CONCLUSIONS DEL PRIMER JUDICI PER L’ACOMIADAMENT DE TREBALLADORS

Un judici que pot marcar el futur de la plantilla de betevé

El dilluns 25 d’abril, al Jutjat Social número 28 de Barcelona, es va celebrar el judici de vuit dels nou acomiadats el 23 de juliol del 2021 per la Direcció d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), empresa pública que gestiona betevé. 

La plantilla de betevé es va concentrar davant del jutjat per donar suport en una nova jornada de vaga.

Aquest procés judicial és molt important per a tota la plantilla de betevé, el seu resultat serà clau per marcar el futur de les seves treballadores i treballadors. 

Després de sis hores i mitja de judici, el jutge va donar el procés vist per a sentència. Més de sis hores que van donar per a molt. Hi va declarar el director d’ICB, Sergi Vicente, a petició de l’advocat dels acomiadats, Paco Pérez, del Col·lectiu Ronda. L’advocada de l’empresa, Abigail Blanco, del bufet FJM Advocats va fer declarar quatre testimonis en el judici. Una pèrita de l’empresa que ha fet les auditories econòmiques d’ICB. També hi van declarar Jordi Ayala, gerent de Pressupostos i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona; Agustí Abelaira, gerent de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona i Carme Ponte, directora de recursos d’ICB. Com a testimoni de la part demandant, Paco Pérez va fer declarar el president del Comitè d’Empresa d’ICB, Roger Matamoros. A la part final del judici hi va haver les conclusions: 30 minuts va fer servir l’advocada Abigail Blanco, mentre que l’advocat Paco Pérez va estar una hora i quinze minuts fent una glossa de les seves argumentacions per defensar els seus clients i demanar la nul·litat dels acomiadaments. 

El ‘Pla de xoc’ de la direcció de betevé i el Consell d’Administració

Després del judici, des del comitè d’empresa hem analitzat tot el que ha deixat al descobert aquest procés. Gràcies a la feina de l’advocat dels acomiadats, el comitè ens hem assabentat de molta informació que se’ns havia amagat per part d’ICB i que es va fer pública en el judici. Per exemple, Paco Pérez ha pogut accedir a les actes del Consell d’Administració d’ICB. Són unes actes que han estat aportades per l’empresa en seu judicial i que Pérez ha pogut consultar per poder tenir la màxima informació possible sobre betevé per preparar la defensa dels acomiadats. No només ha tingut accés a les actes del Consell, sinó també a la proposta de contracte programa que el director Sergi Vicente va presentar a l’Ajuntament de Barcelona amb el vistiplau del Consell d’Administració. Amb tot això, Paco Pérez, ha defensat els companys i companyes acomiadades per aconseguir la nul·litat dels acomiadaments. 

Explicacions extretes de les actes del Consell d’Administració que l’advocat Paco Pérez va utilitzar en les seves conclusions:

• Acta del Consell del 12 de maig del 2021. Literalment el director de betevé, Sergi Vicente diu al Consell que, “en el procés de negociació del nou Conveni Col·lectiu, l’empresa té una posició afeblida davant de la plantilla perquè els treballadors ho guanyem tot pel que fa a la cessió il·legal”. També comenta que el comitè d’empresa no està disposat a renegociar les condicions retributives determinades judicialment. Explica, en la reunió del Consell, que al contracte programa (CP) que farà per al mes de juny, “incorporaré determinacions en matèria de personal que ‘contemplaran’ la necessitat de reduir despesa”. En aquesta reunió s’exposa un plànning d’actuació que està dividit en tres fases. Una primera fase que consisteix en l’acomiadament de 20 persones; una segona, en què es vol fer una modificació substancial de condicions de treball a la plantilla —tot això sota amenaces de més acomiadaments— i la darrera, que serien més acomiadaments que no es faran mai abans de nou mesos (així poden esquivar el que seria un acomiadament col·lectiu). En aquesta reunió amb el Consell, Sergi Vicente explica que vol reduir despesa i demana autorització al Consell per fer-ho i poder contractar assessorament legal per poder-ho aplicar. Els membres del Consell li donen l’autorització.

• Acta del Consell del 7 de juny del 2021. La directora de Recursos, Carme Ponte, presenta al Consell les advocades contractades, són Abigail Blanco i Begoña Pérez, del bufet FJM Advocats.

• Durant el mes de maig i juny de 2021, Sergi Vicente, acaba de redactar el contracte programa, que acaba lliurant al Consell entre el 5 i 11 de juliol del 2021. Un contracte programa que ja incorpora els acomiadaments, ja que el mes de maig del 2021 la relació de llocs de treball (RLT) de betevé és de 242 persones, mentre que a l’RLT que incorpora al contracte programa només inclou 233 persones, per tant es rebaixa la plantilla en nou persones. Això vol dir, segons l’advocat dels treballadors acomiadats, que el seu acomiadament es va decidir abans de l’11 de juliol del 2021.

• El 30 de juny del 2021, el Sergi Vicente, demana a l’Ajuntament una carta en què s’expliqui que la situació de betevé és insostenible econòmicament. La carta, signada per Agustí Abelaira, té data del 12 de juliol. La direcció de betevé va comentar al comitè d’empresa que l’Ajuntament havia fet arribar aquest escrit per iniciativa del consistori, però en el text de la carta queda ben clar que es va fer a petició del director de betevé per justificar-se davant del acomiadaments.

• Acta del Consell del 12 juliol del 2021. En aquesta reunió Sergi Vicente, presenta el contracte programa al Consell d’Administració. A part dels acomiadaments que ja va plantejar en l’RLT que incorpora el contracte programa, Vicente també exposa que el CP incorpora una reducció de sous de 2 milions d’euros. En aquesta reunió del Consell, el conseller Carles Bosch, proposat per Barcelona en Comú, presenta la seva dimissió, amb caràcter immediatament posterior a l’anunci dels acomiadaments que, des de la Direcció d’ICB, es pretenen executar.

• El 18 d’octubre del 2021, en una reunió amb el Consell d’Administració, Sergi Vicente diu al Consell que necessita 20 baixes voluntàries —després rectifica, i diu incentivades— per poder seguir amb el pla de xoc i l’equilibri pressupostari que vol el director. Els hi diu que no les tenen i aquest fet provocarà que s’hagin de fer noves extincions de contractes. Per aquestes afirmacions, l’advocat dels acomiadats considera que és un ERO encobert, perquè si sumem els 9 acomiadats del juliol a les 20 baixes incentivades que vol el director, són 29 persones fora de betevé, i això és més del 10 % de la plantilla, per tant un acomiadament col·lectiu.

