CARTA OBERTA A ADA COLAU

Excel·lentíssima alcaldessa de Barcelona,

En diverses ocasions, betevé ha demostrat ser una plataforma multimèdia imprescindible per a Barcelona. Ho ha estat darrerament durant la pandèmia, quan va ser el primer mitjà  en explicar què passava en les residències de la gent gran de la nostra ciutat.  Amb escassos equips de protecció, hi vam entrar per donar veu als que necessitaven ajut i es trobaven desemparats per l’administració.  Encara recordem les trucades d’angoixa de familiars a la redacció per saber què passava amb els seus avis. En aquells moments de crisi vam ser l’únic lligam existent per disminuir l’ansietat de famílies senceres. 

No cal estendre’s amb gaires més exemples. Simplement recordar la cobertura en directe,  impecable i valenta, des de dins  de les  mateixes manifestacions que van succeir després de les sentències del procés,i per les quals betevé va rebre el Premi Ciutat de Barcelona. 

Com a treballadors públics  sempre hem tingut clara la nostra tasca i obligació i  la importància de betevé com a eina facilitadora de consensos, descabdelladora de la complexitat,  que estructura i explica una ciutat a partir de nous formats digitals i llenguatges innovadors, sense oblidar mai els valors del bon periodisme.

El problema a betevé mai han estat els seus treballadors.

Sergi Vicente, ha estat nomenat en un concurs públic que no ha contemplat cap barem de puntuació de mèrits. Això significa que no es van valorar adequadament candidats amb més currículum acadèmic i professional. Igualment, els projectes de gestió presentats pels candidats no van ser puntuats de manera anònima.

El problema és el model i l’equip que el gestiona. Per començar, el seu director, Sergi Vicente, ha estat nomenat recentment en un concurs públic que no ha contemplat cap barem de puntuació de mèrits. Això significa que no es van valorar adequadament candidats amb més currículum acadèmic i professional. Igualment, els projectes de gestió presentats pels candidats no van ser puntuats de manera anònima. Ras i curt, els membres del consell d’administració ja sabien prèviament qui era l’autor de cada proposta de model estratègic.

Pot haver estat un concurs legal, però evidentment, ha estat mancat de tota legitimació.

I aquest estiu, amb l’acomiadament de 9 treballadores, hem sabut que el projecte de Sergi Vicente era la privatització de la redacció de programes.

Un model il·legal

El 2014 és l’any que marca un abans i un després a l’actual betevé. Fins aleshores, només el personal directiu i d’administració estava en nòmina de la societat.  La resta de treballadores, tot i que utilitzaven el maquinari, les instal·lacions i desenvolupaven la seva tasca a la mateixa televisió, estaven contractades per diverses empreses audiovisuals. La gestió dels serveis informatius,  tècnics i de programes s’havia adjudicat mitjançant concurs públic a la productora BCN Audiovisual. En total, 35 milions d’€ que es repartien en cinc anys.

Fora de concurs, diverses productores gestionaven l’elaboració de continguts audiovisuals amb el mateix sistema. Essencialment no aportaven cap mena d’infraestructura material per dur-los a terme. Periodistes i tècnics de programes treballaven a betevé, rebien ordres dels directius de betevé, però els pagava una productora. Encadenaven contractes i programes, se’ls acomiadava el juliol i se’ls tornava a contractar el mes de setembre. Però aquell mateix any, el 2014, un petit grup de treballadores d’un modest programa cultural va dir prou i va denunciar la il·legalitat.

Periodistes i tècnics de programes treballaven a betevé, rebien ordres dels directius de betevé però els pagava una productora. Encadenaven contractes i programes, se’ls acomiadava el juliol i se’ls tornava a contractar el mes de setembre.

La sentència, guanyada en primera instància i en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, parlava de “tràfic il·legal de treballadors”. En el judici va quedar demostrat i ratificat per testimoni l’”enriquiment il·lícit” d’alguna d’aquestes productores a l’establir un cost de personal que no corresponia amb la realitat. Els directius de betevé no  van establir mecanismes de control ni de fiscalització eficaços del diner públic pagat a les empreses del sector.

En el document comptable “Contractes d’Informació i Comunicació de Barcelona S.A  spm per a l’any 2014” hi figuren imports per a la realització de programes adjudicats per procediment menor i/o negociat d’1.057.221,07 € per a BCN Audiovisual i de  897.002,60 € per a dues empreses del grup Mediapro (Antena Local i Mediaproducción). L’import total dels contractes en aquesta estructura de cost fou de 5.605.212,65 € només el 2014, que es van distribuir entre diverses productores.

