Salvem la cultura, salvem betevé!

EN DEFENSA DE LA CULTURA I EL PERIODISME DE PROXIMITAT A BETEVÉ  

Davant dels acomiadaments i les amenaces de més retallades econòmiques i de personal que estem vivint per part de la direcció de betevé amb el vist-i-plau del Consell d’Administració i tots els partits polítics representats a l’Ajuntament de Barcelona, les treballadores i treballadors de betevé volem reivindicar la nostra feina i la importància dels mitjans necessaris per fer-la.

betevé disposava dels professionals suficients per crear tots els continguts d’interès per a la ciutadania, des de l’última hora informativa fins als formats culturals i d’anàlisi pausada. Ara, incomprensiblement, han desaparegut de la graella programes de proximitat i denúncia ciutadana com La Família Barris, i la cultura s’ha quedat orfe sense l’Àrtic, l’únic magazine diari cultural en català a les televisions públiques del país, i La Cartellera, l’únic espai de crítica de cinema en un mitjà públic. I tot sense cap alternativa per a la nostra audiència.

El Consell d’Administració escull eliminar de la programació de betevé allò que la fa singular i única davant d’altres mitjans més grans i amb molta més dotació econòmica. No cal ser un gran analista del mercat audiovisual per saber que un mitjà petit només pot ser competitiu si és un mitjà molt diferenciat de la resta. La diferència de betevé ha estat sempre la proximitat i l’aposta per la cultura.

L’actual Consell va reelegir Sergi Vicente com a director i la seva proposta d’acabar amb la singularitat per apostar per formats propis de televisions generalistes amb les quals no podem competir amb igualtat de condicions. No podem tornar a uns formats obsolets i generalistes que condemnin a betevé a la intrascendència més absoluta. Sense singulariat, sense una direcció capaç d’analitzar l’actual situació de l’audiovisual català, sense una visió clara i profunda de què ha de ser un mitjà de proximitat, betevé està abocada, a curt o mig termini, a la desaparició. Coneixem la història: primer fem malbé un servei públic de qualitat, i després el podem privatitzar o fer-lo desaparèixer. I això ho hem d’aturar.

Ni el Consell d’Administració ni l’actual direcció compten amb la confiança de la plantilla per resoldre l’actual situació. I amb desconfiança no hi ha manera de gestionar aquesta situació que  malauradament fa pensar en models regits per la mercantilització. I nosaltres volem trobar una solució, volem seguir negociant, però s’ha demostrat impossible fer-ho amb aquest direcció. Per això la gent que fem betevé exigim al Consell valentia, intel·ligència i una decidida aposta per la qualitat per garantir la continuïtat de betevé i la reversibilitat d’aquestes cancel·lacions inexplicables. Exigim la readmissió de les treballadores i treballadors acomiadats i un replantejament del model que garanteixi la singularitat i la viabilitat del model de servei públic de qualitat en català. 

 En una època fosca per al periodisme, els mitjans públics de proximitat som imprescindibles per recuperar el valor dels mitjans de comunicació per a la ciutadania. Barcelona es mereix un mitjà de proximitat a l’alçada de la seva ambició com a ciutat. Reduir betevé a ser un mitjà generalista, sense personalitat, amb uns mitjans econòmics reduïts, és condemnar-la al fracàs i la intrascendència. Exigim una direcció capaç, solvent, ambiciosa, preparada per assumir el repte de construir una betevé digna de la gent de Barcelona, de tots i totes vosaltres. 

Estimem betevé, una betevé de tots, única i singular com Barcelona, amb personalitat, rigor i qualitat. Una betevé que estima la ciutat i la cultura.

#Salvembetevé

CARTA OBERTA A ADA COLAU

Excel·lentíssima alcaldessa de Barcelona,

En diverses ocasions, betevé ha demostrat ser una plataforma multimèdia imprescindible per a Barcelona. Ho ha estat darrerament durant la pandèmia, quan va ser el primer mitjà  en explicar què passava en les residències de la gent gran de la nostra ciutat.  Amb escassos equips de protecció, hi vam entrar per donar veu als que necessitaven ajut i es trobaven desemparats per l’administració.  Encara recordem les trucades d’angoixa de familiars a la redacció per saber què passava amb els seus avis. En aquells moments de crisi vam ser l’únic lligam existent per disminuir l’ansietat de famílies senceres. 