• Acta del Consell d’Administració del 2 desembre del 2021. En aquesta reunió del Consell es planteja aplicar una reducció de sou del 5 % sobre el complement de l’STC (diferència Salari Total Conveni) i fer-ho només a les persones que tenen aquest complement i que hagin guanyat el sou per sentència. Això vol dir que a aquelles persones —antics treballadors d’ICB— que tenen l’STC i no és per sentència no se’ls aplica la retallada. L’advocat, Paco Pérez, argumenta que aquest fet és una infracció molt greu sobre els drets fonamentals, ja que es pretén aplicar la reducció salarial únicament a les persones que han guanyat les sentències judicials.

L’advocat dels acomiadats, Paco Pérez, demana que els acomiadaments siguin considerats nuls per vulneradors dels drets fonamentals. Les causes que justifica l’empresa per acomiadar són les sentències per cessió il·legal que s’han dictat, que han fet incrementar la massa salarial —ho diuen en les cartes d’acomiadaments— també parlen dels pagaments de l’IVA pel fet de ser empresa dual, de les demandes per les hores extraordinàries que han d’abonar, però sobretot de la cessió il·legal. 

Una altra causa és fer ineficaces les sentències, ja que vol reduir els sous que s’han guanyat per la via judicial i ho diu quan des del Consell d’Administració i la direcció del Sergi Vicente volen aplicar les retallades a les persones que tenen el complement de l’STC per sentència judicial.

Conclusions i reflexions del Comitè d’Empresa i de les persones acomiadades:

• La decisió de fer els acomiadaments va ser del director de betevé, Sergi Vicente, amb el suport del Consell d’Administració. No de tots els membres, ja que un d’ells, Carles Bosch, va presentar la seva dimissió en el moment que es van plantejar fermament els acomiadaments.

• Tal com demostren les actes del Consell d’Administració, i els correus electrònics del director de betevé, Sergi Vicente, l’acomiadament dels primers treballadors de betevé es van fer per pressionar la resta de la plantilla perquè acceptés una rebaixa de sous i de drets laborals guanyats en sentència judicial.

• El dèficit de betevé és conjuntural i obeeix a imputar a l’exercici del 2021 el que corresponia legalment als treballadors i que se’ls va manllevar en diversos anys, tal com expliciten les diverses sentències i obliguen a retornar. No només això: el compte d’explotació de betevé és positiu.

• L’Ajuntament de Barcelona és el soci únic de betevé. Durant dos anys consecutius, l’administració local ha fet els pressupostos més expansius de la seva història, per tant, és contradictori afirmar que la televisió pública està en situació de fallida perquè no hi ha diners.

• A diferència de betevé, l’Ajuntament ha augmentat el pressupost de diverses empreses municipals. Fins i tot ha incrementat el sou (despesa ordinària) als seus treballadors.

• Considerar que les sentències judicials són la causa dels acomiadaments és vulnerar el dret de tutela judicial efectiva i esdevé, al mateix temps, una actuació que pretén incomplir les sentències dictades.

• La direcció de betevé —amb el vistiplau de l’Ajuntament— haurien encobert un procés d’acomiadament col·lectiu, acció totalment il·legal.

• En aquest procés podrien haver negociat, i fins i tot dut a terme, baixes incentivades a treballadors.

• En el procés de negociació entre la direcció de l’empresa i els representants dels treballadors, hi ha la proposta de rebaixar el sou d’un 5% però únicament als treballadors que van demandar. No pas a tota la plantilla i com a motiu de problemes econòmics.

• L’Ajuntament consideraria un mal precedent per a la resta d’empreses externalitzades que més de 100 treballadors d’una empresa pública hagin demandat l’administració local per cessió il·legal i que hagin guanyat.

En resum, la direcció de betevé hauria actuat amb mala fe i, novament, de manera il·legal perquè:

1. Explicita en els primers acomiadaments que el motiu de les baixes és la seva voluntat d’incomplir les sentències judicials que donen la raó als treballadors d’ICB i, en conseqüència, el fet vulnera el dret de tutela judicial efectiva a les persones que van guanyar-les. 
2. Encobreix i amaga un procés d’acomiadament col·lectiu. 
3. No hi ha motiu econòmic. La situació econòmica de betevé és conjuntural i obeeix a un exercici de pràctica comptable que no té en compte el conjunt, i que inclou costos superiors als reals (com és el cas del còmput de les hores extraordinàries i que molts treballadors van renunciar a cobrar-les: 1,5 milions d’euros en lloc dels 100.000 reals) o distribuïts en centres de cost que no pertoquen. I perquè, com s’ha dit anteriorment, s’imputa a un únic exercici el que es va manllevar als treballadors durant anys i que ja s’ha satisfet.

CARTA OBERTA A ADA COLAU

Excel·lentíssima alcaldessa de Barcelona,

En diverses ocasions, betevé ha demostrat ser una plataforma multimèdia imprescindible per a Barcelona. Ho ha estat darrerament durant la pandèmia, quan va ser el primer mitjà  en explicar què passava en les residències de la gent gran de la nostra ciutat.  Amb escassos equips de protecció, hi vam entrar per donar veu als que necessitaven ajut i es trobaven desemparats per l’administració.  Encara recordem les trucades d’angoixa de familiars a la redacció per saber què passava amb els seus avis. En aquells moments de crisi vam ser l’únic lligam existent per disminuir l’ansietat de famílies senceres. 

No cal estendre’s amb gaires més exemples. Simplement recordar la cobertura en directe,  impecable i valenta, des de dins  de les  mateixes manifestacions que van succeir després de les sentències del procés,i per les quals betevé va rebre el Premi Ciutat de Barcelona. 

Com a treballadors públics  sempre hem tingut clara la nostra tasca i obligació i  la importància de betevé com a eina facilitadora de consensos, descabdelladora de la complexitat,  que estructura i explica una ciutat a partir de nous formats digitals i llenguatges innovadors, sense oblidar mai els valors del bon periodisme.

El problema a betevé mai han estat els seus treballadors.

Sergi Vicente, ha estat nomenat en un concurs públic que no ha contemplat cap barem de puntuació de mèrits. Això significa que no es van valorar adequadament candidats amb més currículum acadèmic i professional. Igualment, els projectes de gestió presentats pels candidats no van ser puntuats de manera anònima.