El 2014 l’import per a la realització de programes adjudicats per procediment menor i/o negociat fou de 5.605.212,65 €, que es van distribuir entre diverses productores

La majoria d’aquests programes estaven realitzats per treballadores en règim de cessió il·legal, com s’ha demostrat en totes les sentències interposades, que ja són fermes i que la justícia ha obligat a internalitzar. Aquest personal ja és part de la plantilla de betevé i podrien fer la mateixa tasca que els pagaven les productores però ara, a un cost menor. Per tant, a betevé no li cal la dependència exclusiva amb empreses audiovisuals per produir continguts no informatius.

A betevé no li cal una dependència exclusiva amb empreses audiovisuals. Els treballadors internalitzats poden dur a terme la feina que abans feien a sou de productores, però a un cost menor

La direcció de betevé acomiada 9 persones per disposar d’efectiu per fer encàrrecs a productores audiovisuals

Aquest mes de juliol la direcció de betevé ha acomiadat 9 treballadores, afirma, per motius econòmics, d’organització i producció. Tot plegat s’argumenta a partir d’unes dades inconsistents i que presenten un biaix inqüestionable al primer cop d’ull. No cal perdre ni cinc minuts  a  comentar els motius organitzatius ni de producció per ser prou evident que no obeeixen a cap mena de raonament lògic vàlid. Per tant,  centrem-nos exclusivament en els econòmics, igualment inconsistents.

En cadascuna de les cartes d’acomiadament,  la direcció argumenta que “es va decidir la conveniència d’avançar cap a un altre tipus de model de gestió que contemplés la internalització dels serveis informatius i dels serveis tècnics, mentre que l’encàrrec dels programes i els continguts no informatius, des de la producció de ficció fins als programes de divulgació, entreteniment, cinema es continuaria fent a través productores externes, com no podia ser d´altra manera.”

Evidentment,  la “internalització dels serveis informatius” va ser forçada a cops de sentència judicial, no pas a partir d’una iniciativa pròpia de la direcció ni del consell d’administració. En segon lloc és en la darrera argumentació on hi ha la clau de volta de tot plegat.   

S’afirma que els programes de continguts “no informatius” es continuarien “fent a través de productores externes”. I afegeix “com no podia ser d’altra manera”. Aquesta darrera proposició dona per vàlid un fet que no és cert. I no és cert perquè des de la internalització, betevé ja té el personal necessari per dur a terme aquesta tasca i, malgrat tot, l’encarrega a empreses externes.

Des de la internalització, betevé ja compta amb el personal necessari per fer programes no informatius

Malgrat comptar amb el personal per fer continguts no informatius, la direcció, amb el vist-i-plau del consell d’administració, ha optat per malbaratar recursos públics  desmantellant la redacció de programes no informatius, sovint re-assignant personal a informatius, amb l’objectiu de tornar a privatitzar el model. Desballestant l’àrea de programes es justifica la privatització. El resultat, una sobreproducció de notícies a informatius que sovint no troba difusió, en detriment de continguts que serien vertebradors de la indústria cultural de Barcelona perquè betevé disposa del capital social i el talent suficient per dur-ho a terme. Però lluny d’apostar per un model  orientat en la gestió del coneixement, s’insisteix en la privatització, sempre molt més cara –fixem-nos amb els comptes del 2014- per a l’erari públic.

Si abans la direcció i el consell d’administració de betevé es van negar a negociar una situació que vulnerava la llei i els drets dels treballadors, ara insisteixen, una vegada més, en escalar el conflicte i en desaprofitar la possibilitat d’innovació que tot desacord genera.

La direcció, amb el vist-i-plau del consell d’administració, ha optat per malbaratar recursos públics  desmantellant la redacció de programes, sovint re-assignant personal a informatius, amb l’objectiu de tornar a privatitzar el model.

I encara més. Si realment, darrera l’acomiadament de les 9 treballadores de betevé hi hagués causes econòmiques, caldria preguntar-se sobre l’abast real de la mesura i el seu impacte global en els comptes presentats en les respectives cartes d’acomiadament. Ras i curt: l’acció no serveix per equilibrar el balanç. En realitat es tracta d’un acte intimidatori per acovardir la plantilla amb l’objectiu que renunciï els drets aconseguits per via judicial i així donar via lliure a la privatització de la redacció de programes.

