CONCLUSIONS DEL PRIMER JUDICI PER L’ACOMIADAMENT DE TREBALLADORS

Un judici que pot marcar el futur de la plantilla de betevé

El dilluns 25 d’abril, al Jutjat Social número 28 de Barcelona, es va celebrar el judici de vuit dels nou acomiadats el 23 de juliol del 2021 per la Direcció d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), empresa pública que gestiona betevé. 

La plantilla de betevé es va concentrar davant del jutjat per donar suport en una nova jornada de vaga.

Aquest procés judicial és molt important per a tota la plantilla de betevé, el seu resultat serà clau per marcar el futur de les seves treballadores i treballadors. 

Després de sis hores i mitja de judici, el jutge va donar el procés vist per a sentència. Més de sis hores que van donar per a molt. Hi va declarar el director d’ICB, Sergi Vicente, a petició de l’advocat dels acomiadats, Paco Pérez, del Col·lectiu Ronda. L’advocada de l’empresa, Abigail Blanco, del bufet FJM Advocats va fer declarar quatre testimonis en el judici. Una pèrita de l’empresa que ha fet les auditories econòmiques d’ICB. També hi van declarar Jordi Ayala, gerent de Pressupostos i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona; Agustí Abelaira, gerent de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona i Carme Ponte, directora de recursos d’ICB. Com a testimoni de la part demandant, Paco Pérez va fer declarar el president del Comitè d’Empresa d’ICB, Roger Matamoros. A la part final del judici hi va haver les conclusions: 30 minuts va fer servir l’advocada Abigail Blanco, mentre que l’advocat Paco Pérez va estar una hora i quinze minuts fent una glossa de les seves argumentacions per defensar els seus clients i demanar la nul·litat dels acomiadaments. 

El ‘Pla de xoc’ de la direcció de betevé i el Consell d’Administració

Després del judici, des del comitè d’empresa hem analitzat tot el que ha deixat al descobert aquest procés. Gràcies a la feina de l’advocat dels acomiadats, el comitè ens hem assabentat de molta informació que se’ns havia amagat per part d’ICB i que es va fer pública en el judici. Per exemple, Paco Pérez ha pogut accedir a les actes del Consell d’Administració d’ICB. Són unes actes que han estat aportades per l’empresa en seu judicial i que Pérez ha pogut consultar per poder tenir la màxima informació possible sobre betevé per preparar la defensa dels acomiadats. No només ha tingut accés a les actes del Consell, sinó també a la proposta de contracte programa que el director Sergi Vicente va presentar a l’Ajuntament de Barcelona amb el vistiplau del Consell d’Administració. Amb tot això, Paco Pérez, ha defensat els companys i companyes acomiadades per aconseguir la nul·litat dels acomiadaments. 

Explicacions extretes de les actes del Consell d’Administració que l’advocat Paco Pérez va utilitzar en les seves conclusions:

• Acta del Consell del 12 de maig del 2021. Literalment el director de betevé, Sergi Vicente diu al Consell que, “en el procés de negociació del nou Conveni Col·lectiu, l’empresa té una posició afeblida davant de la plantilla perquè els treballadors ho guanyem tot pel que fa a la cessió il·legal”. També comenta que el comitè d’empresa no està disposat a renegociar les condicions retributives determinades judicialment. Explica, en la reunió del Consell, que al contracte programa (CP) que farà per al mes de juny, “incorporaré determinacions en matèria de personal que ‘contemplaran’ la necessitat de reduir despesa”. En aquesta reunió s’exposa un plànning d’actuació que està dividit en tres fases. Una primera fase que consisteix en l’acomiadament de 20 persones; una segona, en què es vol fer una modificació substancial de condicions de treball a la plantilla —tot això sota amenaces de més acomiadaments— i la darrera, que serien més acomiadaments que no es faran mai abans de nou mesos (així poden esquivar el que seria un acomiadament col·lectiu). En aquesta reunió amb el Consell, Sergi Vicente explica que vol reduir despesa i demana autorització al Consell per fer-ho i poder contractar assessorament legal per poder-ho aplicar. Els membres del Consell li donen l’autorització.

• Acta del Consell del 7 de juny del 2021. La directora de Recursos, Carme Ponte, presenta al Consell les advocades contractades, són Abigail Blanco i Begoña Pérez, del bufet FJM Advocats.

• Durant el mes de maig i juny de 2021, Sergi Vicente, acaba de redactar el contracte programa, que acaba lliurant al Consell entre el 5 i 11 de juliol del 2021. Un contracte programa que ja incorpora els acomiadaments, ja que el mes de maig del 2021 la relació de llocs de treball (RLT) de betevé és de 242 persones, mentre que a l’RLT que incorpora al contracte programa només inclou 233 persones, per tant es rebaixa la plantilla en nou persones. Això vol dir, segons l’advocat dels treballadors acomiadats, que el seu acomiadament es va decidir abans de l’11 de juliol del 2021.

• El 30 de juny del 2021, el Sergi Vicente, demana a l’Ajuntament una carta en què s’expliqui que la situació de betevé és insostenible econòmicament. La carta, signada per Agustí Abelaira, té data del 12 de juliol. La direcció de betevé va comentar al comitè d’empresa que l’Ajuntament havia fet arribar aquest escrit per iniciativa del consistori, però en el text de la carta queda ben clar que es va fer a petició del director de betevé per justificar-se davant del acomiadaments.