No cal estendre’s amb gaires més exemples. Simplement recordar la cobertura en directe,  impecable i valenta, des de dins  de les  mateixes manifestacions que van succeir després de les sentències del procés,i per les quals betevé va rebre el Premi Ciutat de Barcelona. 

Com a treballadors públics  sempre hem tingut clara la nostra tasca i obligació i  la importància de betevé com a eina facilitadora de consensos, descabdelladora de la complexitat,  que estructura i explica una ciutat a partir de nous formats digitals i llenguatges innovadors, sense oblidar mai els valors del bon periodisme.

El problema a betevé mai han estat els seus treballadors.

Sergi Vicente, ha estat nomenat en un concurs públic que no ha contemplat cap barem de puntuació de mèrits. Això significa que no es van valorar adequadament candidats amb més currículum acadèmic i professional. Igualment, els projectes de gestió presentats pels candidats no van ser puntuats de manera anònima.

El problema és el model i l’equip que el gestiona. Per començar, el seu director, Sergi Vicente, ha estat nomenat recentment en un concurs públic que no ha contemplat cap barem de puntuació de mèrits. Això significa que no es van valorar adequadament candidats amb més currículum acadèmic i professional. Igualment, els projectes de gestió presentats pels candidats no van ser puntuats de manera anònima. Ras i curt, els membres del consell d’administració ja sabien prèviament qui era l’autor de cada proposta de model estratègic.

Pot haver estat un concurs legal, però evidentment, ha estat mancat de tota legitimació.

I aquest estiu, amb l’acomiadament de 9 treballadores, hem sabut que el projecte de Sergi Vicente era la privatització de la redacció de programes.

Un model il·legal

El 2014 és l’any que marca un abans i un després a l’actual betevé. Fins aleshores, només el personal directiu i d’administració estava en nòmina de la societat.  La resta de treballadores, tot i que utilitzaven el maquinari, les instal·lacions i desenvolupaven la seva tasca a la mateixa televisió, estaven contractades per diverses empreses audiovisuals. La gestió dels serveis informatius,  tècnics i de programes s’havia adjudicat mitjançant concurs públic a la productora BCN Audiovisual. En total, 35 milions d’€ que es repartien en cinc anys.

Fora de concurs, diverses productores gestionaven l’elaboració de continguts audiovisuals amb el mateix sistema. Essencialment no aportaven cap mena d’infraestructura material per dur-los a terme. Periodistes i tècnics de programes treballaven a betevé, rebien ordres dels directius de betevé, però els pagava una productora. Encadenaven contractes i programes, se’ls acomiadava el juliol i se’ls tornava a contractar el mes de setembre. Però aquell mateix any, el 2014, un petit grup de treballadores d’un modest programa cultural va dir prou i va denunciar la il·legalitat.

Periodistes i tècnics de programes treballaven a betevé, rebien ordres dels directius de betevé però els pagava una productora. Encadenaven contractes i programes, se’ls acomiadava el juliol i se’ls tornava a contractar el mes de setembre.

La sentència, guanyada en primera instància i en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, parlava de “tràfic il·legal de treballadors”. En el judici va quedar demostrat i ratificat per testimoni l’”enriquiment il·lícit” d’alguna d’aquestes productores a l’establir un cost de personal que no corresponia amb la realitat. Els directius de betevé no  van establir mecanismes de control ni de fiscalització eficaços del diner públic pagat a les empreses del sector.

En el document comptable “Contractes d’Informació i Comunicació de Barcelona S.A  spm per a l’any 2014” hi figuren imports per a la realització de programes adjudicats per procediment menor i/o negociat d’1.057.221,07 € per a BCN Audiovisual i de  897.002,60 € per a dues empreses del grup Mediapro (Antena Local i Mediaproducción). L’import total dels contractes en aquesta estructura de cost fou de 5.605.212,65 € només el 2014, que es van distribuir entre diverses productores.

