CONCLUSIONS DEL PRIMER JUDICI PER L’ACOMIADAMENT DE TREBALLADORS

Un judici que pot marcar el futur de la plantilla de betevé

El dilluns 25 d’abril, al Jutjat Social número 28 de Barcelona, es va celebrar el judici de vuit dels nou acomiadats el 23 de juliol del 2021 per la Direcció d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), empresa pública que gestiona betevé. 

La plantilla de betevé es va concentrar davant del jutjat per donar suport en una nova jornada de vaga.

Aquest procés judicial és molt important per a tota la plantilla de betevé, el seu resultat serà clau per marcar el futur de les seves treballadores i treballadors. 

Després de sis hores i mitja de judici, el jutge va donar el procés vist per a sentència. Més de sis hores que van donar per a molt. Hi va declarar el director d’ICB, Sergi Vicente, a petició de l’advocat dels acomiadats, Paco Pérez, del Col·lectiu Ronda. L’advocada de l’empresa, Abigail Blanco, del bufet FJM Advocats va fer declarar quatre testimonis en el judici. Una pèrita de l’empresa que ha fet les auditories econòmiques d’ICB. També hi van declarar Jordi Ayala, gerent de Pressupostos i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona; Agustí Abelaira, gerent de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona i Carme Ponte, directora de recursos d’ICB. Com a testimoni de la part demandant, Paco Pérez va fer declarar el president del Comitè d’Empresa d’ICB, Roger Matamoros. A la part final del judici hi va haver les conclusions: 30 minuts va fer servir l’advocada Abigail Blanco, mentre que l’advocat Paco Pérez va estar una hora i quinze minuts fent una glossa de les seves argumentacions per defensar els seus clients i demanar la nul·litat dels acomiadaments. 

El ‘Pla de xoc’ de la direcció de betevé i el Consell d’Administració

Després del judici, des del comitè d’empresa hem analitzat tot el que ha deixat al descobert aquest procés. Gràcies a la feina de l’advocat dels acomiadats, el comitè ens hem assabentat de molta informació que se’ns havia amagat per part d’ICB i que es va fer pública en el judici. Per exemple, Paco Pérez ha pogut accedir a les actes del Consell d’Administració d’ICB. Són unes actes que han estat aportades per l’empresa en seu judicial i que Pérez ha pogut consultar per poder tenir la màxima informació possible sobre betevé per preparar la defensa dels acomiadats. No només ha tingut accés a les actes del Consell, sinó també a la proposta de contracte programa que el director Sergi Vicente va presentar a l’Ajuntament de Barcelona amb el vistiplau del Consell d’Administració. Amb tot això, Paco Pérez, ha defensat els companys i companyes acomiadades per aconseguir la nul·litat dels acomiadaments. 

Explicacions extretes de les actes del Consell d’Administració que l’advocat Paco Pérez va utilitzar en les seves conclusions:

• Acta del Consell del 12 de maig del 2021. Literalment el director de betevé, Sergi Vicente diu al Consell que, “en el procés de negociació del nou Conveni Col·lectiu, l’empresa té una posició afeblida davant de la plantilla perquè els treballadors ho guanyem tot pel que fa a la cessió il·legal”. També comenta que el comitè d’empresa no està disposat a renegociar les condicions retributives determinades judicialment. Explica, en la reunió del Consell, que al contracte programa (CP) que farà per al mes de juny, “incorporaré determinacions en matèria de personal que ‘contemplaran’ la necessitat de reduir despesa”. En aquesta reunió s’exposa un plànning d’actuació que està dividit en tres fases. Una primera fase que consisteix en l’acomiadament de 20 persones; una segona, en què es vol fer una modificació substancial de condicions de treball a la plantilla —tot això sota amenaces de més acomiadaments— i la darrera, que serien més acomiadaments que no es faran mai abans de nou mesos (així poden esquivar el que seria un acomiadament col·lectiu). En aquesta reunió amb el Consell, Sergi Vicente explica que vol reduir despesa i demana autorització al Consell per fer-ho i poder contractar assessorament legal per poder-ho aplicar. Els membres del Consell li donen l’autorització.

• Acta del Consell del 7 de juny del 2021. La directora de Recursos, Carme Ponte, presenta al Consell les advocades contractades, són Abigail Blanco i Begoña Pérez, del bufet FJM Advocats.

• Durant el mes de maig i juny de 2021, Sergi Vicente, acaba de redactar el contracte programa, que acaba lliurant al Consell entre el 5 i 11 de juliol del 2021. Un contracte programa que ja incorpora els acomiadaments, ja que el mes de maig del 2021 la relació de llocs de treball (RLT) de betevé és de 242 persones, mentre que a l’RLT que incorpora al contracte programa només inclou 233 persones, per tant es rebaixa la plantilla en nou persones. Això vol dir, segons l’advocat dels treballadors acomiadats, que el seu acomiadament es va decidir abans de l’11 de juliol del 2021.