• Acta del Consell del 12 juliol del 2021. En aquesta reunió Sergi Vicente, presenta el contracte programa al Consell d’Administració. A part dels acomiadaments que ja va plantejar en l’RLT que incorpora el contracte programa, Vicente també exposa que el CP incorpora una reducció de sous de 2 milions d’euros. En aquesta reunió del Consell, el conseller Carles Bosch, proposat per Barcelona en Comú, presenta la seva dimissió, amb caràcter immediatament posterior a l’anunci dels acomiadaments que, des de la Direcció d’ICB, es pretenen executar.

• El 18 d’octubre del 2021, en una reunió amb el Consell d’Administració, Sergi Vicente diu al Consell que necessita 20 baixes voluntàries —després rectifica, i diu incentivades— per poder seguir amb el pla de xoc i l’equilibri pressupostari que vol el director. Els hi diu que no les tenen i aquest fet provocarà que s’hagin de fer noves extincions de contractes. Per aquestes afirmacions, l’advocat dels acomiadats considera que és un ERO encobert, perquè si sumem els 9 acomiadats del juliol a les 20 baixes incentivades que vol el director, són 29 persones fora de betevé, i això és més del 10 % de la plantilla, per tant un acomiadament col·lectiu.

• Acta del Consell d’Administració del 2 desembre del 2021. En aquesta reunió del Consell es planteja aplicar una reducció de sou del 5 % sobre el complement de l’STC (diferència Salari Total Conveni) i fer-ho només a les persones que tenen aquest complement i que hagin guanyat el sou per sentència. Això vol dir que a aquelles persones —antics treballadors d’ICB— que tenen l’STC i no és per sentència no se’ls aplica la retallada. L’advocat, Paco Pérez, argumenta que aquest fet és una infracció molt greu sobre els drets fonamentals, ja que es pretén aplicar la reducció salarial únicament a les persones que han guanyat les sentències judicials.

L’advocat dels acomiadats, Paco Pérez, demana que els acomiadaments siguin considerats nuls per vulneradors dels drets fonamentals. Les causes que justifica l’empresa per acomiadar són les sentències per cessió il·legal que s’han dictat, que han fet incrementar la massa salarial —ho diuen en les cartes d’acomiadaments— també parlen dels pagaments de l’IVA pel fet de ser empresa dual, de les demandes per les hores extraordinàries que han d’abonar, però sobretot de la cessió il·legal. 

Una altra causa és fer ineficaces les sentències, ja que vol reduir els sous que s’han guanyat per la via judicial i ho diu quan des del Consell d’Administració i la direcció del Sergi Vicente volen aplicar les retallades a les persones que tenen el complement de l’STC per sentència judicial.

Conclusions i reflexions del Comitè d’Empresa i de les persones acomiadades:

• La decisió de fer els acomiadaments va ser del director de betevé, Sergi Vicente, amb el suport del Consell d’Administració. No de tots els membres, ja que un d’ells, Carles Bosch, va presentar la seva dimissió en el moment que es van plantejar fermament els acomiadaments.

• Tal com demostren les actes del Consell d’Administració, i els correus electrònics del director de betevé, Sergi Vicente, l’acomiadament dels primers treballadors de betevé es van fer per pressionar la resta de la plantilla perquè acceptés una rebaixa de sous i de drets laborals guanyats en sentència judicial.

• El dèficit de betevé és conjuntural i obeeix a imputar a l’exercici del 2021 el que corresponia legalment als treballadors i que se’ls va manllevar en diversos anys, tal com expliciten les diverses sentències i obliguen a retornar. No només això: el compte d’explotació de betevé és positiu.

• L’Ajuntament de Barcelona és el soci únic de betevé. Durant dos anys consecutius, l’administració local ha fet els pressupostos més expansius de la seva història, per tant, és contradictori afirmar que la televisió pública està en situació de fallida perquè no hi ha diners.

• A diferència de betevé, l’Ajuntament ha augmentat el pressupost de diverses empreses municipals. Fins i tot ha incrementat el sou (despesa ordinària) als seus treballadors.

• Considerar que les sentències judicials són la causa dels acomiadaments és vulnerar el dret de tutela judicial efectiva i esdevé, al mateix temps, una actuació que pretén incomplir les sentències dictades.

• La direcció de betevé —amb el vistiplau de l’Ajuntament— haurien encobert un procés d’acomiadament col·lectiu, acció totalment il·legal.

• En aquest procés podrien haver negociat, i fins i tot dut a terme, baixes incentivades a treballadors.

• En el procés de negociació entre la direcció de l’empresa i els representants dels treballadors, hi ha la proposta de rebaixar el sou d’un 5% però únicament als treballadors que van demandar. No pas a tota la plantilla i com a motiu de problemes econòmics.

• L’Ajuntament consideraria un mal precedent per a la resta d’empreses externalitzades que més de 100 treballadors d’una empresa pública hagin demandat l’administració local per cessió il·legal i que hagin guanyat.

