Internalització a mitges de la plantilla de BTV

El ple ha aprovat avui la modificació del contracte programa entre l’Ajuntament i la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) per a la gestió de Barcelona Televisió fins a 2017. El document preveu la contractació directa de 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (filial del grup Lavínia). Hi han votat a favor els partits del govern (BComú i PSC) i ERC, mentre que la resta de l’oposició s’hi ha abstingut. Per als professionals de BTV, bona part dels quals hem interposat demandes laborals per cessió il·legal de treballadors, que el ple voti a favor de la internalització és una bona notícia, tot i que els termes previstos per dur-la a terme amb aquest contracte programa són insuficients.

El govern municipal i ICB diuen que, amb aquests 177 treballadors, internalitzen només els serveis informatius i tècnics, deixant fora els programes perquè se’n puguin encarregar a empreses del mercat audiovisual. Però aquesta diferenciació entre informatius i programes és del tot fictícia: per començar, els serveis tècnics ho són per a tota mena de programes; a més, tenim programes informatius dels quals es vol internalitzar només la meitat de l’equip; i no es compta amb els redactors de districte (BTV notícies 73) ni amb els de programes evidentment informatius com Àrtic o Les 10 notícies. Els treballadors mai no hem demanat que les productores privades no puguin fer programes a BTV, simplement demanem que es reconegui tot el que és de producció pròpia i el que són produccions alienes o coproduccions. I el que és de producció pròpia ho fem uns 250 treballadors, que hem de ser contractats per ICB perquè és l’empresa pública que gestiona BTV.

Però és que, a més, els companys que van interposar les primeres demandes (i ja tenen una sentència ferma del TSJC que els reconeix com a treballadors d’ICB) feien un d’aquests programes que la direcció d’ICB s’entesta a deixar fora de la internalització. La justícia ha dit que són treballadors públics, però l’empresa municipal, en lloc de fer-hi cas, fa un any i mig els va castigar deixant-los sense feina. Ara estan pendents del judici per acomiadament, que tenen assenyalat per al proper 23 de gener.

La sentència de cessió il·legal d’aquests treballadors és ferma perquè el consell d’administració d’ICB ha decidit no presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Aquest recurs només hauria dilatat el procés, que hauria costat més diners a l’erari públic, així que els ho agraïm. Aquesta sentència ferma diu que els treballadors s’hauran d’incorporar a ICB amb el sou que els correspongui en aquesta empresa pública. Per a un periodista, aquest sou està un 39% per sobre del que cobrem els subcontractats per BCN Audiovisual (és un exemple bastant representatiu de la resta de categories). La xifra queda encara una mica per sota del que cobren els mateixos professionals contractats directament per l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és la doctrina que ha assumit la sala laboral del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els treballadors estem disposats a arribar a un acord que faci realitat la internalització que avui ha aprovat el plenari municipal. Per això portem més de nou mesos negociant amb l’empresa i l’Ajuntament. Però no podem renunciar als nostres drets per convertir-nos en treballadors públics de segona, sobretot deixant la meitat de companys pel camí. Si volem que aquesta sigui una internalització modèlica i viable, el consistori s’hi haurà d’esforçar més.

Paral·lelament al canvi en el model de gestió, el ple també ha aprovat avui definitivament la reforma dels estatuts d’ICB per ampliar de cinc a set els membres del consell d’administració. Hi han votat a favor BComú, PSC, C’s i PP, mentre que ERC i CUP s’han abstingut i CiU hi ha votat en contra. Als treballadors ens hauria agradat comptar amb un representant en aquest consell d’administració, però només la CUP ens ha fet costat en aquesta reivindicació.

