No empresoneu el nostre company

Aquest dijous, 30 de juny, a les 9.30 h, un treballador de TV3 anirà a judici amb una petició de set anys de presó. La Fiscalia i la pròpia Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals l’acusen d’haver filtrat l’any 2012 a les xarxes un correu del president de la CCMA amb els sous de tots els treballadors i els càlculs per tirar endavant un expedient de regulació d’ocupació. L’ERO es va materialitzar l’estiu de 2013 i els sous dels directius, en virtut de la Llei de transparència del 2015, són ara públics i consultables al web de la CCMA. Però l’octubre de 2013, els Mossos d’Esquadra van entrar a casa d’aquest treballador i se’l van endur amb tots els ordinadors, tauletes o mòbils que tingués. Va estar 72 hores detingut i l’estrès postraumàtic d’aquesta detenció li ha provocat una depressió.

En Gustau C. ha mantingut en tot moment que és innocent del càrrec de “descobriment i revelació de secret” que se li imputa, però la direcció de la CCMA insisteix a mantenir l’acusació i demanar per a ell la pena de set anys de presó. La plantilla de TV3 està duent a terme tot un seguit d’aturades i protestes per exigir que l’empresa retiri la demanda. La direcció i el Consell de Govern de la CCMA s’han negat a reunir-se amb el Comitè d’Empresa per aquest tema, perquè diuen que és penal i no laboral, individual i no pas col·lectiu.

Set anys de presó seria una pena injusta, desfasada i desproporcionada, que esperem que el jutge no acabi imposant, malgrat que la intransigència de la CCMA hagi impedit superar aquest conflicte abans, sense arribar al judici. Els representants dels treballadors de BTV estem d’acord amb el Comitè d’Empresa de TV3 que mantenir aquesta demanda penal és un entestament de la direcció que no aporta res i, en canvi, impedeix passar pàgina i recuperar unes relacions laborals normals. Per això volem expressar el nostre suport als companys de TV3. Tots els que poguem, fem-ho concentrant-nos aquest mateix dijous a les 8.30 h a la Ciutat de la Justícia (Gran Via 111, edifici P) per acompanyar i expressar la solidaritat amb el company amenaçat d’acabar a la presó.

No empresonis el meu company

“No a la violència, dret a la informació”

Comunicat del Comitè Professional de BTV:

Amb motiu de la greu agressió a un periodista de Barcelona Televisió​ mentre cobria una operació policial dels Mossos d’Esquadra aquest matí al carrer de Ros de Olano, a Gràcia, volem deixar clar que:

  • ­Condemnem qualsevol acció de violència.
  • Creiem que un atac físic i verbal com el que ha patit el company de BTV és una vulneració clara i directa al dret a la informació​ i a la llibertat d’expressió.
  • No és la primera vegada que, com a professionals de la informació, se’ns increpa i se’ns dificulta l’exercici de la nostra feina. Estar ben informats és un dels principis bàsics d’una societat democràtica i defensem la protecció inqüestionable del nostre ofici ​i del dret a la informació.
  • Els insults i les agressions no tenen mai justificació.​ Qui els exercita perd tota la raó.
  • Expressem tot el nostre suport al company agredit.

Per condemnar els greus fets ocorreguts, s’ha convocat una concentració de protesta a les 16 h davant les instal∙lacions de Barcelona Televisió a​mb el lema “No a la violència, dret a la informació”.

El Comitè d’Empresa subscriu aquest comunicat i també dóna suport al company agredit i a totes les accions endegades en defensa dels seus drets i del dret a la informació.