En resum, la direcció de betevé hauria actuat amb mala fe i, novament, de manera il·legal perquè:

1. Explicita en els primers acomiadaments que el motiu de les baixes és la seva voluntat d’incomplir les sentències judicials que donen la raó als treballadors d’ICB i, en conseqüència, el fet vulnera el dret de tutela judicial efectiva a les persones que van guanyar-les. 
2. Encobreix i amaga un procés d’acomiadament col·lectiu. 
3. No hi ha motiu econòmic. La situació econòmica de betevé és conjuntural i obeeix a un exercici de pràctica comptable que no té en compte el conjunt, i que inclou costos superiors als reals (com és el cas del còmput de les hores extraordinàries i que molts treballadors van renunciar a cobrar-les: 1,5 milions d’euros en lloc dels 100.000 reals) o distribuïts en centres de cost que no pertoquen. I perquè, com s’ha dit anteriorment, s’imputa a un únic exercici el que es va manllevar als treballadors durant anys i que ja s’ha satisfet.

Internalització a mitges de la plantilla de BTV

El ple ha aprovat avui la modificació del contracte programa entre l’Ajuntament i la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) per a la gestió de Barcelona Televisió fins a 2017. El document preveu la contractació directa de 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (filial del grup Lavínia). Hi han votat a favor els partits del govern (BComú i PSC) i ERC, mentre que la resta de l’oposició s’hi ha abstingut. Per als professionals de BTV, bona part dels quals hem interposat demandes laborals per cessió il·legal de treballadors, que el ple voti a favor de la internalització és una bona notícia, tot i que els termes previstos per dur-la a terme amb aquest contracte programa són insuficients.

El govern municipal i ICB diuen que, amb aquests 177 treballadors, internalitzen només els serveis informatius i tècnics, deixant fora els programes perquè se’n puguin encarregar a empreses del mercat audiovisual. Però aquesta diferenciació entre informatius i programes és del tot fictícia: per començar, els serveis tècnics ho són per a tota mena de programes; a més, tenim programes informatius dels quals es vol internalitzar només la meitat de l’equip; i no es compta amb els redactors de districte (BTV notícies 73) ni amb els de programes evidentment informatius com Àrtic o Les 10 notícies. Els treballadors mai no hem demanat que les productores privades no puguin fer programes a BTV, simplement demanem que es reconegui tot el que és de producció pròpia i el que són produccions alienes o coproduccions. I el que és de producció pròpia ho fem uns 250 treballadors, que hem de ser contractats per ICB perquè és l’empresa pública que gestiona BTV.

Però és que, a més, els companys que van interposar les primeres demandes (i ja tenen una sentència ferma del TSJC que els reconeix com a treballadors d’ICB) feien un d’aquests programes que la direcció d’ICB s’entesta a deixar fora de la internalització. La justícia ha dit que són treballadors públics, però l’empresa municipal, en lloc de fer-hi cas, fa un any i mig els va castigar deixant-los sense feina. Ara estan pendents del judici per acomiadament, que tenen assenyalat per al proper 23 de gener.

La sentència de cessió il·legal d’aquests treballadors és ferma perquè el consell d’administració d’ICB ha decidit no presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Aquest recurs només hauria dilatat el procés, que hauria costat més diners a l’erari públic, així que els ho agraïm. Aquesta sentència ferma diu que els treballadors s’hauran d’incorporar a ICB amb el sou que els correspongui en aquesta empresa pública. Per a un periodista, aquest sou està un 39% per sobre del que cobrem els subcontractats per BCN Audiovisual (és un exemple bastant representatiu de la resta de categories). La xifra queda encara una mica per sota del que cobren els mateixos professionals contractats directament per l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és la doctrina que ha assumit la sala laboral del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els treballadors estem disposats a arribar a un acord que faci realitat la internalització que avui ha aprovat el plenari municipal. Per això portem més de nou mesos negociant amb l’empresa i l’Ajuntament. Però no podem renunciar als nostres drets per convertir-nos en treballadors públics de segona, sobretot deixant la meitat de companys pel camí. Si volem que aquesta sigui una internalització modèlica i viable, el consistori s’hi haurà d’esforçar més.

Paral·lelament al canvi en el model de gestió, el ple també ha aprovat avui definitivament la reforma dels estatuts d’ICB per ampliar de cinc a set els membres del consell d’administració. Hi han votat a favor BComú, PSC, C’s i PP, mentre que ERC i CUP s’han abstingut i CiU hi ha votat en contra. Als treballadors ens hauria agradat comptar amb un representant en aquest consell d’administració, però només la CUP ens ha fet costat en aquesta reivindicació.

El TSJC dóna la raó als treballadors de BTV sobre la internalització

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de BTV contra la sentència que l’obligava a contractar directament els quatre primers demandants per cessió il·legal. Es tracta de quatre dels companys que feien ‘El Pla B’ i que posteriorment van ser acomiadats. El TSJC referma la sentència del Jutjat Social núm. 14 i els torna a reconèixer com a treballadors de l’empresa pública Informació i Comunicació de Barcelona (ICB, la societat municipal que gestiona BTV) i no de la productora privada Antena Local (Mediapro), a través de la qual havien estat formalment subcontractats. La sentència que ara avala el Tribunal Superior obliga ICB a pagar-los la diferència entre el sou que percebien d’Antena Local i el que els correspon com a treballadors de la societat municipal, des d’un any ençà que van presentar la seva demanda i amb un 10 % afegit d’interessos. Aquests sous estan aproximadament un 40% per sobre dels que cobrem els subcontractats a través de BCN Audiovisual de les mateixes categories.

