Internalització a mitges de la plantilla de BTV

El ple ha aprovat avui la modificació del contracte programa entre l’Ajuntament i la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) per a la gestió de Barcelona Televisió fins a 2017. El document preveu la contractació directa de 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (filial del grup Lavínia). Hi han votat a favor els partits del govern (BComú i PSC) i ERC, mentre que la resta de l’oposició s’hi ha abstingut. Per als professionals de BTV, bona part dels quals hem interposat demandes laborals per cessió il·legal de treballadors, que el ple voti a favor de la internalització és una bona notícia, tot i que els termes previstos per dur-la a terme amb aquest contracte programa són insuficients.

El govern municipal i ICB diuen que, amb aquests 177 treballadors, internalitzen només els serveis informatius i tècnics, deixant fora els programes perquè se’n puguin encarregar a empreses del mercat audiovisual. Però aquesta diferenciació entre informatius i programes és del tot fictícia: per començar, els serveis tècnics ho són per a tota mena de programes; a més, tenim programes informatius dels quals es vol internalitzar només la meitat de l’equip; i no es compta amb els redactors de districte (BTV notícies 73) ni amb els de programes evidentment informatius com Àrtic o Les 10 notícies. Els treballadors mai no hem demanat que les productores privades no puguin fer programes a BTV, simplement demanem que es reconegui tot el que és de producció pròpia i el que són produccions alienes o coproduccions. I el que és de producció pròpia ho fem uns 250 treballadors, que hem de ser contractats per ICB perquè és l’empresa pública que gestiona BTV.

Però és que, a més, els companys que van interposar les primeres demandes (i ja tenen una sentència ferma del TSJC que els reconeix com a treballadors d’ICB) feien un d’aquests programes que la direcció d’ICB s’entesta a deixar fora de la internalització. La justícia ha dit que són treballadors públics, però l’empresa municipal, en lloc de fer-hi cas, fa un any i mig els va castigar deixant-los sense feina. Ara estan pendents del judici per acomiadament, que tenen assenyalat per al proper 23 de gener.

La sentència de cessió il·legal d’aquests treballadors és ferma perquè el consell d’administració d’ICB ha decidit no presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Aquest recurs només hauria dilatat el procés, que hauria costat més diners a l’erari públic, així que els ho agraïm. Aquesta sentència ferma diu que els treballadors s’hauran d’incorporar a ICB amb el sou que els correspongui en aquesta empresa pública. Per a un periodista, aquest sou està un 39% per sobre del que cobrem els subcontractats per BCN Audiovisual (és un exemple bastant representatiu de la resta de categories). La xifra queda encara una mica per sota del que cobren els mateixos professionals contractats directament per l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és la doctrina que ha assumit la sala laboral del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els treballadors estem disposats a arribar a un acord que faci realitat la internalització que avui ha aprovat el plenari municipal. Per això portem més de nou mesos negociant amb l’empresa i l’Ajuntament. Però no podem renunciar als nostres drets per convertir-nos en treballadors públics de segona, sobretot deixant la meitat de companys pel camí. Si volem que aquesta sigui una internalització modèlica i viable, el consistori s’hi haurà d’esforçar més.

Paral·lelament al canvi en el model de gestió, el ple també ha aprovat avui definitivament la reforma dels estatuts d’ICB per ampliar de cinc a set els membres del consell d’administració. Hi han votat a favor BComú, PSC, C’s i PP, mentre que ERC i CUP s’han abstingut i CiU hi ha votat en contra. Als treballadors ens hauria agradat comptar amb un representant en aquest consell d’administració, però només la CUP ens ha fet costat en aquesta reivindicació.

Anuncis

S’accelera la internalització de la plantilla de BTV

S’ha posat en marxa la modificació del contracte-programa entre l’Ajuntament de Barcelona i BTV per internalitzar la plantilla dels serveis informatius i tècnics ara externalitzada a través de BCN Audiovisual. Això, si el procediment tira endavant, voldrà dir que 177 treballadors fins ara subcontractats a través d’aquesta productora del grup Lavínia passarem a estar directament en nòmina de la societat pública Informació i Comunicació de Barcelona SA, la titular de BTV. Aquest canvi en el model de gestió del mitjà de comunicació municipal arriba després que més de 160 empleats subcontractats a BTV haguem presentat demandes per cessió il·legal de treballadors, però l’empresa i el govern municipal han volgut avançar-se als propers judicis i sentències internalitzant la plantilla per una altra via, no judicial.