Les negociacions per internalitzar la plantilla de BTV arrencaran en dues o tres setmanes

La direcció i el consell d’administració de BTV s’han reunit amb la direcció i el comitè d’empresa de BCN Audiovisual i ens han anunciat que en dues o tres setmanes volen iniciar converses amb l’objectiu final d’arribar a un acord per a la internalització de la plantilla. Com hem expressat reiteradament, els treballadors estem oberts al diàleg. Es preveu que la negociació s’allargui fins a l’estiu, quan el professor Andreu Casero haurà enllestit l’anàlisi comparatiu de models de televisió local pública que se li ha encarregat. Aquest estudi, previst en l’actual contracte programa, serà un element important en la definició del nou model de BTV, tot i que no indispensable per començar a parlar-ne. Aquest nou model de mitjà de comunicació municipal, amb una plantilla pròpia per a la producció i difusió de continguts informatius i audiovisuals, es plasmarà en un nou contracte programa a aprovar per part de l’Ajuntament de Barcelona durant els propers mesos. També esdevindrà una proposta concreta d’acord per resoldre les demandes per cessió il·legal de treballadors que s’hagin presentat.

Treballadors, direcció i consell d’administració de BTV compartim “l’objectiu d’assegurar el futur i la sostenibilitat de BTV”. Però, evidentment, això passa per garantir que tots els que hi treballem ho fem en unes condicions laborals dignes d’un servei públic com aquest. “Tots els que hi treballem” sabem que som molts més que els 163 subcontractats a través del concurs (PPO) que el setembre passat va tornar a guanyar Lavínia i, per tant, aquesta negociació haurà d’establir fins a on arriba la internalització. Més enllà de BCN Audiovisual, la direcció haurà de parlar també amb els treballadors subcontractats per altres empreses, com Antena Local, alguns dels quals ja han estat reconeguts per sentència com a treballadors d’ICB.

El full de ruta cap a la internalització, cap a la resolució del conflicte laboral i del problema de model de gestió de BTV, és ara mateix més clar que fa dues setmanes. La política segueix resultant més lenta que la justícia, però almenys veiem que s’ha posat a caminar. Tanmateix, no oblidem que en aquests moments la Llei Montoro bloqueja qualsevol mena de contractació pública i, per tant, si la llei no canvia, qualsevol internalització passarà sempre per una sentència judicial. S’haurà de veure quan i com.

Ens treuen les adreces de correu per amagar que treballem a BTV

Si no aconseguim recuperar el sentit comú, aquest 1 de març prop de 200 treballadors de BTV deixarem de tenir adreça de correu amb el domini @btv.cat i passarem a tenir-ne una de @bcnaudiovisual.cat. Per als que no ho sapigueu, aquest és el nom de l’empresa del grup Lavínia a través de la qual està subcontractada la plantilla dels serveis informatius i tècnics de BTV. Dins de molts dels correus que enviem a partir de l’1 de març haurem d’afegir aquesta explicació, perquè sempre fem servir l’adreça professional per demanar o enviar informació en nom de BTV. No identificar-nos amb el domini @btv.cat davant de les fonts periodístiques, davant de les institucions, d’altres companys, en la relació amb proveïdors, etc. no només ens farà perdre temps sinó també credibilitat i prestigi com a organització i com a professionals del servei públic que estem prestant a la ciutat.

Sembla que tot això no li importa gens als responsables d’ICB ni de Lavínia. ICB és la societat municipal encarregada de gestionar BTV i en el darrer concurs per subcontractar-ne els serveis informatius i tècnics va incloure una clàusula que deia que “ICB proporcionarà únicament i exclusivament les adreces de correu electrònic que identifiquin de forma genèrica els programes o canals que gestioni”. Ara Lavínia diu que no vol incomplir aquell contracte i decideix deixar els treballadors sense correus nominals de BTV. Els que hem fet servir sempre. A ningú se li escapa que tot plegat es tracta d’una maniobra per intentar amagar la cessió il·legal que una setantena de treballadors han denunciat ja davant dels jutjats socials. Els advocats de les empreses deuen estar preparant els judicis i han ordenat aquest gest. Però BTV, el mitjà de comunicació públic de Barcelona, no hauria d’estar governat pels advocats sinó pels professionals escollits per fer-ho, de qui esperàvem més sentit comú i menys argúcies legals. A més, durant els propers mesos, si guanyem aquests judicis, ens hauran de retornar l’adreça que ara ens treuen, així que la pèrdua de temps haurà estat doble.