• El 30 de juny del 2021, el Sergi Vicente, demana a l’Ajuntament una carta en què s’expliqui que la situació de betevé és insostenible econòmicament. La carta, signada per Agustí Abelaira, té data del 12 de juliol. La direcció de betevé va comentar al comitè d’empresa que l’Ajuntament havia fet arribar aquest escrit per iniciativa del consistori, però en el text de la carta queda ben clar que es va fer a petició del director de betevé per justificar-se davant del acomiadaments.

• Acta del Consell del 12 juliol del 2021. En aquesta reunió Sergi Vicente, presenta el contracte programa al Consell d’Administració. A part dels acomiadaments que ja va plantejar en l’RLT que incorpora el contracte programa, Vicente també exposa que el CP incorpora una reducció de sous de 2 milions d’euros. En aquesta reunió del Consell, el conseller Carles Bosch, proposat per Barcelona en Comú, presenta la seva dimissió, amb caràcter immediatament posterior a l’anunci dels acomiadaments que, des de la Direcció d’ICB, es pretenen executar.

• El 18 d’octubre del 2021, en una reunió amb el Consell d’Administració, Sergi Vicente diu al Consell que necessita 20 baixes voluntàries —després rectifica, i diu incentivades— per poder seguir amb el pla de xoc i l’equilibri pressupostari que vol el director. Els hi diu que no les tenen i aquest fet provocarà que s’hagin de fer noves extincions de contractes. Per aquestes afirmacions, l’advocat dels acomiadats considera que és un ERO encobert, perquè si sumem els 9 acomiadats del juliol a les 20 baixes incentivades que vol el director, són 29 persones fora de betevé, i això és més del 10 % de la plantilla, per tant un acomiadament col·lectiu.

• Acta del Consell d’Administració del 2 desembre del 2021. En aquesta reunió del Consell es planteja aplicar una reducció de sou del 5 % sobre el complement de l’STC (diferència Salari Total Conveni) i fer-ho només a les persones que tenen aquest complement i que hagin guanyat el sou per sentència. Això vol dir que a aquelles persones —antics treballadors d’ICB— que tenen l’STC i no és per sentència no se’ls aplica la retallada. L’advocat, Paco Pérez, argumenta que aquest fet és una infracció molt greu sobre els drets fonamentals, ja que es pretén aplicar la reducció salarial únicament a les persones que han guanyat les sentències judicials.

L’advocat dels acomiadats, Paco Pérez, demana que els acomiadaments siguin considerats nuls per vulneradors dels drets fonamentals. Les causes que justifica l’empresa per acomiadar són les sentències per cessió il·legal que s’han dictat, que han fet incrementar la massa salarial —ho diuen en les cartes d’acomiadaments— també parlen dels pagaments de l’IVA pel fet de ser empresa dual, de les demandes per les hores extraordinàries que han d’abonar, però sobretot de la cessió il·legal. 

Una altra causa és fer ineficaces les sentències, ja que vol reduir els sous que s’han guanyat per la via judicial i ho diu quan des del Consell d’Administració i la direcció del Sergi Vicente volen aplicar les retallades a les persones que tenen el complement de l’STC per sentència judicial.

Conclusions i reflexions del Comitè d’Empresa i de les persones acomiadades:

• La decisió de fer els acomiadaments va ser del director de betevé, Sergi Vicente, amb el suport del Consell d’Administració. No de tots els membres, ja que un d’ells, Carles Bosch, va presentar la seva dimissió en el moment que es van plantejar fermament els acomiadaments.

• Tal com demostren les actes del Consell d’Administració, i els correus electrònics del director de betevé, Sergi Vicente, l’acomiadament dels primers treballadors de betevé es van fer per pressionar la resta de la plantilla perquè acceptés una rebaixa de sous i de drets laborals guanyats en sentència judicial.

• El dèficit de betevé és conjuntural i obeeix a imputar a l’exercici del 2021 el que corresponia legalment als treballadors i que se’ls va manllevar en diversos anys, tal com expliciten les diverses sentències i obliguen a retornar. No només això: el compte d’explotació de betevé és positiu.

• L’Ajuntament de Barcelona és el soci únic de betevé. Durant dos anys consecutius, l’administració local ha fet els pressupostos més expansius de la seva història, per tant, és contradictori afirmar que la televisió pública està en situació de fallida perquè no hi ha diners.

• A diferència de betevé, l’Ajuntament ha augmentat el pressupost de diverses empreses municipals. Fins i tot ha incrementat el sou (despesa ordinària) als seus treballadors.

• Considerar que les sentències judicials són la causa dels acomiadaments és vulnerar el dret de tutela judicial efectiva i esdevé, al mateix temps, una actuació que pretén incomplir les sentències dictades.

• La direcció de betevé —amb el vistiplau de l’Ajuntament— haurien encobert un procés d’acomiadament col·lectiu, acció totalment il·legal.

• En aquest procés podrien haver negociat, i fins i tot dut a terme, baixes incentivades a treballadors.

