Els treballadors de BTV, a concurs junt amb els mobles

Aquesta setmana s’ha publicat la convocatòria del nou concurs públic per a la producció de continguts i programes informatius i serveis tècnics d’ICB, és a dir, per a la subcontractació dels treballadors/es de BTV i Barcelona FM. Les productores interessades poden presentar-hi les seves ofertes fins a finals d’agost, de forma que el nou contracte de serveis entraria en vigor a l’octubre. El termini previst per a aquesta concessió és de dos anys (fins a 2017, quan s’acaba el Contracte Programa de BTV-BFM), prorrogables dos anys més (fins a 2019, després de les properes eleccions municipals).

La gran novetat d’aquest concurs, respecte al que es va convocar cinc anys enrere, és que l’empresa que el guanyi haurà de pagar un cànon d’almenys 38.000 euros al mes (+IVA) per l’ús de les instal·lacions i equips de BTV. Qui estigui disposat a pagar-ne més, guanya punts en el concurs. Això vol dir que, a partir de l’octubre, la redacció i el plató d’informatius, un dels estudis de ràdio, els controls i diversos espais de l’edifici de la plaça d’en Tísner (en total, uns 1.500 m2) estaran llogats per BTV a la productora que en subcontracti els treballadors. El plec de clàusules del concurs inclou com a annex els plànols de les “zones ICB” i les “zones subcontractades”, delimitades amb una línia vermella (planta baixa / planta primera).

ZonesICB_planta0ZonesICB_planta1

Què es pretén amb aquesta curiosa mesura? Doncs evitar que els treballadors puguem demostrar davant la justícia que tenim una relació laboral amb l’empresa pública. Fins ara, el fet de treballar en instal·lacions i amb equips d’ICB n’era una de les proves principals. L’estratagema de l’empresa per eliminar aquestes proves passa per llogar tot el material a la productora contractista, però el mateix plec de clàusules del concurs deixa veure que les línies vermelles entre l’empresa pública i la productora privada són tan fines que seran pràcticament impossibles de traçar. En aquest sentit, un altre canvi respecte al contracte fins ara vigent és que la productora es farà càrrec tant del manteniment com de la substitució de les càmeres obsoletes. El plec diu, faltant deliberadament a la veritat, que “els mitjans que facilita ICB es lliuren en perfecte estat”.

Però el que més ens preocupa d’aquest lloguer de les instal·lacions i equips és que fa que no ens surtin els números. El pressupost de licitació del concurs és de 7.450.000 € anuals, dels quals l’empresa contractista haurà de tornar a ICB uns 550.000 € per aquest cànon. Els 6.900.000 € restants són inferiors als set milions de pressupost anual previstos al contracte anterior, el del 2010, abans que el 2013 ens rebaixessin el sou. Quin sentit té això un cop hem aconseguit pactar -després de dues vagues- la recuperació salarial?

Amb el mateix objectiu de frenar demandes laborals, el concurs intenta acabar, sobre el paper, amb la situació de cessió il·legal de treballadors establint que el contractista “assumeix l’obligació d’exercir de manera real, efectiva i contínua el poder de direcció inherent a tot empresari sobre el personal integrant de l’equip de treball” (clàusula 20.2.g), “comptarà amb la seva pròpia estructura i organització empresarial” (punt 3.2.1 de les prescripcions tècniques) o que “la transmissió d’instruccions, suggeriments o recomanacions que ICB vulgui fer es faran al responsable que designi l’adjudicatari” (punt 4). Es defineixen les funcions d’un coordinador de la productora que fa d’interlocutor amb ICB i dóna ordres als treballadors, a més d’organitzar-los els torns o les vacances. De fet, segons tot aquest articulat, “correspon exclusivament a l’empresa contractista la selecció del personal” i, per això, les empreses candidates han de presentar tots els nostres currículums al concurs. Diem els nostres perquè, en principi, també “es procedirà a la subrogació del personal d’acord amb la normativa vigent”. La llista de contractes a subrogar és de 163 persones, amb una massa salarial bruta anual de 4.271.937 € (fa cinc anys érem 160 persones, amb una massa salarial de 4.194.090 €). El que no sabem és com podran presentar les empreses diferents a l’actual els currículums d’uns treballadors que no coneixen, però que -segons el conveni estatal de la producció audiovisual, que garanteix la subrogació- hauran de contractar si guanyen el concurs.

Malgrat totes les clàusules anteriors, sembla que a ICB tenen clar que les demandes per cessió il·legal de treballadors podrien prosperar. Així que, per evitar fer-se càrrec de qualsevol possible indemnització, inclouen al plec de clàusules administratives del concurs una que diu que “el contractista mantindrà indemne a ICB en tot moment, tant mentre duri el contracte com posteriorment, respecte de qualsevol reclamació derivada de resolució judicial, arbitral o administrativa” sobre les relacions del contractista amb el personal.

PlecConcursICB

Segons els criteris de valoració del concurs, les productores que s’hi presentin podran guanyar punts, a més de rebaixant el pressupost i pagant més lloguer, presentant una proposta organitzativa que s’adequi a les necessitats del servei, sistemes de control de la qualitat segons normes ISO i un pla de substitucions del personal que cobreixi el màxim nombre de baixes i vacances possible (qui garanteixi la cobertura del 100%, guanya 10 punts). També donen punts les propostes de millora de les connexions a través de mòbils i d’ampliació del número de càmeres.

Un altre canvi en el contracte entre ICB i l’empresa contractista és que l’import no s’actualitzarà anualment amb l’IPC, com fins ara, sinó que queda congelat fins al 2019. Les actualitzacions dels sous dels treballadors hauran d’anar, doncs, a càrrec de la productora privada, que esperem que ho prevegi i encerti l’evolució de l’IPC en presentar la seva oferta econòmica al concurs.

Finalment, s’estableixen reunions mensuals de coordinació entre els responsables del contracte per part del contractista i d’ICB, que podran considerar com a “materials defectuosos” les informacions publicades que no hagin estat prou contrastades o resultin errònies, la reiteració injustificada de plans, les errades ortogràfiques… Aquests defectes, reiterats, podrien donar lloc a faltes que comporten determinats descomptes en les factures del contractista.

Malauradament, ni aquestes factures ni el contracte amb què es formalitza la relació entre ICB i l’empresa guanyadora del concurs són públics, així que hem de dir que, mentre es mantingui l’actual model d’externalització de la plantilla de BTV, la transparència no va més enllà de les clàusules de la convocatòria d’aquest concurs. Per això, i perquè encara en depèn la nostra feina i els nostres sous, considerem que, primer de tot, valia la pena llegir-lo i analitzar-lo detalladament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s