El problema és el model i l’equip que el gestiona. Per començar, el seu director, Sergi Vicente, ha estat nomenat recentment en un concurs públic que no ha contemplat cap barem de puntuació de mèrits. Això significa que no es van valorar adequadament candidats amb més currículum acadèmic i professional. Igualment, els projectes de gestió presentats pels candidats no van ser puntuats de manera anònima. Ras i curt, els membres del consell d’administració ja sabien prèviament qui era l’autor de cada proposta de model estratègic.

Pot haver estat un concurs legal, però evidentment, ha estat mancat de tota legitimació.

I aquest estiu, amb l’acomiadament de 9 treballadores, hem sabut que el projecte de Sergi Vicente era la privatització de la redacció de programes.

Un model il·legal

El 2014 és l’any que marca un abans i un després a l’actual betevé. Fins aleshores, només el personal directiu i d’administració estava en nòmina de la societat.  La resta de treballadores, tot i que utilitzaven el maquinari, les instal·lacions i desenvolupaven la seva tasca a la mateixa televisió, estaven contractades per diverses empreses audiovisuals. La gestió dels serveis informatius,  tècnics i de programes s’havia adjudicat mitjançant concurs públic a la productora BCN Audiovisual. En total, 35 milions d’€ que es repartien en cinc anys.

Fora de concurs, diverses productores gestionaven l’elaboració de continguts audiovisuals amb el mateix sistema. Essencialment no aportaven cap mena d’infraestructura material per dur-los a terme. Periodistes i tècnics de programes treballaven a betevé, rebien ordres dels directius de betevé, però els pagava una productora. Encadenaven contractes i programes, se’ls acomiadava el juliol i se’ls tornava a contractar el mes de setembre. Però aquell mateix any, el 2014, un petit grup de treballadores d’un modest programa cultural va dir prou i va denunciar la il·legalitat.

Periodistes i tècnics de programes treballaven a betevé, rebien ordres dels directius de betevé però els pagava una productora. Encadenaven contractes i programes, se’ls acomiadava el juliol i se’ls tornava a contractar el mes de setembre.

La sentència, guanyada en primera instància i en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, parlava de “tràfic il·legal de treballadors”. En el judici va quedar demostrat i ratificat per testimoni l’”enriquiment il·lícit” d’alguna d’aquestes productores a l’establir un cost de personal que no corresponia amb la realitat. Els directius de betevé no  van establir mecanismes de control ni de fiscalització eficaços del diner públic pagat a les empreses del sector.

En el document comptable “Contractes d’Informació i Comunicació de Barcelona S.A  spm per a l’any 2014” hi figuren imports per a la realització de programes adjudicats per procediment menor i/o negociat d’1.057.221,07 € per a BCN Audiovisual i de  897.002,60 € per a dues empreses del grup Mediapro (Antena Local i Mediaproducción). L’import total dels contractes en aquesta estructura de cost fou de 5.605.212,65 € només el 2014, que es van distribuir entre diverses productores.

El 2014 l’import per a la realització de programes adjudicats per procediment menor i/o negociat fou de 5.605.212,65 €, que es van distribuir entre diverses productores

La majoria d’aquests programes estaven realitzats per treballadores en règim de cessió il·legal, com s’ha demostrat en totes les sentències interposades, que ja són fermes i que la justícia ha obligat a internalitzar. Aquest personal ja és part de la plantilla de betevé i podrien fer la mateixa tasca que els pagaven les productores però ara, a un cost menor. Per tant, a betevé no li cal la dependència exclusiva amb empreses audiovisuals per produir continguts no informatius.

A betevé no li cal una dependència exclusiva amb empreses audiovisuals. Els treballadors internalitzats poden dur a terme la feina que abans feien a sou de productores, però a un cost menor

La direcció de betevé acomiada 9 persones per disposar d’efectiu per fer encàrrecs a productores audiovisuals

Aquest mes de juliol la direcció de betevé ha acomiadat 9 treballadores, afirma, per motius econòmics, d’organització i producció. Tot plegat s’argumenta a partir d’unes dades inconsistents i que presenten un biaix inqüestionable al primer cop d’ull. No cal perdre ni cinc minuts  a  comentar els motius organitzatius ni de producció per ser prou evident que no obeeixen a cap mena de raonament lògic vàlid. Per tant,  centrem-nos exclusivament en els econòmics, igualment inconsistents.

En cadascuna de les cartes d’acomiadament,  la direcció argumenta que “es va decidir la conveniència d’avançar cap a un altre tipus de model de gestió que contemplés la internalització dels serveis informatius i dels serveis tècnics, mentre que l’encàrrec dels programes i els continguts no informatius, des de la producció de ficció fins als programes de divulgació, entreteniment, cinema es continuaria fent a través productores externes, com no podia ser d´altra manera.”

Evidentment,  la “internalització dels serveis informatius” va ser forçada a cops de sentència judicial, no pas a partir d’una iniciativa pròpia de la direcció ni del consell d’administració. En segon lloc és en la darrera argumentació on hi ha la clau de volta de tot plegat.   

S’afirma que els programes de continguts “no informatius” es continuarien “fent a través de productores externes”. I afegeix “com no podia ser d’altra manera”. Aquesta darrera proposició dona per vàlid un fet que no és cert. I no és cert perquè des de la internalització, betevé ja té el personal necessari per dur a terme aquesta tasca i, malgrat tot, l’encarrega a empreses externes.

Des de la internalització, betevé ja compta amb el personal necessari per fer programes no informatius

Malgrat comptar amb el personal per fer continguts no informatius, la direcció, amb el vist-i-plau del consell d’administració, ha optat per malbaratar recursos públics  desmantellant la redacció de programes no informatius, sovint re-assignant personal a informatius, amb l’objectiu de tornar a privatitzar el model. Desballestant l’àrea de programes es justifica la privatització. El resultat, una sobreproducció de notícies a informatius que sovint no troba difusió, en detriment de continguts que serien vertebradors de la indústria cultural de Barcelona perquè betevé disposa del capital social i el talent suficient per dur-ho a terme. Però lluny d’apostar per un model  orientat en la gestió del coneixement, s’insisteix en la privatització, sempre molt més cara –fixem-nos amb els comptes del 2014- per a l’erari públic.

Si abans la direcció i el consell d’administració de betevé es van negar a negociar una situació que vulnerava la llei i els drets dels treballadors, ara insisteixen, una vegada més, en escalar el conflicte i en desaprofitar la possibilitat d’innovació que tot desacord genera.