Els treballadors i treballadores acomiadats demanem la readmissió immediata

Per tots aquests motius, atesa la incapacitat manifesta de la direcció i del consell d’administració en la gestió de betevé,  li demanem que intercedeixi en aquest conflicte que ja dura més de set anys. No es pot ser neutral i mirar cap a una altra banda en qüestió dels drets de les persones ni amb la gestió dels diners de la ciutadania. Esperem que sigui fidel als seus orígens d’activista, ens faci costat, i lluiti per la nostra readmissió. I més quan el seu equip de govern coneixia sobradament quina seria la situació de betevé el 2021.  L’ajuntament, a través del consell d’administració de betevé hauria d’haver triat un projecte i un director amb la capacitat suficient com per gestionar els recursos existents enlloc d’escollir el camí dels acomiadaments,  la privatització i el malbaratament de diners públics.

Finalment, li recordem que els acomiadaments col·lectius en empreses públiques son insòlits. Esperem que vostè no els empari en el seu segon mandat.

Atentament,

Els 9 treballadors i treballadores acomiadats

Manifest de les treballadores i treballadors de betevé

La plantilla de betevé volem manifestar la nostra preocupació per la situació en què es troba el mitjà de comunicació públic de Barcelona.

• Tot 2019 sense programes nous. Ens preocupa que s’hagi pres aquesta decisió per part de la direcció, tenint en compte que en el darrer any ja hem perdut 343 hores de producció pròpia i que la ràdio ha passat de 12,30 hores diàries d’informació a 2,30 hores.
• Redifusions abusives. En canvi, ens trobem amb redifusions a la televisió de programes antics com ara Cròniques de Barcelona (2015, 80 passis), Cases ecològiques (2015, 50 passis), Ciutadà novell (2018, 20 passis) o Tot art (2014, 70 passis).  
• Externalització de diversos programes. Lamentem que es vulguin externalitzar programes emblema de la casa com el Catakrac i La cartellera, o de servei ciutadà com Codi de barris, amb gran ressò a les plataformes veïnals.
• Reducció dels serveis informatius de betevé sense precedents. El 25 i el 26 de desembre betevé no ha emès cap informatiu i l’1 de gener tampoc no ho farà. D’ara en endavant se suprimirà l’informatiu del migdia la resta de dies festius. És una mesura molt greu i dràstica que repercuteix directament en el dret bàsic dels barcelonins a ser informats en dies que la ciutat no s’atura.
• Sortida de la plataforma digital Vodafone. No entenem que betevé hagi abandonat la plataforma Vodafone i que s’estudiï sortir també de Movistar+. Es retallen les plataformes des d’on es pot veure la televisió pública de Barcelona i s’abandona part de l’audiència.
• Fracàs dels objectius marcats per la direcció amb una pèrdua del 75 % d’audiència des de l’entrada de la nova direcció.
• Tot i que el web beteve.cat és la gran aposta de la casa, els usuaris amb prou feines superen els del 2015, abans de tenir el nou web, tot i els esforços de la redacció per tenir més impacte. Això ens fa dubtar de l’eficàcia de l’estratègia digital marcada per la direcció.
• Arrencada de projectes que no han tingut continuïtat per falta de resultats. El Datalab, el BTV Media Lab o el programa Drone Riders, que es va interrompre després de 10 programes, tot i tractar-se d’una competició que mai no va emetre la final.
• Comunicació pràcticament inexistent amb la plantilla. No se’ns informa dels canvis que s’adopten, o es fa amb molt poc marge de temps a la seva aplicació, un fet que agreuja la sensació d’improvisació constant. Lamentem que sovint coneixem les novetats de betevé i del projecte que es vol dur a terme a través d’altres mitjans de comunicació.

Tots els punts exposats evidencien la falta de lideratge a betevé. Som conscients que les noves tecnologies i narratives audiovisuals es troben en un moment de reflexió i canvi important (no només per suposat a betevé, sinó a tot el món) i en moments així, més que mai, cal un lideratge molt clar que no hem vist i que ha comportat per la gran majoria de treballadors una pèrdua absoluta de confiança tant en el director actual com en el projecte.

Per tot plegat exigim:

• Tornar a betevé la producció de programes propis, especialment Codi de barris, Catakrac i La cartellera.
• Recuperar l’emissió de tots els informatius en dies festius.
• Revertir la sortida de la plataforma Vodafone.
• Un lideratge que abordi el present i el futur, sumant totes les plataformes per igual i aprofitant i positivant els recursos que ens dona el fet de ser una televisió pública, nascuda ara fa 25 anys.

Després de quatre anys sense veure resultats ni uns objectius clars, les treballadores i els treballadors de betevé volem veure canvis per part de la direcció que donin resposta a les nostres exigències abans del 31 de gener del 2019.