Així doncs, ICB ha perdut el recurs que el seu consell d’administració va decidir presentar, ara fa un any, en contra del criteri expressat pel ple municipal. Aquest recurs ha costat diners públics i només ha servit per seguir deixant aquests quatre companys al carrer i posar pals a les rodes de la justa internalització de tota la resta de la plantilla de BTV.

Ara, la resolució favorable d’aquest recurs és una bona notícia per a tots els treballadors de BTV, estiguem subcontractats per BCN Audiovisual (Lavínia), Antena Local (Mediapro) o qualsevol televisió de districte. No només per solidaritat amb els companys, que porten més d’un any sense feina, sinó perquè fixa la doctrina del TSJC sobre la cessió il·legal de treballadors a BTV. Això vincula tots els jutjats de Barcelona que hagin de dictar sentència sobre el tema i recordem que en total hi ha més de 160 demandes presentades.

Llegiu també el comunicat dels quatre treballadors que han guanyat el recurs, que aquest dilluns 5 a les 12 h fan una roda de premsa a l’Ajuntament. Es pot veure en directe aquí.

Una sentència reconeix la cessió il·legal de treballadors de Lavínia a BTV

Quasi dos mesos després del judici celebrat el 27 de juliol passat, ja tenim sentència: la justícia diu que a Barcelona Televisió hi ha cessió il·legal de treballadors entre BCN Audiovisual (Lavínia) i la societat municipal ICB. O sigui, que el model d’externalització de quasi tota la plantilla de BTV és il·legal. El jutge també ha reconegut les antiguitats reals que reclamaven els set treballadors demandants, amb les quals s’hauran d’incorporar a la plantilla d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB SA, spm) com a indefinits. És la segona sentència que dictamina que hi ha cessió il·legal de treballadors a BTV, però la primera que afecta BCN Audiovisual, la productora a través de la qual estem subcontractats més de 200 professionals dels serveis informatius i tècnics. La demanda que hi ha donat lloc la van presentar a títol personal diversos membres del comitè d’empresa al desembre de 2014. Des de llavors, més de 140 treballadors de la mateixa empresa han fet demandes similars i, a hores d’ara, esperen la data dels respectius judicis. Alguns s’han anat ajornant al llarg d’aquest any, pendents d’un procés de negociació entre ICB i aquest comitè d’empresa que fins ara no ha culminat en acord.

Tant aquesta sentència com aquella de l’any passat, en què quatre treballadors anteriorment subcontractats per Antena Local (Mediapro) per fer el programa ‘El pla B’ eren declarats formalment plantilla d’ICB, s’han dictat al Jutjat Social número 14. Però, a banda de quina és en cada cas la productora codemandada, hi ha diferències importants entre ambdues sentències. La dels companys d”El pla B’, dictada per la magistrada titular d’aquest jutjat, estableix que els treballadors, en incorporar-se a la plantilla d’ICB, hauran de cobrar els sous propis d’aquesta empresa, que són molt superiors als que tenien amb la subcontracta d’Antena Local. En canvi, el jutge substitut -la titular era de baixa al juliol- que ha redactat la nova sentència nega aquesta homologació de sous dels treballadors internalitzats amb l’actual plantilla d’ICB. Segons aquesta sentència, no tindríem dret a percebre diferències i ens hauríem de quedar amb els sous actuals. Aquest criteri incompleix l’article 43.4 de l’Estatut dels Treballadors, quan diu que “els drets i obligacions del treballador a l’empresa cessionària seran els que corresponguin en condicions ordinàries a un treballador que presti serveis al mateix o equivalent lloc de treball“.

És per això que els demandants han anunciat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’esmentada sentència, així com l’empresa va recórrer ja fa uns mesos la sentència dels companys d”El pla B’ (en contra del criteri expressat pel ple municipal). El TSJC haurà de garantir, doncs, que els nostres salaris com a treballadors internalitzats s’ajustin als de l’actual plantilla d’ICB. Altrament, hi hauria treballadors de primera i de segona a la societat municipal i al grup d’empreses de l’Ajuntament, cosa que seria injusta, il·legal i contrària a l’equitat.

De moment, aquesta sentència és un nou èxit en el camí cap a la internalització de la plantilla. Les condicions les decidiran els jutges o la mesa de negociació, que segueix en marxa després de les primeres rondes de reunions a l’abril i al juliol. La negociació només podrà tancar-se amb un acord que garanteixi, per a tots els que fem BTV (245 professionals), unes condicions de treball dignes, és a dir, les que la societat municipal ICB actualment només aplica als 16 treballadors que té contractats directament.

La cessió il·legal de treballadors a BTV, a judici

Aquest dimecres, 27 de juliol, està previst el primer judici per cessió il·legal de treballadors de BTV fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (grup Lavínia), després de la sentència de novembre de 2015 favorable a quatre professionals de BTV que havien estat subcontractats per Antena Local (grup Mediapro). En total, des del desembre de 2014 fins ara, més de 160 treballadors han presentat demandes laborals per demostrar que treballen a Informació i Comunicació de Barcelona SA (la societat pública que gestiona BTV) i no pas a la productora externa que els signa els contractes.