La direcció, amb el vist-i-plau del consell d’administració, ha optat per malbaratar recursos públics  desmantellant la redacció de programes, sovint re-assignant personal a informatius, amb l’objectiu de tornar a privatitzar el model.

I encara més. Si realment, darrera l’acomiadament de les 9 treballadores de betevé hi hagués causes econòmiques, caldria preguntar-se sobre l’abast real de la mesura i el seu impacte global en els comptes presentats en les respectives cartes d’acomiadament. Ras i curt: l’acció no serveix per equilibrar el balanç. En realitat es tracta d’un acte intimidatori per acovardir la plantilla amb l’objectiu que renunciï els drets aconseguits per via judicial i així donar via lliure a la privatització de la redacció de programes.

Els treballadors i treballadores acomiadats demanem la readmissió immediata

Per tots aquests motius, atesa la incapacitat manifesta de la direcció i del consell d’administració en la gestió de betevé,  li demanem que intercedeixi en aquest conflicte que ja dura més de set anys. No es pot ser neutral i mirar cap a una altra banda en qüestió dels drets de les persones ni amb la gestió dels diners de la ciutadania. Esperem que sigui fidel als seus orígens d’activista, ens faci costat, i lluiti per la nostra readmissió. I més quan el seu equip de govern coneixia sobradament quina seria la situació de betevé el 2021.  L’ajuntament, a través del consell d’administració de betevé hauria d’haver triat un projecte i un director amb la capacitat suficient com per gestionar els recursos existents enlloc d’escollir el camí dels acomiadaments,  la privatització i el malbaratament de diners públics.

Finalment, li recordem que els acomiadaments col·lectius en empreses públiques son insòlits. Esperem que vostè no els empari en el seu segon mandat.

Atentament,

Els 9 treballadors i treballadores acomiadats

Internalització a mitges de la plantilla de BTV

El ple ha aprovat avui la modificació del contracte programa entre l’Ajuntament i la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) per a la gestió de Barcelona Televisió fins a 2017. El document preveu la contractació directa de 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (filial del grup Lavínia). Hi han votat a favor els partits del govern (BComú i PSC) i ERC, mentre que la resta de l’oposició s’hi ha abstingut. Per als professionals de BTV, bona part dels quals hem interposat demandes laborals per cessió il·legal de treballadors, que el ple voti a favor de la internalització és una bona notícia, tot i que els termes previstos per dur-la a terme amb aquest contracte programa són insuficients.

El govern municipal i ICB diuen que, amb aquests 177 treballadors, internalitzen només els serveis informatius i tècnics, deixant fora els programes perquè se’n puguin encarregar a empreses del mercat audiovisual. Però aquesta diferenciació entre informatius i programes és del tot fictícia: per començar, els serveis tècnics ho són per a tota mena de programes; a més, tenim programes informatius dels quals es vol internalitzar només la meitat de l’equip; i no es compta amb els redactors de districte (BTV notícies 73) ni amb els de programes evidentment informatius com Àrtic o Les 10 notícies. Els treballadors mai no hem demanat que les productores privades no puguin fer programes a BTV, simplement demanem que es reconegui tot el que és de producció pròpia i el que són produccions alienes o coproduccions. I el que és de producció pròpia ho fem uns 250 treballadors, que hem de ser contractats per ICB perquè és l’empresa pública que gestiona BTV.

Però és que, a més, els companys que van interposar les primeres demandes (i ja tenen una sentència ferma del TSJC que els reconeix com a treballadors d’ICB) feien un d’aquests programes que la direcció d’ICB s’entesta a deixar fora de la internalització. La justícia ha dit que són treballadors públics, però l’empresa municipal, en lloc de fer-hi cas, fa un any i mig els va castigar deixant-los sense feina. Ara estan pendents del judici per acomiadament, que tenen assenyalat per al proper 23 de gener.

La sentència de cessió il·legal d’aquests treballadors és ferma perquè el consell d’administració d’ICB ha decidit no presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Aquest recurs només hauria dilatat el procés, que hauria costat més diners a l’erari públic, així que els ho agraïm. Aquesta sentència ferma diu que els treballadors s’hauran d’incorporar a ICB amb el sou que els correspongui en aquesta empresa pública. Per a un periodista, aquest sou està un 39% per sobre del que cobrem els subcontractats per BCN Audiovisual (és un exemple bastant representatiu de la resta de categories). La xifra queda encara una mica per sota del que cobren els mateixos professionals contractats directament per l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és la doctrina que ha assumit la sala laboral del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els treballadors estem disposats a arribar a un acord que faci realitat la internalització que avui ha aprovat el plenari municipal. Per això portem més de nou mesos negociant amb l’empresa i l’Ajuntament. Però no podem renunciar als nostres drets per convertir-nos en treballadors públics de segona, sobretot deixant la meitat de companys pel camí. Si volem que aquesta sigui una internalització modèlica i viable, el consistori s’hi haurà d’esforçar més.

Paral·lelament al canvi en el model de gestió, el ple també ha aprovat avui definitivament la reforma dels estatuts d’ICB per ampliar de cinc a set els membres del consell d’administració. Hi han votat a favor BComú, PSC, C’s i PP, mentre que ERC i CUP s’han abstingut i CiU hi ha votat en contra. Als treballadors ens hauria agradat comptar amb un representant en aquest consell d’administració, però només la CUP ens ha fet costat en aquesta reivindicació.

S’accelera la internalització de la plantilla de BTV

S’ha posat en marxa la modificació del contracte-programa entre l’Ajuntament de Barcelona i BTV per internalitzar la plantilla dels serveis informatius i tècnics ara externalitzada a través de BCN Audiovisual. Això, si el procediment tira endavant, voldrà dir que 177 treballadors fins ara subcontractats a través d’aquesta productora del grup Lavínia passarem a estar directament en nòmina de la societat pública Informació i Comunicació de Barcelona SA, la titular de BTV. Aquest canvi en el model de gestió del mitjà de comunicació municipal arriba després que més de 160 empleats subcontractats a BTV haguem presentat demandes per cessió il·legal de treballadors, però l’empresa i el govern municipal han volgut avançar-se als propers judicis i sentències internalitzant la plantilla per una altra via, no judicial.