S’accelera la internalització de la plantilla de BTV

S’ha posat en marxa la modificació del contracte-programa entre l’Ajuntament de Barcelona i BTV per internalitzar la plantilla dels serveis informatius i tècnics ara externalitzada a través de BCN Audiovisual. Això, si el procediment tira endavant, voldrà dir que 177 treballadors fins ara subcontractats a través d’aquesta productora del grup Lavínia passarem a estar directament en nòmina de la societat pública Informació i Comunicació de Barcelona SA, la titular de BTV. Aquest canvi en el model de gestió del mitjà de comunicació municipal arriba després que més de 160 empleats subcontractats a BTV haguem presentat demandes per cessió il·legal de treballadors, però l’empresa i el govern municipal han volgut avançar-se als propers judicis i sentències internalitzant la plantilla per una altra via, no judicial.

Sempre se’ns havia dit que la “llei Montoro” impedia incrementar la plantilla de qualsevol administració o empresa pública si no era perquè un jutge ho dictaminava, però durant el darrer any, en aplicació d’un mecanisme previst en una directiva europea, s’han produït arreu d’Espanya diverses internalitzacions per la via de la “successió d’activitat empresarial”. Això és que una administració recupera com a propi un servei que té externalitzat no convocant el concurs públic per gestionar-lo i assumint la plantilla fins llavors subcontractada. Els treballadors se subroguen amb les mateixes condicions laborals, salarials i antiguitat que tinguessin reconeguda a l’empresa anterior. Aquesta és la gran diferència amb la internalització per una sentència judicial, en què al treballador se li apliquen les condicions de l’empresa on acaba contractat, en el nostre cas la societat municipal ICB.

L’abril passat, la direcció d’ICB i els representants dels treballadors vam obrir una mesa negociadora per mirar d’acordar les condicions per a una internalització que, en aquell moment, tots pensàvem que arribaria només a través de sentències judicials. En paral·lel, l’Ajuntament va encarregar al professor de dret Joan Mauri (Universitat de Barcelona) un informe sobre les conseqüències jurídiques de la internalització, que és el que ha conclòs que la successió d’activitat empresarial entre la productora privada i la societat municipal és possible. Després de dos mesos amb aquestes negociacions congelades, aquesta setmana hem conegut l’existència d’aquest informe i també una versió preliminar de l’estudi comparatiu dels models de gestió de diverses televisions públiques que el Consell d’Administració va encarregar al professor de comunicació Andreu Casero (Universitat de Castelló), basant-se en la clàusula del contracte-programa actual que deia que durant aquest mandat s’estudiaria el millor model de gestió per a BTV. La versió definitiva d’aquest informe estarà enllestida el 20 de juliol.

L’informe del professor Mauri obre la porta a la internalització de molts altres serveis municipals, sense necessitat que siguin declarats “serveis essencials” per complir amb els requisits de la “llei Montoro”. El Consell d’Administració de BTV ha decidit aprofitar aquesta via i ja ha proposat a la comissió de seguiment del contracte-programa que aquest es modifiqui en aquest sentit. Per part de l’Ajuntament, aquesta modificació es va aprovar de forma inicial ahir a la Comissió de Presidència, amb els vots a favor de BComú, PSC, ERC i CUP. CiU, PP i C’s es van abstenir, amb les argumentacions que podeu sentir en el següent vídeo. Ara s’obre un període d’un mes en què s’hi poden presentar al·legacions i la intenció és que el plenari pugui aprovar la modificació del contracte-programa de BTV a finals de setembre o octubre. Caldrà comptar abans també amb l’informe del Consell de l’Àudiovisual de Catalunya.

