Resolució del TSJC al recurs de la sentència dels 7 primers demandants de BCNAudiovisual

Avui ha arribat la resolució del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) referent al recurs de la sentència del Tribunal de lo Social número 14, dels 7 primers demandants de BCNAudiovisual, que dictava que hi havia cessió il•legal de treballadors, però no reconeixia el dret a diferències salarials.

Ara, el TSJC, ha sentenciat que els treballadors tenen dret a cobrar el sou segons les categories d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), gestora de betevé, així com a cobrar les diferències salarials retroactives.

ICB i ajuntament ens van emplaçar fa una setmana a una nova reunió. Aquí van transmetre una nova proposta que millorava la que ens van fer anteriorment, abans de l’estiu, que va ser rebutjada per una gran majoria dels treballadors.
Demà divendres ens havíem de tornar a reunir amb ICB i ajuntament per polir-ne els detalls, però la publicació d’aquesta sentència canvia l’escenari de la negociació.
De moment s’ha desconvocat la reunió de demà, i esperem una nova data de reunió per veure com es farà la internalització de la resta de la plantilla.
A la que tinguem nova informació, us convocarem a una Assemblea per explicar-ne els detalls.

Anuncis

Comunicat

El mes de desembre del 2014, 5 treballadors de betevé subcontractats per Antena Local i 7 treballadors de betevé subcontractats per BCNAudiovisual van interposar demandes per cessió il·legal de treballadors contra ICB i les empreses que formalment els contractaven. Aquestes demandes es van produir després d’anys de converses i reunions amb Lavinia (BCNAudiovisual), ICB, govern i resta de grups de l’Ajuntament, per intentar posar fi als concursos públics cada 4 anys i als contractes d’obra i servei vinculats. Un sistema que precaritzava les condicions laborals dels treballadors de betevé.

El que el 2014 eren 12 demandes, actualment ja en són més de 170. D’aquestes demandes ja hi ha dues sentències del Jutjat Social, i totes dues confirmen que hi ha cessió il·legal de treballadors i que, per tant, s’ha estat en una situació de frau de llei durant els més de 20 anys d’aquesta casa. Cal afegir-hi que una de les dues sentències ja ha esdevingut ferma després que el TSJC hagi confirmat la cessió il·legal de treballadors. El tribunal també ha fixat unes condicions salarials que s’equiparen amb les dels treballadors de l’Ajuntament, i que en el cas d’un ENG, són un 40 % superiors al que actualment cobra un redactor subcontractat per BCNAudiovisual. La diferència és encara més alta en el cas dels treballadors d’Antena Local i els de districtes.

Arran de les primeres demandes que es van presentar, ICB va començar a aplicar canvis en el funcionament diari de betevé per mirar de dissimular la cessió il·legal. Es van canviar les adreces de correu de la plantilla, que fins el moment eren @btv.cat i van passar a ser @bcnaudiovisual.cat; es va fer que els directors d’àrea d’ICB deixessin de donar ordres directes als treballadors, i, fins i tot, es va requerir que l’empresa adjudicatària del darrer concurs, el del 2015, hagués de pagar un lloguer a ICB per l’ús de les instal·lacions de betevé. També es va cedir el material de rodatge, propietat d’ICB, a l’empresa adjudicatària.

Tots aquests canvis van indignar la plantilla i van provocar una onada de demandes per cessió il·legal de treballadors. Arran d’això, ICB/Ajuntament va decidir crear una mesa de negociació l’abril del 2016 per mirar de trobar una solució negociada al conflicte. Un fet que, sense la pressió de les demandes, mai no s’hauria produït.

Fa més d’un any que mantenim reunions, que han anat marcades a ritme de sentències judicials. ICB ens va demanar que mentre negociéssim ajornéssim judicis de treballadors, i així ho hem fet amb nombrosos casos, com a gest de bona voluntat i amb la intenció d’afavorir un acord pactat.

La nostra reclamació inicial era la internalització de tots els treballadors que fem possible betevé i que s’equiparessin les nostres condicions laborals i salarials amb les dels treballadors de l’Ajuntament, tot plegat referendat en un conveni propi de betevé.