Finalitzen els programes “Codi de barris”, “La cartellera” i “Catakrac”

Finalitzen els programes de betevé “Codi de barris“, “La cartellera” i “Catakrac” per decisió de la direcció de l’empresa.

Els treballadors que fan aquests programes es troben en situació de cessió il·legal i considerem que deurien ser internalitzats com la resta de companys que fem possible betevé. A partir del gener, seran subrogats a una nova empresa i ja no faran la seva feina a les instal·lacions de betevé. Desconeixem també com serà el format dels nous programes amb una probable pèrdua de qualitat i amb un elevat sobrecost derivat de l’externalització del projecte. 

Des del Comitè d’Empresa i l’Assemblea de Treballadors tornem a demanar a la direcció de betevé que busquin una solució definitiva per aquests treballadors que només pot passar per la internalització urgent. Demanem també la mateixa solució per als companys externalitzats que fan l’Àrtic i informació de Districtes.

Internalització a mitges

El passat 1 de maig l’Ajuntament va internalitzar 173 treballadors de betevé deixant fora d’aquesta internalització una quarentena de treballadors que, actualment, segueixen subcontractats per les productores BCNAudiovisual, Antena Local i Districtes.

L’Ajuntament ha emès un comunicat on assegura que aquesta internalització “resol la situació d’inseguretat jurídica provocada per les diverses sentències dels tribunals que apuntaven a una cessió il·legal de treballadors“.

Com a comitè dels treballadors de betevé volem deixar clar que les sentències (dues del TSJC i cinc de jutjats socials) no “apunten” una cessió il·legal, sinó que condemnen a ICB i a les productores per aquest delicte. A més, reconeixen als treballadors que ja han guanyat les sentències l’equiparació salarial respecte els treballadors d’ICB.

En el mateix comunicat, el consistori recorda que en assemblea es va aprovar, amb un 58%  dels vots a favor, una proposta d’acord en què es milloraven les condicions laborals dels treballadors i s’internalitzava tota la plantilla. Ara bé, tot i la majoria de la plantilla favorable a l’acord, ICB/ajuntament ho van trobar insuficient ja que esperaven un recolzament gairebé per unanimitat i que per tant hi hagués una retirada pràcticament total de demandes. Llavors en Jordi Miró (Direcció Serveis Coord. Lab. Ens Participats de l’ajuntament de Barcelona), va convocar una “reunió informativa” a la redacció d’informatius per explicar en primera persona la proposta d’acord per part d’ICB/ajuntament, resoldre dubtes i valorar de nou l’acceptació de la proposta. El resultat va ser que dels més de 180 demandants tant sols 20 van acceptar aquesta proposta d’acord i a canvi es comprometien a retirar la demanda. Amb aquests resultats, ICB/ajuntament van decidir donar per acabades les negociacions i procedir a internalitzar només 173 treballadors de serveis tècnics i informatius, sense millorar les condicions laborals i salarials que teníem externalitzats.

Des del Comitè dels treballadors de betevé considerem que aquest litigi no es pot donar per resolt, al contrari del que diu l’Ajuntament, perquè, d’una banda, no s’ha internalitzat la totalitat de la plantilla de betevé i perquè, de l’altra, no s’han equiparat les condicions laborals i salarials dels treballadors internalitzats amb els d’ICB.

En aquest sentit, recordem que els treballadors han interposat més de 180 demandes que ara mateix continuen el seu curs. De moment, totes les sentències, dues ja fermes, reconeixen la cessió il·legal i equiparen els sous dels demandants amb els de la seva empresa ocupadora, betevé.

Internalització a mitges de la plantilla de BTV

El ple ha aprovat avui la modificació del contracte programa entre l’Ajuntament i la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) per a la gestió de Barcelona Televisió fins a 2017. El document preveu la contractació directa de 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (filial del grup Lavínia). Hi han votat a favor els partits del govern (BComú i PSC) i ERC, mentre que la resta de l’oposició s’hi ha abstingut. Per als professionals de BTV, bona part dels quals hem interposat demandes laborals per cessió il·legal de treballadors, que el ple voti a favor de la internalització és una bona notícia, tot i que els termes previstos per dur-la a terme amb aquest contracte programa són insuficients.

El govern municipal i ICB diuen que, amb aquests 177 treballadors, internalitzen només els serveis informatius i tècnics, deixant fora els programes perquè se’n puguin encarregar a empreses del mercat audiovisual. Però aquesta diferenciació entre informatius i programes és del tot fictícia: per començar, els serveis tècnics ho són per a tota mena de programes; a més, tenim programes informatius dels quals es vol internalitzar només la meitat de l’equip; i no es compta amb els redactors de districte (BTV notícies 73) ni amb els de programes evidentment informatius com Àrtic o Les 10 notícies. Els treballadors mai no hem demanat que les productores privades no puguin fer programes a BTV, simplement demanem que es reconegui tot el que és de producció pròpia i el que són produccions alienes o coproduccions. I el que és de producció pròpia ho fem uns 250 treballadors, que hem de ser contractats per ICB perquè és l’empresa pública que gestiona BTV.

