insuficienttant econòmicament com en l’apartat de condicions de treball” (triennis, millora de contractes precaris, revisió de categories, conveni, retroactivitat…). En la votació a l’assemblea hi ha hagut també 10 vots en blanc i tres de nuls. De tots els treballadors que han presentat demanda, la gran majoria han rebutjat la proposta (132) i només 15 l’han acceptat i s’han mostrat disposats a retirar-la.

En un comunicat, la direcció i el Consell d’Administració de betevé “lamenten profundament el resultat de la votació“, ja que consideren que acceptar aquesta proposta hauria resolt “de manera negociada” el litigi amb els treballadors. També expressen “preocupació per les conseqüències que això pugui tenir per a la gestió i la viabilitat del mitjà”.

Segons ICB, un cop rebutjada la proposta, “i si no s’obren noves vies de resolució del conflicte“, es donarà compliment al contracte programa que es va revisar el desembre de l’any passat, i que fixa la internalització de 177 treballadors de BCN Audiovisual per la via de la successió empresarial amb les mateixes condicions que tenen actualment.

Declaracions President del comitè de treballadors de BCNaudiovisual i Director de betevé:
https://btv.playty.com/player#/video?autoplay=1&id=290617MGassembleabeteve

Font: Redacció btvnotícies

Internalització a mitges de la plantilla de BTV

El ple ha aprovat avui la modificació del contracte programa entre l’Ajuntament i la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) per a la gestió de Barcelona Televisió fins a 2017. El document preveu la contractació directa de 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (filial del grup Lavínia). Hi han votat a favor els partits del govern (BComú i PSC) i ERC, mentre que la resta de l’oposició s’hi ha abstingut. Per als professionals de BTV, bona part dels quals hem interposat demandes laborals per cessió il·legal de treballadors, que el ple voti a favor de la internalització és una bona notícia, tot i que els termes previstos per dur-la a terme amb aquest contracte programa són insuficients.

El govern municipal i ICB diuen que, amb aquests 177 treballadors, internalitzen només els serveis informatius i tècnics, deixant fora els programes perquè se’n puguin encarregar a empreses del mercat audiovisual. Però aquesta diferenciació entre informatius i programes és del tot fictícia: per començar, els serveis tècnics ho són per a tota mena de programes; a més, tenim programes informatius dels quals es vol internalitzar només la meitat de l’equip; i no es compta amb els redactors de districte (BTV notícies 73) ni amb els de programes evidentment informatius com Àrtic o Les 10 notícies. Els treballadors mai no hem demanat que les productores privades no puguin fer programes a BTV, simplement demanem que es reconegui tot el que és de producció pròpia i el que són produccions alienes o coproduccions. I el que és de producció pròpia ho fem uns 250 treballadors, que hem de ser contractats per ICB perquè és l’empresa pública que gestiona BTV.

Però és que, a més, els companys que van interposar les primeres demandes (i ja tenen una sentència ferma del TSJC que els reconeix com a treballadors d’ICB) feien un d’aquests programes que la direcció d’ICB s’entesta a deixar fora de la internalització. La justícia ha dit que són treballadors públics, però l’empresa municipal, en lloc de fer-hi cas, fa un any i mig els va castigar deixant-los sense feina. Ara estan pendents del judici per acomiadament, que tenen assenyalat per al proper 23 de gener.

La sentència de cessió il·legal d’aquests treballadors és ferma perquè el consell d’administració d’ICB ha decidit no presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Aquest recurs només hauria dilatat el procés, que hauria costat més diners a l’erari públic, així que els ho agraïm. Aquesta sentència ferma diu que els treballadors s’hauran d’incorporar a ICB amb el sou que els correspongui en aquesta empresa pública. Per a un periodista, aquest sou està un 39% per sobre del que cobrem els subcontractats per BCN Audiovisual (és un exemple bastant representatiu de la resta de categories). La xifra queda encara una mica per sota del que cobren els mateixos professionals contractats directament per l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és la doctrina que ha assumit la sala laboral del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els treballadors estem disposats a arribar a un acord que faci realitat la internalització que avui ha aprovat el plenari municipal. Per això portem més de nou mesos negociant amb l’empresa i l’Ajuntament. Però no podem renunciar als nostres drets per convertir-nos en treballadors públics de segona, sobretot deixant la meitat de companys pel camí. Si volem que aquesta sigui una internalització modèlica i viable, el consistori s’hi haurà d’esforçar més.