Inicialment ICB només oferia la internalització de 163 treballadors i en deixava els de programes i de districtes fora, i un increment salarial de l’1%. L’oferta es va rebutjar perquè no incloïa tots els treballadors i perquè era econòmicament molt inferior a la que el jutge ja havia reconegut per sentència, amb increments de fins al 40% per a alguns dels treballadors. Tot i això, des del comitè vam fer un esforç i vam presentar una nova proposta. Vam rebaixar l’increment salarial que demanàvem a un 25% per afavorir que s’internalitzés la totalitat dels treballadors.

El 17 de maig els companys d’Antena Local que havien presentat la primera demanda i que van ser acomiadats, van tornar a treballar a betevé, ara formalment contractats per ICB. Es va complir així la sentència del Jutjat Social número 14, que va reconèixer la cessió il·legal i que els atribuïa un sou que en el cas d’un ENG és un 40 % superior al que tenen els treballadors de BCNAudiovisual d’aquesta categoria. Aquesta sentència va esdevenir ferma després de la resolució del TSJC.

La setmana passada ICB/Ajuntament ens va convocar a una reunió en què ens van fer entrega d’una oferta tancada, sense dret a rèplica. Ens proposaven internalitzar la totalitat de la plantilla amb un increment salarial del 12 %. També passar de la jornada actual de 40 h a 37,5 h, que és la que tenen els treballadors d’ICB, i ampliar el nombre de dies personals dels 3 actuals a 4 per Nadal i 4 per Setmana Santa. Aquestes dues últimes propostes es durien a terme de manera esglaonada en dos anys. L’acceptació d’aquesta proposta suposaria subrogar el pacte actual que tenim amb BCNAudiovisual i estava condicionada a la retirada pràcticament total de demandes que tenim presentades per cessió il·legal. També se’ns va dir que es tractava d’una proposta final i que, en cas que fos rebutjada, es passaria a internalitzar només 177 treballadors de BCNAudiovisual amb les condicions actuals a partir de l’1 de novembre.

Ahir dijous a la tarda es va portar aquesta proposta de l’empresa a l’assemblea de treballadors. 36 treballadors hi van votar a favor i 155, en contra.

Entre els treballadors que han interposat demandes, el resultat va ser de 15 persones favorables a la proposta de l’empresa i, per tant, de retirar les demandes, i de 132 treballadors contraris a aquesta proposta. Entre els treballadors que no han presentat demandes 21 persones es van mostrar favorables a la proposta i 23 la van refusar.

Analitzats aquests resultats, és clar que l’assemblea de treballadors ha rebutjat per amplíssima majoria la proposta tancada de l’empresa. Escoltant les opinions formulades durant l’assemblea resulta evident que s’ha considerat del tot insuficient per diverses qüestions. D’una banda, es va lamentar que fos una proposta no negociable en què el comitè d’empresa no va tenir res a dir. També es va considerar poc detallada, ja que no dona resposta a moltes preocupacions dels treballadors, com ara si es posarà fi als contractes precaris (actualment hi ha gent que no té ni de lluny 40 hores setmanals, amb casos flagrants de treballadors amb menys de quatre hores al dia i jornada partida) o si es tindrà en compte l’antiguitat i si es pagaran triennis. Tampoc no es comparteix el fet que calguin dos anys per aplicar algunes de les condicions de què ja gaudeixen els treballadors d’ICB. I es va considerar insuficient la proposta d’increment salarial d’un 12 %. No s’acosta, ni de lluny, als nivells retributius que actualment perceben els treballadors d’ICB.

Volem recordar que durant 4 anys els treballadors subcontractats de betevé hem tingut els increments de l’IPC congelats, fet que ha suposat una pèrdua d’un 9 % de poder adquisitiu. A més, durant prop de dos anys, vam tenir una reducció de sou en algunes categories de fins al 10 %. Això mentre l’Ajuntament tancava l’any amb beneficis de prop de 100 milions d’euros. Tot plegat, fa que la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors d’aquesta casa se situï al voltant d’un 20 %.