El 2014 l’import per a la realització de programes adjudicats per procediment menor i/o negociat fou de 5.605.212,65 €, que es van distribuir entre diverses productores

La majoria d’aquests programes estaven realitzats per treballadores en règim de cessió il·legal, com s’ha demostrat en totes les sentències interposades, que ja són fermes i que la justícia ha obligat a internalitzar. Aquest personal ja és part de la plantilla de betevé i podrien fer la mateixa tasca que els pagaven les productores però ara, a un cost menor. Per tant, a betevé no li cal la dependència exclusiva amb empreses audiovisuals per produir continguts no informatius.

A betevé no li cal una dependència exclusiva amb empreses audiovisuals. Els treballadors internalitzats poden dur a terme la feina que abans feien a sou de productores, però a un cost menor

La direcció de betevé acomiada 9 persones per disposar d’efectiu per fer encàrrecs a productores audiovisuals

Aquest mes de juliol la direcció de betevé ha acomiadat 9 treballadores, afirma, per motius econòmics, d’organització i producció. Tot plegat s’argumenta a partir d’unes dades inconsistents i que presenten un biaix inqüestionable al primer cop d’ull. No cal perdre ni cinc minuts  a  comentar els motius organitzatius ni de producció per ser prou evident que no obeeixen a cap mena de raonament lògic vàlid. Per tant,  centrem-nos exclusivament en els econòmics, igualment inconsistents.

En cadascuna de les cartes d’acomiadament,  la direcció argumenta que “es va decidir la conveniència d’avançar cap a un altre tipus de model de gestió que contemplés la internalització dels serveis informatius i dels serveis tècnics, mentre que l’encàrrec dels programes i els continguts no informatius, des de la producció de ficció fins als programes de divulgació, entreteniment, cinema es continuaria fent a través productores externes, com no podia ser d´altra manera.”

Evidentment,  la “internalització dels serveis informatius” va ser forçada a cops de sentència judicial, no pas a partir d’una iniciativa pròpia de la direcció ni del consell d’administració. En segon lloc és en la darrera argumentació on hi ha la clau de volta de tot plegat.   

S’afirma que els programes de continguts “no informatius” es continuarien “fent a través de productores externes”. I afegeix “com no podia ser d’altra manera”. Aquesta darrera proposició dona per vàlid un fet que no és cert. I no és cert perquè des de la internalització, betevé ja té el personal necessari per dur a terme aquesta tasca i, malgrat tot, l’encarrega a empreses externes.

Des de la internalització, betevé ja compta amb el personal necessari per fer programes no informatius

Malgrat comptar amb el personal per fer continguts no informatius, la direcció, amb el vist-i-plau del consell d’administració, ha optat per malbaratar recursos públics  desmantellant la redacció de programes no informatius, sovint re-assignant personal a informatius, amb l’objectiu de tornar a privatitzar el model. Desballestant l’àrea de programes es justifica la privatització. El resultat, una sobreproducció de notícies a informatius que sovint no troba difusió, en detriment de continguts que serien vertebradors de la indústria cultural de Barcelona perquè betevé disposa del capital social i el talent suficient per dur-ho a terme. Però lluny d’apostar per un model  orientat en la gestió del coneixement, s’insisteix en la privatització, sempre molt més cara –fixem-nos amb els comptes del 2014- per a l’erari públic.

Si abans la direcció i el consell d’administració de betevé es van negar a negociar una situació que vulnerava la llei i els drets dels treballadors, ara insisteixen, una vegada més, en escalar el conflicte i en desaprofitar la possibilitat d’innovació que tot desacord genera.

La direcció, amb el vist-i-plau del consell d’administració, ha optat per malbaratar recursos públics  desmantellant la redacció de programes, sovint re-assignant personal a informatius, amb l’objectiu de tornar a privatitzar el model.