Sempre se’ns havia dit que la “llei Montoro” impedia incrementar la plantilla de qualsevol administració o empresa pública si no era perquè un jutge ho dictaminava, però durant el darrer any, en aplicació d’un mecanisme previst en una directiva europea, s’han produït arreu d’Espanya diverses internalitzacions per la via de la “successió d’activitat empresarial”. Això és que una administració recupera com a propi un servei que té externalitzat no convocant el concurs públic per gestionar-lo i assumint la plantilla fins llavors subcontractada. Els treballadors se subroguen amb les mateixes condicions laborals, salarials i antiguitat que tinguessin reconeguda a l’empresa anterior. Aquesta és la gran diferència amb la internalització per una sentència judicial, en què al treballador se li apliquen les condicions de l’empresa on acaba contractat, en el nostre cas la societat municipal ICB.

L’abril passat, la direcció d’ICB i els representants dels treballadors vam obrir una mesa negociadora per mirar d’acordar les condicions per a una internalització que, en aquell moment, tots pensàvem que arribaria només a través de sentències judicials. En paral·lel, l’Ajuntament va encarregar al professor de dret Joan Mauri (Universitat de Barcelona) un informe sobre les conseqüències jurídiques de la internalització, que és el que ha conclòs que la successió d’activitat empresarial entre la productora privada i la societat municipal és possible. Després de dos mesos amb aquestes negociacions congelades, aquesta setmana hem conegut l’existència d’aquest informe i també una versió preliminar de l’estudi comparatiu dels models de gestió de diverses televisions públiques que el Consell d’Administració va encarregar al professor de comunicació Andreu Casero (Universitat de Castelló), basant-se en la clàusula del contracte-programa actual que deia que durant aquest mandat s’estudiaria el millor model de gestió per a BTV. La versió definitiva d’aquest informe estarà enllestida el 20 de juliol.

L’informe del professor Mauri obre la porta a la internalització de molts altres serveis municipals, sense necessitat que siguin declarats “serveis essencials” per complir amb els requisits de la “llei Montoro”. El Consell d’Administració de BTV ha decidit aprofitar aquesta via i ja ha proposat a la comissió de seguiment del contracte-programa que aquest es modifiqui en aquest sentit. Per part de l’Ajuntament, aquesta modificació es va aprovar de forma inicial ahir a la Comissió de Presidència, amb els vots a favor de BComú, PSC, ERC i CUP. CiU, PP i C’s es van abstenir, amb les argumentacions que podeu sentir en el següent vídeo. Ara s’obre un període d’un mes en què s’hi poden presentar al·legacions i la intenció és que el plenari pugui aprovar la modificació del contracte-programa de BTV a finals de setembre o octubre. Caldrà comptar abans també amb l’informe del Consell de l’Àudiovisual de Catalunya.

Els treballadors de BTV, que avui ens hem reunit en assemblea per compartir totes aquestes novetats, estem francament satisfets perquè s’acceleri una internalització que reclamem des de fa anys. Ara ens angoixen dues coses: les condicions d’aquesta internalització, perquè no volem arrossegar a l’empresa pública la precarietat que hem patit a la privada; i que pretenguin deixar-ne fora més de 50 persones que treballen o han treballat a BTV, alguns dels quals van ser els primers a guanyar la sentència de cessió il·legal de treballadors. La via judicial, tot i ser més lenta i complexa, haurà d’acabar solucionant tots aquests problemes. L’empresa ens diu que negociarem les condicions laborals un cop siguem treballadors d’ICB, però sabem que les millores salarials estaran llavors condicionades per les limitacions que estableix la Llei de pressupostos estatal per a tots els treballadors públics. I nosaltres ho serem, però mantenint unes condicions que no tenen res a veure amb les dels actuals treballadors d’ICB o de la corporació municipal. Un periodista de BTV cobra avui el 39 % menys que un contractat directament per l’Ajuntament de Barcelona. La internalització no pot mantenir dins l’empresa pública aquesta i moltes altres condicions de precarietat que hem patit durant els darrers anys.

Decepció, indignació i esperança

Després de la decisió que reproduíem al post anterior, amb la qual el Consell d’Administració de BTV optava per recórrer la sentència de cessió il·legal de quatre treballadors de la productora Antena Local (Mediapro) a la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), en el camí cap a la internalització de la plantilla de Barcelona Televisió hem fet passes enrere i endavant. Aquesta decisió va ser un pas enrere, atès que destinava esforços, temps i diners públics per frenar la normalització de la situació d’uns treballadors que, segons ha sentenciat la jutgessa, sempre haurien d’haver estat contractats directament per ICB. Convé rellegir els termes d’aquell comunicat del Consell d’Administració, perquè un mes després n’han fet un altre que els contradiu de forma flagrant.