Sempre se’ns havia dit que la “llei Montoro” impedia incrementar la plantilla de qualsevol administració o empresa pública si no era perquè un jutge ho dictaminava, però durant el darrer any, en aplicació d’un mecanisme previst en una directiva europea, s’han produït arreu d’Espanya diverses internalitzacions per la via de la “successió d’activitat empresarial”. Això és que una administració recupera com a propi un servei que té externalitzat no convocant el concurs públic per gestionar-lo i assumint la plantilla fins llavors subcontractada. Els treballadors se subroguen amb les mateixes condicions laborals, salarials i antiguitat que tinguessin reconeguda a l’empresa anterior. Aquesta és la gran diferència amb la internalització per una sentència judicial, en què al treballador se li apliquen les condicions de l’empresa on acaba contractat, en el nostre cas la societat municipal ICB.

L’abril passat, la direcció d’ICB i els representants dels treballadors vam obrir una mesa negociadora per mirar d’acordar les condicions per a una internalització que, en aquell moment, tots pensàvem que arribaria només a través de sentències judicials. En paral·lel, l’Ajuntament va encarregar al professor de dret Joan Mauri (Universitat de Barcelona) un informe sobre les conseqüències jurídiques de la internalització, que és el que ha conclòs que la successió d’activitat empresarial entre la productora privada i la societat municipal és possible. Després de dos mesos amb aquestes negociacions congelades, aquesta setmana hem conegut l’existència d’aquest informe i també una versió preliminar de l’estudi comparatiu dels models de gestió de diverses televisions públiques que el Consell d’Administració va encarregar al professor de comunicació Andreu Casero (Universitat de Castelló), basant-se en la clàusula del contracte-programa actual que deia que durant aquest mandat s’estudiaria el millor model de gestió per a BTV. La versió definitiva d’aquest informe estarà enllestida el 20 de juliol.

L’informe del professor Mauri obre la porta a la internalització de molts altres serveis municipals, sense necessitat que siguin declarats “serveis essencials” per complir amb els requisits de la “llei Montoro”. El Consell d’Administració de BTV ha decidit aprofitar aquesta via i ja ha proposat a la comissió de seguiment del contracte-programa que aquest es modifiqui en aquest sentit. Per part de l’Ajuntament, aquesta modificació es va aprovar de forma inicial ahir a la Comissió de Presidència, amb els vots a favor de BComú, PSC, ERC i CUP. CiU, PP i C’s es van abstenir, amb les argumentacions que podeu sentir en el següent vídeo. Ara s’obre un període d’un mes en què s’hi poden presentar al·legacions i la intenció és que el plenari pugui aprovar la modificació del contracte-programa de BTV a finals de setembre o octubre. Caldrà comptar abans també amb l’informe del Consell de l’Àudiovisual de Catalunya.

Els treballadors de BTV, que avui ens hem reunit en assemblea per compartir totes aquestes novetats, estem francament satisfets perquè s’acceleri una internalització que reclamem des de fa anys. Ara ens angoixen dues coses: les condicions d’aquesta internalització, perquè no volem arrossegar a l’empresa pública la precarietat que hem patit a la privada; i que pretenguin deixar-ne fora més de 50 persones que treballen o han treballat a BTV, alguns dels quals van ser els primers a guanyar la sentència de cessió il·legal de treballadors. La via judicial, tot i ser més lenta i complexa, haurà d’acabar solucionant tots aquests problemes. L’empresa ens diu que negociarem les condicions laborals un cop siguem treballadors d’ICB, però sabem que les millores salarials estaran llavors condicionades per les limitacions que estableix la Llei de pressupostos estatal per a tots els treballadors públics. I nosaltres ho serem, però mantenint unes condicions que no tenen res a veure amb les dels actuals treballadors d’ICB o de la corporació municipal. Un periodista de BTV cobra avui el 39 % menys que un contractat directament per l’Ajuntament de Barcelona. La internalització no pot mantenir dins l’empresa pública aquesta i moltes altres condicions de precarietat que hem patit durant els darrers anys.

Decepció, indignació i esperança

Després de la decisió que reproduíem al post anterior, amb la qual el Consell d’Administració de BTV optava per recórrer la sentència de cessió il·legal de quatre treballadors de la productora Antena Local (Mediapro) a la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), en el camí cap a la internalització de la plantilla de Barcelona Televisió hem fet passes enrere i endavant. Aquesta decisió va ser un pas enrere, atès que destinava esforços, temps i diners públics per frenar la normalització de la situació d’uns treballadors que, segons ha sentenciat la jutgessa, sempre haurien d’haver estat contractats directament per ICB. Convé rellegir els termes d’aquell comunicat del Consell d’Administració, perquè un mes després n’han fet un altre que els contradiu de forma flagrant.

El Consell d’Administració de BTV va acordar demanar a l’Ajuntament de Barcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori. Aquests serveis van emetre dos informes i l’últim concloïa que “el més coherent seria acceptar que sentència esdevingués ferma”. El tercer punt de la decisió del Consell d’Administració d’ICB la vinculava “als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat”. El Plenari, reunit el 27 de novembre, va acordar no recórrer la sentència per cessió il·legal de treballadors a BTV. Cap grup municipal no va votar en contra de l’acord proposat per Barcelona En Comú. Només CiU i PP es van abstenir. Així que 28 regidors dels 41 que té el ple van manifestar clarament que el recurs s’havia d’aturar. Pas endavant.

Però aquesta setmana, el Consell d’Administració de BTV, ignorant l’acord del Plenari Municipal i, per tant, el tercer punt de la seva pròpia resolució del mes passat, ha decidit tirar endavant el recurs. Entenen que poden fer-ho perquè el ple, tot i equivaldre a la Junta General d’Accionistes d’ICB, no es va constituir formalment com a tal. El Consell s’empara en aquesta excusa formal per ignorar la voluntat democràtica dels representants dels barcelonins i, fent un mal ús de la seva independència, pren ara una decisió que el mes passat deia que “comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell”. Un exercici insòlit i indignant, sobretot per als treballadors directament afectats, però també per a tots els que estem treballant per uns mitjans de comunicació municipals de qualitat també en la seva forma de gestió i contractació de la plantilla.

