Rebuig dels treballadors a la proposta de l’Ajuntament per a betevé

L’assemblea de treballadors de BCN Audiovisual, Antena Local i les televisions de districte, que presten serveis a betevé, ha rebutjat per 155 vots en contra i 36 a favor la proposta d’acord que l’Ajuntament i Informació i Comunicació de Barcelona S.A. havien fet per internalitzar 230 treballadors a partir de l’1 de novembre. La proposta preveia un increment salarial del 12 % i una reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals en dos anys, i posava com a condició per aplicar-ho la retirada de la pràctica totalitat de les demandes per cessió il·legal de treballadors que s’han presentat.

Els treballadors consideren que la proposta és insuficienttant econòmicament com en l’apartat de condicions de treball” (triennis, millora de contractes precaris, revisió de categories, conveni, retroactivitat…). En la votació a l’assemblea hi ha hagut també 10 vots en blanc i tres de nuls. De tots els treballadors que han presentat demanda, la gran majoria han rebutjat la proposta (132) i només 15 l’han acceptat i s’han mostrat disposats a retirar-la.

En un comunicat, la direcció i el Consell d’Administració de betevé “lamenten profundament el resultat de la votació“, ja que consideren que acceptar aquesta proposta hauria resolt “de manera negociada” el litigi amb els treballadors. També expressen “preocupació per les conseqüències que això pugui tenir per a la gestió i la viabilitat del mitjà”.

Segons ICB, un cop rebutjada la proposta, “i si no s’obren noves vies de resolució del conflicte“, es donarà compliment al contracte programa que es va revisar el desembre de l’any passat, i que fixa la internalització de 177 treballadors de BCN Audiovisual per la via de la successió empresarial amb les mateixes condicions que tenen actualment.

Declaracions President del comitè de treballadors de BCNaudiovisual i Director de betevé:
https://btv.playty.com/player#/video?autoplay=1&id=290617MGassembleabeteve

Font: Redacció btvnotícies

Anuncis

El TSJC dóna la raó als treballadors de BTV sobre la internalització

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de BTV contra la sentència que l’obligava a contractar directament els quatre primers demandants per cessió il·legal. Es tracta de quatre dels companys que feien ‘El Pla B’ i que posteriorment van ser acomiadats. El TSJC referma la sentència del Jutjat Social núm. 14 i els torna a reconèixer com a treballadors de l’empresa pública Informació i Comunicació de Barcelona (ICB, la societat municipal que gestiona BTV) i no de la productora privada Antena Local (Mediapro), a través de la qual havien estat formalment subcontractats. La sentència que ara avala el Tribunal Superior obliga ICB a pagar-los la diferència entre el sou que percebien d’Antena Local i el que els correspon com a treballadors de la societat municipal, des d’un any ençà que van presentar la seva demanda i amb un 10 % afegit d’interessos. Aquests sous estan aproximadament un 40% per sobre dels que cobrem els subcontractats a través de BCN Audiovisual de les mateixes categories.

Audiència de Barcelona - TSJC

Així doncs, ICB ha perdut el recurs que el seu consell d’administració va decidir presentar, ara fa un any, en contra del criteri expressat pel ple municipal. Aquest recurs ha costat diners públics i només ha servit per seguir deixant aquests quatre companys al carrer i posar pals a les rodes de la justa internalització de tota la resta de la plantilla de BTV.

Ara, la resolució favorable d’aquest recurs és una bona notícia per a tots els treballadors de BTV, estiguem subcontractats per BCN Audiovisual (Lavínia), Antena Local (Mediapro) o qualsevol televisió de districte. No només per solidaritat amb els companys, que porten més d’un any sense feina, sinó perquè fixa la doctrina del TSJC sobre la cessió il·legal de treballadors a BTV. Això vincula tots els jutjats de Barcelona que hagin de dictar sentència sobre el tema i recordem que en total hi ha més de 160 demandes presentades.

Llegiu també el comunicat dels quatre treballadors que han guanyat el recurs, que aquest dilluns 5 a les 12 h fan una roda de premsa a l’Ajuntament. Es pot veure en directe aquí.

Una sentència reconeix la cessió il·legal de treballadors de Lavínia a BTV

Quasi dos mesos després del judici celebrat el 27 de juliol passat, ja tenim sentència: la justícia diu que a Barcelona Televisió hi ha cessió il·legal de treballadors entre BCN Audiovisual (Lavínia) i la societat municipal ICB. O sigui, que el model d’externalització de quasi tota la plantilla de BTV és il·legal. El jutge també ha reconegut les antiguitats reals que reclamaven els set treballadors demandants, amb les quals s’hauran d’incorporar a la plantilla d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB SA, spm) com a indefinits. És la segona sentència que dictamina que hi ha cessió il·legal de treballadors a BTV, però la primera que afecta BCN Audiovisual, la productora a través de la qual estem subcontractats més de 200 professionals dels serveis informatius i tècnics. La demanda que hi ha donat lloc la van presentar a títol personal diversos membres del comitè d’empresa al desembre de 2014. Des de llavors, més de 140 treballadors de la mateixa empresa han fet demandes similars i, a hores d’ara, esperen la data dels respectius judicis. Alguns s’han anat ajornant al llarg d’aquest any, pendents d’un procés de negociació entre ICB i aquest comitè d’empresa que fins ara no ha culminat en acord.

