Internalització a mitges de la plantilla de BTV

El ple ha aprovat avui la modificació del contracte programa entre l’Ajuntament i la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) per a la gestió de Barcelona Televisió fins a 2017. El document preveu la contractació directa de 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (filial del grup Lavínia). Hi han votat a favor els partits del govern (BComú i PSC) i ERC, mentre que la resta de l’oposició s’hi ha abstingut. Per als professionals de BTV, bona part dels quals hem interposat demandes laborals per cessió il·legal de treballadors, que el ple voti a favor de la internalització és una bona notícia, tot i que els termes previstos per dur-la a terme amb aquest contracte programa són insuficients.

El govern municipal i ICB diuen que, amb aquests 177 treballadors, internalitzen només els serveis informatius i tècnics, deixant fora els programes perquè se’n puguin encarregar a empreses del mercat audiovisual. Però aquesta diferenciació entre informatius i programes és del tot fictícia: per començar, els serveis tècnics ho són per a tota mena de programes; a més, tenim programes informatius dels quals es vol internalitzar només la meitat de l’equip; i no es compta amb els redactors de districte (BTV notícies 73) ni amb els de programes evidentment informatius com Àrtic o Les 10 notícies. Els treballadors mai no hem demanat que les productores privades no puguin fer programes a BTV, simplement demanem que es reconegui tot el que és de producció pròpia i el que són produccions alienes o coproduccions. I el que és de producció pròpia ho fem uns 250 treballadors, que hem de ser contractats per ICB perquè és l’empresa pública que gestiona BTV.

Però és que, a més, els companys que van interposar les primeres demandes (i ja tenen una sentència ferma del TSJC que els reconeix com a treballadors d’ICB) feien un d’aquests programes que la direcció d’ICB s’entesta a deixar fora de la internalització. La justícia ha dit que són treballadors públics, però l’empresa municipal, en lloc de fer-hi cas, fa un any i mig els va castigar deixant-los sense feina. Ara estan pendents del judici per acomiadament, que tenen assenyalat per al proper 23 de gener.

La sentència de cessió il·legal d’aquests treballadors és ferma perquè el consell d’administració d’ICB ha decidit no presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Aquest recurs només hauria dilatat el procés, que hauria costat més diners a l’erari públic, així que els ho agraïm. Aquesta sentència ferma diu que els treballadors s’hauran d’incorporar a ICB amb el sou que els correspongui en aquesta empresa pública. Per a un periodista, aquest sou està un 39% per sobre del que cobrem els subcontractats per BCN Audiovisual (és un exemple bastant representatiu de la resta de categories). La xifra queda encara una mica per sota del que cobren els mateixos professionals contractats directament per l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és la doctrina que ha assumit la sala laboral del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els treballadors estem disposats a arribar a un acord que faci realitat la internalització que avui ha aprovat el plenari municipal. Per això portem més de nou mesos negociant amb l’empresa i l’Ajuntament. Però no podem renunciar als nostres drets per convertir-nos en treballadors públics de segona, sobretot deixant la meitat de companys pel camí. Si volem que aquesta sigui una internalització modèlica i viable, el consistori s’hi haurà d’esforçar més.

Paral·lelament al canvi en el model de gestió, el ple també ha aprovat avui definitivament la reforma dels estatuts d’ICB per ampliar de cinc a set els membres del consell d’administració. Hi han votat a favor BComú, PSC, C’s i PP, mentre que ERC i CUP s’han abstingut i CiU hi ha votat en contra. Als treballadors ens hauria agradat comptar amb un representant en aquest consell d’administració, però només la CUP ens ha fet costat en aquesta reivindicació.

Anuncis

El TSJC dóna la raó als treballadors de BTV sobre la internalització

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de BTV contra la sentència que l’obligava a contractar directament els quatre primers demandants per cessió il·legal. Es tracta de quatre dels companys que feien ‘El Pla B’ i que posteriorment van ser acomiadats. El TSJC referma la sentència del Jutjat Social núm. 14 i els torna a reconèixer com a treballadors de l’empresa pública Informació i Comunicació de Barcelona (ICB, la societat municipal que gestiona BTV) i no de la productora privada Antena Local (Mediapro), a través de la qual havien estat formalment subcontractats. La sentència que ara avala el Tribunal Superior obliga ICB a pagar-los la diferència entre el sou que percebien d’Antena Local i el que els correspon com a treballadors de la societat municipal, des d’un any ençà que van presentar la seva demanda i amb un 10 % afegit d’interessos. Aquests sous estan aproximadament un 40% per sobre dels que cobrem els subcontractats a través de BCN Audiovisual de les mateixes categories.