El Consell d’Administració de BTV va acordar demanar a l’Ajuntament de Barcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori. Aquests serveis van emetre dos informes i l’últim concloïa que “el més coherent seria acceptar que sentència esdevingués ferma”. El tercer punt de la decisió del Consell d’Administració d’ICB la vinculava “als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat”. El Plenari, reunit el 27 de novembre, va acordar no recórrer la sentència per cessió il·legal de treballadors a BTV. Cap grup municipal no va votar en contra de l’acord proposat per Barcelona En Comú. Només CiU i PP es van abstenir. Així que 28 regidors dels 41 que té el ple van manifestar clarament que el recurs s’havia d’aturar. Pas endavant.

Però aquesta setmana, el Consell d’Administració de BTV, ignorant l’acord del Plenari Municipal i, per tant, el tercer punt de la seva pròpia resolució del mes passat, ha decidit tirar endavant el recurs. Entenen que poden fer-ho perquè el ple, tot i equivaldre a la Junta General d’Accionistes d’ICB, no es va constituir formalment com a tal. El Consell s’empara en aquesta excusa formal per ignorar la voluntat democràtica dels representants dels barcelonins i, fent un mal ús de la seva independència, pren ara una decisió que el mes passat deia que “comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell”. Un exercici insòlit i indignant, sobretot per als treballadors directament afectats, però també per a tots els que estem treballant per uns mitjans de comunicació municipals de qualitat també en la seva forma de gestió i contractació de la plantilla.

Tenim un conflicte laboral important a BTV. La primera sentència sobre cessió il·legal de treballadors, la d’aquests quatre companys (hi ha presentades unes 65 demandes més), demostra que el model de gestió externalitzada de quasi tota la plantilla d’aquest mitjà públic no és ni tan sols legal. El recurs finalment presentat per ICB davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no evitarà la necessària internalització de tots aquests treballadors. Sembla que el Consell d’Administració n’és conscient i ara, per primer cop en la història, està disposat a parlar-ne obertament. Per això ha decidit “encarregar a la direcció de la societat l’inici, a la major brevetat, de converses amb totes les parts afectades (ICB, treballadors/es, Ajuntament i productores) a fi d’estudiar possibles vies per resoldre aquesta situació”. Superar les dificultats que sempre hi ha hagut per parlar amb la direcció i el Consell d’Administració de BTV sobre aquest tema és un pas important en la solució d’aquest conflicte. Benvingut sigui el diàleg si és per superar de la millor manera possible el model de gestió externalitzada i il·legal de la plantilla. Som BTV.

El camí cap a la internalització dels treballadors de BTV

Durant les properes setmanes s’adjudicarà el concurs per a la subcontractació dels serveis informatius i tècnics de BTV. L’oferta de l’actual contractista, el grup Lavínia, és la que té més punts de les tres que s’hi han presentat. Tal i com dèiem al juny, els treballadors hauríem preferit que aquesta adjudicació no arribés a produir-se, però un cop fetes totes les consultes jurídiques, per part nostra i de l’actual govern municipal, ha quedat clar que el concurs no podia aturar-se. Per nosaltres, la bona notícia és que en principi hauria de ser l’últim i que com a mínim una part important dels 163 treballadors subcontractats ni tan sols haurem d’esperar els dos anys de vigència per canviar la situació i passar a estar contractats directament per ICB, l’empresa pública que gestiona BTV.

Ciutat de la Justicia

La clau són les més de 60 demandes per cessió il·legal de treballadors que s’han presentat els darrers mesos. L’Ajuntament ja ha analitzat les conseqüències de que es guanyin aquestes demandes i els treballadors demandants s’incorporin a la plantilla d’ICB. El consell d’administració adjudicarà el concurs tenint en compte que això pot passar durant els propers mesos. Llavors serà el moment de plantejar que, si els jutges sentencien que hi ha cessió il·legal de treballadors, cal acabar amb aquesta situació en què es troba tota la plantilla. Això vol dir modificar el contracte-programa subscrit l’any passat entre l’Ajuntament i ICB, en què, malgrat que s’obria la porta a estudiar canvis en el model de gestió de BTV, d’entrada s’especificaven els serveis que restarien externalitzats. Perquè deixin d’estar-ho cal, doncs, que ho aprovi la majoria del ple municipal. És per això que mantenim oberts els contactes no només amb el govern, en el marc del grup de treball per a la internalització engegat aquest estiu, sinó també amb tots els grups municipals.