Primer judici per la internalització (5/10/2015)

La internalització és una reivindicació històrica dels treballadors de BTV i, davant d’aquestes demandes, l’Ajuntament de Barcelona i la seva societat ICB acaben de posar en marxa un altre mecanisme per fer-la possible sense judicis ni millores de les condicions laborals que hi havia fins ara a la subcontracta. Malgrat una primera negociació a l’abril i les noves converses que s’han posat en marxa ara al juliol, la direcció i el comitè d’empresa no han aconseguit fins ara arribar a un acord sobre les condicions en què la plantilla hauria d’incorporar-se a ICB. Segons l’esmentada sentència d’Antena Local, per exemple, el sou base d’un periodista a la societat municipal és un 39 % superior al que actualment percep un treballador de la mateixa categoria a BCN Audiovisual. Tots els demandants reclamen equiparar-se a les condicions laborals de l’actual plantilla directament contractada per ICB, que són també uns 16 treballadors, en contrast amb els 229 de subcontractats.

Per fer visible el suport a la internalització de la plantilla de BTV en condicions laborals dignes d’un mitjà públic com el nostre, convoquem els treballadors i companys d’altres mitjans de comunicació o serveis municipals a concentrar-se davant dels jutjats socials aquest dimecres a les 9 h. Sereu benvinguts tots els que lluitem per uns mitjans públics de qualitat i amb llocs de treball dignes. També estarem disponibles per explicar tots els detalls del conflicte als companys periodistes que puguin informar-ne. Us hi esperem a tots.

Les negociacions per internalitzar la plantilla de BTV arrencaran en dues o tres setmanes

La direcció i el consell d’administració de BTV s’han reunit amb la direcció i el comitè d’empresa de BCN Audiovisual i ens han anunciat que en dues o tres setmanes volen iniciar converses amb l’objectiu final d’arribar a un acord per a la internalització de la plantilla. Com hem expressat reiteradament, els treballadors estem oberts al diàleg. Es preveu que la negociació s’allargui fins a l’estiu, quan el professor Andreu Casero haurà enllestit l’anàlisi comparatiu de models de televisió local pública que se li ha encarregat. Aquest estudi, previst en l’actual contracte programa, serà un element important en la definició del nou model de BTV, tot i que no indispensable per començar a parlar-ne. Aquest nou model de mitjà de comunicació municipal, amb una plantilla pròpia per a la producció i difusió de continguts informatius i audiovisuals, es plasmarà en un nou contracte programa a aprovar per part de l’Ajuntament de Barcelona durant els propers mesos. També esdevindrà una proposta concreta d’acord per resoldre les demandes per cessió il·legal de treballadors que s’hagin presentat.

Treballadors, direcció i consell d’administració de BTV compartim “l’objectiu d’assegurar el futur i la sostenibilitat de BTV”. Però, evidentment, això passa per garantir que tots els que hi treballem ho fem en unes condicions laborals dignes d’un servei públic com aquest. “Tots els que hi treballem” sabem que som molts més que els 163 subcontractats a través del concurs (PPO) que el setembre passat va tornar a guanyar Lavínia i, per tant, aquesta negociació haurà d’establir fins a on arriba la internalització. Més enllà de BCN Audiovisual, la direcció haurà de parlar també amb els treballadors subcontractats per altres empreses, com Antena Local, alguns dels quals ja han estat reconeguts per sentència com a treballadors d’ICB.

El full de ruta cap a la internalització, cap a la resolució del conflicte laboral i del problema de model de gestió de BTV, és ara mateix més clar que fa dues setmanes. La política segueix resultant més lenta que la justícia, però almenys veiem que s’ha posat a caminar. Tanmateix, no oblidem que en aquests moments la Llei Montoro bloqueja qualsevol mena de contractació pública i, per tant, si la llei no canvia, qualsevol internalització passarà sempre per una sentència judicial. S’haurà de veure quan i com.

Ens treuen les adreces de correu per amagar que treballem a BTV

Si no aconseguim recuperar el sentit comú, aquest 1 de març prop de 200 treballadors de BTV deixarem de tenir adreça de correu amb el domini @btv.cat i passarem a tenir-ne una de @bcnaudiovisual.cat. Per als que no ho sapigueu, aquest és el nom de l’empresa del grup Lavínia a través de la qual està subcontractada la plantilla dels serveis informatius i tècnics de BTV. Dins de molts dels correus que enviem a partir de l’1 de març haurem d’afegir aquesta explicació, perquè sempre fem servir l’adreça professional per demanar o enviar informació en nom de BTV. No identificar-nos amb el domini @btv.cat davant de les fonts periodístiques, davant de les institucions, d’altres companys, en la relació amb proveïdors, etc. no només ens farà perdre temps sinó també credibilitat i prestigi com a organització i com a professionals del servei públic que estem prestant a la ciutat.

Sembla que tot això no li importa gens als responsables d’ICB ni de Lavínia. ICB és la societat municipal encarregada de gestionar BTV i en el darrer concurs per subcontractar-ne els serveis informatius i tècnics va incloure una clàusula que deia que “ICB proporcionarà únicament i exclusivament les adreces de correu electrònic que identifiquin de forma genèrica els programes o canals que gestioni”. Ara Lavínia diu que no vol incomplir aquell contracte i decideix deixar els treballadors sense correus nominals de BTV. Els que hem fet servir sempre. A ningú se li escapa que tot plegat es tracta d’una maniobra per intentar amagar la cessió il·legal que una setantena de treballadors han denunciat ja davant dels jutjats socials. Els advocats de les empreses deuen estar preparant els judicis i han ordenat aquest gest. Però BTV, el mitjà de comunicació públic de Barcelona, no hauria d’estar governat pels advocats sinó pels professionals escollits per fer-ho, de qui esperàvem més sentit comú i menys argúcies legals. A més, durant els propers mesos, si guanyem aquests judicis, ens hauran de retornar l’adreça que ara ens treuen, així que la pèrdua de temps haurà estat doble.