Volem destacar que el resultat d’ahir no és un rebuig a la via negociada, sinó a una proposta tancada i insuficient. Esperem, per tant, que ICB/Ajuntament recapaciti i que puguem asseure’ns de nou a negociar un acord més just, que posi fi a anys de precarietat i que equipari les nostres condicions amb les escales salarials de l’Ajuntament, on, de fet, fa anys que treballem.

 

Comitè de Treballadors de BCNAudiovisual i representants dels treballadors d’Antena Local i Districtes

sombtv@gmail.com

Rebuig dels treballadors a la proposta de l’Ajuntament per a betevé

L’assemblea de treballadors de BCN Audiovisual, Antena Local i les televisions de districte, que presten serveis a betevé, ha rebutjat per 155 vots en contra i 36 a favor la proposta d’acord que l’Ajuntament i Informació i Comunicació de Barcelona S.A. havien fet per internalitzar 230 treballadors a partir de l’1 de novembre. La proposta preveia un increment salarial del 12 % i una reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals en dos anys, i posava com a condició per aplicar-ho la retirada de la pràctica totalitat de les demandes per cessió il·legal de treballadors que s’han presentat.

Els treballadors consideren que la proposta és insuficienttant econòmicament com en l’apartat de condicions de treball” (triennis, millora de contractes precaris, revisió de categories, conveni, retroactivitat…). En la votació a l’assemblea hi ha hagut també 10 vots en blanc i tres de nuls. De tots els treballadors que han presentat demanda, la gran majoria han rebutjat la proposta (132) i només 15 l’han acceptat i s’han mostrat disposats a retirar-la.

En un comunicat, la direcció i el Consell d’Administració de betevé “lamenten profundament el resultat de la votació“, ja que consideren que acceptar aquesta proposta hauria resolt “de manera negociada” el litigi amb els treballadors. També expressen “preocupació per les conseqüències que això pugui tenir per a la gestió i la viabilitat del mitjà”.

Segons ICB, un cop rebutjada la proposta, “i si no s’obren noves vies de resolució del conflicte“, es donarà compliment al contracte programa que es va revisar el desembre de l’any passat, i que fixa la internalització de 177 treballadors de BCN Audiovisual per la via de la successió empresarial amb les mateixes condicions que tenen actualment.

Declaracions President del comitè de treballadors de BCNaudiovisual i Director de betevé:
https://btv.playty.com/player#/video?autoplay=1&id=290617MGassembleabeteve

Font: Redacció btvnotícies

No empresoneu el nostre company

Aquest dijous, 30 de juny, a les 9.30 h, un treballador de TV3 anirà a judici amb una petició de set anys de presó. La Fiscalia i la pròpia Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals l’acusen d’haver filtrat l’any 2012 a les xarxes un correu del president de la CCMA amb els sous de tots els treballadors i els càlculs per tirar endavant un expedient de regulació d’ocupació. L’ERO es va materialitzar l’estiu de 2013 i els sous dels directius, en virtut de la Llei de transparència del 2015, són ara públics i consultables al web de la CCMA. Però l’octubre de 2013, els Mossos d’Esquadra van entrar a casa d’aquest treballador i se’l van endur amb tots els ordinadors, tauletes o mòbils que tingués. Va estar 72 hores detingut i l’estrès postraumàtic d’aquesta detenció li ha provocat una depressió.

En Gustau C. ha mantingut en tot moment que és innocent del càrrec de “descobriment i revelació de secret” que se li imputa, però la direcció de la CCMA insisteix a mantenir l’acusació i demanar per a ell la pena de set anys de presó. La plantilla de TV3 està duent a terme tot un seguit d’aturades i protestes per exigir que l’empresa retiri la demanda. La direcció i el Consell de Govern de la CCMA s’han negat a reunir-se amb el Comitè d’Empresa per aquest tema, perquè diuen que és penal i no laboral, individual i no pas col·lectiu.

Set anys de presó seria una pena injusta, desfasada i desproporcionada, que esperem que el jutge no acabi imposant, malgrat que la intransigència de la CCMA hagi impedit superar aquest conflicte abans, sense arribar al judici. Els representants dels treballadors de BTV estem d’acord amb el Comitè d’Empresa de TV3 que mantenir aquesta demanda penal és un entestament de la direcció que no aporta res i, en canvi, impedeix passar pàgina i recuperar unes relacions laborals normals. Per això volem expressar el nostre suport als companys de TV3. Tots els que poguem, fem-ho concentrant-nos aquest mateix dijous a les 8.30 h a la Ciutat de la Justícia (Gran Via 111, edifici P) per acompanyar i expressar la solidaritat amb el company amenaçat d’acabar a la presó.