• En el procés de negociació entre la direcció de l’empresa i els representants dels treballadors, hi ha la proposta de rebaixar el sou d’un 5% però únicament als treballadors que van demandar. No pas a tota la plantilla i com a motiu de problemes econòmics.

• L’Ajuntament consideraria un mal precedent per a la resta d’empreses externalitzades que més de 100 treballadors d’una empresa pública hagin demandat l’administració local per cessió il·legal i que hagin guanyat.

En resum, la direcció de betevé hauria actuat amb mala fe i, novament, de manera il·legal perquè:

1. Explicita en els primers acomiadaments que el motiu de les baixes és la seva voluntat d’incomplir les sentències judicials que donen la raó als treballadors d’ICB i, en conseqüència, el fet vulnera el dret de tutela judicial efectiva a les persones que van guanyar-les. 
2. Encobreix i amaga un procés d’acomiadament col·lectiu. 
3. No hi ha motiu econòmic. La situació econòmica de betevé és conjuntural i obeeix a un exercici de pràctica comptable que no té en compte el conjunt, i que inclou costos superiors als reals (com és el cas del còmput de les hores extraordinàries i que molts treballadors van renunciar a cobrar-les: 1,5 milions d’euros en lloc dels 100.000 reals) o distribuïts en centres de cost que no pertoquen. I perquè, com s’ha dit anteriorment, s’imputa a un únic exercici el que es va manllevar als treballadors durant anys i que ja s’ha satisfet.

Salvem la cultura, salvem betevé!

EN DEFENSA DE LA CULTURA I EL PERIODISME DE PROXIMITAT A BETEVÉ

Davant dels acomiadaments i les amenaces de més retallades econòmiques i de personal que estem vivint per part de la direcció de betevé amb el vist-i-plau del Consell d’Administració i tots els partits polítics representats a l’Ajuntament de Barcelona, les treballadores i treballadors de betevé volem reivindicar la nostra feina i la importància dels mitjans necessaris per fer-la.

betevé disposava dels professionals suficients per crear tots els continguts d’interès per a la ciutadania, des de l’última hora informativa fins als formats culturals i d’anàlisi pausada. Ara, incomprensiblement, han desaparegut de la graella programes de proximitat i denúncia ciutadana com La Família Barris, i la cultura s’ha quedat orfe sense l’Àrtic, l’únic magazine diari cultural en català a les televisions públiques del país, i La Cartellera, l’únic espai de crítica de cinema en un mitjà públic. I tot sense cap alternativa per a la nostra audiència.

El Consell d’Administració escull eliminar de la programació de betevé allò que la fa singular i única davant d’altres mitjans més grans i amb molta més dotació econòmica. No cal ser un gran analista del mercat audiovisual per saber que un mitjà petit només pot ser competitiu si és un mitjà molt diferenciat de la resta. La diferència de betevé ha estat sempre la proximitat i l’aposta per la cultura.

L’actual Consell va reelegir Sergi Vicente com a director i la seva proposta d’acabar amb la singularitat per apostar per formats propis de televisions generalistes amb les quals no podem competir amb igualtat de condicions. No podem tornar a uns formats obsolets i generalistes que condemnin a betevé a la intrascendència més absoluta. Sense singulariat, sense una direcció capaç d’analitzar l’actual situació de l’audiovisual català, sense una visió clara i profunda de què ha de ser un mitjà de proximitat, betevé està abocada, a curt o mig termini, a la desaparició. Coneixem la història: primer fem malbé un servei públic de qualitat, i després el podem privatitzar o fer-lo desaparèixer. I això ho hem d’aturar.

Ni el Consell d’Administració ni l’actual direcció compten amb la confiança de la plantilla per resoldre l’actual situació. I amb desconfiança no hi ha manera de gestionar aquesta situació que  malauradament fa pensar en models regits per la mercantilització. I nosaltres volem trobar una solució, volem seguir negociant, però s’ha demostrat impossible fer-ho amb aquest direcció. Per això la gent que fem betevé exigim al Consell valentia, intel·ligència i una decidida aposta per la qualitat per garantir la continuïtat de betevé i la reversibilitat d’aquestes cancel·lacions inexplicables. Exigim la readmissió de les treballadores i treballadors acomiadats i un replantejament del model que garanteixi la singularitat i la viabilitat del model de servei públic de qualitat en català. 

 En una època fosca per al periodisme, els mitjans públics de proximitat som imprescindibles per recuperar el valor dels mitjans de comunicació per a la ciutadania. Barcelona es mereix un mitjà de proximitat a l’alçada de la seva ambició com a ciutat. Reduir betevé a ser un mitjà generalista, sense personalitat, amb uns mitjans econòmics reduïts, és condemnar-la al fracàs i la intrascendència. Exigim una direcció capaç, solvent, ambiciosa, preparada per assumir el repte de construir una betevé digna de la gent de Barcelona, de tots i totes vosaltres. 

Estimem betevé, una betevé de tots, única i singular com Barcelona, amb personalitat, rigor i qualitat. Una betevé que estima la ciutat i la cultura.