Judici dels set primers demandants de BCN Audiovisual (27/07/2016).

Tant aquesta sentència com aquella de l’any passat, en què quatre treballadors anteriorment subcontractats per Antena Local (Mediapro) per fer el programa ‘El pla B’ eren declarats formalment plantilla d’ICB, s’han dictat al Jutjat Social número 14. Però, a banda de quina és en cada cas la productora codemandada, hi ha diferències importants entre ambdues sentències. La dels companys d”El pla B’, dictada per la magistrada titular d’aquest jutjat, estableix que els treballadors, en incorporar-se a la plantilla d’ICB, hauran de cobrar els sous propis d’aquesta empresa, que són molt superiors als que tenien amb la subcontracta d’Antena Local. En canvi, el jutge substitut -la titular era de baixa al juliol- que ha redactat la nova sentència nega aquesta homologació de sous dels treballadors internalitzats amb l’actual plantilla d’ICB. Segons aquesta sentència, no tindríem dret a percebre diferències i ens hauríem de quedar amb els sous actuals. Aquest criteri incompleix l’article 43.4 de l’Estatut dels Treballadors, quan diu que “els drets i obligacions del treballador a l’empresa cessionària seran els que corresponguin en condicions ordinàries a un treballador que presti serveis al mateix o equivalent lloc de treball“.

És per això que els demandants han anunciat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’esmentada sentència, així com l’empresa va recórrer ja fa uns mesos la sentència dels companys d”El pla B’ (en contra del criteri expressat pel ple municipal). El TSJC haurà de garantir, doncs, que els nostres salaris com a treballadors internalitzats s’ajustin als de l’actual plantilla d’ICB. Altrament, hi hauria treballadors de primera i de segona a la societat municipal i al grup d’empreses de l’Ajuntament, cosa que seria injusta, il·legal i contrària a l’equitat.

De moment, aquesta sentència és un nou èxit en el camí cap a la internalització de la plantilla. Les condicions les decidiran els jutges o la mesa de negociació, que segueix en marxa després de les primeres rondes de reunions a l’abril i al juliol. La negociació només podrà tancar-se amb un acord que garanteixi, per a tots els que fem BTV (245 professionals), unes condicions de treball dignes, és a dir, les que la societat municipal ICB actualment només aplica als 16 treballadors que té contractats directament.

La cessió il·legal de treballadors a BTV, a judici

Aquest dimecres, 27 de juliol, està previst el primer judici per cessió il·legal de treballadors de BTV fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (grup Lavínia), després de la sentència de novembre de 2015 favorable a quatre professionals de BTV que havien estat subcontractats per Antena Local (grup Mediapro). En total, des del desembre de 2014 fins ara, més de 160 treballadors han presentat demandes laborals per demostrar que treballen a Informació i Comunicació de Barcelona SA (la societat pública que gestiona BTV) i no pas a la productora externa que els signa els contractes.

Primer judici per la internalització (5/10/2015)

Primer judici per la internalització (5/10/2015)

La internalització és una reivindicació històrica dels treballadors de BTV i, davant d’aquestes demandes, l’Ajuntament de Barcelona i la seva societat ICB acaben de posar en marxa un altre mecanisme per fer-la possible sense judicis ni millores de les condicions laborals que hi havia fins ara a la subcontracta. Malgrat una primera negociació a l’abril i les noves converses que s’han posat en marxa ara al juliol, la direcció i el comitè d’empresa no han aconseguit fins ara arribar a un acord sobre les condicions en què la plantilla hauria d’incorporar-se a ICB. Segons l’esmentada sentència d’Antena Local, per exemple, el sou base d’un periodista a la societat municipal és un 39 % superior al que actualment percep un treballador de la mateixa categoria a BCN Audiovisual. Tots els demandants reclamen equiparar-se a les condicions laborals de l’actual plantilla directament contractada per ICB, que són també uns 16 treballadors, en contrast amb els 229 de subcontractats.

Per fer visible el suport a la internalització de la plantilla de BTV en condicions laborals dignes d’un mitjà públic com el nostre, convoquem els treballadors i companys d’altres mitjans de comunicació o serveis municipals a concentrar-se davant dels jutjats socials aquest dimecres a les 9 h. Sereu benvinguts tots els que lluitem per uns mitjans públics de qualitat i amb llocs de treball dignes. També estarem disponibles per explicar tots els detalls del conflicte als companys periodistes que puguin informar-ne. Us hi esperem a tots.