No empresonis el meu company

El Consell d’Administració d’ICB decideix recórrer la primera sentència per cessió il·legal de treballadors

El Consell d’Administració d’ICB, la societat municipal que gestiona BTV, BFM i BTV.cat, ha decidit recórrer la sentència que reconeix la cessió il·legal de quatre treballadors del programa ‘El Pla B’, subcontractats per la productora Antena Local (Mediapro). Reproduïm a continuació els comunicats del Consell d’Administració i dels quatre treballadors implicats.

COMUNICAT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ D’ICB

  •  Ha acordat per majoria, en discrepància amb el fons de la sentència i en compliment dels deures d’administració diligent i lleial i atès el greu perjudici econòmic que suposa per a la societat, que cal presentar recurs a la sentència del Jutjat Social n.14 de Barcelona que condemna ICB per “cessió il·legal” de 4 treballadors de la productora Antena Local.
  • Ha acordat demanar a l’Ajuntament de Brcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori.
  • Entenent que aquesta sentència comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell, ha acordat per unanimitat traslladar a l’Alcaldessa els motius de la seva decisió, vinculant-la als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat.

Paral·lelament, la Comissió de Seguiment del Contracte Programa d’ICB, reunida la setmana passada, va decidir accelerar l’encàrrec per elaborar un estudi sobre el model de gestió de BTV. L’Ajuntament de Barcelona ja ha encarregat l’estudi a un dels experts que li va proposar el Consell.

Barcelona, 12 de novembre de 2015

COMUNICAT DELS TREBALLADORS DE BTV QUE HAN GUANYAT LA SENTÈNCIA PER CESSIÓ IL·LEGAL

El Consell d’Administració de BTV no ha fet cas a l’equip de govern municipal i ha decidit recórrer la sentència que obliga a internalitzar a quatre treballadors i pagar-los la diferència de sou i les corresponents quotes a la Seguretat Social -un d’ells era fals autònom- que no havien percebut i els pertocava per dret. La sentència reconeix la situació d’il·legalitat i de precarietat laboral que havien patit aquests treballadors durant anys, com ara l’acomiadament sistemàtic a les vacances per tornar-los a contractar quan començava la nova programació. I encara més. Som professionals que hem estat discriminats i posteriorment acomiadats, precisament, com a acció reactiva a la presentació d’aquesta demanda.

Malgrat tot, el Consell d’Administració de BTV ha menystingut la recomanació de l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i del Primer Tinent d’Alcalde, Gerardo Pisarello, de no presentar un recurs de suplicació. Ho han fet, segons que asseguren, “en compliment dels deures d’administració diligent i lleial i atès el greu perjudici econòmic”. Per què els sous d’ICB, que no havien suposat mai un greu “perjudici econòmic”, ara després de la sentència sí que ho esdevenen? Què ha canviat pel Consell d’Administració? Segons la memòria anual d’ICB de 2014 la remuneració total del Director de BTV va ser de 124.759,39 euros. Els membres del Consell d’Administració van meritar un import conjunt de 114.306 euros en concepte de dietes d’assistència. Aquesta quantitat fins i tot ultrapassa el límit de 2,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional que fixa per cada membre l’article 9.5 del Reglament d’Organització i Funcionament del Servei Públic de Televisió Local de Barcelona (BTV). Segons la mateixa memòria anual, la despesa en sous i salaris pels 20,42 treballadors d’ICB el 2014 va ser de 1.076.095,39 euros, als quals s’ha d’afegir 233.685,73 en seguretat social a càrrec de l’empresa. Això significa una despesa anual de 64.142 euros per treballador.