Audiència de Barcelona - TSJC

Així doncs, ICB ha perdut el recurs que el seu consell d’administració va decidir presentar, ara fa un any, en contra del criteri expressat pel ple municipal. Aquest recurs ha costat diners públics i només ha servit per seguir deixant aquests quatre companys al carrer i posar pals a les rodes de la justa internalització de tota la resta de la plantilla de BTV.

Ara, la resolució favorable d’aquest recurs és una bona notícia per a tots els treballadors de BTV, estiguem subcontractats per BCN Audiovisual (Lavínia), Antena Local (Mediapro) o qualsevol televisió de districte. No només per solidaritat amb els companys, que porten més d’un any sense feina, sinó perquè fixa la doctrina del TSJC sobre la cessió il·legal de treballadors a BTV. Això vincula tots els jutjats de Barcelona que hagin de dictar sentència sobre el tema i recordem que en total hi ha més de 160 demandes presentades.

Llegiu també el comunicat dels quatre treballadors que han guanyat el recurs, que aquest dilluns 5 a les 12 h fan una roda de premsa a l’Ajuntament. Es pot veure en directe aquí.

S’accelera la internalització de la plantilla de BTV

S’ha posat en marxa la modificació del contracte-programa entre l’Ajuntament de Barcelona i BTV per internalitzar la plantilla dels serveis informatius i tècnics ara externalitzada a través de BCN Audiovisual. Això, si el procediment tira endavant, voldrà dir que 177 treballadors fins ara subcontractats a través d’aquesta productora del grup Lavínia passarem a estar directament en nòmina de la societat pública Informació i Comunicació de Barcelona SA, la titular de BTV. Aquest canvi en el model de gestió del mitjà de comunicació municipal arriba després que més de 160 empleats subcontractats a BTV haguem presentat demandes per cessió il·legal de treballadors, però l’empresa i el govern municipal han volgut avançar-se als propers judicis i sentències internalitzant la plantilla per una altra via, no judicial.

Sempre se’ns havia dit que la “llei Montoro” impedia incrementar la plantilla de qualsevol administració o empresa pública si no era perquè un jutge ho dictaminava, però durant el darrer any, en aplicació d’un mecanisme previst en una directiva europea, s’han produït arreu d’Espanya diverses internalitzacions per la via de la “successió d’activitat empresarial”. Això és que una administració recupera com a propi un servei que té externalitzat no convocant el concurs públic per gestionar-lo i assumint la plantilla fins llavors subcontractada. Els treballadors se subroguen amb les mateixes condicions laborals, salarials i antiguitat que tinguessin reconeguda a l’empresa anterior. Aquesta és la gran diferència amb la internalització per una sentència judicial, en què al treballador se li apliquen les condicions de l’empresa on acaba contractat, en el nostre cas la societat municipal ICB.

L’abril passat, la direcció d’ICB i els representants dels treballadors vam obrir una mesa negociadora per mirar d’acordar les condicions per a una internalització que, en aquell moment, tots pensàvem que arribaria només a través de sentències judicials. En paral·lel, l’Ajuntament va encarregar al professor de dret Joan Mauri (Universitat de Barcelona) un informe sobre les conseqüències jurídiques de la internalització, que és el que ha conclòs que la successió d’activitat empresarial entre la productora privada i la societat municipal és possible. Després de dos mesos amb aquestes negociacions congelades, aquesta setmana hem conegut l’existència d’aquest informe i també una versió preliminar de l’estudi comparatiu dels models de gestió de diverses televisions públiques que el Consell d’Administració va encarregar al professor de comunicació Andreu Casero (Universitat de Castelló), basant-se en la clàusula del contracte-programa actual que deia que durant aquest mandat s’estudiaria el millor model de gestió per a BTV. La versió definitiva d’aquest informe estarà enllestida el 20 de juliol.