#Salvembetevé

CARTA OBERTA A ADA COLAU

Excel·lentíssima alcaldessa de Barcelona,

En diverses ocasions, betevé ha demostrat ser una plataforma multimèdia imprescindible per a Barcelona. Ho ha estat darrerament durant la pandèmia, quan va ser el primer mitjà  en explicar què passava en les residències de la gent gran de la nostra ciutat.  Amb escassos equips de protecció, hi vam entrar per donar veu als que necessitaven ajut i es trobaven desemparats per l’administració.  Encara recordem les trucades d’angoixa de familiars a la redacció per saber què passava amb els seus avis. En aquells moments de crisi vam ser l’únic lligam existent per disminuir l’ansietat de famílies senceres. 

No cal estendre’s amb gaires més exemples. Simplement recordar la cobertura en directe,  impecable i valenta, des de dins  de les  mateixes manifestacions que van succeir després de les sentències del procés,i per les quals betevé va rebre el Premi Ciutat de Barcelona. 

Com a treballadors públics  sempre hem tingut clara la nostra tasca i obligació i  la importància de betevé com a eina facilitadora de consensos, descabdelladora de la complexitat,  que estructura i explica una ciutat a partir de nous formats digitals i llenguatges innovadors, sense oblidar mai els valors del bon periodisme.

El problema a betevé mai han estat els seus treballadors.

Sergi Vicente, ha estat nomenat en un concurs públic que no ha contemplat cap barem de puntuació de mèrits. Això significa que no es van valorar adequadament candidats amb més currículum acadèmic i professional. Igualment, els projectes de gestió presentats pels candidats no van ser puntuats de manera anònima.

El problema és el model i l’equip que el gestiona. Per començar, el seu director, Sergi Vicente, ha estat nomenat recentment en un concurs públic que no ha contemplat cap barem de puntuació de mèrits. Això significa que no es van valorar adequadament candidats amb més currículum acadèmic i professional. Igualment, els projectes de gestió presentats pels candidats no van ser puntuats de manera anònima. Ras i curt, els membres del consell d’administració ja sabien prèviament qui era l’autor de cada proposta de model estratègic.

Pot haver estat un concurs legal, però evidentment, ha estat mancat de tota legitimació.

I aquest estiu, amb l’acomiadament de 9 treballadores, hem sabut que el projecte de Sergi Vicente era la privatització de la redacció de programes.

Un model il·legal

El 2014 és l’any que marca un abans i un després a l’actual betevé. Fins aleshores, només el personal directiu i d’administració estava en nòmina de la societat.  La resta de treballadores, tot i que utilitzaven el maquinari, les instal·lacions i desenvolupaven la seva tasca a la mateixa televisió, estaven contractades per diverses empreses audiovisuals. La gestió dels serveis informatius,  tècnics i de programes s’havia adjudicat mitjançant concurs públic a la productora BCN Audiovisual. En total, 35 milions d’€ que es repartien en cinc anys.

Fora de concurs, diverses productores gestionaven l’elaboració de continguts audiovisuals amb el mateix sistema. Essencialment no aportaven cap mena d’infraestructura material per dur-los a terme. Periodistes i tècnics de programes treballaven a betevé, rebien ordres dels directius de betevé, però els pagava una productora. Encadenaven contractes i programes, se’ls acomiadava el juliol i se’ls tornava a contractar el mes de setembre. Però aquell mateix any, el 2014, un petit grup de treballadores d’un modest programa cultural va dir prou i va denunciar la il·legalitat.

Periodistes i tècnics de programes treballaven a betevé, rebien ordres dels directius de betevé però els pagava una productora. Encadenaven contractes i programes, se’ls acomiadava el juliol i se’ls tornava a contractar el mes de setembre.

La sentència, guanyada en primera instància i en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, parlava de “tràfic il·legal de treballadors”. En el judici va quedar demostrat i ratificat per testimoni l’”enriquiment il·lícit” d’alguna d’aquestes productores a l’establir un cost de personal que no corresponia amb la realitat. Els directius de betevé no  van establir mecanismes de control ni de fiscalització eficaços del diner públic pagat a les empreses del sector.

En el document comptable “Contractes d’Informació i Comunicació de Barcelona S.A  spm per a l’any 2014” hi figuren imports per a la realització de programes adjudicats per procediment menor i/o negociat d’1.057.221,07 € per a BCN Audiovisual i de  897.002,60 € per a dues empreses del grup Mediapro (Antena Local i Mediaproducción). L’import total dels contractes en aquesta estructura de cost fou de 5.605.212,65 € només el 2014, que es van distribuir entre diverses productores.

El 2014 l’import per a la realització de programes adjudicats per procediment menor i/o negociat fou de 5.605.212,65 €, que es van distribuir entre diverses productores

La majoria d’aquests programes estaven realitzats per treballadores en règim de cessió il·legal, com s’ha demostrat en totes les sentències interposades, que ja són fermes i que la justícia ha obligat a internalitzar. Aquest personal ja és part de la plantilla de betevé i podrien fer la mateixa tasca que els pagaven les productores però ara, a un cost menor. Per tant, a betevé no li cal la dependència exclusiva amb empreses audiovisuals per produir continguts no informatius.