Una xifra a la qual no hi arribarem ni de bon tros cap dels treballadors que ara som d’ICB. La sentència especifica unes remuneracions anuals de 36.043,80€, 34.021,62€, 21.985,75€ i 41,242,74 €. Són sous que havíem d’haver cobrat ja des del primer dia. Però com que ens contractava una empresa externa, a aquesta xifra no hi vam arribar mai. És més. Antena Local, l’empresa que ens contractava formalment (del grup Mediapro) ens pagava menys del que havia assegurat en un pressupost a ICB S.A. s.p.m.

Entenem, doncs, que amb el seu comunicat, el Consell d’Administració no assumeix el cost dels nous treballadors, tot i reconèixer que el sistema de contractació realitzat fins ara és il·legal. Així doncs, per a qui és un “perjudici econòmic” haver de pagar la diferència de sou que els pertocava per dret a aquests quatre treballadors? Per a l’empresa que haurà de dipositar la globalitat d’aquests diners en fiança en un compte del jutjat? O per als mateixos professionals que ara estan a l’atur i un d’ells sense cap mena de prestació per haver estat fals autònom? La jutgessa no ha dictaminat res d’extraordinari. Simplement sentencia que s’ha de pagar un deute que es deu a aquests quatre professionals i que s’integrin a ICB S.A. s.p.m. –l’empresa pública que gestiona BTV– en qualitat de treballadors indefinits. Res més.

El Consell d’Administració també pren una decisió que els treballadors havíem volgut des de fa anys: traslladar a l’àmbit polític i no al judicial el canvi d’un model que permet la precarització i la vulneració de drets a l’empresa pública. Esperem que es faci. I que es faci aviat. Ha calgut una sentència per forçar el canvi d’una situació totalment injusta i, com s’ha demostrat, il·legal. Però aquest primer pas no pot tenir el cost de continuar deixant al carrer –amb la presentació d’un recurs a la sentència– a aquells i aquelles que han lluitat pels seus drets i llocs de treball dignes. I més quan l’equip de govern va recomanar justament el contrari.

Barcelona, 13 de novembre de 2015

Els treballadors d”El Pla B’, que han demandat ICB, acomiadats

Reproduïm a continuació el comunicat dels treballadors d”El Pla B’, un programa que no continuarà al setembre a la graella de BTV. La fi del programa suposa, a hores d’ara, que l’equip que hi treballava perdi la feina, malgrat que aquests professionals fa temps que reclamen ser contractats directament per BTV. De fet, ja hi ha més de 40 treballadors que han demandat la societat gestora, ICB, i el subcontractista corresponent amb  el mateix objectiu. Tots els treballadors de BTV ens solidaritzem amb la dotzena de companys de diferents programes que, fruit d’aquesta situació, s’estan quedant sense feina. Tots volem ser contractats per ICB, perquè tots som i fem BTV.

COMUNICAT DELS PRIMERS TREBALLADORS QUE HAN DEMANDAT ‘Informació i Comunicació de Barcelona S.A. s.p.m.’ PER CESSIÓ IL·LEGAL

• Els primers treballadors que van denunciar l’empresa municipal ICB no continuaran a BTV el proper mes de setembre
• La no continuïtat podria suposar una vulneració del dret constitucional a la tutela judicial efectiva, que recull l’article 24 de la Constitució, en el seu vessant a la indemnitat
• Són els mateixos professionals que van denunciar el Consell d’Administració per negar-los el dret a votar el Comitè Professional i que van reclamar-ne la dimissió
• A data d’avui són 23 els professionals que no continuaran treballant el proper mes de setembre a Barcelona Televisió
• La privatització de la gestió i producció de continguts transfereix diners públics a les productores de televisió privades i resta finançament i recursos humans per a una televisió pública de qualitat

Els primers treballadors que van demandar a Barcelona Televisió per cessió il·legal no continuaran a aquest mitjà el mes de setembre. Se’ls ha comunicat l’acabament del contracte. Es tracta d’una mesura que el jutge podria interpretar com una vulneració del dret constitucional a la tutela judicial efectiva, tal i com recull l’article 24 de la Constitució Espanyola, en la seva vessant al dret a la indemnitat. El dret a la tutela judicial efectiva protegeix els ciutadans per poder reclamar davant els tribunals. I el dret a la indemnitat, a que no se’ls represaliï, per exemple, a través d’un acomiadament, que és exactament el que ha passat.