Atès que el desllorigador d’aquesta via política per a la nostra internalització no deixen de ser les demandes presentades, resulta d’especial interès veure com va la setmana vinent el primer dels judicis. Els demandants no són en aquest cas subcontractats per BCN Audiovisual (Lavínia) sinó per Antena Local (Mediapro). Es tracta de quatre companys que fins la darrera temporada feien ‘El Pla B’ i ara estan sense feina, després d’anys treballant a molts programes de BTV. Són els primers que van dur als jutjats la cessió il·legal de treballadors i el seu judici obre el camí per a tots els altres. És per això que dilluns, dia 5 d’octubre, des de les 9.30 h estarem al jutjat o a les portes de la Ciutat de la Justícia per manifestar el nostre suport a aquests companys i observar el judici. Hi està convidat tothom que cregui que els treballadors de la televisió pública municipal SOM BTV.

Continuem els contactes amb l’Ajuntament

A l’estiu no aturem l’activitat. Fa dues setmanes ens vam reunir amb l’alcaldessa Ada Colau, el gerent municipal Jordi Martí i la directora de comunicació Águeda Bañón, i es van comprometre a posar en marxa, abans de les vacances d’estiu, un grup de treball per estudiar la internalització de la plantilla de BTV. Aquesta setmana, en Jordi Martí ens ha informat que ja està en marxa l’estudi jurídic sobre els efectes de les demandes per cessió il·legal de treballadors presentades ja per més de 50 treballadors contra Lavínia i la societat municipal ICB. L’Ajuntament necessita saber com donar compliment a la sentència que es derivi d’aquestes demandes i, per a això, els advocats del consistori estan estudiant tots els escenaris possibles, en funció de quan surti aquesta sentència. El grup de treball per a la internalització ens es reunirà la primera setmana de setembre per conèixer els resultats d’aquest estudi.

Paral·lelament, el Comitè d’Empresa de BCN Audiovisual (l’empresa que ara mateix ens subcontracta) també ens hem reunit amb els grups municipals que, a més del govern de Barcelona en Comú, també donen suport a la nostra internalització com a treballadors de BTV.

Colau manté el compromís amb la internalització de la plantilla de BTV

L’alcaldessa, Ada Colau, ha refermat el seu compromís amb la internalització de la plantilla de BTV i s’ha compromès a respectar qualsevol sentència que pugui arribar a determinar que l’actual subcontractació equival a una cessió il·legal de treballadors. En una reunió amb el comitè d’empresa de BCN Audiovisual, que representa els més de 180 treballadors dels serveis informatius i tècnics, Colau ha assegurat que el compromís és “idèntic” a l’expressat abans de les eleccions, perquè “som els mateixos i seguim creient en una BTV pública”. També ha advertit de les dificultats per fer-ho possible: les restriccions de la Llei estatal d’estabilitat pressupostària, la inèrcia de l’actual model de gestió i el fet que el govern municipal estigui en minoria.

Reunió de treballadors de BTV amb Colau, Martí i Bañón

Aquesta reunió -la primera que els representants dels treballadors mantenim directament amb un alcalde o alcaldessa- ha servit per encarar aquestes dificultats i posar en marxa un grup de treball conjunt per a la internalització de la plantilla. Tant Ada Colau com el gerent municipal, Jordi Martí, i la directora de comunicació, Águeda Bañón, que l’acompanyaven, han volgut conèixer amb detall l’estat de les demandes laborals que han presentat ja uns 50 treballadors subcontractats de BTV. Martí ha reconegut que, amb l’actual “llei Montoro”, si no és que un jutge ho dictamina per aquesta via, l’Ajuntament i les seves empreses només poden contractar el mateix nombre de treballadors que es jubilin cada any, amb l’única excepció de serveis bàsics per al funcionament municipal (com ara la policia o els bombers), una condició que resultaria “difícil” d’acreditar per a BTV.

Davant l’allau de demandes laborals i de la voluntat política expressada pel govern municipal, el gerent s’ha compromès a estudiar amb els serveis jurídics del consistori la fórmula per fer possible la internalització. De moment, l’equip de govern tornarà a reunir-se durant les properes setmanes amb el comitè d’empresa per analitzar conjuntament les diverses possibilitats, en el marc de l’esmentat grup de treball per a la internalització.

Tot seguit hem assistit a la reunió del Grup Municipal de la CUP amb els companys subcontractats –i ara com ara acomiadats– del programa ‘El Pla B’. Amb ells hem avaluat les possibilitats d’aturar el concurs actualment en marxa: no és viable. És el que ens hauria agradat als treballadors de BTV i la CUP havia recollit aquesta demanda, però cap dels advocats consultats no ha trobat la manera d’impugnar aquest concurs de forma que el jutge en pugui ordenar la suspensió cautelar. I si no és cautelar, arribarà tard. Els gabinets jurídics dels sindicats CCOO i UGT tampoc no veuen viable la impugnació. Per tant, el compromís de la CUP passa ara per sumar forces i fer possible la internalització un cop el concurs s’atorgui i les demandes es resolguin. De fet, aquest grup demanarà que la societat pública ICB assenteixi a la demanda i contracti els demandants sense necessitat d’arribar a judici.