Però és que, a més, els companys que van interposar les primeres demandes (i ja tenen una sentència ferma del TSJC que els reconeix com a treballadors d’ICB) feien un d’aquests programes que la direcció d’ICB s’entesta a deixar fora de la internalització. La justícia ha dit que són treballadors públics, però l’empresa municipal, en lloc de fer-hi cas, fa un any i mig els va castigar deixant-los sense feina. Ara estan pendents del judici per acomiadament, que tenen assenyalat per al proper 23 de gener.

La sentència de cessió il·legal d’aquests treballadors és ferma perquè el consell d’administració d’ICB ha decidit no presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Aquest recurs només hauria dilatat el procés, que hauria costat més diners a l’erari públic, així que els ho agraïm. Aquesta sentència ferma diu que els treballadors s’hauran d’incorporar a ICB amb el sou que els correspongui en aquesta empresa pública. Per a un periodista, aquest sou està un 39% per sobre del que cobrem els subcontractats per BCN Audiovisual (és un exemple bastant representatiu de la resta de categories). La xifra queda encara una mica per sota del que cobren els mateixos professionals contractats directament per l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és la doctrina que ha assumit la sala laboral del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els treballadors estem disposats a arribar a un acord que faci realitat la internalització que avui ha aprovat el plenari municipal. Per això portem més de nou mesos negociant amb l’empresa i l’Ajuntament. Però no podem renunciar als nostres drets per convertir-nos en treballadors públics de segona, sobretot deixant la meitat de companys pel camí. Si volem que aquesta sigui una internalització modèlica i viable, el consistori s’hi haurà d’esforçar més.

Paral·lelament al canvi en el model de gestió, el ple també ha aprovat avui definitivament la reforma dels estatuts d’ICB per ampliar de cinc a set els membres del consell d’administració. Hi han votat a favor BComú, PSC, C’s i PP, mentre que ERC i CUP s’han abstingut i CiU hi ha votat en contra. Als treballadors ens hauria agradat comptar amb un representant en aquest consell d’administració, però només la CUP ens ha fet costat en aquesta reivindicació.

El TSJC dóna la raó als treballadors de BTV sobre la internalització

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de BTV contra la sentència que l’obligava a contractar directament els quatre primers demandants per cessió il·legal. Es tracta de quatre dels companys que feien ‘El Pla B’ i que posteriorment van ser acomiadats. El TSJC referma la sentència del Jutjat Social núm. 14 i els torna a reconèixer com a treballadors de l’empresa pública Informació i Comunicació de Barcelona (ICB, la societat municipal que gestiona BTV) i no de la productora privada Antena Local (Mediapro), a través de la qual havien estat formalment subcontractats. La sentència que ara avala el Tribunal Superior obliga ICB a pagar-los la diferència entre el sou que percebien d’Antena Local i el que els correspon com a treballadors de la societat municipal, des d’un any ençà que van presentar la seva demanda i amb un 10 % afegit d’interessos. Aquests sous estan aproximadament un 40% per sobre dels que cobrem els subcontractats a través de BCN Audiovisual de les mateixes categories.

Així doncs, ICB ha perdut el recurs que el seu consell d’administració va decidir presentar, ara fa un any, en contra del criteri expressat pel ple municipal. Aquest recurs ha costat diners públics i només ha servit per seguir deixant aquests quatre companys al carrer i posar pals a les rodes de la justa internalització de tota la resta de la plantilla de BTV.

Ara, la resolució favorable d’aquest recurs és una bona notícia per a tots els treballadors de BTV, estiguem subcontractats per BCN Audiovisual (Lavínia), Antena Local (Mediapro) o qualsevol televisió de districte. No només per solidaritat amb els companys, que porten més d’un any sense feina, sinó perquè fixa la doctrina del TSJC sobre la cessió il·legal de treballadors a BTV. Això vincula tots els jutjats de Barcelona que hagin de dictar sentència sobre el tema i recordem que en total hi ha més de 160 demandes presentades.

Llegiu també el comunicat dels quatre treballadors que han guanyat el recurs, que aquest dilluns 5 a les 12 h fan una roda de premsa a l’Ajuntament. Es pot veure en directe aquí.