Paral·lelament al canvi en el model de gestió, el ple també ha aprovat avui definitivament la reforma dels estatuts d’ICB per ampliar de cinc a set els membres del consell d’administració. Hi han votat a favor BComú, PSC, C’s i PP, mentre que ERC i CUP s’han abstingut i CiU hi ha votat en contra. Als treballadors ens hauria agradat comptar amb un representant en aquest consell d’administració, però només la CUP ens ha fet costat en aquesta reivindicació.

El TSJC dóna la raó als treballadors de BTV sobre la internalització

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de BTV contra la sentència que l’obligava a contractar directament els quatre primers demandants per cessió il·legal. Es tracta de quatre dels companys que feien ‘El Pla B’ i que posteriorment van ser acomiadats. El TSJC referma la sentència del Jutjat Social núm. 14 i els torna a reconèixer com a treballadors de l’empresa pública Informació i Comunicació de Barcelona (ICB, la societat municipal que gestiona BTV) i no de la productora privada Antena Local (Mediapro), a través de la qual havien estat formalment subcontractats. La sentència que ara avala el Tribunal Superior obliga ICB a pagar-los la diferència entre el sou que percebien d’Antena Local i el que els correspon com a treballadors de la societat municipal, des d’un any ençà que van presentar la seva demanda i amb un 10 % afegit d’interessos. Aquests sous estan aproximadament un 40% per sobre dels que cobrem els subcontractats a través de BCN Audiovisual de les mateixes categories.

Audiència de Barcelona - TSJC

Així doncs, ICB ha perdut el recurs que el seu consell d’administració va decidir presentar, ara fa un any, en contra del criteri expressat pel ple municipal. Aquest recurs ha costat diners públics i només ha servit per seguir deixant aquests quatre companys al carrer i posar pals a les rodes de la justa internalització de tota la resta de la plantilla de BTV.

Ara, la resolució favorable d’aquest recurs és una bona notícia per a tots els treballadors de BTV, estiguem subcontractats per BCN Audiovisual (Lavínia), Antena Local (Mediapro) o qualsevol televisió de districte. No només per solidaritat amb els companys, que porten més d’un any sense feina, sinó perquè fixa la doctrina del TSJC sobre la cessió il·legal de treballadors a BTV. Això vincula tots els jutjats de Barcelona que hagin de dictar sentència sobre el tema i recordem que en total hi ha més de 160 demandes presentades.

Llegiu també el comunicat dels quatre treballadors que han guanyat el recurs, que aquest dilluns 5 a les 12 h fan una roda de premsa a l’Ajuntament. Es pot veure en directe aquí.

Una sentència reconeix la cessió il·legal de treballadors de Lavínia a BTV

Quasi dos mesos després del judici celebrat el 27 de juliol passat, ja tenim sentència: la justícia diu que a Barcelona Televisió hi ha cessió il·legal de treballadors entre BCN Audiovisual (Lavínia) i la societat municipal ICB. O sigui, que el model d’externalització de quasi tota la plantilla de BTV és il·legal. El jutge també ha reconegut les antiguitats reals que reclamaven els set treballadors demandants, amb les quals s’hauran d’incorporar a la plantilla d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB SA, spm) com a indefinits. És la segona sentència que dictamina que hi ha cessió il·legal de treballadors a BTV, però la primera que afecta BCN Audiovisual, la productora a través de la qual estem subcontractats més de 200 professionals dels serveis informatius i tècnics. La demanda que hi ha donat lloc la van presentar a títol personal diversos membres del comitè d’empresa al desembre de 2014. Des de llavors, més de 140 treballadors de la mateixa empresa han fet demandes similars i, a hores d’ara, esperen la data dels respectius judicis. Alguns s’han anat ajornant al llarg d’aquest any, pendents d’un procés de negociació entre ICB i aquest comitè d’empresa que fins ara no ha culminat en acord.

Judici dels set primers demandants de BCN Audiovisual (27/07/2016).