L’informe del professor Mauri obre la porta a la internalització de molts altres serveis municipals, sense necessitat que siguin declarats “serveis essencials” per complir amb els requisits de la “llei Montoro”. El Consell d’Administració de BTV ha decidit aprofitar aquesta via i ja ha proposat a la comissió de seguiment del contracte-programa que aquest es modifiqui en aquest sentit. Per part de l’Ajuntament, aquesta modificació es va aprovar de forma inicial ahir a la Comissió de Presidència, amb els vots a favor de BComú, PSC, ERC i CUP. CiU, PP i C’s es van abstenir, amb les argumentacions que podeu sentir en el següent vídeo. Ara s’obre un període d’un mes en què s’hi poden presentar al·legacions i la intenció és que el plenari pugui aprovar la modificació del contracte-programa de BTV a finals de setembre o octubre. Caldrà comptar abans també amb l’informe del Consell de l’Àudiovisual de Catalunya.

Els treballadors de BTV, que avui ens hem reunit en assemblea per compartir totes aquestes novetats, estem francament satisfets perquè s’acceleri una internalització que reclamem des de fa anys. Ara ens angoixen dues coses: les condicions d’aquesta internalització, perquè no volem arrossegar a l’empresa pública la precarietat que hem patit a la privada; i que pretenguin deixar-ne fora més de 50 persones que treballen o han treballat a BTV, alguns dels quals van ser els primers a guanyar la sentència de cessió il·legal de treballadors. La via judicial, tot i ser més lenta i complexa, haurà d’acabar solucionant tots aquests problemes. L’empresa ens diu que negociarem les condicions laborals un cop siguem treballadors d’ICB, però sabem que les millores salarials estaran llavors condicionades per les limitacions que estableix la Llei de pressupostos estatal per a tots els treballadors públics. I nosaltres ho serem, però mantenint unes condicions que no tenen res a veure amb les dels actuals treballadors d’ICB o de la corporació municipal. Un periodista de BTV cobra avui el 39 % menys que un contractat directament per l’Ajuntament de Barcelona. La internalització no pot mantenir dins l’empresa pública aquesta i moltes altres condicions de precarietat que hem patit durant els darrers anys.

Les negociacions per internalitzar la plantilla de BTV arrencaran en dues o tres setmanes

La direcció i el consell d’administració de BTV s’han reunit amb la direcció i el comitè d’empresa de BCN Audiovisual i ens han anunciat que en dues o tres setmanes volen iniciar converses amb l’objectiu final d’arribar a un acord per a la internalització de la plantilla. Com hem expressat reiteradament, els treballadors estem oberts al diàleg. Es preveu que la negociació s’allargui fins a l’estiu, quan el professor Andreu Casero haurà enllestit l’anàlisi comparatiu de models de televisió local pública que se li ha encarregat. Aquest estudi, previst en l’actual contracte programa, serà un element important en la definició del nou model de BTV, tot i que no indispensable per començar a parlar-ne. Aquest nou model de mitjà de comunicació municipal, amb una plantilla pròpia per a la producció i difusió de continguts informatius i audiovisuals, es plasmarà en un nou contracte programa a aprovar per part de l’Ajuntament de Barcelona durant els propers mesos. També esdevindrà una proposta concreta d’acord per resoldre les demandes per cessió il·legal de treballadors que s’hagin presentat.

Treballadors, direcció i consell d’administració de BTV compartim “l’objectiu d’assegurar el futur i la sostenibilitat de BTV”. Però, evidentment, això passa per garantir que tots els que hi treballem ho fem en unes condicions laborals dignes d’un servei públic com aquest. “Tots els que hi treballem” sabem que som molts més que els 163 subcontractats a través del concurs (PPO) que el setembre passat va tornar a guanyar Lavínia i, per tant, aquesta negociació haurà d’establir fins a on arriba la internalització. Més enllà de BCN Audiovisual, la direcció haurà de parlar també amb els treballadors subcontractats per altres empreses, com Antena Local, alguns dels quals ja han estat reconeguts per sentència com a treballadors d’ICB.