BTV necessita una direcció professional

El consell d’administració d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB, l’empresa municipal que gestiona BTV i BFM) es troba en ple procés de selecció del nou director general. Els sis anys de mandat de l’Àngel Casas s’acaben a finals d’aquest 2014. Tal i com estableix el Reglament d’organització i funcionament d’aquest servei públic, el mes passat es va obrir l’oferta pública d’ocupació per cobrir el càrrec de director d’ICB. El termini per presentar-s’hi va acabar el 5 de novembre i es diu que hi ha més de 20 candidats. Ara el consell d’administració avalua la idoneïtat de cadascun d’ells, en funció dels currículums presentats i les entrevistes que hi estan fent. Finalment nomenaran el nou director o directora per acord d’almenys dos terços del consell d’administració (format per cinc persones, o sigui, que hi hauran d’estar d’acord quatre dels cinc membres del consell).

El Comitè Professional de BTV i el Comitè d’Empresa de BCN Audiovisual, la productora a través de la qual estem subcontractats la majoria de treballadors, demanem que la tria del nou director es faci d’acord amb criteris professionals. Som conscients que cadascun dels cinc membres del consell d’administració ha estat nomenat a proposta d’un dels cinc grups polítics municipals, però esperem que en aquest moment cabdal del seu mandat exerceixin la seva responsabilitat pública amb independència, escollint el candidat més idoni en funció exclusivament dels mèrits i el projecte que aporti per dirigir BTV i BFM. En aquest sentit, lamentem les filtracions que apunten cap a moviments per pactar el nom del nou director o directora en funció d’un mapa d’equilibris polítics que hauria de ser aliè a la presa de decisions en una empresa de comunicació pública, que pertany a la ciutat de Barcelona.

Com a professionals que treballem cada dia en la creació i millora d’aquests mitjans públics, també ens agradaria poder dir la nostra en aquest procés de selecció del nou director o directora. Podria resultar útil aportar-hi el criteri que ens dóna la nostra experiència de treball. La manera de fer-ho seria que estiguéssim representats al consell d’administració d’ICB. Tot el treball dut a terme per la Comissió de Cogestió de l’assemblea de treballadors de la Televisió de Catalunya ha demostrat que això no només és possible (hi ha molts precedents a Europa) sinó que de fet és la millor manera de garantir una gestió eficaç i transparent dels mitjans públics. En el nostre cas, però, abans caldria que fóssim treballadors directament contractats per aquesta empresa pública que ara busca nou director. És l’eterna reivindicació del Comitè d’Empresa de BCN Audiovisual, abans Amaranta Tec-Com, abans Lavínia BCN Audiovisual, abans Moebius TV… Si som BTV (o BFM), hauríem d’estar contractats per BTV (o BFM), és a dir, Informació i Comunicació de Barcelona, i representats al consell d’administració.

Dit això, també cal reconèixer que el procés de nomenament dels membres d’aquest consell d’administració i del mateix director general, a BTV, ofereix força més garanties que en altres mitjans públics del nostre país. Només cal veure els canvis que s’han anat produint en els darrers temps a la CCMA i RTVE, i les nefastes conseqüències que han tingut per als seus treballadors, per concloure que qualsevol reforma que es pugui plantejar del nostre Reglament d’organització i funcionament hauria d’anar en la línia de garantir la pluralitat i millorar la participació dels treballadors en la gestió del servei públic, però preservant les garanties que ja hi ha, com ara la tria del director per part d’un consell d’administració plural i a partir d’una oferta pública d’ocupació.

Mentre no arribem a impulsar les millores anteriorment esmentades, el que exigim en aquests moments els treballadors de BTV és que el sistema actualment previst per a l’elecció del nou director funcioni tal i com va ser dissenyat en el seu moment. Més enllà d’això, un cop la nova direcció comuniqui al Comitè Professional el nomenament del director d’informatius, aquest comitè “informarà a la redacció i farà arribar a la direcció del mitjà les opinions recollides de forma ordenada” (Estatut Professional, art. 13.2). Aquestes opinions no seran vinculants, però també esperem que siguin tingudes en compte per tal de garantir el bon funcionament, en aquest cas, de la redacció. Tots plegats estem compromesos en la millora constant dels mitjans de comunicació públics de Barcelona i, per tant, lògicament, encertar la tria de la persona més adequada per dirigir-los ens ocupa i preocupa.

Adjuntem la nota que ha publicat, en aquest mateix sentit, el Col·legi de Periodistes de Catalunya: “Exigim direccions als mitjans de comunicació per mèrits professionals!”.