Ens treuen les adreces de correu per amagar que treballem a BTV

Si no aconseguim recuperar el sentit comú, aquest 1 de març prop de 200 treballadors de BTV deixarem de tenir adreça de correu amb el domini @btv.cat i passarem a tenir-ne una de @bcnaudiovisual.cat. Per als que no ho sapigueu, aquest és el nom de l’empresa del grup Lavínia a través de la qual està subcontractada la plantilla dels serveis informatius i tècnics de BTV. Dins de molts dels correus que enviem a partir de l’1 de març haurem d’afegir aquesta explicació, perquè sempre fem servir l’adreça professional per demanar o enviar informació en nom de BTV. No identificar-nos amb el domini @btv.cat davant de les fonts periodístiques, davant de les institucions, d’altres companys, en la relació amb proveïdors, etc. no només ens farà perdre temps sinó també credibilitat i prestigi com a organització i com a professionals del servei públic que estem prestant a la ciutat.

Sembla que tot això no li importa gens als responsables d’ICB ni de Lavínia. ICB és la societat municipal encarregada de gestionar BTV i en el darrer concurs per subcontractar-ne els serveis informatius i tècnics va incloure una clàusula que deia que “ICB proporcionarà únicament i exclusivament les adreces de correu electrònic que identifiquin de forma genèrica els programes o canals que gestioni”. Ara Lavínia diu que no vol incomplir aquell contracte i decideix deixar els treballadors sense correus nominals de BTV. Els que hem fet servir sempre. A ningú se li escapa que tot plegat es tracta d’una maniobra per intentar amagar la cessió il·legal que una setantena de treballadors han denunciat ja davant dels jutjats socials. Els advocats de les empreses deuen estar preparant els judicis i han ordenat aquest gest. Però BTV, el mitjà de comunicació públic de Barcelona, no hauria d’estar governat pels advocats sinó pels professionals escollits per fer-ho, de qui esperàvem més sentit comú i menys argúcies legals. A més, durant els propers mesos, si guanyem aquests judicis, ens hauran de retornar l’adreça que ara ens treuen, així que la pèrdua de temps haurà estat doble.

Avís de canvi de correu

La direcció i el consell d’administració de BTV també haurien de ser més sensibles a totes les queixes que els hem fet arribar els treballadors i professionals de la casa, per garantir la bona feina i el prestigi guanyats durant anys treballant d’una determinada manera. Només han accedit a mantenir les adreces @btv.cat per redireccionar-les a les noves @bcnaudiovisual.cat, perquè no deixem de rebre els missatges que ens enviïn els nostres contactes o les llistes de correu a les que estiguem subscrits. Però no poder enviar correus amb la nostra adreça de BTV ens generarà problemes en la nostra feina diària, tal i com han explicat alguns dels companys que divendres passat van adreçar les seves queixes a les direccions de Lavínia i ICB, així com als membres del consell d’administració de BTV. En reproduïm una selecció:

En el meu cas fa 16 anys que treballo a BTV, els mateixos que fa que sóc ******@btv.cat. Vull fer un símil amb el món real perquè veieu què suposa per a nosaltres aquesta eina virtual. Quan sortim a fer una notícia i hem de demanar a gent anònima que ens faci declaracions sobre les rebaixes, les eleccions o l’exposició que estan visitant, sempre ho fem amb el micròfon en mà perquè ens dona seguretat i credibilitat. La gent quan ens indentifica i ens reconeix, està més disposada a col·laborar. Ens passa el mateix quan volem accedir a institucions, apropar-nos als polítics a fer “canutazos” o ubicar-nos en llocs estratègics per fer directes. Al món virtual no ens podem presentar carxofa en mà, per això tenim suports com el nostre correu @btv.cat que ara, alguns de nosaltres, perdrem. Ens agradaria molt que es pogués fer marxa enrere i lluitar perquè els periodistes que cada dia fem BTV no perdem aquest símbol d’identitat.

Com a productora d’informatius crec que perdré MOLTS dels meus contactes que he aconseguit durant aquests 11 anys a l’empresa, ja que avisar-los a tots del canvi d’adreça és impossible i la redirecció no serà eterna. Crec que, sens dubte, serà molt negatiu per la feina de tot productor, ja no només per la pèrdua de contactes sinó perquè el @btv.cat forma part de la nostra identitat com a productors, ja que es refereix al mitjà al que representem. Ha costat molt que ens coneguin, canviar el mail que ens identifica és un pas enrere.

Considero que els motius d’aquest canvi d’adreça electrònica no són ni professionals ni pràctics perquè aquest fet l’única cosa que causarà és més feina i maldecaps. Estic sopresa per la decisió i desanimada perquè fa gairebé 21 anys que estic treballant a l’arxiu, la història de BTV.