A betevé no li cal una dependència exclusiva amb empreses audiovisuals. Els treballadors internalitzats poden dur a terme la feina que abans feien a sou de productores, però a un cost menor

La direcció de betevé acomiada 9 persones per disposar d’efectiu per fer encàrrecs a productores audiovisuals

Aquest mes de juliol la direcció de betevé ha acomiadat 9 treballadores, afirma, per motius econòmics, d’organització i producció. Tot plegat s’argumenta a partir d’unes dades inconsistents i que presenten un biaix inqüestionable al primer cop d’ull. No cal perdre ni cinc minuts  a  comentar els motius organitzatius ni de producció per ser prou evident que no obeeixen a cap mena de raonament lògic vàlid. Per tant,  centrem-nos exclusivament en els econòmics, igualment inconsistents.

En cadascuna de les cartes d’acomiadament,  la direcció argumenta que “es va decidir la conveniència d’avançar cap a un altre tipus de model de gestió que contemplés la internalització dels serveis informatius i dels serveis tècnics, mentre que l’encàrrec dels programes i els continguts no informatius, des de la producció de ficció fins als programes de divulgació, entreteniment, cinema es continuaria fent a través productores externes, com no podia ser d´altra manera.”

Evidentment,  la “internalització dels serveis informatius” va ser forçada a cops de sentència judicial, no pas a partir d’una iniciativa pròpia de la direcció ni del consell d’administració. En segon lloc és en la darrera argumentació on hi ha la clau de volta de tot plegat.   

S’afirma que els programes de continguts “no informatius” es continuarien “fent a través de productores externes”. I afegeix “com no podia ser d’altra manera”. Aquesta darrera proposició dona per vàlid un fet que no és cert. I no és cert perquè des de la internalització, betevé ja té el personal necessari per dur a terme aquesta tasca i, malgrat tot, l’encarrega a empreses externes.

Des de la internalització, betevé ja compta amb el personal necessari per fer programes no informatius

Malgrat comptar amb el personal per fer continguts no informatius, la direcció, amb el vist-i-plau del consell d’administració, ha optat per malbaratar recursos públics  desmantellant la redacció de programes no informatius, sovint re-assignant personal a informatius, amb l’objectiu de tornar a privatitzar el model. Desballestant l’àrea de programes es justifica la privatització. El resultat, una sobreproducció de notícies a informatius que sovint no troba difusió, en detriment de continguts que serien vertebradors de la indústria cultural de Barcelona perquè betevé disposa del capital social i el talent suficient per dur-ho a terme. Però lluny d’apostar per un model  orientat en la gestió del coneixement, s’insisteix en la privatització, sempre molt més cara –fixem-nos amb els comptes del 2014- per a l’erari públic.

Si abans la direcció i el consell d’administració de betevé es van negar a negociar una situació que vulnerava la llei i els drets dels treballadors, ara insisteixen, una vegada més, en escalar el conflicte i en desaprofitar la possibilitat d’innovació que tot desacord genera.

La direcció, amb el vist-i-plau del consell d’administració, ha optat per malbaratar recursos públics  desmantellant la redacció de programes, sovint re-assignant personal a informatius, amb l’objectiu de tornar a privatitzar el model.

I encara més. Si realment, darrera l’acomiadament de les 9 treballadores de betevé hi hagués causes econòmiques, caldria preguntar-se sobre l’abast real de la mesura i el seu impacte global en els comptes presentats en les respectives cartes d’acomiadament. Ras i curt: l’acció no serveix per equilibrar el balanç. En realitat es tracta d’un acte intimidatori per acovardir la plantilla amb l’objectiu que renunciï els drets aconseguits per via judicial i així donar via lliure a la privatització de la redacció de programes.

Els treballadors i treballadores acomiadats demanem la readmissió immediata

Per tots aquests motius, atesa la incapacitat manifesta de la direcció i del consell d’administració en la gestió de betevé,  li demanem que intercedeixi en aquest conflicte que ja dura més de set anys. No es pot ser neutral i mirar cap a una altra banda en qüestió dels drets de les persones ni amb la gestió dels diners de la ciutadania. Esperem que sigui fidel als seus orígens d’activista, ens faci costat, i lluiti per la nostra readmissió. I més quan el seu equip de govern coneixia sobradament quina seria la situació de betevé el 2021.  L’ajuntament, a través del consell d’administració de betevé hauria d’haver triat un projecte i un director amb la capacitat suficient com per gestionar els recursos existents enlloc d’escollir el camí dels acomiadaments,  la privatització i el malbaratament de diners públics.

Finalment, li recordem que els acomiadaments col·lectius en empreses públiques son insòlits. Esperem que vostè no els empari en el seu segon mandat.