CiU i PP argumenten amb mentides que la retallada de BTV es mantingui

El Grup Municipal d’ICV-EUiA ha presentat aquesta setmana una proposició a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació perquè l’Ajuntament de Barcelona transfereixi 350.000 euros a la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona i, d’aquesta manera, els treballadors subcontractats a través de BCN Audiovisual puguem deixar de patir la rebaixa salarial de fins al 10% que se’ns aplica des de l’any passat. La proposició ha rebut el suport del Grup Municipal Socialista i del d’Unitat per Barcelona (ERC+RCat+DCat), però ha estat rebutjada pels vots contraris dels regidors de CiU i el PP.

El regidor d’ICV-EUiA Joaquim Mestre ha estat l’encarregat de presentar i defensar la proposició, a la que s’han sumat Sara Jaurrieta (PSC) i Jordi Portabella (ERC). Els tres grups d’esquerres han coincidit a argumentar que, per tal de garantir el manteniment del servei públic que és Barcelona Televisió, cal aportar els fons necessaris per acabar amb la nostra retallada de sous, totalment injustificada atesos els volums de superàvit en què es troben les arques municipals. La rèplica per part dels dos grups que hi han votat en contra ha estat farcida d’apreciacions inexactes o bé directament falses.

Xavier Mulleras, regidor del PP, ha dit que som “treballadors d’una empresa externa, BCN Audiovisual, i que per tant l’Ajuntament de Barcelona no té una influència directa a l’hora de definir els sous”. Això és mentida. D’acord que, atès l’actual model de subcontractació del gruix de la plantilla dels mitjans de comunicació municipals, som treballadors d’una empresa externa. Però al gener de 2013 es va tornar a demostrar la influència del consistori en els nostres sous: l’Ajuntament va retallar un 10% el pressupost de la societat municipal ICB i, a finals de mes, els treballadors de BCN Audiovisual ja teníem el sou retallat entre un 4,8 i un 10%. Influència més directa, impossible!

Llavors el regidor popular s’ha acabat de desconnectar de la realitat per intentar argumentar que, als treballadors subcontractats a través d’una empresa privada, no se’ns pot lliurar d’unes retallades que també afecten els empleats directes de l’Ajuntament i les empreses municipals. “Treballadors municipals, molts d’ells, que també treballen a BTV”, ha dit. D’entrada, sembla que el senyor Mulleras no sàpiga que ICB, la societat municipal titular de BTV i Barcelona FM, només té contractades una vintena de persones, mentre que som més de 175 els que hi treballem a través de BCN Audiovisual. A banda que els nivells retributius a ICB sempre han estat molt per sobre dels de la nostra empresa (en part, són directius), de congelacions salarials n’hem tingut tots i de retallades, nosaltres ens estem emportant de lluny la pitjor part. Als treballadors municipals els van treure la paga extra del desembre de 2012 i, al gener de 2013, van rebre una bestreta per l’import de la següent. Des de llavors, cobren les pagues extres “per avançat” i, de cara a l’any vinent, és possible que puguin recuperar almenys una part d’aquella paga que els van treure. La plantilla de BCN Audiovisual no ha cobrat mai una paga extra perquè les tenim prorratejades per dissimular els nostres salaris tan baixos. Potser sí que la nostra reducció de sou és comparable a la pèrdua d’una paga extra, però la gran diferència és que, mentre que als treballadors municipals els en van treure UNA, a nosaltres mentre es mantingui la retallada és com si ens n’estiguessin treien UNA CADA ANY. Per tant, subscrivim totalment aquesta frase del senyor Mulleras: “la mateixa austeritat que li demanem als treballadors [municipals] de BTV li hem d’exigir als treballadors que treballen de forma subcontractada”. Malauradament, ens fa l’efecte que aquest regidor, quan l’ha pronunciat, no sabia el que estava dient.

Tant Mulleras com la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens (UDC), també han insistit que aquesta comissió de plenari no era el marc adequat per debatre aquesta qüestió. “No hem de convertir la Comissió d’Economia en un marc de conciliació laboral, aquests problemes s’han de resoldre en els fòrums corresponents”, ha proclamat el regidor del PP. Recasens ha dit que el model de BTV és competència de la Comissió de Presidència i que la proposició d’ICV només volia polititzar el tema. La Comissió de Presidència va aprovar el mes passat per unanimitat una altra proposició d’ICV-EUiA que instava el govern municipal a “crear totes les condicions necessàries per a resoldre la situació dels treballadors i les treballadores de BCN Audiovisual”. Però això no va servir pas perquè empresa i treballadors poguéssim arribar a un acord i desconvocar les dues jornades de vaga que teníem plantejades. És cert que, després de la primera, la direcció de BCN Audiovisual ens va oferir la possibilitat d’anar reduint progressivament la retallada salarial fins acabar amb ella a partir del gener de 2016. Però els treballadors ho vam rebutjar perquè representava seguir retallats fins llavors i no recuperar ni un euro dels diners que ja ens han tret durant 2013 i 2014. La veritat cal explicar-la tota, també.