Els treballadors de BTV, que avui ens hem reunit en assemblea per compartir totes aquestes novetats, estem francament satisfets perquè s’acceleri una internalització que reclamem des de fa anys. Ara ens angoixen dues coses: les condicions d’aquesta internalització, perquè no volem arrossegar a l’empresa pública la precarietat que hem patit a la privada; i que pretenguin deixar-ne fora més de 50 persones que treballen o han treballat a BTV, alguns dels quals van ser els primers a guanyar la sentència de cessió il·legal de treballadors. La via judicial, tot i ser més lenta i complexa, haurà d’acabar solucionant tots aquests problemes. L’empresa ens diu que negociarem les condicions laborals un cop siguem treballadors d’ICB, però sabem que les millores salarials estaran llavors condicionades per les limitacions que estableix la Llei de pressupostos estatal per a tots els treballadors públics. I nosaltres ho serem, però mantenint unes condicions que no tenen res a veure amb les dels actuals treballadors d’ICB o de la corporació municipal. Un periodista de BTV cobra avui el 39 % menys que un contractat directament per l’Ajuntament de Barcelona. La internalització no pot mantenir dins l’empresa pública aquesta i moltes altres condicions de precarietat que hem patit durant els darrers anys.

Decepció, indignació i esperança

Després de la decisió que reproduíem al post anterior, amb la qual el Consell d’Administració de BTV optava per recórrer la sentència de cessió il·legal de quatre treballadors de la productora Antena Local (Mediapro) a la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), en el camí cap a la internalització de la plantilla de Barcelona Televisió hem fet passes enrere i endavant. Aquesta decisió va ser un pas enrere, atès que destinava esforços, temps i diners públics per frenar la normalització de la situació d’uns treballadors que, segons ha sentenciat la jutgessa, sempre haurien d’haver estat contractats directament per ICB. Convé rellegir els termes d’aquell comunicat del Consell d’Administració, perquè un mes després n’han fet un altre que els contradiu de forma flagrant.

El Consell d’Administració de BTV va acordar demanar a l’Ajuntament de Barcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori. Aquests serveis van emetre dos informes i l’últim concloïa que “el més coherent seria acceptar que sentència esdevingués ferma”. El tercer punt de la decisió del Consell d’Administració d’ICB la vinculava “als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat”. El Plenari, reunit el 27 de novembre, va acordar no recórrer la sentència per cessió il·legal de treballadors a BTV. Cap grup municipal no va votar en contra de l’acord proposat per Barcelona En Comú. Només CiU i PP es van abstenir. Així que 28 regidors dels 41 que té el ple van manifestar clarament que el recurs s’havia d’aturar. Pas endavant.

Però aquesta setmana, el Consell d’Administració de BTV, ignorant l’acord del Plenari Municipal i, per tant, el tercer punt de la seva pròpia resolució del mes passat, ha decidit tirar endavant el recurs. Entenen que poden fer-ho perquè el ple, tot i equivaldre a la Junta General d’Accionistes d’ICB, no es va constituir formalment com a tal. El Consell s’empara en aquesta excusa formal per ignorar la voluntat democràtica dels representants dels barcelonins i, fent un mal ús de la seva independència, pren ara una decisió que el mes passat deia que “comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell”. Un exercici insòlit i indignant, sobretot per als treballadors directament afectats, però també per a tots els que estem treballant per uns mitjans de comunicació municipals de qualitat també en la seva forma de gestió i contractació de la plantilla.

Tenim un conflicte laboral important a BTV. La primera sentència sobre cessió il·legal de treballadors, la d’aquests quatre companys (hi ha presentades unes 65 demandes més), demostra que el model de gestió externalitzada de quasi tota la plantilla d’aquest mitjà públic no és ni tan sols legal. El recurs finalment presentat per ICB davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no evitarà la necessària internalització de tots aquests treballadors. Sembla que el Consell d’Administració n’és conscient i ara, per primer cop en la història, està disposat a parlar-ne obertament. Per això ha decidit “encarregar a la direcció de la societat l’inici, a la major brevetat, de converses amb totes les parts afectades (ICB, treballadors/es, Ajuntament i productores) a fi d’estudiar possibles vies per resoldre aquesta situació”. Superar les dificultats que sempre hi ha hagut per parlar amb la direcció i el Consell d’Administració de BTV sobre aquest tema és un pas important en la solució d’aquest conflicte. Benvingut sigui el diàleg si és per superar de la millor manera possible el model de gestió externalitzada i il·legal de la plantilla. Som BTV.