La direcció i el consell d’administració de BTV també haurien de ser més sensibles a totes les queixes que els hem fet arribar els treballadors i professionals de la casa, per garantir la bona feina i el prestigi guanyats durant anys treballant d’una determinada manera. Només han accedit a mantenir les adreces @btv.cat per redireccionar-les a les noves @bcnaudiovisual.cat, perquè no deixem de rebre els missatges que ens enviïn els nostres contactes o les llistes de correu a les que estiguem subscrits. Però no poder enviar correus amb la nostra adreça de BTV ens generarà problemes en la nostra feina diària, tal i com han explicat alguns dels companys que divendres passat van adreçar les seves queixes a les direccions de Lavínia i ICB, així com als membres del consell d’administració de BTV. En reproduïm una selecció:

En el meu cas fa 16 anys que treballo a BTV, els mateixos que fa que sóc ******@btv.cat. Vull fer un símil amb el món real perquè veieu què suposa per a nosaltres aquesta eina virtual. Quan sortim a fer una notícia i hem de demanar a gent anònima que ens faci declaracions sobre les rebaixes, les eleccions o l’exposició que estan visitant, sempre ho fem amb el micròfon en mà perquè ens dona seguretat i credibilitat. La gent quan ens indentifica i ens reconeix, està més disposada a col·laborar. Ens passa el mateix quan volem accedir a institucions, apropar-nos als polítics a fer “canutazos” o ubicar-nos en llocs estratègics per fer directes. Al món virtual no ens podem presentar carxofa en mà, per això tenim suports com el nostre correu @btv.cat que ara, alguns de nosaltres, perdrem. Ens agradaria molt que es pogués fer marxa enrere i lluitar perquè els periodistes que cada dia fem BTV no perdem aquest símbol d’identitat.

Com a productora d’informatius crec que perdré MOLTS dels meus contactes que he aconseguit durant aquests 11 anys a l’empresa, ja que avisar-los a tots del canvi d’adreça és impossible i la redirecció no serà eterna. Crec que, sens dubte, serà molt negatiu per la feina de tot productor, ja no només per la pèrdua de contactes sinó perquè el @btv.cat forma part de la nostra identitat com a productors, ja que es refereix al mitjà al que representem. Ha costat molt que ens coneguin, canviar el mail que ens identifica és un pas enrere.

Considero que els motius d’aquest canvi d’adreça electrònica no són ni professionals ni pràctics perquè aquest fet l’única cosa que causarà és més feina i maldecaps. Estic sopresa per la decisió i desanimada perquè fa gairebé 21 anys que estic treballant a l’arxiu, la història de BTV.

No poder identificar-me com a tal davant de les institucions (CAC, SGAE, AISGE, VEGAP), d’altres companys, en la relació amb proveïdors, etc. requerirà un aclariment constant a cada missatge que enviï, restant credibilitat al servei públic que presto. Crec que la meva carta de presentació electrònica ha de seguir vinculada a BTV, com s’ha fet des dels seus inicis amb tots els professionals de la casa.

Aquest correu s’autodestruirà, espero que BTV no. Quan vaig començar a treballar en aquesta empresa, el meu correu era ******@diaridebarcelona.com. Durant anys treballant com a periodista al Diari de Barcelona en línia vaig patir el problema de manca de credibilitat que arrossegava aquella marca, que mai no es va donar a conèixer prou entre els barcelonins, tot i la feina realment interessant que dúiem a terme l’equip que hi havia al darrere. En més d’una ocasió no em van contestar un missatge o petició d’entrevista perquè qui ho rebia es pensava que era fals i que el Diari de Barcelona ja no existia. Ara em pot tornar a passar el mateix: les fonts amb qui contacti per correu electrònic no em veuran com un periodista de BTV sinó com algú que treballa en una empresa que diu que treballa per a BTV. Això tindrà efectes sobre la meva feina, sens dubte. Perquè el nom de BTV -vosaltres ho hauríeu de saber- inspira respecte i confiança entre els barcelonins que ens coneixen. És el prestigi guanyat durant molts anys de bona feina. Em sap molt greu que a tots vosaltres això us sigui igual.

Decepció, indignació i esperança

Després de la decisió que reproduíem al post anterior, amb la qual el Consell d’Administració de BTV optava per recórrer la sentència de cessió il·legal de quatre treballadors de la productora Antena Local (Mediapro) a la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), en el camí cap a la internalització de la plantilla de Barcelona Televisió hem fet passes enrere i endavant. Aquesta decisió va ser un pas enrere, atès que destinava esforços, temps i diners públics per frenar la normalització de la situació d’uns treballadors que, segons ha sentenciat la jutgessa, sempre haurien d’haver estat contractats directament per ICB. Convé rellegir els termes d’aquell comunicat del Consell d’Administració, perquè un mes després n’han fet un altre que els contradiu de forma flagrant.