En la declaració que ha llegit Sònia Recasens, es diu que el Contracte-Programa que es va aprovar al juliol amb l’abstenció del PP i el suport de la resta de grups es preveu mantenir fins al 2017 tant el model d’externalització de la plantilla de BTV i BFM com el pressupost que hi destina l’Ajuntament (amb pujades per cobrir només els increments de l’IPC). Però s’oblida que aquest mateix Contracte-Programa preveu que, durant la seva vigència, “s’estudiaran les diferents alternatives de gestió dels serveis de ràdio i televisió encomanats a ICB, amb l’objectiu de millorar el seu grau d’eficiència”. Esperem que aquest “estudi” ens permeti demostrar que contractar la plantilla directament des d’ICB seria molt més eficient.

De fet, de la intervenció de la tinenta d’alcalde, el que més ens ha agradat és que ha acusat de demagògia el regidor d’ICV “quan es tracta de parlar de les nòmines de treballadors d’aquesta casa“. Ho ha dit en seu municipal, així que entenem que ja ens considera treballadors municipals. De vegades, les evidències que tenen a veure amb la realitat es colen fins i tot enmig de discursos que de reals, com hem vist, tenen més aviat poc.

A BTV, la lluita continua i s’amplia

Divendres, 3 d’octubre, els treballadors de BCN Audiovisual per a Barcelona Televisió o Barcelona FM hem tornat a fer vaga. L’aturada parcial ha durat des de les 9 fins a les 15.15 h, així que no hem retransmès en directe el ple municipal, com fem cada mes. El seguiment de la vaga ha estat pràcticament total i la meitat de la plantilla hem tornat a manifestar-nos al llarg del matí vestitts de vermell al voltant de la plaça de Sant Jaume per fer visible la nostra protesta davant del consistori i de la ciutadania. Fins ara, ni l’Ajuntament ni l’empresa que ens paga la nòmina no han atès la demanda d’acabar amb les retallades de sous que ens apliquen des del gener de 2013. La negociació amb l’empresa no ha permès arribar a un acord. Esperem que el ressò assolit i tots els suports que hem rebut en aquesta segona jornada de protesta serveixin per fer entendre al govern de Xavier Trias que ha d’implicar-se en la resolució d’aquest conflicte. Al cap i a la fi, ells mateixos el van provocar en retallar, l’any passat, un 12% del pressupost de BTV. Fora de l’executiu municipal, tothom ho veu així. És per això que aquest divendres, a la plaça de Sant Jaume, ens han plogut les mostres de suport.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Abans de començar el ple municipal, a la porta de l’Ajuntament hem pogut parlar amb regidors del PSC, d’ICV-EUiA i d’ERC-RCat-DCat, que reclamen al govern de Xavier Trias que ens escolti. Després, quan alguns de nosaltres hem entrat com a públic al plenari i hem mostrat el missatge de “prou retallades”, ells han expressat d’una manera o altra el seu suport, tot i que en aquest cas el conflicte de BTV no era a l’ordre del dia de la sessió.

Com que al Palau de la Generalitat hi havia aquest divendres cimera dels partits polítics pro consulta del 9-N, a la plaça de Sant Jaume també ens hem trobat amb els líders d’alguns d’aquests partits i amb càmeres d’altres televisions que hi connectaven en directe. Hem pogut parlar amb els dos coordinadors d’ICV, Dolors Camats i Joan Herrera, i amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que ja estaven assabentats del conflicte laboral a BTV. Però el suport més explícit ha vingut de la mà del diputat de la CUP David Fernàndez, que ha estat entrevistat en directe a Els Matins de TV3 amb un dels nostres globus sota el braç.

A mig matí, després de l’esmorzar popular que molts hem fet a la plaça de Sant Jaume, hem optat per fer visible la nostra protesta també en altres punts del barri i hem iniciat una gimcana vermella pel Gòtic a la recerca de la part de sou que hem perdut.

Davant de la Catedral, hem fet una pregària col·lectiva perquè s’acabin ja les retallades a BTV. Fins i tot hem encès un ciri vermell per veure si algun sant s’apiada de nosaltres… els menys devots esperem que no calgui esperar un miracle per recuperar més d’hora que tard el que és nostre.