Avís de canvi de correu

La direcció i el consell d’administració de BTV també haurien de ser més sensibles a totes les queixes que els hem fet arribar els treballadors i professionals de la casa, per garantir la bona feina i el prestigi guanyats durant anys treballant d’una determinada manera. Només han accedit a mantenir les adreces @btv.cat per redireccionar-les a les noves @bcnaudiovisual.cat, perquè no deixem de rebre els missatges que ens enviïn els nostres contactes o les llistes de correu a les que estiguem subscrits. Però no poder enviar correus amb la nostra adreça de BTV ens generarà problemes en la nostra feina diària, tal i com han explicat alguns dels companys que divendres passat van adreçar les seves queixes a les direccions de Lavínia i ICB, així com als membres del consell d’administració de BTV. En reproduïm una selecció:

En el meu cas fa 16 anys que treballo a BTV, els mateixos que fa que sóc ******@btv.cat. Vull fer un símil amb el món real perquè veieu què suposa per a nosaltres aquesta eina virtual. Quan sortim a fer una notícia i hem de demanar a gent anònima que ens faci declaracions sobre les rebaixes, les eleccions o l’exposició que estan visitant, sempre ho fem amb el micròfon en mà perquè ens dona seguretat i credibilitat. La gent quan ens indentifica i ens reconeix, està més disposada a col·laborar. Ens passa el mateix quan volem accedir a institucions, apropar-nos als polítics a fer “canutazos” o ubicar-nos en llocs estratègics per fer directes. Al món virtual no ens podem presentar carxofa en mà, per això tenim suports com el nostre correu @btv.cat que ara, alguns de nosaltres, perdrem. Ens agradaria molt que es pogués fer marxa enrere i lluitar perquè els periodistes que cada dia fem BTV no perdem aquest símbol d’identitat.

Com a productora d’informatius crec que perdré MOLTS dels meus contactes que he aconseguit durant aquests 11 anys a l’empresa, ja que avisar-los a tots del canvi d’adreça és impossible i la redirecció no serà eterna. Crec que, sens dubte, serà molt negatiu per la feina de tot productor, ja no només per la pèrdua de contactes sinó perquè el @btv.cat forma part de la nostra identitat com a productors, ja que es refereix al mitjà al que representem. Ha costat molt que ens coneguin, canviar el mail que ens identifica és un pas enrere.

Considero que els motius d’aquest canvi d’adreça electrònica no són ni professionals ni pràctics perquè aquest fet l’única cosa que causarà és més feina i maldecaps. Estic sopresa per la decisió i desanimada perquè fa gairebé 21 anys que estic treballant a l’arxiu, la història de BTV.

No poder identificar-me com a tal davant de les institucions (CAC, SGAE, AISGE, VEGAP), d’altres companys, en la relació amb proveïdors, etc. requerirà un aclariment constant a cada missatge que enviï, restant credibilitat al servei públic que presto. Crec que la meva carta de presentació electrònica ha de seguir vinculada a BTV, com s’ha fet des dels seus inicis amb tots els professionals de la casa.

Aquest correu s’autodestruirà, espero que BTV no. Quan vaig començar a treballar en aquesta empresa, el meu correu era ******@diaridebarcelona.com. Durant anys treballant com a periodista al Diari de Barcelona en línia vaig patir el problema de manca de credibilitat que arrossegava aquella marca, que mai no es va donar a conèixer prou entre els barcelonins, tot i la feina realment interessant que dúiem a terme l’equip que hi havia al darrere. En més d’una ocasió no em van contestar un missatge o petició d’entrevista perquè qui ho rebia es pensava que era fals i que el Diari de Barcelona ja no existia. Ara em pot tornar a passar el mateix: les fonts amb qui contacti per correu electrònic no em veuran com un periodista de BTV sinó com algú que treballa en una empresa que diu que treballa per a BTV. Això tindrà efectes sobre la meva feina, sens dubte. Perquè el nom de BTV -vosaltres ho hauríeu de saber- inspira respecte i confiança entre els barcelonins que ens coneixen. És el prestigi guanyat durant molts anys de bona feina. Em sap molt greu que a tots vosaltres això us sigui igual.