No poder identificar-me com a tal davant de les institucions (CAC, SGAE, AISGE, VEGAP), d’altres companys, en la relació amb proveïdors, etc. requerirà un aclariment constant a cada missatge que enviï, restant credibilitat al servei públic que presto. Crec que la meva carta de presentació electrònica ha de seguir vinculada a BTV, com s’ha fet des dels seus inicis amb tots els professionals de la casa.

Aquest correu s’autodestruirà, espero que BTV no. Quan vaig començar a treballar en aquesta empresa, el meu correu era ******@diaridebarcelona.com. Durant anys treballant com a periodista al Diari de Barcelona en línia vaig patir el problema de manca de credibilitat que arrossegava aquella marca, que mai no es va donar a conèixer prou entre els barcelonins, tot i la feina realment interessant que dúiem a terme l’equip que hi havia al darrere. En més d’una ocasió no em van contestar un missatge o petició d’entrevista perquè qui ho rebia es pensava que era fals i que el Diari de Barcelona ja no existia. Ara em pot tornar a passar el mateix: les fonts amb qui contacti per correu electrònic no em veuran com un periodista de BTV sinó com algú que treballa en una empresa que diu que treballa per a BTV. Això tindrà efectes sobre la meva feina, sens dubte. Perquè el nom de BTV -vosaltres ho hauríeu de saber- inspira respecte i confiança entre els barcelonins que ens coneixen. És el prestigi guanyat durant molts anys de bona feina. Em sap molt greu que a tots vosaltres això us sigui igual.

La internalització de la plantilla de BTV ha començat

La justícia ha donat la raó als quatre companys del programa ‘El Pla B’ que van demandar Informació i Comunicació de Barcelona (ICB, l’empresa pública que gestiona BTV) i Antena Local (la productora a través de la qual estaven subcontractats) per cessió il·legal de treballadors. La sentència del Jutjat Social núm. 14 de Barcelona obliga a incorporar-los a la plantilla d’ICB i pagar-los la diferència entre el sou que percebien i el que els correspon com a treballadors de la societat municipal, amb un 10 % afegit d’interessos.

ICB i Antena Local tenen ara cinc dies per recórrer la sentència. Pel que fa a la societat municipal, el govern de la ciutat ha expressat en reiterades ocasions la voluntat de no presentar cap mena de recurs contra les sentències que reconeguin aquesta cessió il·legal de treballadors. Esperem que faci cas d’aquest criteri el Consell d’Administració d’ICB, ara presidit per Josep Maria Carbonell i del qual també formen part Carles Bosch, Carles Nieto, Isona Passola i Vicenç Villatoro.

Els companys i companyes d”El Pla B’ van ser els primers a denunciar, l’any passat, la situació de cessió il·legal de treballadors a BTV. Des de llavors, prop de 60 treballadors dels serveis informatius i tècnics subcontractats per la productora BCN Audiovisual, del grup Lavínia, han presentat també demandes similars. El judici o judicis corresponents se celebraran durant l’any vinent i podrien acabar forçant el canvi de model en la gestió de la plantilla de BTV, durant anys subcontractada a través de concessions i concursos públics. Ha començat a quedar demostrat que aquestes externalitzacions no són legals. Per tant, ara toca treballar amb tots els responsables d’ICB i del consistori per fer cas de la justícia i garantir la contractació estable i directa de la plantilla dels mitjans públics municipals.

BTVNotícies.cat: Els treballadors d’Antena Local guanyen el judici per cessió il·legal
El País: El juez ordena a BTV incluir en plantilla a cuatro subcontratados
Comunicació 21: El jutge obliga BTV a internalitzar quatre treballadors d’Antena Local
El Diari del Treball: Condemnen l’empresa municipal que gestiona BTV a integrar 4 treballadors cedits d’una altra societat

Primer judici per la internalització

Aquest dilluns s’ha celebrat el primer dels judicis que tindran lloc durant els propers mesos per la cessió il·legal de treballadors a BTV. En aquest cas els quatre demandants no eren subcontractats per BCN Audiovisual (Lavínia) sinó per Antena Local (Mediapro), que fins la temporada passada feien el ‘El Pla B’ i ara, després d’anys treballant en diversos programes de la casa, estan sense feina. Vam anar a donar-los suport a la porta dels jutjats i vam seguir amb interès la vista oral perquè, malgrat que ara no treballessin per la mateixa subcontracta que el gruix de la plantilla dels serveis informatius i tècnics, tots sabem que són companys de BTV. A més, la seva demanda és la primera que ha conegut una jutgessa que jutjarà la situació de cessió il·legal de bona part de nosaltres. Els advocats també seran els mateixos que en propers judicis, canviant el d’Antena Local pel de BCN Audiovisual, que també hi va assistir.