Per Twitter hem rebut un missatge que ens convidava a acudir a la plaça de Catalunya i intercanviar suports amb els joves de l’#Acampada9N, que criden a la desobediència civil per poder votar el 9 de novembre. En arribar-hi, l’aplaudiment ha estat mutu i ens han convidat a explicar-hi l’experiència de les nostres vagues.

La següent parada de la gimcana ha estat la font de Canaletes. Diuen que qui beu d’aquesta font sempre hi torna. A nosaltres ens agradaria tornar-hi com el Barça, a celebrar la victòria en una lluita laboral que estem convençuts que és justa i necessària.

Baixant per la Rambla, després d’enregistrar vídeos i fer-nos fotos amb tots els turistes que ens demanaven el motiu de la marea vermella, ens hem trobat amb el Liceu. Hem pensat a entrar i demanar si havien vist la part que ens faltava del nostre sou, però hem preferit no fer-ho: els treballadors del Gran Teatre també tenen el seu sou retallat.

Sense cap incidència i rebent el suport de tots els veïns amb què ens hem anat trobant, la nostra gimcana ha acabat de nou a la plaça de Sant Jaume, on ens hem trobat amb la protesta de tots els treballadors municipals per l’augment d’un 1% de sou que l’Ajuntament de Barcelona no els paga, tot i la sentència judicial que així ho estipula. Els primers a arribar han estat els treballadors de la Guàrdia Urbana, que han aconseguit que el soroll a la plaça s’arribi a sentir fins i tot dins del ple municipal. Així ho han recollit en directe a La Sexta, que també ha informat de la nostra protesta.

La plaça de Sant Jaume s’ha acabat d’omplir de treballadors de tots els sectors municipals, que fa mesos que reivindiquen que “l’1% és nostre”. Tots plegats ens hem manifestat al voltant de la casa gran. Els treballadors de BTV i Barcelona FM, amb els de les escoles bressol, els Bombers, la Guàrdia Urbana i tots els departaments municipals. Són demandes formalment diferents, però que en realitat porten al mateix: que l’Ajuntament de Barcelona deixi d’engreixar el superàvit de les arques municipals a costa dels sous dels que treballem al servei de la ciutat.

Recull de notícies:
Ara: Treballadors de BTV es manifesten per reclamar millores salarials
E-Notícies: Retallades del 10% a BTV des del 2013
La Vanguardia.com (Europa Press): teletip sobre la protesta de Tanquem els CIE

Tornem a fer vaga perquè se’ns escolti

Aquest divendres, 3 d’octubre, a Barcelona Televisió i Barcelona FM fem vaga des de les 9 fins a les 15.15 h, coincidint amb el plenari municipal, que no retransmetem en directe com cada mes. Després de l’aturada del 19 de setembre durant el pregó de la Mercè, la direcció i el comitè d’empresa de BCN Audiovisual (la productora del grup Lavínia que gestiona els serveis informatius i tècnics de la televisió i la ràdio municipals) hem estat negociant la recuperació dels nostres sous. L’objectiu és suprimir la reducció d’entre el 4,5% i el 10% que se’ns aplica a cada nòmina des del gener de 2013 i mirar de recuperar tot el que hem perdut. La darrera proposta de l’empresa era retirar la retallada progressivament, de forma que no tornaríem a cobrar el sou sencer fins al gener de 2016. L’assemblea de treballadors ha rebutjat aquesta proposta per 87 vots en contra, 19 a favor i vuit abstencions. El resultat d’aquesta votació fa palès el malestar de la plantilla per les retallades que estem patint a BTV i també pel manteniment d’un model externalitzat de gestió, basat en la subcontractació del gruix de la plantilla, que no resulta adequat per a la televisió i la ràdio públiques de la ciutat.

La Comissió de Presidència i Règim Interior va aprovar el 17 de setembre, amb la unanimitat de tots els grups, dos dies abans de la primera vaga, una proposició instant el govern municipal a “crear totes les condicions necessàries per a resoldre la situació dels treballadors i les treballadores de BCN Audiovisual, que els ha portat a convocar una vaga els propers dies 19 de setembre i 3 d’octubre per a millorar les seves condicions laborals”. Demanem al govern de Xavier Trias que compleixi aquest mandat i acabi amb la retallada que fa dos anys va decretar. La reducció del pressupost d’ICB (la societat municipal de la que depèn BTV) al desembre de 2012 va ser una decisió política i, dos anys després, acabar amb aquesta retallada requereix una altra decisió política. Demanem al nostre Ajuntament que deixi d’amagar-se darrere el model de gestió externalitzada per no retornar-nos els sous i, de pas, la dignitat a uns treballadors que cada dia i malgrat tot donem el millor de nosaltres pels mitjans públics d’aquesta ciutat.