Són professionals que han treballat des de fa anys en diversos programes de Barcelona Televisió, algun dels quals des del 1999, i que se’ls acomiadava cada final de temporada a l’estiu i al setembre se’ls tornava a contractar.

Són els mateixos que, a banda de la demanda interposada, van denunciar el Consell d’Administració perquè els va negar el dret a decidir en les votacions per al Comitè Professional. Tant el Col·legi de Periodistes com el mateix Comitè Professional de BTV, el Sindicat de Periodistes i el Sindicat de la Imatge van donar la raó als que reclamaven el dret a poder votar.

Per això van reclamar la dimissió del mateix Consell d’Administració, un fet que va comptar amb el suport de la majoria de professionals de BTV en assemblea.

A data d’avui, un total de 23 treballadors no continuaran a Barcelona Televisió la propera temporada, tot i que amb tota probabilitat en siguin més. Hi ha dos programes que estan sotmesos a “ajustos” i per tant, a menys pressupost. Encara no s’ha detallat els efectes d’aquests “ajustos”.

Sota l’excusa del disseny de la nova programació, la nova direcció de BTV està aprofitant per aplicar retallades. Unes retallades que no caldria fer si s’internalitzés la plantilla i es paralitzés el nou concurs públic per a la privatització de la gestió i producció de continguts.

Continuar amb el concurs públic significa retallar sous i precaritzar condicions laborals. Es tracta d’un model que transfereix diners públics cap a les productores privades, en comptes de finançar adequadament i possibilitar una televisió amb més recursos. Humans i tècnics. Per aquest motiu s’ha d’aturar.

El nou equip de govern municipal de Barcelona en Comú, tant en el seu programa electoral com en el discurs d’investidura de l’alcaldessa Ada Colau van prometre que acabarien amb la precarietat de les empreses municipals. Ara és el moment de fer-ho. BTV pot ensenyar el camí.

COMUNICAT DELS TREBALLADORS SOBRE EL CONCURS PER A LA GESTIÓ DE BTV

El nou concurs per a la gestió privatitzada de la producció de continguts de Barcelona Televisió ja s’ha publicat. Davant d’aquest fet, els treballadors d’aquest mitjà públic ens dirigim a la ciutadania per informar-los del risc que això suposa per garantir el dret a la informació i comunicació, un bé comú imprescindible per garantir altres drets i el bon funcionament del sistema democràtic.

La privatització de la producció de continguts d’una televisió pública és un element més que reforça la crisi del sector, estretament lligada a la manca de credibilitat dels mitjans. De fet, una és conseqüència de l’altra. Una crisi que també ve definida per la manca de pluralitat, la producció d’informació que defineix una realitat única i uniforme, l’absència de crítica als poders establerts en detriment del debat democràtic i el pensament crític, i l’empobriment cultural.

L’externalització suposa la precarietat de les condicions laborals dels treballadors. Fins ara, els concursos de BTV que han adjudicat els successius governs a l’Ajuntament, tant de CiU com del PSC, han aprofundit en un model d’explotació orientat a la transferència dels recursos públics cap als operadors privats que l’han gestionat, enlloc de garantir un finançament adequat a la televisió pública. Aquest concurs, a més, es licita amb un pressupost clarament insuficient per mantenir el funcionament actual amb unes condicions de treball dignes. Amb les xifres amb què s’ha convocat, la gestió externalitzada de BTV esdevé inviable. Que alguna productora s’hi presenti només s’explica per l’expectativa de rebre algun tipus de compensació per canals poc transparents i, per a nosaltres, desconeguts.

Tanmateix, aquest model de gestió privada del servei públic suposa un encariment considerable del servei, perquè l’adjudicatari sempre hi aplica el corresponent benefici industrial. Amb un pressupost públic tan ajustat, d’on el treurà? Dons de retallar els drets dels treballadors, obligats a encadenar contractes temporals durant anys i dècades, o permetent la contractació de falsos autònoms.