Primer judici per la internalització (5/10/2015)

El primer judici ha anat bé. Ha quedat demostrat que a BTV treballem a les instal·lacions, amb els mitjans i sota les directrius de la societat municipal ICB, encara que estiguem formalment subcontractats a través de productores privades. Els advocats de les empreses implicades han argumentat que això és una pràctica habitual al sector audiovisual i que allò que se cedeix no són els treballadors sinó la seva feina, el seu “talent”. També han volgut diferenciar entre el funcionament dels informatius i dels programes, l’àrea de la qual depenien els afectats en aquest judici. Després d’una vista oral de més de sis hores, en què s’han presentat més de 500 proves documentals i han declarat diversos testimonis, el cas ha quedat vist per a sentència.

Els treballadors de BTV, a concurs junt amb els mobles

Aquesta setmana s’ha publicat la convocatòria del nou concurs públic per a la producció de continguts i programes informatius i serveis tècnics d’ICB, és a dir, per a la subcontractació dels treballadors/es de BTV i Barcelona FM. Les productores interessades poden presentar-hi les seves ofertes fins a finals d’agost, de forma que el nou contracte de serveis entraria en vigor a l’octubre. El termini previst per a aquesta concessió és de dos anys (fins a 2017, quan s’acaba el Contracte Programa de BTV-BFM), prorrogables dos anys més (fins a 2019, després de les properes eleccions municipals).

La gran novetat d’aquest concurs, respecte al que es va convocar cinc anys enrere, és que l’empresa que el guanyi haurà de pagar un cànon d’almenys 38.000 euros al mes (+IVA) per l’ús de les instal·lacions i equips de BTV. Qui estigui disposat a pagar-ne més, guanya punts en el concurs. Això vol dir que, a partir de l’octubre, la redacció i el plató d’informatius, un dels estudis de ràdio, els controls i diversos espais de l’edifici de la plaça d’en Tísner (en total, uns 1.500 m2) estaran llogats per BTV a la productora que en subcontracti els treballadors. El plec de clàusules del concurs inclou com a annex els plànols de les “zones ICB” i les “zones subcontractades”, delimitades amb una línia vermella (planta baixa / planta primera).

ZonesICB_planta0ZonesICB_planta1

Què es pretén amb aquesta curiosa mesura? Doncs evitar que els treballadors puguem demostrar davant la justícia que tenim una relació laboral amb l’empresa pública. Fins ara, el fet de treballar en instal·lacions i amb equips d’ICB n’era una de les proves principals. L’estratagema de l’empresa per eliminar aquestes proves passa per llogar tot el material a la productora contractista, però el mateix plec de clàusules del concurs deixa veure que les línies vermelles entre l’empresa pública i la productora privada són tan fines que seran pràcticament impossibles de traçar. En aquest sentit, un altre canvi respecte al contracte fins ara vigent és que la productora es farà càrrec tant del manteniment com de la substitució de les càmeres obsoletes. El plec diu, faltant deliberadament a la veritat, que “els mitjans que facilita ICB es lliuren en perfecte estat”.

Però el que més ens preocupa d’aquest lloguer de les instal·lacions i equips és que fa que no ens surtin els números. El pressupost de licitació del concurs és de 7.450.000 € anuals, dels quals l’empresa contractista haurà de tornar a ICB uns 550.000 € per aquest cànon. Els 6.900.000 € restants són inferiors als set milions de pressupost anual previstos al contracte anterior, el del 2010, abans que el 2013 ens rebaixessin el sou. Quin sentit té això un cop hem aconseguit pactar -després de dues vagues- la recuperació salarial?

Amb el mateix objectiu de frenar demandes laborals, el concurs intenta acabar, sobre el paper, amb la situació de cessió il·legal de treballadors establint que el contractista “assumeix l’obligació d’exercir de manera real, efectiva i contínua el poder de direcció inherent a tot empresari sobre el personal integrant de l’equip de treball” (clàusula 20.2.g), “comptarà amb la seva pròpia estructura i organització empresarial” (punt 3.2.1 de les prescripcions tècniques) o que “la transmissió d’instruccions, suggeriments o recomanacions que ICB vulgui fer es faran al responsable que designi l’adjudicatari” (punt 4). Es defineixen les funcions d’un coordinador de la productora que fa d’interlocutor amb ICB i dóna ordres als treballadors, a més d’organitzar-los els torns o les vacances. De fet, segons tot aquest articulat, “correspon exclusivament a l’empresa contractista la selecció del personal” i, per això, les empreses candidates han de presentar tots els nostres currículums al concurs. Diem els nostres perquè, en principi, també “es procedirà a la subrogació del personal d’acord amb la normativa vigent”. La llista de contractes a subrogar és de 163 persones, amb una massa salarial bruta anual de 4.271.937 € (fa cinc anys érem 160 persones, amb una massa salarial de 4.194.090 €). El que no sabem és com podran presentar les empreses diferents a l’actual els currículums d’uns treballadors que no coneixen, però que -segons el conveni estatal de la producció audiovisual, que garanteix la subrogació- hauran de contractar si guanyen el concurs.