El full de ruta cap a la internalització, cap a la resolució del conflicte laboral i del problema de model de gestió de BTV, és ara mateix més clar que fa dues setmanes. La política segueix resultant més lenta que la justícia, però almenys veiem que s’ha posat a caminar. Tanmateix, no oblidem que en aquests moments la Llei Montoro bloqueja qualsevol mena de contractació pública i, per tant, si la llei no canvia, qualsevol internalització passarà sempre per una sentència judicial. S’haurà de veure quan i com.

Quan la política va més lenta que la justícia

El Consell d’Administració d’ICB, l’empresa pública que gestiona BTV, va anunciar el desembre passat l’inici, “a la major brevetat, de converses amb totes les parts afectades (ICB, treballadors/es, Ajuntament i productores)” per resoldre el conflicte laboral generat per l’actual model d’externalització de la plantilla. Hi ha més de 60 demandes presentades per cessió il·legal de treballadors, i una sentència ja guanyada que aquest consell ha decidit recórrer. Arran d’aquell anunci, els advocats de l’empresa i els treballadors van decidir ajornar un parell de judicis que hi havia assenyalats per al mes de gener. Durant aquests dos mesos hem estat esperant i reclamant que ens convoquessin per iniciar les converses, oberts com sempre a negociar col·lectivament la internalització que ens hem vist obligats a reclamar personalment per la via judicial.

L’esperada reunió es va produir la setmana passada, però ens va decebre que -tot i que les converses continuaran- ara com ara no s’ha obert cap negociació. La gerència municipal i la direcció de BTV ens van anunciar que estan començant a plantejar una modificació del contracte-programa entre l’Ajuntament i la societat municipal, per adaptar-lo al nou model de mitjà de comunicació transmèdia i incloure-hi que ICB ha de disposar d’una estructura estable de producció i difusió de continguts audiovisuals amb plantilla pròpia. Si el ple municipal aprova aquest nou contracte-programa, amb una majoria d’almenys dos terços dels 41 regidors, quedarà políticament proclamat que cal internalitzar treballadors a BTV. Però faltarà per veure quins o, millor dit, quants i en quines condicions. Aquesta negociació no s’ha plantejat i, per tant, el que ho acabarà de fixar seran les sentències judicials. El gerent municipal es mostra ara convençut que, mentre estigui vigent la coneguda com a Llei Montoro, una societat municipal com ICB no podrà contractar ningú de nou si no és perquè un jutge dictamina que es trobava subcontractat a través d’una cessió il·legal de treballadors.

Els judicis pendents per aquesta seixantena de demandes estan assenyalats per als propers mesos, i no es poden ajornar indefinidament. De fet, no té gaire sentit fer-ho si la internalització -per les raons que sigui- no es planteja mitjançant una negociació alternativa al litigi legal, sinó més aviat com dos processos en paral·lel, a l’Ajuntament i als jutjats. A hores d’ara, pensem que és així com anirà: els treballadors guanyarem la internalització als jutjats i, alhora, l’Ajuntament plasmarà al contracte-programa i al reglament d’organització d’ICB aquest nou model de gestió de BTV amb plantilla pròpia i legalment contractada. No sabem què passarà abans, però tot apunta que la justícia anirà més ràpid que la política. També s’ha encarregat a un expert l’elaboració d’un estudi comparatiu de models de mitjans de comunicació locals públics a Europa. Tot plegat pot ajudar a definir la nova BTV, però un cop més ens adonem que la internalització de la plantilla es produirà per sentència judicial. Segurament perquè és de justícia. Així que seguirem fent aportacions per a la millora d’aquest mitjà de comunicació públic i de proximitat, alhora que defensem els nostres drets com a treballadors de BTV.

Decepció, indignació i esperança

Després de la decisió que reproduíem al post anterior, amb la qual el Consell d’Administració de BTV optava per recórrer la sentència de cessió il·legal de quatre treballadors de la productora Antena Local (Mediapro) a la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), en el camí cap a la internalització de la plantilla de Barcelona Televisió hem fet passes enrere i endavant. Aquesta decisió va ser un pas enrere, atès que destinava esforços, temps i diners públics per frenar la normalització de la situació d’uns treballadors que, segons ha sentenciat la jutgessa, sempre haurien d’haver estat contractats directament per ICB. Convé rellegir els termes d’aquell comunicat del Consell d’Administració, perquè un mes després n’han fet un altre que els contradiu de forma flagrant.