En el primer discurs al Saló de Cent com alcaldessa de Barcelona, Ada Colau va criticar la precarietat a les empreses públiques de l’Ajuntament i va explicitar el seu compromís per solucionar aquesta situació. Li ho agraïm. I creiem que, en el cas de Barcelona Televisió, ara és el moment de fer-ho. Cal aturar el nou concurs de privatització de la gestió i producció de continguts, tal i com recull el programa electoral de Barcelona en Comú per als serveis municipals. En el cas concret de mitjans públics, el mateix Eix de la Informació d’aquest moviment va redactar:

“4.3.Els mitjans de titularitat municipal contractaran de manera directa els professionals que produeixin continguts i exclouran la subcontractació o externalització de programes, sense prejudici de les compres indispensables per a una programació de qualitat.”
https://barcelonaencomu.cat/sites/default/files/pdf/16_dret-info-cat.pdf

Convocar un nou concurs públic significa aprofundir en les males condicions laborals de tots els treballadors. Suposa perllongar un model de televisió del passat i no treballar ni decidir sobre la seva finalitat. Per això reclamem a l’alcaldessa el coratge que va anunciar en aquest mateix discurs.

Demanem als nous responsables municipals que aturin aquest concurs per poder avançar cap el nou model de televisió pública que Barcelona mereix. Una televisió que estigui al servei de la ciutadania i no dels interessos de les elits. Que prevegi els mecanismes adients perquè siguin els mateixos ciutadans i ciutadanes els que n’exerceixin la seva participació i control. I que esdevingui un instrument real per al foment del debat democràtic i el pensament crític, com dèiem al començament. I perquè això sigui possible, reiterem, els treballadors han de tenir unes condicions laborals dignes.

L’àmbit normatiu que regula la televisió pública de la ciutat no garanteix la seva independència sinó que la sotmet al control del govern municipal de torn i part del seu finançament es destina a operadors privats. La ciutadania en general i els moviments socials en particular no disposen de cap mecanisme de participació en la seva gestió. En definitiva, no hi són representats.

Reclamem com a treballadors la possibilitat de canviar les coses des de baix. Sabem què volem i com fer-ho. Però aquest canvi que demanem i volem exposar al conjunt de la ciutat passa per persones que el liderin, amb mentalitat democràtica, empàtica, col·laborativa i participativa. Que es guanyin l’autoritat de totes i tots. Perquè el poder es dóna. L’autoritat es guanya.

Actualment, no tots els treballadors poden presentar-se per ser membres al Comitè Professional, que vetlla pel compliment de l’Estatut Professional, ni votar en aquestes eleccions. Volem que això canviï i tots els treballadors puguin pendre’n part i votar els seus representants. No és admissible un Consell d’Administració que en bloc, per unanimitat i des de la seva posició de poder, hagi negat el dret de vot a un conjunt de treballadors al·legant motius que han desmentit el mateix Comitè Professional sortint, el Col·legi de Periodistes, el Sindicat de Periodistes i el Sindicat de la Imatge.

També hem lamentat que aquest Consell d’Administració segueixi imposant blocs electorals a la informació que elaborem durant la campanya, tal com ha passat durant les darreres eleccions municipals. La legislació electoral no és excusa per no donar un pas que altres mitjans públics ja han fet a l’empara de la llei. Els blocs electorals atempten contra el dret a la informació de la ciutadania i, per això, reclamem que en properes eleccions la informació s’elabori exclusivament amb criteris periodístics.

Per tot això, i perquè és el Consell d’Administració d’ICB qui convoca el concurs que hem explicat, demanem la dimissió dels seus actuals membres i la creació d’un nou consell que no estigui nomenat només pels partits polítics sinó també per la societat civil barcelonina, i on aquesta estigui representada. També reclamem la presència de representants dels treballadors, per tal de poder vetllar directament pel model de televisió que volem.

Per últim. El nou consistori té a les seves mans una oportunitat per trobar una solució al conflicte que més d’una trentena de treballadors han dut als tribunals per cessió il·legal de treballadors, precisament per denunciar aquesta precarietat. És el moment d’asseure’s i començar a parlar. Ja és possible fer-ho amb els nous representants municipals. Per la nostra  banda, de voluntat no ens en falta. Tenen la nostra mà estesa.

Barcelona Televisió, 29 de juny de 2015