Quan la política va més lenta que la justícia

El Consell d’Administració d’ICB, l’empresa pública que gestiona BTV, va anunciar el desembre passat l’inici, “a la major brevetat, de converses amb totes les parts afectades (ICB, treballadors/es, Ajuntament i productores)” per resoldre el conflicte laboral generat per l’actual model d’externalització de la plantilla. Hi ha més de 60 demandes presentades per cessió il·legal de treballadors, i una sentència ja guanyada que aquest consell ha decidit recórrer. Arran d’aquell anunci, els advocats de l’empresa i els treballadors van decidir ajornar un parell de judicis que hi havia assenyalats per al mes de gener. Durant aquests dos mesos hem estat esperant i reclamant que ens convoquessin per iniciar les converses, oberts com sempre a negociar col·lectivament la internalització que ens hem vist obligats a reclamar personalment per la via judicial.

L’esperada reunió es va produir la setmana passada, però ens va decebre que -tot i que les converses continuaran- ara com ara no s’ha obert cap negociació. La gerència municipal i la direcció de BTV ens van anunciar que estan començant a plantejar una modificació del contracte-programa entre l’Ajuntament i la societat municipal, per adaptar-lo al nou model de mitjà de comunicació transmèdia i incloure-hi que ICB ha de disposar d’una estructura estable de producció i difusió de continguts audiovisuals amb plantilla pròpia. Si el ple municipal aprova aquest nou contracte-programa, amb una majoria d’almenys dos terços dels 41 regidors, quedarà políticament proclamat que cal internalitzar treballadors a BTV. Però faltarà per veure quins o, millor dit, quants i en quines condicions. Aquesta negociació no s’ha plantejat i, per tant, el que ho acabarà de fixar seran les sentències judicials. El gerent municipal es mostra ara convençut que, mentre estigui vigent la coneguda com a Llei Montoro, una societat municipal com ICB no podrà contractar ningú de nou si no és perquè un jutge dictamina que es trobava subcontractat a través d’una cessió il·legal de treballadors.

Els judicis pendents per aquesta seixantena de demandes estan assenyalats per als propers mesos, i no es poden ajornar indefinidament. De fet, no té gaire sentit fer-ho si la internalització -per les raons que sigui- no es planteja mitjançant una negociació alternativa al litigi legal, sinó més aviat com dos processos en paral·lel, a l’Ajuntament i als jutjats. A hores d’ara, pensem que és així com anirà: els treballadors guanyarem la internalització als jutjats i, alhora, l’Ajuntament plasmarà al contracte-programa i al reglament d’organització d’ICB aquest nou model de gestió de BTV amb plantilla pròpia i legalment contractada. No sabem què passarà abans, però tot apunta que la justícia anirà més ràpid que la política. També s’ha encarregat a un expert l’elaboració d’un estudi comparatiu de models de mitjans de comunicació locals públics a Europa. Tot plegat pot ajudar a definir la nova BTV, però un cop més ens adonem que la internalització de la plantilla es produirà per sentència judicial. Segurament perquè és de justícia. Així que seguirem fent aportacions per a la millora d’aquest mitjà de comunicació públic i de proximitat, alhora que defensem els nostres drets com a treballadors de BTV.

Decepció, indignació i esperança

Després de la decisió que reproduíem al post anterior, amb la qual el Consell d’Administració de BTV optava per recórrer la sentència de cessió il·legal de quatre treballadors de la productora Antena Local (Mediapro) a la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), en el camí cap a la internalització de la plantilla de Barcelona Televisió hem fet passes enrere i endavant. Aquesta decisió va ser un pas enrere, atès que destinava esforços, temps i diners públics per frenar la normalització de la situació d’uns treballadors que, segons ha sentenciat la jutgessa, sempre haurien d’haver estat contractats directament per ICB. Convé rellegir els termes d’aquell comunicat del Consell d’Administració, perquè un mes després n’han fet un altre que els contradiu de forma flagrant.