El Consell d’Administració de BTV va acordar demanar a l’Ajuntament de Barcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori. Aquests serveis van emetre dos informes i l’últim concloïa que “el més coherent seria acceptar que sentència esdevingués ferma”. El tercer punt de la decisió del Consell d’Administració d’ICB la vinculava “als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat”. El Plenari, reunit el 27 de novembre, va acordar no recórrer la sentència per cessió il·legal de treballadors a BTV. Cap grup municipal no va votar en contra de l’acord proposat per Barcelona En Comú. Només CiU i PP es van abstenir. Així que 28 regidors dels 41 que té el ple van manifestar clarament que el recurs s’havia d’aturar. Pas endavant.

Però aquesta setmana, el Consell d’Administració de BTV, ignorant l’acord del Plenari Municipal i, per tant, el tercer punt de la seva pròpia resolució del mes passat, ha decidit tirar endavant el recurs. Entenen que poden fer-ho perquè el ple, tot i equivaldre a la Junta General d’Accionistes d’ICB, no es va constituir formalment com a tal. El Consell s’empara en aquesta excusa formal per ignorar la voluntat democràtica dels representants dels barcelonins i, fent un mal ús de la seva independència, pren ara una decisió que el mes passat deia que “comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell”. Un exercici insòlit i indignant, sobretot per als treballadors directament afectats, però també per a tots els que estem treballant per uns mitjans de comunicació municipals de qualitat també en la seva forma de gestió i contractació de la plantilla.

Tenim un conflicte laboral important a BTV. La primera sentència sobre cessió il·legal de treballadors, la d’aquests quatre companys (hi ha presentades unes 65 demandes més), demostra que el model de gestió externalitzada de quasi tota la plantilla d’aquest mitjà públic no és ni tan sols legal. El recurs finalment presentat per ICB davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no evitarà la necessària internalització de tots aquests treballadors. Sembla que el Consell d’Administració n’és conscient i ara, per primer cop en la història, està disposat a parlar-ne obertament. Per això ha decidit “encarregar a la direcció de la societat l’inici, a la major brevetat, de converses amb totes les parts afectades (ICB, treballadors/es, Ajuntament i productores) a fi d’estudiar possibles vies per resoldre aquesta situació”. Superar les dificultats que sempre hi ha hagut per parlar amb la direcció i el Consell d’Administració de BTV sobre aquest tema és un pas important en la solució d’aquest conflicte. Benvingut sigui el diàleg si és per superar de la millor manera possible el model de gestió externalitzada i il·legal de la plantilla. Som BTV.

El Consell d’Administració d’ICB decideix recórrer la primera sentència per cessió il·legal de treballadors

El Consell d’Administració d’ICB, la societat municipal que gestiona BTV, BFM i BTV.cat, ha decidit recórrer la sentència que reconeix la cessió il·legal de quatre treballadors del programa ‘El Pla B’, subcontractats per la productora Antena Local (Mediapro). Reproduïm a continuació els comunicats del Consell d’Administració i dels quatre treballadors implicats.

COMUNICAT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ D’ICB

El Consell d’Administració d’Informació i Comunicació de Barcelona SA spm, reunit en sessió extraordinària aquest matí:

•  Ha acordat per majoria, en discrepància amb el fons de la sentència i en compliment dels deures d’administració diligent i lleial i atès el greu perjudici econòmic que suposa per a la societat, que cal presentar recurs a la sentència del Jutjat Social n.14 de Barcelona que condemna ICB per “cessió il·legal” de 4 treballadors de la productora Antena Local.
• Ha acordat demanar a l’Ajuntament de Brcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori.
• Entenent que aquesta sentència comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell, ha acordat per unanimitat traslladar a l’Alcaldessa els motius de la seva decisió, vinculant-la als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat.

Paral·lelament, la Comissió de Seguiment del Contracte Programa d’ICB, reunida la setmana passada, va decidir accelerar l’encàrrec per elaborar un estudi sobre el model de gestió de BTV. L’Ajuntament de Barcelona ja ha encarregat l’estudi a un dels experts que li va proposar el Consell.

Barcelona, 12 de novembre de 2015

COMUNICAT DELS TREBALLADORS DE BTV QUE HAN GUANYAT LA SENTÈNCIA PER CESSIÓ IL·LEGAL

El Consell d’Administració de BTV no ha fet cas a l’equip de govern municipal i ha decidit recórrer la sentència que obliga a internalitzar a quatre treballadors i pagar-los la diferència de sou i les corresponents quotes a la Seguretat Social -un d’ells era fals autònom- que no havien percebut i els pertocava per dret. La sentència reconeix la situació d’il·legalitat i de precarietat laboral que havien patit aquests treballadors durant anys, com ara l’acomiadament sistemàtic a les vacances per tornar-los a contractar quan començava la nova programació. I encara més. Som professionals que hem estat discriminats i posteriorment acomiadats, precisament, com a acció reactiva a la presentació d’aquesta demanda.