I encara més. Si realment, darrera l’acomiadament de les 9 treballadores de betevé hi hagués causes econòmiques, caldria preguntar-se sobre l’abast real de la mesura i el seu impacte global en els comptes presentats en les respectives cartes d’acomiadament. Ras i curt: l’acció no serveix per equilibrar el balanç. En realitat es tracta d’un acte intimidatori per acovardir la plantilla amb l’objectiu que renunciï els drets aconseguits per via judicial i així donar via lliure a la privatització de la redacció de programes.

Els treballadors i treballadores acomiadats demanem la readmissió immediata

Per tots aquests motius, atesa la incapacitat manifesta de la direcció i del consell d’administració en la gestió de betevé,  li demanem que intercedeixi en aquest conflicte que ja dura més de set anys. No es pot ser neutral i mirar cap a una altra banda en qüestió dels drets de les persones ni amb la gestió dels diners de la ciutadania. Esperem que sigui fidel als seus orígens d’activista, ens faci costat, i lluiti per la nostra readmissió. I més quan el seu equip de govern coneixia sobradament quina seria la situació de betevé el 2021.  L’ajuntament, a través del consell d’administració de betevé hauria d’haver triat un projecte i un director amb la capacitat suficient com per gestionar els recursos existents enlloc d’escollir el camí dels acomiadaments,  la privatització i el malbaratament de diners públics.

Finalment, li recordem que els acomiadaments col·lectius en empreses públiques son insòlits. Esperem que vostè no els empari en el seu segon mandat.

Atentament,

Els 9 treballadors i treballadores acomiadats

Continuem els contactes amb l’Ajuntament

A l’estiu no aturem l’activitat. Fa dues setmanes ens vam reunir amb l’alcaldessa Ada Colau, el gerent municipal Jordi Martí i la directora de comunicació Águeda Bañón, i es van comprometre a posar en marxa, abans de les vacances d’estiu, un grup de treball per estudiar la internalització de la plantilla de BTV. Aquesta setmana, en Jordi Martí ens ha informat que ja està en marxa l’estudi jurídic sobre els efectes de les demandes per cessió il·legal de treballadors presentades ja per més de 50 treballadors contra Lavínia i la societat municipal ICB. L’Ajuntament necessita saber com donar compliment a la sentència que es derivi d’aquestes demandes i, per a això, els advocats del consistori estan estudiant tots els escenaris possibles, en funció de quan surti aquesta sentència. El grup de treball per a la internalització ens es reunirà la primera setmana de setembre per conèixer els resultats d’aquest estudi.

Paral·lelament, el Comitè d’Empresa de BCN Audiovisual (l’empresa que ara mateix ens subcontracta) també ens hem reunit amb els grups municipals que, a més del govern de Barcelona en Comú, també donen suport a la nostra internalització com a treballadors de BTV.

Colau manté el compromís amb la internalització de la plantilla de BTV

L’alcaldessa, Ada Colau, ha refermat el seu compromís amb la internalització de la plantilla de BTV i s’ha compromès a respectar qualsevol sentència que pugui arribar a determinar que l’actual subcontractació equival a una cessió il·legal de treballadors. En una reunió amb el comitè d’empresa de BCN Audiovisual, que representa els més de 180 treballadors dels serveis informatius i tècnics, Colau ha assegurat que el compromís és “idèntic” a l’expressat abans de les eleccions, perquè “som els mateixos i seguim creient en una BTV pública”. També ha advertit de les dificultats per fer-ho possible: les restriccions de la Llei estatal d’estabilitat pressupostària, la inèrcia de l’actual model de gestió i el fet que el govern municipal estigui en minoria.

Reunió de treballadors de BTV amb Colau, Martí i Bañón

Aquesta reunió -la primera que els representants dels treballadors mantenim directament amb un alcalde o alcaldessa- ha servit per encarar aquestes dificultats i posar en marxa un grup de treball conjunt per a la internalització de la plantilla. Tant Ada Colau com el gerent municipal, Jordi Martí, i la directora de comunicació, Águeda Bañón, que l’acompanyaven, han volgut conèixer amb detall l’estat de les demandes laborals que han presentat ja uns 50 treballadors subcontractats de BTV. Martí ha reconegut que, amb l’actual “llei Montoro”, si no és que un jutge ho dictamina per aquesta via, l’Ajuntament i les seves empreses només poden contractar el mateix nombre de treballadors que es jubilin cada any, amb l’única excepció de serveis bàsics per al funcionament municipal (com ara la policia o els bombers), una condició que resultaria “difícil” d’acreditar per a BTV.