El Consell d’Administració de BTV va acordar demanar a l’Ajuntament de Barcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori. Aquests serveis van emetre dos informes i l’últim concloïa que “el més coherent seria acceptar que sentència esdevingués ferma”. El tercer punt de la decisió del Consell d’Administració d’ICB la vinculava “als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat”. El Plenari, reunit el 27 de novembre, va acordar no recórrer la sentència per cessió il·legal de treballadors a BTV. Cap grup municipal no va votar en contra de l’acord proposat per Barcelona En Comú. Només CiU i PP es van abstenir. Així que 28 regidors dels 41 que té el ple van manifestar clarament que el recurs s’havia d’aturar. Pas endavant.

Però aquesta setmana, el Consell d’Administració de BTV, ignorant l’acord del Plenari Municipal i, per tant, el tercer punt de la seva pròpia resolució del mes passat, ha decidit tirar endavant el recurs. Entenen que poden fer-ho perquè el ple, tot i equivaldre a la Junta General d’Accionistes d’ICB, no es va constituir formalment com a tal. El Consell s’empara en aquesta excusa formal per ignorar la voluntat democràtica dels representants dels barcelonins i, fent un mal ús de la seva independència, pren ara una decisió que el mes passat deia que “comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell”. Un exercici insòlit i indignant, sobretot per als treballadors directament afectats, però també per a tots els que estem treballant per uns mitjans de comunicació municipals de qualitat també en la seva forma de gestió i contractació de la plantilla.

Tenim un conflicte laboral important a BTV. La primera sentència sobre cessió il·legal de treballadors, la d’aquests quatre companys (hi ha presentades unes 65 demandes més), demostra que el model de gestió externalitzada de quasi tota la plantilla d’aquest mitjà públic no és ni tan sols legal. El recurs finalment presentat per ICB davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no evitarà la necessària internalització de tots aquests treballadors. Sembla que el Consell d’Administració n’és conscient i ara, per primer cop en la història, està disposat a parlar-ne obertament. Per això ha decidit “encarregar a la direcció de la societat l’inici, a la major brevetat, de converses amb totes les parts afectades (ICB, treballadors/es, Ajuntament i productores) a fi d’estudiar possibles vies per resoldre aquesta situació”. Superar les dificultats que sempre hi ha hagut per parlar amb la direcció i el Consell d’Administració de BTV sobre aquest tema és un pas important en la solució d’aquest conflicte. Benvingut sigui el diàleg si és per superar de la millor manera possible el model de gestió externalitzada i il·legal de la plantilla. Som BTV.

El Consell d’Administració d’ICB decideix recórrer la primera sentència per cessió il·legal de treballadors

El Consell d’Administració d’ICB, la societat municipal que gestiona BTV, BFM i BTV.cat, ha decidit recórrer la sentència que reconeix la cessió il·legal de quatre treballadors del programa ‘El Pla B’, subcontractats per la productora Antena Local (Mediapro). Reproduïm a continuació els comunicats del Consell d’Administració i dels quatre treballadors implicats.

COMUNICAT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ D’ICB

  •  Ha acordat per majoria, en discrepància amb el fons de la sentència i en compliment dels deures d’administració diligent i lleial i atès el greu perjudici econòmic que suposa per a la societat, que cal presentar recurs a la sentència del Jutjat Social n.14 de Barcelona que condemna ICB per “cessió il·legal” de 4 treballadors de la productora Antena Local.
  • Ha acordat demanar a l’Ajuntament de Brcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori.
  • Entenent que aquesta sentència comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell, ha acordat per unanimitat traslladar a l’Alcaldessa els motius de la seva decisió, vinculant-la als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat.

Paral·lelament, la Comissió de Seguiment del Contracte Programa d’ICB, reunida la setmana passada, va decidir accelerar l’encàrrec per elaborar un estudi sobre el model de gestió de BTV. L’Ajuntament de Barcelona ja ha encarregat l’estudi a un dels experts que li va proposar el Consell.