Atentament,

Els 9 treballadors i treballadores acomiadats

MANIFEST DEL COMITÈ DE TREBALLADORS I TREBALLADORES RESPECTE A LA SITUACIÓ DE BETEVÉ I EL COMUNICAT DEL DIRECTOR, SERGI VICENTE

En primer lloc, des del Comitè de betevé volem donar suport a les nou persones acomiadades divendres, 23 de juliol. Esperem que la seva situació es pugui revertir i que la justícia acabi revocant aquests acomiadaments.

Pel que fa a les afirmacions del director de betevé, Sergi Vicente, adreçades a tota la plantilla i als mitjans de comunicació volem manifestar:

1. Sobre el dèficit (IVA), partides i internalització

Sergi Vicente: “Hem estat tancant amb dèficit cada any i no podem seguir aquesta tendència. No hi haurà més rescats. Tenim un dèficit econòmic enorme, que no para de créixer’’.

La situació pressupostària de l’ens és negativa, en gran part, per una successió de deutes referents a l’IVA no deduïble derivat de la seva condició de societat dual, un canvi de criteri en les imputacions per IVA que s’arrossega des de l’any 2012 i que no ha vingut acompanyat d’un increment del pressupost per poder-hi fer front.

En el pressupost del 2021 publicat al web de betevé s’observen uns resultats d’explotació negatius per un valor de 895.486,99 euros.

En aquest sentit, podem afirmar que les pèrdues són computables a l’IVA i no a la despesa de salaris dels treballadors.

2. Sobre els percentatges de les partides pressupostàries i la internalització

Sergi Vicente: “La nostra partida de personal ha passat del 57,5 % del pressupost a un 74,8 % del pressupost’’.

Els percentatges destinats a salaris argumentats per Vicente no corresponen a la realitat.
El pressupost de massa salarial destinat als professionals que fins a l’any 2018 treballaven per a les televisions de districtes i per als programes Àrtic, Catakrac, La cartellera, Notícia oberta i Família Barris (sota producció privada) sortien del gruix de la partida de programació, no de la partida de despeses de personal.
Per tant, és evident que la partida de sous hagi augmentat en detriment de la de programes, ja que ara aquestes persones computen com a sous. La interpretació de les xifres mostrades i els percentatges estan tergiversats.

Els treballadors de betevé vam reclamar i seguim reclamant un sou digne i equiparat amb el de la resta de professionals de l’Ajuntament de Barcelona.
El gener del 2017, l’alcaldessa, Ada Colau, en un programa d’aquesta casa, es va comprometre a facilitar la internalització dels professionals de betevé. 

És una obvietat que aquest compromís no pot ser efectiu si no ve acompanyat d’un increment en el pressupost, que ha de ser continu en el temps.
L’increment és necessari, en primer lloc, per garantir una programació de qualitat i apostar pel teixit audiovisual local; en segon lloc, per assegurar uns sous dignes per a la plantilla (un cop hem estat internalitzats), i finalment, per fer front a la nova despesa imposada per Hisenda des del 2014 de pagar l’IVA. Aquesta situació no es preveu en els pressupostos inicials de betevé. 

En els últims anys, les regles del joc han canviat, imposades per qüestions legals de les administracions, i l’Ajuntament no ha volgut fer-hi front. 

3. Sobre el pla de xoc econòmic de l’empresa i retribucions alts càrrecs

Sergi Vicente delega la responsabilitat de la situació econòmica als treballadors i, el que resulta més greu, ens amenaça que depèn de nosaltres que la direcció no acomiadi més companys.
Nosaltres com a professionals ja fem la nostra feina cada dia; la seva feina de gestió, en canvi, queda en dubte.
Des del seu nomenament, el desembre del 2015, i recentment des de la seva reelecció, la situació econòmica de l’empresa s’ha vist més compromesa que mai: no s’ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona faci noves aportacions i, entre altres despeses dubtoses, s’han destinat xifres desorbitades a la causa judicial contra els treballadors amb recursos al Tribunal Superior de Justícia.

Sergi Vicente: “I ara mateix, no és que no siguem sostenibles, és que som un pou sense fons”.

Mentrestant, la seva retribució salarial no ha parat de créixer. Segons els comptes anuals, Sergi Vicente va iniciar el mandat el 2015 amb una remuneració de 100.000 euros meritats. Com dèiem, la seva remuneració ha anat evolucionant any rere any. Segons comptes anuals del 2019, el director va rebre una remuneració de 106.267,22 €. Recordem que el sou publicat que va percebre el director de betevé el 2020 va ser de 108.527,86 euros, molt semblant al de la direcció de TV3 i més elevat que el de la mateixa alcaldessa de Barcelona.

En set anys, el director de betevé ha tingut un increment de sou de 8.500 euros. Per la nostra banda, els treballadors hem hagut d’aconseguir les millores salarials via sentència judicial per poder equiparar-nos amb els sous d’un professional dels mitjans de l’Ajuntament de Barcelona.