El camí cap a la internalització dels treballadors de BTV

Durant les properes setmanes s’adjudicarà el concurs per a la subcontractació dels serveis informatius i tècnics de BTV. L’oferta de l’actual contractista, el grup Lavínia, és la que té més punts de les tres que s’hi han presentat. Tal i com dèiem al juny, els treballadors hauríem preferit que aquesta adjudicació no arribés a produir-se, però un cop fetes totes les consultes jurídiques, per part nostra i de l’actual govern municipal, ha quedat clar que el concurs no podia aturar-se. Per nosaltres, la bona notícia és que en principi hauria de ser l’últim i que com a mínim una part important dels 163 treballadors subcontractats ni tan sols haurem d’esperar els dos anys de vigència per canviar la situació i passar a estar contractats directament per ICB, l’empresa pública que gestiona BTV.

Ciutat de la Justicia

La clau són les més de 60 demandes per cessió il·legal de treballadors que s’han presentat els darrers mesos. L’Ajuntament ja ha analitzat les conseqüències de que es guanyin aquestes demandes i els treballadors demandants s’incorporin a la plantilla d’ICB. El consell d’administració adjudicarà el concurs tenint en compte que això pot passar durant els propers mesos. Llavors serà el moment de plantejar que, si els jutges sentencien que hi ha cessió il·legal de treballadors, cal acabar amb aquesta situació en què es troba tota la plantilla. Això vol dir modificar el contracte-programa subscrit l’any passat entre l’Ajuntament i ICB, en què, malgrat que s’obria la porta a estudiar canvis en el model de gestió de BTV, d’entrada s’especificaven els serveis que restarien externalitzats. Perquè deixin d’estar-ho cal, doncs, que ho aprovi la majoria del ple municipal. És per això que mantenim oberts els contactes no només amb el govern, en el marc del grup de treball per a la internalització engegat aquest estiu, sinó també amb tots els grups municipals.

Atès que el desllorigador d’aquesta via política per a la nostra internalització no deixen de ser les demandes presentades, resulta d’especial interès veure com va la setmana vinent el primer dels judicis. Els demandants no són en aquest cas subcontractats per BCN Audiovisual (Lavínia) sinó per Antena Local (Mediapro). Es tracta de quatre companys que fins la darrera temporada feien ‘El Pla B’ i ara estan sense feina, després d’anys treballant a molts programes de BTV. Són els primers que van dur als jutjats la cessió il·legal de treballadors i el seu judici obre el camí per a tots els altres. És per això que dilluns, dia 5 d’octubre, des de les 9.30 h estarem al jutjat o a les portes de la Ciutat de la Justícia per manifestar el nostre suport a aquests companys i observar el judici. Hi està convidat tothom que cregui que els treballadors de la televisió pública municipal SOM BTV.

Continuem els contactes amb l’Ajuntament

A l’estiu no aturem l’activitat. Fa dues setmanes ens vam reunir amb l’alcaldessa Ada Colau, el gerent municipal Jordi Martí i la directora de comunicació Águeda Bañón, i es van comprometre a posar en marxa, abans de les vacances d’estiu, un grup de treball per estudiar la internalització de la plantilla de BTV. Aquesta setmana, en Jordi Martí ens ha informat que ja està en marxa l’estudi jurídic sobre els efectes de les demandes per cessió il·legal de treballadors presentades ja per més de 50 treballadors contra Lavínia i la societat municipal ICB. L’Ajuntament necessita saber com donar compliment a la sentència que es derivi d’aquestes demandes i, per a això, els advocats del consistori estan estudiant tots els escenaris possibles, en funció de quan surti aquesta sentència. El grup de treball per a la internalització ens es reunirà la primera setmana de setembre per conèixer els resultats d’aquest estudi.