Tant aquesta sentència com aquella de l’any passat, en què quatre treballadors anteriorment subcontractats per Antena Local (Mediapro) per fer el programa ‘El pla B’ eren declarats formalment plantilla d’ICB, s’han dictat al Jutjat Social número 14. Però, a banda de quina és en cada cas la productora codemandada, hi ha diferències importants entre ambdues sentències. La dels companys d”El pla B’, dictada per la magistrada titular d’aquest jutjat, estableix que els treballadors, en incorporar-se a la plantilla d’ICB, hauran de cobrar els sous propis d’aquesta empresa, que són molt superiors als que tenien amb la subcontracta d’Antena Local. En canvi, el jutge substitut -la titular era de baixa al juliol- que ha redactat la nova sentència nega aquesta homologació de sous dels treballadors internalitzats amb l’actual plantilla d’ICB. Segons aquesta sentència, no tindríem dret a percebre diferències i ens hauríem de quedar amb els sous actuals. Aquest criteri incompleix l’article 43.4 de l’Estatut dels Treballadors, quan diu que “els drets i obligacions del treballador a l’empresa cessionària seran els que corresponguin en condicions ordinàries a un treballador que presti serveis al mateix o equivalent lloc de treball“.

És per això que els demandants han anunciat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’esmentada sentència, així com l’empresa va recórrer ja fa uns mesos la sentència dels companys d”El pla B’ (en contra del criteri expressat pel ple municipal). El TSJC haurà de garantir, doncs, que els nostres salaris com a treballadors internalitzats s’ajustin als de l’actual plantilla d’ICB. Altrament, hi hauria treballadors de primera i de segona a la societat municipal i al grup d’empreses de l’Ajuntament, cosa que seria injusta, il·legal i contrària a l’equitat.

De moment, aquesta sentència és un nou èxit en el camí cap a la internalització de la plantilla. Les condicions les decidiran els jutges o la mesa de negociació, que segueix en marxa després de les primeres rondes de reunions a l’abril i al juliol. La negociació només podrà tancar-se amb un acord que garanteixi, per a tots els que fem BTV (245 professionals), unes condicions de treball dignes, és a dir, les que la societat municipal ICB actualment només aplica als 16 treballadors que té contractats directament.

La cessió il·legal de treballadors a BTV, a judici

Aquest dimecres, 27 de juliol, està previst el primer judici per cessió il·legal de treballadors de BTV fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (grup Lavínia), després de la sentència de novembre de 2015 favorable a quatre professionals de BTV que havien estat subcontractats per Antena Local (grup Mediapro). En total, des del desembre de 2014 fins ara, més de 160 treballadors han presentat demandes laborals per demostrar que treballen a Informació i Comunicació de Barcelona SA (la societat pública que gestiona BTV) i no pas a la productora externa que els signa els contractes.

Primer judici per la internalització (5/10/2015)

Primer judici per la internalització (5/10/2015)

La internalització és una reivindicació històrica dels treballadors de BTV i, davant d’aquestes demandes, l’Ajuntament de Barcelona i la seva societat ICB acaben de posar en marxa un altre mecanisme per fer-la possible sense judicis ni millores de les condicions laborals que hi havia fins ara a la subcontracta. Malgrat una primera negociació a l’abril i les noves converses que s’han posat en marxa ara al juliol, la direcció i el comitè d’empresa no han aconseguit fins ara arribar a un acord sobre les condicions en què la plantilla hauria d’incorporar-se a ICB. Segons l’esmentada sentència d’Antena Local, per exemple, el sou base d’un periodista a la societat municipal és un 39 % superior al que actualment percep un treballador de la mateixa categoria a BCN Audiovisual. Tots els demandants reclamen equiparar-se a les condicions laborals de l’actual plantilla directament contractada per ICB, que són també uns 16 treballadors, en contrast amb els 229 de subcontractats.

Per fer visible el suport a la internalització de la plantilla de BTV en condicions laborals dignes d’un mitjà públic com el nostre, convoquem els treballadors i companys d’altres mitjans de comunicació o serveis municipals a concentrar-se davant dels jutjats socials aquest dimecres a les 9 h. Sereu benvinguts tots els que lluitem per uns mitjans públics de qualitat i amb llocs de treball dignes. També estarem disponibles per explicar tots els detalls del conflicte als companys periodistes que puguin informar-ne. Us hi esperem a tots.

S’accelera la internalització de la plantilla de BTV

S’ha posat en marxa la modificació del contracte-programa entre l’Ajuntament de Barcelona i BTV per internalitzar la plantilla dels serveis informatius i tècnics ara externalitzada a través de BCN Audiovisual. Això, si el procediment tira endavant, voldrà dir que 177 treballadors fins ara subcontractats a través d’aquesta productora del grup Lavínia passarem a estar directament en nòmina de la societat pública Informació i Comunicació de Barcelona SA, la titular de BTV. Aquest canvi en el model de gestió del mitjà de comunicació municipal arriba després que més de 160 empleats subcontractats a BTV haguem presentat demandes per cessió il·legal de treballadors, però l’empresa i el govern municipal han volgut avançar-se als propers judicis i sentències internalitzant la plantilla per una altra via, no judicial.