En aquest sentit, el mateix Sergi Vicente ha avançat ara que s’abaixarà el sou un 5 % (passarà a cobrar 103.101,467 euros, uns 8.591,78 euros mensuals), mentre que les persones acomiadades no rebran cap assignació el mes vinent.
Recordem que la relació de llocs de treball (RLT) d’ICB és esbiaixada i no reconeguda com a veraç pel Comitè, ja que ha estat realitzada únicament per l’empresa. Sabem del cert que la majoria de sous reals són superiors als que hi consten. 

La suma total de les retribucions salarials anuals dels set directors és com a mínim de 502.132 euros, segons l’RLT.

Per sobre de la direcció de betevé, trobem els sis membres del Consell d’Administració amb unes dietes per assistència a reunions mensuals que ascendeixen als 126.957 euros en total a l’any.
El cost per sessió de cada membre és de 1.200 euros (equivalent a la remuneració mensual d’alguns companys treballadors de betevé), és a dir, cada reunió té un cost de 7.600 euros (els sis membres i el secretari, que cobra 400 euros).

Tot plegat, el vertader pou sense fons.

Qüestionem una vegada més on s’està posant el focus de les retallades en les retribucions i que, finalment, com a treballadors les hem acabat patint.

4. Sobre la situació laboral i el conveni

Sergi Vicente: “Som una empresa audiovisual i no una oficina o un despatx”.

Resulta curiós, si més no, que el mateix director faci menció i apel·li a la responsabilitat de tothom afirmant que “som una empresa audiovisual i no una oficina o un despatx“, quan el conveni que ens regeix és el propi d’oficines i despatxos.
La voluntat negociadora del Comitè d’Empresa sempre ha estat present per tenir un conveni propi audiovisual (o adherir-nos al conveni de l’Ajuntament de Barcelona) que posés fi a aquesta situació irreal. L’empresa no ha facilitat les converses dins una mesa negociadora per aconseguir aquest propòsit.

En aquest mateix sentit, lamentem també profundament que no s’hagi volgut iniciar cap conversa amb el Comitè els dies previs a la posada en marxa del “pla de xoc”, un pla covard elaborat i preparat amb molta antelació d’esquena al Comitè i a la plantilla.

Els representants dels treballadors insistim que l’acomiadament de professionals no soluciona els problemes econòmics de fons de betevé. Cal que l’Ajuntament de Barcelona aposti de manera contundent pel mitjà de comunicació de la seva ciutat.

Amb tots els punts exposats anteriorment:
DEMANEM LA DIMISSIÓ DELS MÀXIMS RESPONSABLES DE BETEVÉ

Ens cal una direcció dialogant, capaç i vàlida per gestionar betevé (representada des de fa anys per una directora de Recursos, Carme Ponte, i un director, Sergi Vicente) que no eviti les seves responsabilitats ni les carregui als treballadors.
Necessitem un projecte engrescador i a la vegada rigorós que compleixi les missions de mitjà públic.

Arribats a aquesta situació insostenible sense una direcció competent, demanem des del Comitè de betevé la destitució dels màxims responsables d’aquesta crisi: el director, Sergi Vicente, i la directora de Recursos, Carme Ponte.


Signat:
El Comitè de Treballadors i Treballadores de betevé

27 de juliol del 2021

betevé acomiada 9 persones

betevé ha acomiadat 9 treballadors/es. El director, Sergi Vicente, al·lega motius econòmics i carrega la responsabilitat a la plantilla. “La partida de personal ha passat de representar un 57,5% del pressupost l’any 2019 a un 74,8% l’any 2021“.

L’empresa no explica que la partida en personal ha passat del 57,5 al 74,8% perquè els companys dels programes El pla B, Àrtic, La família barris, La Cartellera de betevé, Catakrac, el personal de les 10 televisions de districte que fan el btv notícies 73 i d’altres (en total una cinquantena de persones) computaven com programes externalitzats, pagats amb sous inferiors als 1.000 € des de la partida destinada a programes. Ara, aquests treballadors són personal de betevé degut a sentències favorables per la cessió il·legal de treballadors/es que existia. Des de fa anys, l’ajuntament de Barcelona, compromès amb la internalització del personal del mitjà, ja sabia que hi hauria un increment de la partida de personal i no ha mostrat mai voluntat per resoldre el problema. El Comitè ens hem ofert reiteradament a parlar amb l’Ajuntament i trobar plegats una solució.

El nostre director també diu que “l’Ajuntament ens ha rescatat els darrers anys, amb una aportació extraordinària de 10 milions d’euros l’any passat i d’aproximadament un milió aquest“. Però tampoc explica que els 900.000 € de dèficit d’aquest any, i els diners extres que ha injectat l’Ajuntament els darrers, són per pagar l’IVA que anys enrera les televisions públiques no havien de pagar. Sense això no seríem deficitaris!