Paral·lelament, el Comitè d’Empresa de BCN Audiovisual (l’empresa que ara mateix ens subcontracta) també ens hem reunit amb els grups municipals que, a més del govern de Barcelona en Comú, també donen suport a la nostra internalització com a treballadors de BTV.

Colau manté el compromís amb la internalització de la plantilla de BTV

L’alcaldessa, Ada Colau, ha refermat el seu compromís amb la internalització de la plantilla de BTV i s’ha compromès a respectar qualsevol sentència que pugui arribar a determinar que l’actual subcontractació equival a una cessió il·legal de treballadors. En una reunió amb el comitè d’empresa de BCN Audiovisual, que representa els més de 180 treballadors dels serveis informatius i tècnics, Colau ha assegurat que el compromís és “idèntic” a l’expressat abans de les eleccions, perquè “som els mateixos i seguim creient en una BTV pública”. També ha advertit de les dificultats per fer-ho possible: les restriccions de la Llei estatal d’estabilitat pressupostària, la inèrcia de l’actual model de gestió i el fet que el govern municipal estigui en minoria.

Reunió de treballadors de BTV amb Colau, Martí i Bañón

Aquesta reunió -la primera que els representants dels treballadors mantenim directament amb un alcalde o alcaldessa- ha servit per encarar aquestes dificultats i posar en marxa un grup de treball conjunt per a la internalització de la plantilla. Tant Ada Colau com el gerent municipal, Jordi Martí, i la directora de comunicació, Águeda Bañón, que l’acompanyaven, han volgut conèixer amb detall l’estat de les demandes laborals que han presentat ja uns 50 treballadors subcontractats de BTV. Martí ha reconegut que, amb l’actual “llei Montoro”, si no és que un jutge ho dictamina per aquesta via, l’Ajuntament i les seves empreses només poden contractar el mateix nombre de treballadors que es jubilin cada any, amb l’única excepció de serveis bàsics per al funcionament municipal (com ara la policia o els bombers), una condició que resultaria “difícil” d’acreditar per a BTV.

Davant l’allau de demandes laborals i de la voluntat política expressada pel govern municipal, el gerent s’ha compromès a estudiar amb els serveis jurídics del consistori la fórmula per fer possible la internalització. De moment, l’equip de govern tornarà a reunir-se durant les properes setmanes amb el comitè d’empresa per analitzar conjuntament les diverses possibilitats, en el marc de l’esmentat grup de treball per a la internalització.

Tot seguit hem assistit a la reunió del Grup Municipal de la CUP amb els companys subcontractats –i ara com ara acomiadats– del programa ‘El Pla B’. Amb ells hem avaluat les possibilitats d’aturar el concurs actualment en marxa: no és viable. És el que ens hauria agradat als treballadors de BTV i la CUP havia recollit aquesta demanda, però cap dels advocats consultats no ha trobat la manera d’impugnar aquest concurs de forma que el jutge en pugui ordenar la suspensió cautelar. I si no és cautelar, arribarà tard. Els gabinets jurídics dels sindicats CCOO i UGT tampoc no veuen viable la impugnació. Per tant, el compromís de la CUP passa ara per sumar forces i fer possible la internalització un cop el concurs s’atorgui i les demandes es resolguin. De fet, aquest grup demanarà que la societat pública ICB assenteixi a la demanda i contracti els demandants sense necessitat d’arribar a judici.

BTV necessita una direcció professional

El consell d’administració d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB, l’empresa municipal que gestiona BTV i BFM) es troba en ple procés de selecció del nou director general. Els sis anys de mandat de l’Àngel Casas s’acaben a finals d’aquest 2014. Tal i com estableix el Reglament d’organització i funcionament d’aquest servei públic, el mes passat es va obrir l’oferta pública d’ocupació per cobrir el càrrec de director d’ICB. El termini per presentar-s’hi va acabar el 5 de novembre i es diu que hi ha més de 20 candidats. Ara el consell d’administració avalua la idoneïtat de cadascun d’ells, en funció dels currículums presentats i les entrevistes que hi estan fent. Finalment nomenaran el nou director o directora per acord d’almenys dos terços del consell d’administració (format per cinc persones, o sigui, que hi hauran d’estar d’acord quatre dels cinc membres del consell).