Malgrat totes les clàusules anteriors, sembla que a ICB tenen clar que les demandes per cessió il·legal de treballadors podrien prosperar. Així que, per evitar fer-se càrrec de qualsevol possible indemnització, inclouen al plec de clàusules administratives del concurs una que diu que “el contractista mantindrà indemne a ICB en tot moment, tant mentre duri el contracte com posteriorment, respecte de qualsevol reclamació derivada de resolució judicial, arbitral o administrativa” sobre les relacions del contractista amb el personal.

PlecConcursICB

Segons els criteris de valoració del concurs, les productores que s’hi presentin podran guanyar punts, a més de rebaixant el pressupost i pagant més lloguer, presentant una proposta organitzativa que s’adequi a les necessitats del servei, sistemes de control de la qualitat segons normes ISO i un pla de substitucions del personal que cobreixi el màxim nombre de baixes i vacances possible (qui garanteixi la cobertura del 100%, guanya 10 punts). També donen punts les propostes de millora de les connexions a través de mòbils i d’ampliació del número de càmeres.

Un altre canvi en el contracte entre ICB i l’empresa contractista és que l’import no s’actualitzarà anualment amb l’IPC, com fins ara, sinó que queda congelat fins al 2019. Les actualitzacions dels sous dels treballadors hauran d’anar, doncs, a càrrec de la productora privada, que esperem que ho prevegi i encerti l’evolució de l’IPC en presentar la seva oferta econòmica al concurs.

Finalment, s’estableixen reunions mensuals de coordinació entre els responsables del contracte per part del contractista i d’ICB, que podran considerar com a “materials defectuosos” les informacions publicades que no hagin estat prou contrastades o resultin errònies, la reiteració injustificada de plans, les errades ortogràfiques… Aquests defectes, reiterats, podrien donar lloc a faltes que comporten determinats descomptes en les factures del contractista.

Malauradament, ni aquestes factures ni el contracte amb què es formalitza la relació entre ICB i l’empresa guanyadora del concurs són públics, així que hem de dir que, mentre es mantingui l’actual model d’externalització de la plantilla de BTV, la transparència no va més enllà de les clàusules de la convocatòria d’aquest concurs. Per això, i perquè encara en depèn la nostra feina i els nostres sous, considerem que, primer de tot, valia la pena llegir-lo i analitzar-lo detalladament.

CiU i PP argumenten amb mentides que la retallada de BTV es mantingui

El Grup Municipal d’ICV-EUiA ha presentat aquesta setmana una proposició a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació perquè l’Ajuntament de Barcelona transfereixi 350.000 euros a la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona i, d’aquesta manera, els treballadors subcontractats a través de BCN Audiovisual puguem deixar de patir la rebaixa salarial de fins al 10% que se’ns aplica des de l’any passat. La proposició ha rebut el suport del Grup Municipal Socialista i del d’Unitat per Barcelona (ERC+RCat+DCat), però ha estat rebutjada pels vots contraris dels regidors de CiU i el PP.

El regidor d’ICV-EUiA Joaquim Mestre ha estat l’encarregat de presentar i defensar la proposició, a la que s’han sumat Sara Jaurrieta (PSC) i Jordi Portabella (ERC). Els tres grups d’esquerres han coincidit a argumentar que, per tal de garantir el manteniment del servei públic que és Barcelona Televisió, cal aportar els fons necessaris per acabar amb la nostra retallada de sous, totalment injustificada atesos els volums de superàvit en què es troben les arques municipals. La rèplica per part dels dos grups que hi han votat en contra ha estat farcida d’apreciacions inexactes o bé directament falses.

Xavier Mulleras, regidor del PP, ha dit que som “treballadors d’una empresa externa, BCN Audiovisual, i que per tant l’Ajuntament de Barcelona no té una influència directa a l’hora de definir els sous”. Això és mentida. D’acord que, atès l’actual model de subcontractació del gruix de la plantilla dels mitjans de comunicació municipals, som treballadors d’una empresa externa. Però al gener de 2013 es va tornar a demostrar la influència del consistori en els nostres sous: l’Ajuntament va retallar un 10% el pressupost de la societat municipal ICB i, a finals de mes, els treballadors de BCN Audiovisual ja teníem el sou retallat entre un 4,8 i un 10%. Influència més directa, impossible!