El Consell d’Administració de BTV va acordar demanar a l’Ajuntament de Barcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori. Aquests serveis van emetre dos informes i l’últim concloïa que “el més coherent seria acceptar que sentència esdevingués ferma”. El tercer punt de la decisió del Consell d’Administració d’ICB la vinculava “als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat”. El Plenari, reunit el 27 de novembre, va acordar no recórrer la sentència per cessió il·legal de treballadors a BTV. Cap grup municipal no va votar en contra de l’acord proposat per Barcelona En Comú. Només CiU i PP es van abstenir. Així que 28 regidors dels 41 que té el ple van manifestar clarament que el recurs s’havia d’aturar. Pas endavant.

Però aquesta setmana, el Consell d’Administració de BTV, ignorant l’acord del Plenari Municipal i, per tant, el tercer punt de la seva pròpia resolució del mes passat, ha decidit tirar endavant el recurs. Entenen que poden fer-ho perquè el ple, tot i equivaldre a la Junta General d’Accionistes d’ICB, no es va constituir formalment com a tal. El Consell s’empara en aquesta excusa formal per ignorar la voluntat democràtica dels representants dels barcelonins i, fent un mal ús de la seva independència, pren ara una decisió que el mes passat deia que “comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell”. Un exercici insòlit i indignant, sobretot per als treballadors directament afectats, però també per a tots els que estem treballant per uns mitjans de comunicació municipals de qualitat també en la seva forma de gestió i contractació de la plantilla.

Tenim un conflicte laboral important a BTV. La primera sentència sobre cessió il·legal de treballadors, la d’aquests quatre companys (hi ha presentades unes 65 demandes més), demostra que el model de gestió externalitzada de quasi tota la plantilla d’aquest mitjà públic no és ni tan sols legal. El recurs finalment presentat per ICB davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no evitarà la necessària internalització de tots aquests treballadors. Sembla que el Consell d’Administració n’és conscient i ara, per primer cop en la història, està disposat a parlar-ne obertament. Per això ha decidit “encarregar a la direcció de la societat l’inici, a la major brevetat, de converses amb totes les parts afectades (ICB, treballadors/es, Ajuntament i productores) a fi d’estudiar possibles vies per resoldre aquesta situació”. Superar les dificultats que sempre hi ha hagut per parlar amb la direcció i el Consell d’Administració de BTV sobre aquest tema és un pas important en la solució d’aquest conflicte. Benvingut sigui el diàleg si és per superar de la millor manera possible el model de gestió externalitzada i il·legal de la plantilla. Som BTV.

El Consell d’Administració d’ICB decideix recórrer la primera sentència per cessió il·legal de treballadors

El Consell d’Administració d’ICB, la societat municipal que gestiona BTV, BFM i BTV.cat, ha decidit recórrer la sentència que reconeix la cessió il·legal de quatre treballadors del programa ‘El Pla B’, subcontractats per la productora Antena Local (Mediapro). Reproduïm a continuació els comunicats del Consell d’Administració i dels quatre treballadors implicats.

COMUNICAT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ D’ICB

  •  Ha acordat per majoria, en discrepància amb el fons de la sentència i en compliment dels deures d’administració diligent i lleial i atès el greu perjudici econòmic que suposa per a la societat, que cal presentar recurs a la sentència del Jutjat Social n.14 de Barcelona que condemna ICB per “cessió il·legal” de 4 treballadors de la productora Antena Local.
  • Ha acordat demanar a l’Ajuntament de Brcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori.
  • Entenent que aquesta sentència comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell, ha acordat per unanimitat traslladar a l’Alcaldessa els motius de la seva decisió, vinculant-la als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat.

Paral·lelament, la Comissió de Seguiment del Contracte Programa d’ICB, reunida la setmana passada, va decidir accelerar l’encàrrec per elaborar un estudi sobre el model de gestió de BTV. L’Ajuntament de Barcelona ja ha encarregat l’estudi a un dels experts que li va proposar el Consell.