S’accelera la internalització de la plantilla de BTV

S’ha posat en marxa la modificació del contracte-programa entre l’Ajuntament de Barcelona i BTV per internalitzar la plantilla dels serveis informatius i tècnics ara externalitzada a través de BCN Audiovisual. Això, si el procediment tira endavant, voldrà dir que 177 treballadors fins ara subcontractats a través d’aquesta productora del grup Lavínia passarem a estar directament en nòmina de la societat pública Informació i Comunicació de Barcelona SA, la titular de BTV. Aquest canvi en el model de gestió del mitjà de comunicació municipal arriba després que més de 160 empleats subcontractats a BTV haguem presentat demandes per cessió il·legal de treballadors, però l’empresa i el govern municipal han volgut avançar-se als propers judicis i sentències internalitzant la plantilla per una altra via, no judicial.

Sempre se’ns havia dit que la “llei Montoro” impedia incrementar la plantilla de qualsevol administració o empresa pública si no era perquè un jutge ho dictaminava, però durant el darrer any, en aplicació d’un mecanisme previst en una directiva europea, s’han produït arreu d’Espanya diverses internalitzacions per la via de la “successió d’activitat empresarial”. Això és que una administració recupera com a propi un servei que té externalitzat no convocant el concurs públic per gestionar-lo i assumint la plantilla fins llavors subcontractada. Els treballadors se subroguen amb les mateixes condicions laborals, salarials i antiguitat que tinguessin reconeguda a l’empresa anterior. Aquesta és la gran diferència amb la internalització per una sentència judicial, en què al treballador se li apliquen les condicions de l’empresa on acaba contractat, en el nostre cas la societat municipal ICB.

L’abril passat, la direcció d’ICB i els representants dels treballadors vam obrir una mesa negociadora per mirar d’acordar les condicions per a una internalització que, en aquell moment, tots pensàvem que arribaria només a través de sentències judicials. En paral·lel, l’Ajuntament va encarregar al professor de dret Joan Mauri (Universitat de Barcelona) un informe sobre les conseqüències jurídiques de la internalització, que és el que ha conclòs que la successió d’activitat empresarial entre la productora privada i la societat municipal és possible. Després de dos mesos amb aquestes negociacions congelades, aquesta setmana hem conegut l’existència d’aquest informe i també una versió preliminar de l’estudi comparatiu dels models de gestió de diverses televisions públiques que el Consell d’Administració va encarregar al professor de comunicació Andreu Casero (Universitat de Castelló), basant-se en la clàusula del contracte-programa actual que deia que durant aquest mandat s’estudiaria el millor model de gestió per a BTV. La versió definitiva d’aquest informe estarà enllestida el 20 de juliol.

L’informe del professor Mauri obre la porta a la internalització de molts altres serveis municipals, sense necessitat que siguin declarats “serveis essencials” per complir amb els requisits de la “llei Montoro”. El Consell d’Administració de BTV ha decidit aprofitar aquesta via i ja ha proposat a la comissió de seguiment del contracte-programa que aquest es modifiqui en aquest sentit. Per part de l’Ajuntament, aquesta modificació es va aprovar de forma inicial ahir a la Comissió de Presidència, amb els vots a favor de BComú, PSC, ERC i CUP. CiU, PP i C’s es van abstenir, amb les argumentacions que podeu sentir en el següent vídeo. Ara s’obre un període d’un mes en què s’hi poden presentar al·legacions i la intenció és que el plenari pugui aprovar la modificació del contracte-programa de BTV a finals de setembre o octubre. Caldrà comptar abans també amb l’informe del Consell de l’Àudiovisual de Catalunya.

Els treballadors de BTV, que avui ens hem reunit en assemblea per compartir totes aquestes novetats, estem francament satisfets perquè s’acceleri una internalització que reclamem des de fa anys. Ara ens angoixen dues coses: les condicions d’aquesta internalització, perquè no volem arrossegar a l’empresa pública la precarietat que hem patit a la privada; i que pretenguin deixar-ne fora més de 50 persones que treballen o han treballat a BTV, alguns dels quals van ser els primers a guanyar la sentència de cessió il·legal de treballadors. La via judicial, tot i ser més lenta i complexa, haurà d’acabar solucionant tots aquests problemes. L’empresa ens diu que negociarem les condicions laborals un cop siguem treballadors d’ICB, però sabem que les millores salarials estaran llavors condicionades per les limitacions que estableix la Llei de pressupostos estatal per a tots els treballadors públics. I nosaltres ho serem, però mantenint unes condicions que no tenen res a veure amb les dels actuals treballadors d’ICB o de la corporació municipal. Un periodista de BTV cobra avui el 39 % menys que un contractat directament per l’Ajuntament de Barcelona. La internalització no pot mantenir dins l’empresa pública aquesta i moltes altres condicions de precarietat que hem patit durant els darrers anys.