A tot això cal sumar que, des de fa anys, el Comitè està intentant negociar un Conveni amb la direcció. ICB, l’empresa gestora de betevé, es regeix actualment pel Conveni d’Oficines i despatxos, molt allunyat a les necessitats d’un mitjà de comunicació com el nostre. Volem establir, de forma pactada, les eines necessàries per la gestió diària. Malauradament aquesta negociació no avança pels continus endarreriments que ha anat introduint l’Empresa: Primer calia la renovació del Consell d’administració, un cop renovat calia esperar a la resolució del concurs de director de betevé i, un cop renovat el Sergi Vicente, esperar al nou contracte programa. Mentrestant, tota la plantilla es regeix pel Reglament d’ICB, que provoca molts problemes, on per exemple es diu que es treballa de dilluns a divendres, deixant de banda al personal que cobreix les necessitats del cap de setmana. Seguim insitint a l’Empresa a poder seguir amb la negociació del Conveni.

Per a nosaltres queda palesa la pèssima gestió de la direcció. Necessitem una direcció a l’alçada del mitjà de comunicació públic de Barcelona!

Finalitzen els programes “Codi de barris”, “La cartellera” i “Catakrac”

Finalitzen els programes de betevé “Codi de barris“, “La cartellera” i “Catakrac” per decisió de la direcció de l’empresa.

Els treballadors que fan aquests programes es troben en situació de cessió il·legal i considerem que deurien ser internalitzats com la resta de companys que fem possible betevé. A partir del gener, seran subrogats a una nova empresa i ja no faran la seva feina a les instal·lacions de betevé. Desconeixem també com serà el format dels nous programes amb una probable pèrdua de qualitat i amb un elevat sobrecost derivat de l’externalització del projecte. 

Des del Comitè d’Empresa i l’Assemblea de Treballadors tornem a demanar a la direcció de betevé que busquin una solució definitiva per aquests treballadors que només pot passar per la internalització urgent. Demanem també la mateixa solució per als companys externalitzats que fan l’Àrtic i informació de Districtes.

Tercera assemblea de Mitjans en Lluita

Aquest dissabte, els treballadors de la comunicació de Catalunya estem cridats a participar d’una nova assemblea de Mitjans en Lluita. Les retallades de les nostres condicions laborals i de les llibertats per al bon exercici de la nostra professió no cessen. S’acaba un curs amb ERO en marxa als grups Prisa i Zeta, sense conveni i amb amenaces a la CCMA, en què va tancar RTVV, hem tornat a patir segrestos, agressions, blocs electorals… La coordinadora de Mitjans en Lluita ha elaborat una publicació en paper per informar i denunciar la situació del sector. Es presenta aquest dissabte i, amb 12.000 exemplars, vol explicar a tothom que les retallades i els acomiadaments estan portant els treballadors de la comunicació a una situació límit. El sector vol plantar-se i en aquesta assemblea es decidirà com fer-ho i quines seran les primeres accions a dur a terme durant la propera temporada. S’hi farà un repàs dels conflictes als diferents mitjans i dels nous fronts que s’obren a partir d’ara. Per això és important que hi hagi almenys algú de cada mitjà. Tots els treballadors i treballadores de la comunciació hi estem convidats: redactors, càmeres, fotògrafs, tècnics, administratius, comercials, informàtics, tallers, maquilladores, modistes, manteniment… fixes i precaris, freelances o falsos autònoms, tothom!

La cita és aquest dissabte, 14 de juny, a les 11 h al Centre Cívic La Sedeta (c.Sicília, 321). El vermut de després a la mateixa plaça del centre cívic també ha de servir per acabar de pagar el diari que s’ha fet.

Els treballadors de la comunicació sortim al carrer plegats

Aquest dissabte, 22 de febrer, els treballadors i treballadores de la comunicació de Catalunya estem convocats a una nova assemblea unitària de Mitjans en Lluita. És la tercera i la farem a la plaça de Sant Jaume a les 11 h, en forma d’acte de protesta al carrer, en contra de la precarietat i el model de relacions laborals que s’imposa cada cop més al sector. Els conflictes més roents ara mateix són els del grup Zeta i la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals, on justament avui fan una vaga de 24 hores per exigir la negociació d’un nou conveni. No podem acceptar que les empreses intentin imposar rebaixes de sou sense ni tan sols acordar-les amb els comitès respectius. A la cadena Ser també estan aplicant una mena d’ERO encobert per retallar la plantilla.

Més enllà d’aquests grans conflictes ara mateix oberts, a tots els mitjans hem patit recentment retallades de sou i de condicions laborals, en un sector on la precarietat i la subcontractació ja estava prou generalitzada. Pel que fa a la destrucció de llocs de treball, som el segon sector més afectat per la crisi, després de la construcció. Per tant, tenim motius de sobres per manifestar-nos. I ens sembla molt important que ho fem tots plegats, professionals dels mitjans públics i privats, petits i grans, que fa anys que veiem com es degrada la nostra feina.

Cal dignificar la professió i explicar al públic que les retallades de les nostres condicions laborals ho són també del seu dret a la informació. Aquest dissabte començarem a fer-ho palès a la plaça de Sant Jaume i plantejarem noves eines per tirar endavant aquesta lluita col·lectiva i més necessària que mai dels treballadors i treballadores de la comunicació.