Tenim un conflicte laboral important a BTV. La primera sentència sobre cessió il·legal de treballadors, la d’aquests quatre companys (hi ha presentades unes 65 demandes més), demostra que el model de gestió externalitzada de quasi tota la plantilla d’aquest mitjà públic no és ni tan sols legal. El recurs finalment presentat per ICB davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no evitarà la necessària internalització de tots aquests treballadors. Sembla que el Consell d’Administració n’és conscient i ara, per primer cop en la història, està disposat a parlar-ne obertament. Per això ha decidit “encarregar a la direcció de la societat l’inici, a la major brevetat, de converses amb totes les parts afectades (ICB, treballadors/es, Ajuntament i productores) a fi d’estudiar possibles vies per resoldre aquesta situació”. Superar les dificultats que sempre hi ha hagut per parlar amb la direcció i el Consell d’Administració de BTV sobre aquest tema és un pas important en la solució d’aquest conflicte. Benvingut sigui el diàleg si és per superar de la millor manera possible el model de gestió externalitzada i il·legal de la plantilla. Som BTV.

El camí cap a la internalització dels treballadors de BTV

Durant les properes setmanes s’adjudicarà el concurs per a la subcontractació dels serveis informatius i tècnics de BTV. L’oferta de l’actual contractista, el grup Lavínia, és la que té més punts de les tres que s’hi han presentat. Tal i com dèiem al juny, els treballadors hauríem preferit que aquesta adjudicació no arribés a produir-se, però un cop fetes totes les consultes jurídiques, per part nostra i de l’actual govern municipal, ha quedat clar que el concurs no podia aturar-se. Per nosaltres, la bona notícia és que en principi hauria de ser l’últim i que com a mínim una part important dels 163 treballadors subcontractats ni tan sols haurem d’esperar els dos anys de vigència per canviar la situació i passar a estar contractats directament per ICB, l’empresa pública que gestiona BTV.

La clau són les més de 60 demandes per cessió il·legal de treballadors que s’han presentat els darrers mesos. L’Ajuntament ja ha analitzat les conseqüències de que es guanyin aquestes demandes i els treballadors demandants s’incorporin a la plantilla d’ICB. El consell d’administració adjudicarà el concurs tenint en compte que això pot passar durant els propers mesos. Llavors serà el moment de plantejar que, si els jutges sentencien que hi ha cessió il·legal de treballadors, cal acabar amb aquesta situació en què es troba tota la plantilla. Això vol dir modificar el contracte-programa subscrit l’any passat entre l’Ajuntament i ICB, en què, malgrat que s’obria la porta a estudiar canvis en el model de gestió de BTV, d’entrada s’especificaven els serveis que restarien externalitzats. Perquè deixin d’estar-ho cal, doncs, que ho aprovi la majoria del ple municipal. És per això que mantenim oberts els contactes no només amb el govern, en el marc del grup de treball per a la internalització engegat aquest estiu, sinó també amb tots els grups municipals.

Atès que el desllorigador d’aquesta via política per a la nostra internalització no deixen de ser les demandes presentades, resulta d’especial interès veure com va la setmana vinent el primer dels judicis. Els demandants no són en aquest cas subcontractats per BCN Audiovisual (Lavínia) sinó per Antena Local (Mediapro). Es tracta de quatre companys que fins la darrera temporada feien ‘El Pla B’ i ara estan sense feina, després d’anys treballant a molts programes de BTV. Són els primers que van dur als jutjats la cessió il·legal de treballadors i el seu judici obre el camí per a tots els altres. És per això que dilluns, dia 5 d’octubre, des de les 9.30 h estarem al jutjat o a les portes de la Ciutat de la Justícia per manifestar el nostre suport a aquests companys i observar el judici. Hi està convidat tothom que cregui que els treballadors de la televisió pública municipal SOM BTV.

Continuem els contactes amb l’Ajuntament

A l’estiu no aturem l’activitat. Fa dues setmanes ens vam reunir amb l’alcaldessa Ada Colau, el gerent municipal Jordi Martí i la directora de comunicació Águeda Bañón, i es van comprometre a posar en marxa, abans de les vacances d’estiu, un grup de treball per estudiar la internalització de la plantilla de BTV. Aquesta setmana, en Jordi Martí ens ha informat que ja està en marxa l’estudi jurídic sobre els efectes de les demandes per cessió il·legal de treballadors presentades ja per més de 50 treballadors contra Lavínia i la societat municipal ICB. L’Ajuntament necessita saber com donar compliment a la sentència que es derivi d’aquestes demandes i, per a això, els advocats del consistori estan estudiant tots els escenaris possibles, en funció de quan surti aquesta sentència. El grup de treball per a la internalització ens es reunirà la primera setmana de setembre per conèixer els resultats d’aquest estudi.

Paral·lelament, el Comitè d’Empresa de BCN Audiovisual (l’empresa que ara mateix ens subcontracta) també ens hem reunit amb els grups municipals que, a més del govern de Barcelona en Comú, també donen suport a la nostra internalització com a treballadors de BTV.

Continuem la ronda de contactes per tractar de la nostra internalització. Avui amb @jaumecollboni @pscbarcelona pic.twitter.com/8Y43lcTrDh

— Professionals de BTV (@SomBTV) July 21, 2015

Ens hem reunit amb @jpuigcorbe i l’equip d’@ERCbcn, donen suport a la internalització dels treballadors de @BTVcat pic.twitter.com/CgsvUBG3PS

— Professionals de BTV (@SomBTV) July 20, 2015

Ens hem reunit amb @MarilenBarcelo de @Cs_BCNA Està a favor de la creació del grup de treball per la internalització pic.twitter.com/3Q9F5Y1bhW

— Professionals de BTV (@SomBTV) July 21, 2015

Avui també ens hem reunit amb la @CUPBarcelona, que treballarà per accelerar la internalització de la plantilla de BTV @AdaColau

— Professionals de BTV (@SomBTV) julio 15, 2015

Colau manté el compromís amb la internalització de la plantilla de BTV

L’alcaldessa, Ada Colau, ha refermat el seu compromís amb la internalització de la plantilla de BTV i s’ha compromès a respectar qualsevol sentència que pugui arribar a determinar que l’actual subcontractació equival a una cessió il·legal de treballadors. En una reunió amb el comitè d’empresa de BCN Audiovisual, que representa els més de 180 treballadors dels serveis informatius i tècnics, Colau ha assegurat que el compromís és “idèntic” a l’expressat abans de les eleccions, perquè “som els mateixos i seguim creient en una BTV pública”. També ha advertit de les dificultats per fer-ho possible: les restriccions de la Llei estatal d’estabilitat pressupostària, la inèrcia de l’actual model de gestió i el fet que el govern municipal estigui en minoria.