Les negociacions per internalitzar la plantilla de BTV arrencaran en dues o tres setmanes

La direcció i el consell d’administració de BTV s’han reunit amb la direcció i el comitè d’empresa de BCN Audiovisual i ens han anunciat que en dues o tres setmanes volen iniciar converses amb l’objectiu final d’arribar a un acord per a la internalització de la plantilla. Com hem expressat reiteradament, els treballadors estem oberts al diàleg. Es preveu que la negociació s’allargui fins a l’estiu, quan el professor Andreu Casero haurà enllestit l’anàlisi comparatiu de models de televisió local pública que se li ha encarregat. Aquest estudi, previst en l’actual contracte programa, serà un element important en la definició del nou model de BTV, tot i que no indispensable per començar a parlar-ne. Aquest nou model de mitjà de comunicació municipal, amb una plantilla pròpia per a la producció i difusió de continguts informatius i audiovisuals, es plasmarà en un nou contracte programa a aprovar per part de l’Ajuntament de Barcelona durant els propers mesos. També esdevindrà una proposta concreta d’acord per resoldre les demandes per cessió il·legal de treballadors que s’hagin presentat.

Treballadors, direcció i consell d’administració de BTV compartim “l’objectiu d’assegurar el futur i la sostenibilitat de BTV”. Però, evidentment, això passa per garantir que tots els que hi treballem ho fem en unes condicions laborals dignes d’un servei públic com aquest. “Tots els que hi treballem” sabem que som molts més que els 163 subcontractats a través del concurs (PPO) que el setembre passat va tornar a guanyar Lavínia i, per tant, aquesta negociació haurà d’establir fins a on arriba la internalització. Més enllà de BCN Audiovisual, la direcció haurà de parlar també amb els treballadors subcontractats per altres empreses, com Antena Local, alguns dels quals ja han estat reconeguts per sentència com a treballadors d’ICB.

El full de ruta cap a la internalització, cap a la resolució del conflicte laboral i del problema de model de gestió de BTV, és ara mateix més clar que fa dues setmanes. La política segueix resultant més lenta que la justícia, però almenys veiem que s’ha posat a caminar. Tanmateix, no oblidem que en aquests moments la Llei Montoro bloqueja qualsevol mena de contractació pública i, per tant, si la llei no canvia, qualsevol internalització passarà sempre per una sentència judicial. S’haurà de veure quan i com.

Quan la política va més lenta que la justícia

El Consell d’Administració d’ICB, l’empresa pública que gestiona BTV, va anunciar el desembre passat l’inici, “a la major brevetat, de converses amb totes les parts afectades (ICB, treballadors/es, Ajuntament i productores)” per resoldre el conflicte laboral generat per l’actual model d’externalització de la plantilla. Hi ha més de 60 demandes presentades per cessió il·legal de treballadors, i una sentència ja guanyada que aquest consell ha decidit recórrer. Arran d’aquell anunci, els advocats de l’empresa i els treballadors van decidir ajornar un parell de judicis que hi havia assenyalats per al mes de gener. Durant aquests dos mesos hem estat esperant i reclamant que ens convoquessin per iniciar les converses, oberts com sempre a negociar col·lectivament la internalització que ens hem vist obligats a reclamar personalment per la via judicial.

L’esperada reunió es va produir la setmana passada, però ens va decebre que -tot i que les converses continuaran- ara com ara no s’ha obert cap negociació. La gerència municipal i la direcció de BTV ens van anunciar que estan començant a plantejar una modificació del contracte-programa entre l’Ajuntament i la societat municipal, per adaptar-lo al nou model de mitjà de comunicació transmèdia i incloure-hi que ICB ha de disposar d’una estructura estable de producció i difusió de continguts audiovisuals amb plantilla pròpia. Si el ple municipal aprova aquest nou contracte-programa, amb una majoria d’almenys dos terços dels 41 regidors, quedarà políticament proclamat que cal internalitzar treballadors a BTV. Però faltarà per veure quins o, millor dit, quants i en quines condicions. Aquesta negociació no s’ha plantejat i, per tant, el que ho acabarà de fixar seran les sentències judicials. El gerent municipal es mostra ara convençut que, mentre estigui vigent la coneguda com a Llei Montoro, una societat municipal com ICB no podrà contractar ningú de nou si no és perquè un jutge dictamina que es trobava subcontractat a través d’una cessió il·legal de treballadors.