Malgrat tot, el Consell d’Administració de BTV ha menystingut la recomanació de l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i del Primer Tinent d’Alcalde, Gerardo Pisarello, de no presentar un recurs de suplicació. Ho han fet, segons que asseguren, “en compliment dels deures d’administració diligent i lleial i atès el greu perjudici econòmic”. Per què els sous d’ICB, que no havien suposat mai un greu “perjudici econòmic”, ara després de la sentència sí que ho esdevenen? Què ha canviat pel Consell d’Administració? Segons la memòria anual d’ICB de 2014 la remuneració total del Director de BTV va ser de 124.759,39 euros. Els membres del Consell d’Administració van meritar un import conjunt de 114.306 euros en concepte de dietes d’assistència. Aquesta quantitat fins i tot ultrapassa el límit de 2,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional que fixa per cada membre l’article 9.5 del Reglament d’Organització i Funcionament del Servei Públic de Televisió Local de Barcelona (BTV). Segons la mateixa memòria anual, la despesa en sous i salaris pels 20,42 treballadors d’ICB el 2014 va ser de 1.076.095,39 euros, als quals s’ha d’afegir 233.685,73 en seguretat social a càrrec de l’empresa. Això significa una despesa anual de 64.142 euros per treballador.

Una xifra a la qual no hi arribarem ni de bon tros cap dels treballadors que ara som d’ICB. La sentència especifica unes remuneracions anuals de 36.043,80€, 34.021,62€, 21.985,75€ i 41,242,74 €. Són sous que havíem d’haver cobrat ja des del primer dia. Però com que ens contractava una empresa externa, a aquesta xifra no hi vam arribar mai. És més. Antena Local, l’empresa que ens contractava formalment (del grup Mediapro) ens pagava menys del que havia assegurat en un pressupost a ICB S.A. s.p.m.

Entenem, doncs, que amb el seu comunicat, el Consell d’Administració no assumeix el cost dels nous treballadors, tot i reconèixer que el sistema de contractació realitzat fins ara és il·legal. Així doncs, per a qui és un “perjudici econòmic” haver de pagar la diferència de sou que els pertocava per dret a aquests quatre treballadors? Per a l’empresa que haurà de dipositar la globalitat d’aquests diners en fiança en un compte del jutjat? O per als mateixos professionals que ara estan a l’atur i un d’ells sense cap mena de prestació per haver estat fals autònom? La jutgessa no ha dictaminat res d’extraordinari. Simplement sentencia que s’ha de pagar un deute que es deu a aquests quatre professionals i que s’integrin a ICB S.A. s.p.m. –l’empresa pública que gestiona BTV– en qualitat de treballadors indefinits. Res més.

El Consell d’Administració també pren una decisió que els treballadors havíem volgut des de fa anys: traslladar a l’àmbit polític i no al judicial el canvi d’un model que permet la precarització i la vulneració de drets a l’empresa pública. Esperem que es faci. I que es faci aviat. Ha calgut una sentència per forçar el canvi d’una situació totalment injusta i, com s’ha demostrat, il·legal. Però aquest primer pas no pot tenir el cost de continuar deixant al carrer –amb la presentació d’un recurs a la sentència– a aquells i aquelles que han lluitat pels seus drets i llocs de treball dignes. I més quan l’equip de govern va recomanar justament el contrari.

Barcelona, 13 de novembre de 2015

La internalització de la plantilla de BTV ha començat

La justícia ha donat la raó als quatre companys del programa ‘El Pla B’ que van demandar Informació i Comunicació de Barcelona (ICB, l’empresa pública que gestiona BTV) i Antena Local (la productora a través de la qual estaven subcontractats) per cessió il·legal de treballadors. La sentència del Jutjat Social núm. 14 de Barcelona obliga a incorporar-los a la plantilla d’ICB i pagar-los la diferència entre el sou que percebien i el que els correspon com a treballadors de la societat municipal, amb un 10 % afegit d’interessos.

ICB i Antena Local tenen ara cinc dies per recórrer la sentència. Pel que fa a la societat municipal, el govern de la ciutat ha expressat en reiterades ocasions la voluntat de no presentar cap mena de recurs contra les sentències que reconeguin aquesta cessió il·legal de treballadors. Esperem que faci cas d’aquest criteri el Consell d’Administració d’ICB, ara presidit per Josep Maria Carbonell i del qual també formen part Carles Bosch, Carles Nieto, Isona Passola i Vicenç Villatoro.

Els companys i companyes d”El Pla B’ van ser els primers a denunciar, l’any passat, la situació de cessió il·legal de treballadors a BTV. Des de llavors, prop de 60 treballadors dels serveis informatius i tècnics subcontractats per la productora BCN Audiovisual, del grup Lavínia, han presentat també demandes similars. El judici o judicis corresponents se celebraran durant l’any vinent i podrien acabar forçant el canvi de model en la gestió de la plantilla de BTV, durant anys subcontractada a través de concessions i concursos públics. Ha començat a quedar demostrat que aquestes externalitzacions no són legals. Per tant, ara toca treballar amb tots els responsables d’ICB i del consistori per fer cas de la justícia i garantir la contractació estable i directa de la plantilla dels mitjans públics municipals.

BTVNotícies.cat: Els treballadors d’Antena Local guanyen el judici per cessió il·legal
El País: El juez ordena a BTV incluir en plantilla a cuatro subcontratados
Comunicació 21: El jutge obliga BTV a internalitzar quatre treballadors d’Antena Local
El Diari del Treball: Condemnen l’empresa municipal que gestiona BTV a integrar 4 treballadors cedits d’una altra societat