Barcelona, 12 de novembre de 2015

COMUNICAT DELS TREBALLADORS DE BTV QUE HAN GUANYAT LA SENTÈNCIA PER CESSIÓ IL·LEGAL

El Consell d’Administració de BTV no ha fet cas a l’equip de govern municipal i ha decidit recórrer la sentència que obliga a internalitzar a quatre treballadors i pagar-los la diferència de sou i les corresponents quotes a la Seguretat Social -un d’ells era fals autònom- que no havien percebut i els pertocava per dret. La sentència reconeix la situació d’il·legalitat i de precarietat laboral que havien patit aquests treballadors durant anys, com ara l’acomiadament sistemàtic a les vacances per tornar-los a contractar quan començava la nova programació. I encara més. Som professionals que hem estat discriminats i posteriorment acomiadats, precisament, com a acció reactiva a la presentació d’aquesta demanda.

Malgrat tot, el Consell d’Administració de BTV ha menystingut la recomanació de l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i del Primer Tinent d’Alcalde, Gerardo Pisarello, de no presentar un recurs de suplicació. Ho han fet, segons que asseguren, “en compliment dels deures d’administració diligent i lleial i atès el greu perjudici econòmic”. Per què els sous d’ICB, que no havien suposat mai un greu “perjudici econòmic”, ara després de la sentència sí que ho esdevenen? Què ha canviat pel Consell d’Administració? Segons la memòria anual d’ICB de 2014 la remuneració total del Director de BTV va ser de 124.759,39 euros. Els membres del Consell d’Administració van meritar un import conjunt de 114.306 euros en concepte de dietes d’assistència. Aquesta quantitat fins i tot ultrapassa el límit de 2,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional que fixa per cada membre l’article 9.5 del Reglament d’Organització i Funcionament del Servei Públic de Televisió Local de Barcelona (BTV). Segons la mateixa memòria anual, la despesa en sous i salaris pels 20,42 treballadors d’ICB el 2014 va ser de 1.076.095,39 euros, als quals s’ha d’afegir 233.685,73 en seguretat social a càrrec de l’empresa. Això significa una despesa anual de 64.142 euros per treballador.

Una xifra a la qual no hi arribarem ni de bon tros cap dels treballadors que ara som d’ICB. La sentència especifica unes remuneracions anuals de 36.043,80€, 34.021,62€, 21.985,75€ i 41,242,74 €. Són sous que havíem d’haver cobrat ja des del primer dia. Però com que ens contractava una empresa externa, a aquesta xifra no hi vam arribar mai. És més. Antena Local, l’empresa que ens contractava formalment (del grup Mediapro) ens pagava menys del que havia assegurat en un pressupost a ICB S.A. s.p.m.

Entenem, doncs, que amb el seu comunicat, el Consell d’Administració no assumeix el cost dels nous treballadors, tot i reconèixer que el sistema de contractació realitzat fins ara és il·legal. Així doncs, per a qui és un “perjudici econòmic” haver de pagar la diferència de sou que els pertocava per dret a aquests quatre treballadors? Per a l’empresa que haurà de dipositar la globalitat d’aquests diners en fiança en un compte del jutjat? O per als mateixos professionals que ara estan a l’atur i un d’ells sense cap mena de prestació per haver estat fals autònom? La jutgessa no ha dictaminat res d’extraordinari. Simplement sentencia que s’ha de pagar un deute que es deu a aquests quatre professionals i que s’integrin a ICB S.A. s.p.m. –l’empresa pública que gestiona BTV– en qualitat de treballadors indefinits. Res més.

El Consell d’Administració també pren una decisió que els treballadors havíem volgut des de fa anys: traslladar a l’àmbit polític i no al judicial el canvi d’un model que permet la precarització i la vulneració de drets a l’empresa pública. Esperem que es faci. I que es faci aviat. Ha calgut una sentència per forçar el canvi d’una situació totalment injusta i, com s’ha demostrat, il·legal. Però aquest primer pas no pot tenir el cost de continuar deixant al carrer –amb la presentació d’un recurs a la sentència– a aquells i aquelles que han lluitat pels seus drets i llocs de treball dignes. I més quan l’equip de govern va recomanar justament el contrari.

Barcelona, 13 de novembre de 2015