Davant l’allau de demandes laborals i de la voluntat política expressada pel govern municipal, el gerent s’ha compromès a estudiar amb els serveis jurídics del consistori la fórmula per fer possible la internalització. De moment, l’equip de govern tornarà a reunir-se durant les properes setmanes amb el comitè d’empresa per analitzar conjuntament les diverses possibilitats, en el marc de l’esmentat grup de treball per a la internalització.

Tot seguit hem assistit a la reunió del Grup Municipal de la CUP amb els companys subcontractats –i ara com ara acomiadats– del programa ‘El Pla B’. Amb ells hem avaluat les possibilitats d’aturar el concurs actualment en marxa: no és viable. És el que ens hauria agradat als treballadors de BTV i la CUP havia recollit aquesta demanda, però cap dels advocats consultats no ha trobat la manera d’impugnar aquest concurs de forma que el jutge en pugui ordenar la suspensió cautelar. I si no és cautelar, arribarà tard. Els gabinets jurídics dels sindicats CCOO i UGT tampoc no veuen viable la impugnació. Per tant, el compromís de la CUP passa ara per sumar forces i fer possible la internalització un cop el concurs s’atorgui i les demandes es resolguin. De fet, aquest grup demanarà que la societat pública ICB assenteixi a la demanda i contracti els demandants sense necessitat d’arribar a judici.

BCN en Comú dóna suport a la demanda per la internalització

A la reunió que hem mantingut avui amb Ada Colau, la candidata a l’alcaldia de Barcelona En Comú ha expressat el seu suport a la demanda dels treballadors de Barcelona Televisió per deixar d’estar subcontractats a través de productores privades i passar a ser treballadors d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), la societat municipal titular d’aquests mitjans públics. Després de visitar-ne les instal·lacions amb el director de BTV, Sergi Vicente, la candidata i el coordinador de l’eix de comunicació de BCN en Comú, Joan Busquet, s’han reunit amb el comitè d’empresa de BCN Audiovisual, que representa als més de 185 treballadors dels serveis informatius i tècnics de BTV i Barcelona FM. L’hem posat al dia de la situació en què es troba l’empresa i el col·lectiu de treballadors, una part dels quals ha presentat demandes als jutjats perquè els contracti directament ICB.

Comite-Colau 2 555x312

Colau s’ha mostrat partidària de la contractació directa per part de l’empresa municipal i convençuda que “les condicions que imposa la llei Montoro a la contractació pública no són excusa per a la voluntat política” de tirar endavant aquestes contractacions necessàries per al manteniment del servei. De fet, una de les propostes que l’Eix del Dret a la Informació i la Comunicació de Barcelona En Comú preveu incorporar al programa electoral de la formació és explícitament “afavorir la internalització dels treballadors de BTV”.

Comite-Colau 1 555x235

Ada Colau i Joan Busquet també s’han interessat pel funcionament dels mecanismes de control de BTV, en una doble vessant: d’una banda, troben a faltar una gestió més transparent de les despeses de tots i cadascun dels departaments i programes, estiguin o no externalitzats, perquè han vist que els fons que ICB traspassa a les productores privades escapen al control públic; de l’altra, tal i com ens havien explicat amb anterioritat, Barcelona En Comú treballarà perquè els mitjans municipals retin comptes davant d’un Consell Ciutadà de la Informació format per representants de col·lectius socials i
professionals.

La reunió d’avui s’inscriu en la ronda de contactes que aquest comitè d’empresa està mantenint amb els diversos grups polítics que concorren a les eleccions municipals del 24 de maig per explicar-los la situació que es viu a BTV i posar de manifest les seves propostes respecte al futur d’aquest mitjà durant el proper mandat.