Aquesta reunió -la primera que els representants dels treballadors mantenim directament amb un alcalde o alcaldessa- ha servit per encarar aquestes dificultats i posar en marxa un grup de treball conjunt per a la internalització de la plantilla. Tant Ada Colau com el gerent municipal, Jordi Martí, i la directora de comunicació, Águeda Bañón, que l’acompanyaven, han volgut conèixer amb detall l’estat de les demandes laborals que han presentat ja uns 50 treballadors subcontractats de BTV. Martí ha reconegut que, amb l’actual “llei Montoro”, si no és que un jutge ho dictamina per aquesta via, l’Ajuntament i les seves empreses només poden contractar el mateix nombre de treballadors que es jubilin cada any, amb l’única excepció de serveis bàsics per al funcionament municipal (com ara la policia o els bombers), una condició que resultaria “difícil” d’acreditar per a BTV.

Avui ens hem reunit amb treballadors @SomBTV de @BTVcat, la tv pública de Bcn i hem acordat obrir grup treball x estudiar com internalitzar

— Ada Colau (@AdaColau) July 15, 2015

Davant l’allau de demandes laborals i de la voluntat política expressada pel govern municipal, el gerent s’ha compromès a estudiar amb els serveis jurídics del consistori la fórmula per fer possible la internalització. De moment, l’equip de govern tornarà a reunir-se durant les properes setmanes amb el comitè d’empresa per analitzar conjuntament les diverses possibilitats, en el marc de l’esmentat grup de treball per a la internalització.

Tot seguit hem assistit a la reunió del Grup Municipal de la CUP amb els companys subcontractats –i ara com ara acomiadats– del programa ‘El Pla B’. Amb ells hem avaluat les possibilitats d’aturar el concurs actualment en marxa: no és viable. És el que ens hauria agradat als treballadors de BTV i la CUP havia recollit aquesta demanda, però cap dels advocats consultats no ha trobat la manera d’impugnar aquest concurs de forma que el jutge en pugui ordenar la suspensió cautelar. I si no és cautelar, arribarà tard. Els gabinets jurídics dels sindicats CCOO i UGT tampoc no veuen viable la impugnació. Per tant, el compromís de la CUP passa ara per sumar forces i fer possible la internalització un cop el concurs s’atorgui i les demandes es resolguin. De fet, aquest grup demanarà que la societat pública ICB assenteixi a la demanda i contracti els demandants sense necessitat d’arribar a judici.

BTV necessita una direcció professional

El consell d’administració d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB, l’empresa municipal que gestiona BTV i BFM) es troba en ple procés de selecció del nou director general. Els sis anys de mandat de l’Àngel Casas s’acaben a finals d’aquest 2014. Tal i com estableix el Reglament d’organització i funcionament d’aquest servei públic, el mes passat es va obrir l’oferta pública d’ocupació per cobrir el càrrec de director d’ICB. El termini per presentar-s’hi va acabar el 5 de novembre i es diu que hi ha més de 20 candidats. Ara el consell d’administració avalua la idoneïtat de cadascun d’ells, en funció dels currículums presentats i les entrevistes que hi estan fent. Finalment nomenaran el nou director o directora per acord d’almenys dos terços del consell d’administració (format per cinc persones, o sigui, que hi hauran d’estar d’acord quatre dels cinc membres del consell).

El Comitè Professional de BTV i el Comitè d’Empresa de BCN Audiovisual, la productora a través de la qual estem subcontractats la majoria de treballadors, demanem que la tria del nou director es faci d’acord amb criteris professionals. Som conscients que cadascun dels cinc membres del consell d’administració ha estat nomenat a proposta d’un dels cinc grups polítics municipals, però esperem que en aquest moment cabdal del seu mandat exerceixin la seva responsabilitat pública amb independència, escollint el candidat més idoni en funció exclusivament dels mèrits i el projecte que aporti per dirigir BTV i BFM. En aquest sentit, lamentem les filtracions que apunten cap a moviments per pactar el nom del nou director o directora en funció d’un mapa d’equilibris polítics que hauria de ser aliè a la presa de decisions en una empresa de comunicació pública, que pertany a la ciutat de Barcelona.

Com a professionals que treballem cada dia en la creació i millora d’aquests mitjans públics, també ens agradaria poder dir la nostra en aquest procés de selecció del nou director o directora. Podria resultar útil aportar-hi el criteri que ens dóna la nostra experiència de treball. La manera de fer-ho seria que estiguéssim representats al consell d’administració d’ICB. Tot el treball dut a terme per la Comissió de Cogestió de l’assemblea de treballadors de la Televisió de Catalunya ha demostrat que això no només és possible (hi ha molts precedents a Europa) sinó que de fet és la millor manera de garantir una gestió eficaç i transparent dels mitjans públics. En el nostre cas, però, abans caldria que fóssim treballadors directament contractats per aquesta empresa pública que ara busca nou director. És l’eterna reivindicació del Comitè d’Empresa de BCN Audiovisual, abans Amaranta Tec-Com, abans Lavínia BCN Audiovisual, abans Moebius TV… Si som BTV (o BFM), hauríem d’estar contractats per BTV (o BFM), és a dir, Informació i Comunicació de Barcelona, i representats al consell d’administració.

Dit això, també cal reconèixer que el procés de nomenament dels membres d’aquest consell d’administració i del mateix director general, a BTV, ofereix força més garanties que en altres mitjans públics del nostre país. Només cal veure els canvis que s’han anat produint en els darrers temps a la CCMA i RTVE, i les nefastes conseqüències que han tingut per als seus treballadors, per concloure que qualsevol reforma que es pugui plantejar del nostre Reglament d’organització i funcionament hauria d’anar en la línia de garantir la pluralitat i millorar la participació dels treballadors en la gestió del servei públic, però preservant les garanties que ja hi ha, com ara la tria del director per part d’un consell d’administració plural i a partir d’una oferta pública d’ocupació.

Mentre no arribem a impulsar les millores anteriorment esmentades, el que exigim en aquests moments els treballadors de BTV és que el sistema actualment previst per a l’elecció del nou director funcioni tal i com va ser dissenyat en el seu moment. Més enllà d’això, un cop la nova direcció comuniqui al Comitè Professional el nomenament del director d’informatius, aquest comitè “informarà a la redacció i farà arribar a la direcció del mitjà les opinions recollides de forma ordenada” (Estatut Professional, art. 13.2). Aquestes opinions no seran vinculants, però també esperem que siguin tingudes en compte per tal de garantir el bon funcionament, en aquest cas, de la redacció. Tots plegats estem compromesos en la millora constant dels mitjans de comunicació públics de Barcelona i, per tant, lògicament, encertar la tria de la persona més adequada per dirigir-los ens ocupa i preocupa.