El Comitè Professional de BTV i el Comitè d’Empresa de BCN Audiovisual, la productora a través de la qual estem subcontractats la majoria de treballadors, demanem que la tria del nou director es faci d’acord amb criteris professionals. Som conscients que cadascun dels cinc membres del consell d’administració ha estat nomenat a proposta d’un dels cinc grups polítics municipals, però esperem que en aquest moment cabdal del seu mandat exerceixin la seva responsabilitat pública amb independència, escollint el candidat més idoni en funció exclusivament dels mèrits i el projecte que aporti per dirigir BTV i BFM. En aquest sentit, lamentem les filtracions que apunten cap a moviments per pactar el nom del nou director o directora en funció d’un mapa d’equilibris polítics que hauria de ser aliè a la presa de decisions en una empresa de comunicació pública, que pertany a la ciutat de Barcelona.

Com a professionals que treballem cada dia en la creació i millora d’aquests mitjans públics, també ens agradaria poder dir la nostra en aquest procés de selecció del nou director o directora. Podria resultar útil aportar-hi el criteri que ens dóna la nostra experiència de treball. La manera de fer-ho seria que estiguéssim representats al consell d’administració d’ICB. Tot el treball dut a terme per la Comissió de Cogestió de l’assemblea de treballadors de la Televisió de Catalunya ha demostrat que això no només és possible (hi ha molts precedents a Europa) sinó que de fet és la millor manera de garantir una gestió eficaç i transparent dels mitjans públics. En el nostre cas, però, abans caldria que fóssim treballadors directament contractats per aquesta empresa pública que ara busca nou director. És l’eterna reivindicació del Comitè d’Empresa de BCN Audiovisual, abans Amaranta Tec-Com, abans Lavínia BCN Audiovisual, abans Moebius TV… Si som BTV (o BFM), hauríem d’estar contractats per BTV (o BFM), és a dir, Informació i Comunicació de Barcelona, i representats al consell d’administració.

Dit això, també cal reconèixer que el procés de nomenament dels membres d’aquest consell d’administració i del mateix director general, a BTV, ofereix força més garanties que en altres mitjans públics del nostre país. Només cal veure els canvis que s’han anat produint en els darrers temps a la CCMA i RTVE, i les nefastes conseqüències que han tingut per als seus treballadors, per concloure que qualsevol reforma que es pugui plantejar del nostre Reglament d’organització i funcionament hauria d’anar en la línia de garantir la pluralitat i millorar la participació dels treballadors en la gestió del servei públic, però preservant les garanties que ja hi ha, com ara la tria del director per part d’un consell d’administració plural i a partir d’una oferta pública d’ocupació.

Mentre no arribem a impulsar les millores anteriorment esmentades, el que exigim en aquests moments els treballadors de BTV és que el sistema actualment previst per a l’elecció del nou director funcioni tal i com va ser dissenyat en el seu moment. Més enllà d’això, un cop la nova direcció comuniqui al Comitè Professional el nomenament del director d’informatius, aquest comitè “informarà a la redacció i farà arribar a la direcció del mitjà les opinions recollides de forma ordenada” (Estatut Professional, art. 13.2). Aquestes opinions no seran vinculants, però també esperem que siguin tingudes en compte per tal de garantir el bon funcionament, en aquest cas, de la redacció. Tots plegats estem compromesos en la millora constant dels mitjans de comunicació públics de Barcelona i, per tant, lògicament, encertar la tria de la persona més adequada per dirigir-los ens ocupa i preocupa.

Adjuntem la nota que ha publicat, en aquest mateix sentit, el Col·legi de Periodistes de Catalunya: “Exigim direccions als mitjans de comunicació per mèrits professionals!”.