Llavors el regidor popular s’ha acabat de desconnectar de la realitat per intentar argumentar que, als treballadors subcontractats a través d’una empresa privada, no se’ns pot lliurar d’unes retallades que també afecten els empleats directes de l’Ajuntament i les empreses municipals. “Treballadors municipals, molts d’ells, que també treballen a BTV”, ha dit. D’entrada, sembla que el senyor Mulleras no sàpiga que ICB, la societat municipal titular de BTV i Barcelona FM, només té contractades una vintena de persones, mentre que som més de 175 els que hi treballem a través de BCN Audiovisual. A banda que els nivells retributius a ICB sempre han estat molt per sobre dels de la nostra empresa (en part, són directius), de congelacions salarials n’hem tingut tots i de retallades, nosaltres ens estem emportant de lluny la pitjor part. Als treballadors municipals els van treure la paga extra del desembre de 2012 i, al gener de 2013, van rebre una bestreta per l’import de la següent. Des de llavors, cobren les pagues extres “per avançat” i, de cara a l’any vinent, és possible que puguin recuperar almenys una part d’aquella paga que els van treure. La plantilla de BCN Audiovisual no ha cobrat mai una paga extra perquè les tenim prorratejades per dissimular els nostres salaris tan baixos. Potser sí que la nostra reducció de sou és comparable a la pèrdua d’una paga extra, però la gran diferència és que, mentre que als treballadors municipals els en van treure UNA, a nosaltres mentre es mantingui la retallada és com si ens n’estiguessin treien UNA CADA ANY. Per tant, subscrivim totalment aquesta frase del senyor Mulleras: “la mateixa austeritat que li demanem als treballadors [municipals] de BTV li hem d’exigir als treballadors que treballen de forma subcontractada”. Malauradament, ens fa l’efecte que aquest regidor, quan l’ha pronunciat, no sabia el que estava dient.

Tant Mulleras com la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens (UDC), també han insistit que aquesta comissió de plenari no era el marc adequat per debatre aquesta qüestió. “No hem de convertir la Comissió d’Economia en un marc de conciliació laboral, aquests problemes s’han de resoldre en els fòrums corresponents”, ha proclamat el regidor del PP. Recasens ha dit que el model de BTV és competència de la Comissió de Presidència i que la proposició d’ICV només volia polititzar el tema. La Comissió de Presidència va aprovar el mes passat per unanimitat una altra proposició d’ICV-EUiA que instava el govern municipal a “crear totes les condicions necessàries per a resoldre la situació dels treballadors i les treballadores de BCN Audiovisual”. Però això no va servir pas perquè empresa i treballadors poguéssim arribar a un acord i desconvocar les dues jornades de vaga que teníem plantejades. És cert que, després de la primera, la direcció de BCN Audiovisual ens va oferir la possibilitat d’anar reduint progressivament la retallada salarial fins acabar amb ella a partir del gener de 2016. Però els treballadors ho vam rebutjar perquè representava seguir retallats fins llavors i no recuperar ni un euro dels diners que ja ens han tret durant 2013 i 2014. La veritat cal explicar-la tota, també.

En la declaració que ha llegit Sònia Recasens, es diu que el Contracte-Programa que es va aprovar al juliol amb l’abstenció del PP i el suport de la resta de grups es preveu mantenir fins al 2017 tant el model d’externalització de la plantilla de BTV i BFM com el pressupost que hi destina l’Ajuntament (amb pujades per cobrir només els increments de l’IPC). Però s’oblida que aquest mateix Contracte-Programa preveu que, durant la seva vigència, “s’estudiaran les diferents alternatives de gestió dels serveis de ràdio i televisió encomanats a ICB, amb l’objectiu de millorar el seu grau d’eficiència”. Esperem que aquest “estudi” ens permeti demostrar que contractar la plantilla directament des d’ICB seria molt més eficient.

De fet, de la intervenció de la tinenta d’alcalde, el que més ens ha agradat és que ha acusat de demagògia el regidor d’ICV “quan es tracta de parlar de les nòmines de treballadors d’aquesta casa“. Ho ha dit en seu municipal, així que entenem que ja ens considera treballadors municipals. De vegades, les evidències que tenen a veure amb la realitat es colen fins i tot enmig de discursos que de reals, com hem vist, tenen més aviat poc.