Els judicis pendents per aquesta seixantena de demandes estan assenyalats per als propers mesos, i no es poden ajornar indefinidament. De fet, no té gaire sentit fer-ho si la internalització -per les raons que sigui- no es planteja mitjançant una negociació alternativa al litigi legal, sinó més aviat com dos processos en paral·lel, a l’Ajuntament i als jutjats. A hores d’ara, pensem que és així com anirà: els treballadors guanyarem la internalització als jutjats i, alhora, l’Ajuntament plasmarà al contracte-programa i al reglament d’organització d’ICB aquest nou model de gestió de BTV amb plantilla pròpia i legalment contractada. No sabem què passarà abans, però tot apunta que la justícia anirà més ràpid que la política. També s’ha encarregat a un expert l’elaboració d’un estudi comparatiu de models de mitjans de comunicació locals públics a Europa. Tot plegat pot ajudar a definir la nova BTV, però un cop més ens adonem que la internalització de la plantilla es produirà per sentència judicial. Segurament perquè és de justícia. Així que seguirem fent aportacions per a la millora d’aquest mitjà de comunicació públic i de proximitat, alhora que defensem els nostres drets com a treballadors de BTV.

Decepció, indignació i esperança

Després de la decisió que reproduíem al post anterior, amb la qual el Consell d’Administració de BTV optava per recórrer la sentència de cessió il·legal de quatre treballadors de la productora Antena Local (Mediapro) a la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), en el camí cap a la internalització de la plantilla de Barcelona Televisió hem fet passes enrere i endavant. Aquesta decisió va ser un pas enrere, atès que destinava esforços, temps i diners públics per frenar la normalització de la situació d’uns treballadors que, segons ha sentenciat la jutgessa, sempre haurien d’haver estat contractats directament per ICB. Convé rellegir els termes d’aquell comunicat del Consell d’Administració, perquè un mes després n’han fet un altre que els contradiu de forma flagrant.

El Consell d’Administració de BTV va acordar demanar a l’Ajuntament de Barcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori. Aquests serveis van emetre dos informes i l’últim concloïa que “el més coherent seria acceptar que sentència esdevingués ferma”. El tercer punt de la decisió del Consell d’Administració d’ICB la vinculava “als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat”. El Plenari, reunit el 27 de novembre, va acordar no recórrer la sentència per cessió il·legal de treballadors a BTV. Cap grup municipal no va votar en contra de l’acord proposat per Barcelona En Comú. Només CiU i PP es van abstenir. Així que 28 regidors dels 41 que té el ple van manifestar clarament que el recurs s’havia d’aturar. Pas endavant.

Però aquesta setmana, el Consell d’Administració de BTV, ignorant l’acord del Plenari Municipal i, per tant, el tercer punt de la seva pròpia resolució del mes passat, ha decidit tirar endavant el recurs. Entenen que poden fer-ho perquè el ple, tot i equivaldre a la Junta General d’Accionistes d’ICB, no es va constituir formalment com a tal. El Consell s’empara en aquesta excusa formal per ignorar la voluntat democràtica dels representants dels barcelonins i, fent un mal ús de la seva independència, pren ara una decisió que el mes passat deia que “comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell”. Un exercici insòlit i indignant, sobretot per als treballadors directament afectats, però també per a tots els que estem treballant per uns mitjans de comunicació municipals de qualitat també en la seva forma de gestió i contractació de la plantilla.

Tenim un conflicte laboral important a BTV. La primera sentència sobre cessió il·legal de treballadors, la d’aquests quatre companys (hi ha presentades unes 65 demandes més), demostra que el model de gestió externalitzada de quasi tota la plantilla d’aquest mitjà públic no és ni tan sols legal. El recurs finalment presentat per ICB davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no evitarà la necessària internalització de tots aquests treballadors. Sembla que el Consell d’Administració n’és conscient i ara, per primer cop en la història, està disposat a parlar-ne obertament. Per això ha decidit “encarregar a la direcció de la societat l’inici, a la major brevetat, de converses amb totes les parts afectades (ICB, treballadors/es, Ajuntament i productores) a fi d’estudiar possibles vies per resoldre aquesta situació”. Superar les dificultats que sempre hi ha hagut per parlar amb la direcció i el Consell d’Administració de BTV sobre aquest tema és un pas important en la solució d’aquest conflicte. Benvingut sigui el diàleg si és per superar de la millor manera possible el model de gestió externalitzada i il·legal de la plantilla. Som BTV.