Barcelona, 12 de novembre de 2015

COMUNICAT DELS TREBALLADORS DE BTV QUE HAN GUANYAT LA SENTÈNCIA PER CESSIÓ IL·LEGAL

El Consell d’Administració de BTV no ha fet cas a l’equip de govern municipal i ha decidit recórrer la sentència que obliga a internalitzar a quatre treballadors i pagar-los la diferència de sou i les corresponents quotes a la Seguretat Social -un d’ells era fals autònom- que no havien percebut i els pertocava per dret. La sentència reconeix la situació d’il·legalitat i de precarietat laboral que havien patit aquests treballadors durant anys, com ara l’acomiadament sistemàtic a les vacances per tornar-los a contractar quan començava la nova programació. I encara més. Som professionals que hem estat discriminats i posteriorment acomiadats, precisament, com a acció reactiva a la presentació d’aquesta demanda.

Malgrat tot, el Consell d’Administració de BTV ha menystingut la recomanació de l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i del Primer Tinent d’Alcalde, Gerardo Pisarello, de no presentar un recurs de suplicació. Ho han fet, segons que asseguren, “en compliment dels deures d’administració diligent i lleial i atès el greu perjudici econòmic”. Per què els sous d’ICB, que no havien suposat mai un greu “perjudici econòmic”, ara després de la sentència sí que ho esdevenen? Què ha canviat pel Consell d’Administració? Segons la memòria anual d’ICB de 2014 la remuneració total del Director de BTV va ser de 124.759,39 euros. Els membres del Consell d’Administració van meritar un import conjunt de 114.306 euros en concepte de dietes d’assistència. Aquesta quantitat fins i tot ultrapassa el límit de 2,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional que fixa per cada membre l’article 9.5 del Reglament d’Organització i Funcionament del Servei Públic de Televisió Local de Barcelona (BTV). Segons la mateixa memòria anual, la despesa en sous i salaris pels 20,42 treballadors d’ICB el 2014 va ser de 1.076.095,39 euros, als quals s’ha d’afegir 233.685,73 en seguretat social a càrrec de l’empresa. Això significa una despesa anual de 64.142 euros per treballador.

Una xifra a la qual no hi arribarem ni de bon tros cap dels treballadors que ara som d’ICB. La sentència especifica unes remuneracions anuals de 36.043,80€, 34.021,62€, 21.985,75€ i 41,242,74 €. Són sous que havíem d’haver cobrat ja des del primer dia. Però com que ens contractava una empresa externa, a aquesta xifra no hi vam arribar mai. És més. Antena Local, l’empresa que ens contractava formalment (del grup Mediapro) ens pagava menys del que havia assegurat en un pressupost a ICB S.A. s.p.m.

Entenem, doncs, que amb el seu comunicat, el Consell d’Administració no assumeix el cost dels nous treballadors, tot i reconèixer que el sistema de contractació realitzat fins ara és il·legal. Així doncs, per a qui és un “perjudici econòmic” haver de pagar la diferència de sou que els pertocava per dret a aquests quatre treballadors? Per a l’empresa que haurà de dipositar la globalitat d’aquests diners en fiança en un compte del jutjat? O per als mateixos professionals que ara estan a l’atur i un d’ells sense cap mena de prestació per haver estat fals autònom? La jutgessa no ha dictaminat res d’extraordinari. Simplement sentencia que s’ha de pagar un deute que es deu a aquests quatre professionals i que s’integrin a ICB S.A. s.p.m. –l’empresa pública que gestiona BTV– en qualitat de treballadors indefinits. Res més.

El Consell d’Administració també pren una decisió que els treballadors havíem volgut des de fa anys: traslladar a l’àmbit polític i no al judicial el canvi d’un model que permet la precarització i la vulneració de drets a l’empresa pública. Esperem que es faci. I que es faci aviat. Ha calgut una sentència per forçar el canvi d’una situació totalment injusta i, com s’ha demostrat, il·legal. Però aquest primer pas no pot tenir el cost de continuar deixant al carrer –amb la presentació d’un recurs a la sentència– a aquells i aquelles que han lluitat pels seus drets i llocs de treball dignes. I més quan l’equip de govern va recomanar justament el contrari.

Barcelona, 13 de novembre de 2015