Sempre se’ns havia dit que la “llei Montoro” impedia incrementar la plantilla de qualsevol administració o empresa pública si no era perquè un jutge ho dictaminava, però durant el darrer any, en aplicació d’un mecanisme previst en una directiva europea, s’han produït arreu d’Espanya diverses internalitzacions per la via de la “successió d’activitat empresarial”. Això és que una administració recupera com a propi un servei que té externalitzat no convocant el concurs públic per gestionar-lo i assumint la plantilla fins llavors subcontractada. Els treballadors se subroguen amb les mateixes condicions laborals, salarials i antiguitat que tinguessin reconeguda a l’empresa anterior. Aquesta és la gran diferència amb la internalització per una sentència judicial, en què al treballador se li apliquen les condicions de l’empresa on acaba contractat, en el nostre cas la societat municipal ICB.

L’abril passat, la direcció d’ICB i els representants dels treballadors vam obrir una mesa negociadora per mirar d’acordar les condicions per a una internalització que, en aquell moment, tots pensàvem que arribaria només a través de sentències judicials. En paral·lel, l’Ajuntament va encarregar al professor de dret Joan Mauri (Universitat de Barcelona) un informe sobre les conseqüències jurídiques de la internalització, que és el que ha conclòs que la successió d’activitat empresarial entre la productora privada i la societat municipal és possible. Després de dos mesos amb aquestes negociacions congelades, aquesta setmana hem conegut l’existència d’aquest informe i també una versió preliminar de l’estudi comparatiu dels models de gestió de diverses televisions públiques que el Consell d’Administració va encarregar al professor de comunicació Andreu Casero (Universitat de Castelló), basant-se en la clàusula del contracte-programa actual que deia que durant aquest mandat s’estudiaria el millor model de gestió per a BTV. La versió definitiva d’aquest informe estarà enllestida el 20 de juliol.

L’informe del professor Mauri obre la porta a la internalització de molts altres serveis municipals, sense necessitat que siguin declarats “serveis essencials” per complir amb els requisits de la “llei Montoro”. El Consell d’Administració de BTV ha decidit aprofitar aquesta via i ja ha proposat a la comissió de seguiment del contracte-programa que aquest es modifiqui en aquest sentit. Per part de l’Ajuntament, aquesta modificació es va aprovar de forma inicial ahir a la Comissió de Presidència, amb els vots a favor de BComú, PSC, ERC i CUP. CiU, PP i C’s es van abstenir, amb les argumentacions que podeu sentir en el següent vídeo. Ara s’obre un període d’un mes en què s’hi poden presentar al·legacions i la intenció és que el plenari pugui aprovar la modificació del contracte-programa de BTV a finals de setembre o octubre. Caldrà comptar abans també amb l’informe del Consell de l’Àudiovisual de Catalunya.

Els treballadors de BTV, que avui ens hem reunit en assemblea per compartir totes aquestes novetats, estem francament satisfets perquè s’acceleri una internalització que reclamem des de fa anys. Ara ens angoixen dues coses: les condicions d’aquesta internalització, perquè no volem arrossegar a l’empresa pública la precarietat que hem patit a la privada; i que pretenguin deixar-ne fora més de 50 persones que treballen o han treballat a BTV, alguns dels quals van ser els primers a guanyar la sentència de cessió il·legal de treballadors. La via judicial, tot i ser més lenta i complexa, haurà d’acabar solucionant tots aquests problemes. L’empresa ens diu que negociarem les condicions laborals un cop siguem treballadors d’ICB, però sabem que les millores salarials estaran llavors condicionades per les limitacions que estableix la Llei de pressupostos estatal per a tots els treballadors públics. I nosaltres ho serem, però mantenint unes condicions que no tenen res a veure amb les dels actuals treballadors d’ICB o de la corporació municipal. Un periodista de BTV cobra avui el 39 % menys que un contractat directament per l’Ajuntament de Barcelona. La internalització no pot mantenir dins l’empresa pública aquesta i moltes altres condicions de precarietat que hem patit durant els darrers anys.