A BTV, la lluita continua i s’amplia

Divendres, 3 d’octubre, els treballadors de BCN Audiovisual per a Barcelona Televisió o Barcelona FM hem tornat a fer vaga. L’aturada parcial ha durat des de les 9 fins a les 15.15 h, així que no hem retransmès en directe el ple municipal, com fem cada mes. El seguiment de la vaga ha estat pràcticament total i la meitat de la plantilla hem tornat a manifestar-nos al llarg del matí vestitts de vermell al voltant de la plaça de Sant Jaume per fer visible la nostra protesta davant del consistori i de la ciutadania. Fins ara, ni l’Ajuntament ni l’empresa que ens paga la nòmina no han atès la demanda d’acabar amb les retallades de sous que ens apliquen des del gener de 2013. La negociació amb l’empresa no ha permès arribar a un acord. Esperem que el ressò assolit i tots els suports que hem rebut en aquesta segona jornada de protesta serveixin per fer entendre al govern de Xavier Trias que ha d’implicar-se en la resolució d’aquest conflicte. Al cap i a la fi, ells mateixos el van provocar en retallar, l’any passat, un 12% del pressupost de BTV. Fora de l’executiu municipal, tothom ho veu així. És per això que aquest divendres, a la plaça de Sant Jaume, ens han plogut les mostres de suport.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Abans de començar el ple municipal, a la porta de l’Ajuntament hem pogut parlar amb regidors del PSC, d’ICV-EUiA i d’ERC-RCat-DCat, que reclamen al govern de Xavier Trias que ens escolti. Després, quan alguns de nosaltres hem entrat com a públic al plenari i hem mostrat el missatge de “prou retallades”, ells han expressat d’una manera o altra el seu suport, tot i que en aquest cas el conflicte de BTV no era a l’ordre del dia de la sessió.

Com que al Palau de la Generalitat hi havia aquest divendres cimera dels partits polítics pro consulta del 9-N, a la plaça de Sant Jaume també ens hem trobat amb els líders d’alguns d’aquests partits i amb càmeres d’altres televisions que hi connectaven en directe. Hem pogut parlar amb els dos coordinadors d’ICV, Dolors Camats i Joan Herrera, i amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que ja estaven assabentats del conflicte laboral a BTV. Però el suport més explícit ha vingut de la mà del diputat de la CUP David Fernàndez, que ha estat entrevistat en directe a Els Matins de TV3 amb un dels nostres globus sota el braç.

A mig matí, després de l’esmorzar popular que molts hem fet a la plaça de Sant Jaume, hem optat per fer visible la nostra protesta també en altres punts del barri i hem iniciat una gimcana vermella pel Gòtic a la recerca de la part de sou que hem perdut.

Davant de la Catedral, hem fet una pregària col·lectiva perquè s’acabin ja les retallades a BTV. Fins i tot hem encès un ciri vermell per veure si algun sant s’apiada de nosaltres… els menys devots esperem que no calgui esperar un miracle per recuperar més d’hora que tard el que és nostre.

Per Twitter hem rebut un missatge que ens convidava a acudir a la plaça de Catalunya i intercanviar suports amb els joves de l’#Acampada9N, que criden a la desobediència civil per poder votar el 9 de novembre. En arribar-hi, l’aplaudiment ha estat mutu i ens han convidat a explicar-hi l’experiència de les nostres vagues.

La següent parada de la gimcana ha estat la font de Canaletes. Diuen que qui beu d’aquesta font sempre hi torna. A nosaltres ens agradaria tornar-hi com el Barça, a celebrar la victòria en una lluita laboral que estem convençuts que és justa i necessària.

Baixant per la Rambla, després d’enregistrar vídeos i fer-nos fotos amb tots els turistes que ens demanaven el motiu de la marea vermella, ens hem trobat amb el Liceu. Hem pensat a entrar i demanar si havien vist la part que ens faltava del nostre sou, però hem preferit no fer-ho: els treballadors del Gran Teatre també tenen el seu sou retallat.

Sense cap incidència i rebent el suport de tots els veïns amb què ens hem anat trobant, la nostra gimcana ha acabat de nou a la plaça de Sant Jaume, on ens hem trobat amb la protesta de tots els treballadors municipals per l’augment d’un 1% de sou que l’Ajuntament de Barcelona no els paga, tot i la sentència judicial que així ho estipula. Els primers a arribar han estat els treballadors de la Guàrdia Urbana, que han aconseguit que el soroll a la plaça s’arribi a sentir fins i tot dins del ple municipal. Així ho han recollit en directe a La Sexta, que també ha informat de la nostra protesta.

La plaça de Sant Jaume s’ha acabat d’omplir de treballadors de tots els sectors municipals, que fa mesos que reivindiquen que “l’1% és nostre”. Tots plegats ens hem manifestat al voltant de la casa gran. Els treballadors de BTV i Barcelona FM, amb els de les escoles bressol, els Bombers, la Guàrdia Urbana i tots els departaments municipals. Són demandes formalment diferents, però que en realitat porten al mateix: que l’Ajuntament de Barcelona deixi d’engreixar el superàvit de les arques municipals a costa dels sous dels que treballem al servei de la ciutat.

Recull de notícies:
Ara: Treballadors de BTV es manifesten per reclamar millores salarials
E-Notícies: Retallades del 10% a BTV des del 2013
La Vanguardia.com (Europa Press): teletip sobre la protesta de Tanquem els CIE