Adjuntem la nota que ha publicat, en aquest mateix sentit, el Col·legi de Periodistes de Catalunya: “Exigim direccions als mitjans de comunicació per mèrits professionals!”.

CiU i PP argumenten amb mentides que la retallada de BTV es mantingui

El Grup Municipal d’ICV-EUiA ha presentat aquesta setmana una proposició a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació perquè l’Ajuntament de Barcelona transfereixi 350.000 euros a la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona i, d’aquesta manera, els treballadors subcontractats a través de BCN Audiovisual puguem deixar de patir la rebaixa salarial de fins al 10% que se’ns aplica des de l’any passat. La proposició ha rebut el suport del Grup Municipal Socialista i del d’Unitat per Barcelona (ERC+RCat+DCat), però ha estat rebutjada pels vots contraris dels regidors de CiU i el PP.

El regidor d’ICV-EUiA Joaquim Mestre ha estat l’encarregat de presentar i defensar la proposició, a la que s’han sumat Sara Jaurrieta (PSC) i Jordi Portabella (ERC). Els tres grups d’esquerres han coincidit a argumentar que, per tal de garantir el manteniment del servei públic que és Barcelona Televisió, cal aportar els fons necessaris per acabar amb la nostra retallada de sous, totalment injustificada atesos els volums de superàvit en què es troben les arques municipals. La rèplica per part dels dos grups que hi han votat en contra ha estat farcida d’apreciacions inexactes o bé directament falses.

Xavier Mulleras, regidor del PP, ha dit que som “treballadors d’una empresa externa, BCN Audiovisual, i que per tant l’Ajuntament de Barcelona no té una influència directa a l’hora de definir els sous”. Això és mentida. D’acord que, atès l’actual model de subcontractació del gruix de la plantilla dels mitjans de comunicació municipals, som treballadors d’una empresa externa. Però al gener de 2013 es va tornar a demostrar la influència del consistori en els nostres sous: l’Ajuntament va retallar un 10% el pressupost de la societat municipal ICB i, a finals de mes, els treballadors de BCN Audiovisual ja teníem el sou retallat entre un 4,8 i un 10%. Influència més directa, impossible!

Llavors el regidor popular s’ha acabat de desconnectar de la realitat per intentar argumentar que, als treballadors subcontractats a través d’una empresa privada, no se’ns pot lliurar d’unes retallades que també afecten els empleats directes de l’Ajuntament i les empreses municipals. “Treballadors municipals, molts d’ells, que també treballen a BTV”, ha dit. D’entrada, sembla que el senyor Mulleras no sàpiga que ICB, la societat municipal titular de BTV i Barcelona FM, només té contractades una vintena de persones, mentre que som més de 175 els que hi treballem a través de BCN Audiovisual. A banda que els nivells retributius a ICB sempre han estat molt per sobre dels de la nostra empresa (en part, són directius), de congelacions salarials n’hem tingut tots i de retallades, nosaltres ens estem emportant de lluny la pitjor part. Als treballadors municipals els van treure la paga extra del desembre de 2012 i, al gener de 2013, van rebre una bestreta per l’import de la següent. Des de llavors, cobren les pagues extres “per avançat” i, de cara a l’any vinent, és possible que puguin recuperar almenys una part d’aquella paga que els van treure. La plantilla de BCN Audiovisual no ha cobrat mai una paga extra perquè les tenim prorratejades per dissimular els nostres salaris tan baixos. Potser sí que la nostra reducció de sou és comparable a la pèrdua d’una paga extra, però la gran diferència és que, mentre que als treballadors municipals els en van treure UNA, a nosaltres mentre es mantingui la retallada és com si ens n’estiguessin treien UNA CADA ANY. Per tant, subscrivim totalment aquesta frase del senyor Mulleras: “la mateixa austeritat que li demanem als treballadors [municipals] de BTV li hem d’exigir als treballadors que treballen de forma subcontractada”. Malauradament, ens fa l’efecte que aquest regidor, quan l’ha pronunciat, no sabia el que estava dient.

Tant Mulleras com la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens (UDC), també han insistit que aquesta comissió de plenari no era el marc adequat per debatre aquesta qüestió. “No hem de convertir la Comissió d’Economia en un marc de conciliació laboral, aquests problemes s’han de resoldre en els fòrums corresponents”, ha proclamat el regidor del PP. Recasens ha dit que el model de BTV és competència de la Comissió de Presidència i que la proposició d’ICV només volia polititzar el tema. La Comissió de Presidència va aprovar el mes passat per unanimitat una altra proposició d’ICV-EUiA que instava el govern municipal a “crear totes les condicions necessàries per a resoldre la situació dels treballadors i les treballadores de BCN Audiovisual”. Però això no va servir pas perquè empresa i treballadors poguéssim arribar a un acord i desconvocar les dues jornades de vaga que teníem plantejades. És cert que, després de la primera, la direcció de BCN Audiovisual ens va oferir la possibilitat d’anar reduint progressivament la retallada salarial fins acabar amb ella a partir del gener de 2016. Però els treballadors ho vam rebutjar perquè representava seguir retallats fins llavors i no recuperar ni un euro dels diners que ja ens han tret durant 2013 i 2014. La veritat cal explicar-la tota, també.

En la declaració que ha llegit Sònia Recasens, es diu que el Contracte-Programa que es va aprovar al juliol amb l’abstenció del PP i el suport de la resta de grups es preveu mantenir fins al 2017 tant el model d’externalització de la plantilla de BTV i BFM com el pressupost que hi destina l’Ajuntament (amb pujades per cobrir només els increments de l’IPC). Però s’oblida que aquest mateix Contracte-Programa preveu que, durant la seva vigència, “s’estudiaran les diferents alternatives de gestió dels serveis de ràdio i televisió encomanats a ICB, amb l’objectiu de millorar el seu grau d’eficiència”. Esperem que aquest “estudi” ens permeti demostrar que contractar la plantilla directament des d’ICB seria molt més eficient.

De fet, de la intervenció de la tinenta d’alcalde, el que més ens ha agradat és que ha acusat de demagògia el regidor d’ICV “quan es tracta de parlar de les nòmines de treballadors d’aquesta casa“. Ho ha dit en seu municipal, així que entenem que ja ens considera treballadors municipals. De vegades, les evidències que tenen a veure amb la realitat es colen fins i tot enmig de discursos que de reals, com hem vist, tenen més aviat poc.