Internalització a mitges de la plantilla de BTV

El ple ha aprovat avui la modificació del contracte programa entre l’Ajuntament i la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) per a la gestió de Barcelona Televisió fins a 2017. El document preveu la contractació directa de 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (filial del grup Lavínia). Hi han votat a favor els partits del govern (BComú i PSC) i ERC, mentre que la resta de l’oposició s’hi ha abstingut. Per als professionals de BTV, bona part dels quals hem interposat demandes laborals per cessió il·legal de treballadors, que el ple voti a favor de la internalització és una bona notícia, tot i que els termes previstos per dur-la a terme amb aquest contracte programa són insuficients.

El govern municipal i ICB diuen que, amb aquests 177 treballadors, internalitzen només els serveis informatius i tècnics, deixant fora els programes perquè se’n puguin encarregar a empreses del mercat audiovisual. Però aquesta diferenciació entre informatius i programes és del tot fictícia: per començar, els serveis tècnics ho són per a tota mena de programes; a més, tenim programes informatius dels quals es vol internalitzar només la meitat de l’equip; i no es compta amb els redactors de districte (BTV notícies 73) ni amb els de programes evidentment informatius com Àrtic o Les 10 notícies. Els treballadors mai no hem demanat que les productores privades no puguin fer programes a BTV, simplement demanem que es reconegui tot el que és de producció pròpia i el que són produccions alienes o coproduccions. I el que és de producció pròpia ho fem uns 250 treballadors, que hem de ser contractats per ICB perquè és l’empresa pública que gestiona BTV.

Però és que, a més, els companys que van interposar les primeres demandes (i ja tenen una sentència ferma del TSJC que els reconeix com a treballadors d’ICB) feien un d’aquests programes que la direcció d’ICB s’entesta a deixar fora de la internalització. La justícia ha dit que són treballadors públics, però l’empresa municipal, en lloc de fer-hi cas, fa un any i mig els va castigar deixant-los sense feina. Ara estan pendents del judici per acomiadament, que tenen assenyalat per al proper 23 de gener.

La sentència de cessió il·legal d’aquests treballadors és ferma perquè el consell d’administració d’ICB ha decidit no presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Aquest recurs només hauria dilatat el procés, que hauria costat més diners a l’erari públic, així que els ho agraïm. Aquesta sentència ferma diu que els treballadors s’hauran d’incorporar a ICB amb el sou que els correspongui en aquesta empresa pública. Per a un periodista, aquest sou està un 39% per sobre del que cobrem els subcontractats per BCN Audiovisual (és un exemple bastant representatiu de la resta de categories). La xifra queda encara una mica per sota del que cobren els mateixos professionals contractats directament per l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és la doctrina que ha assumit la sala laboral del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els treballadors estem disposats a arribar a un acord que faci realitat la internalització que avui ha aprovat el plenari municipal. Per això portem més de nou mesos negociant amb l’empresa i l’Ajuntament. Però no podem renunciar als nostres drets per convertir-nos en treballadors públics de segona, sobretot deixant la meitat de companys pel camí. Si volem que aquesta sigui una internalització modèlica i viable, el consistori s’hi haurà d’esforçar més.

Paral·lelament al canvi en el model de gestió, el ple també ha aprovat avui definitivament la reforma dels estatuts d’ICB per ampliar de cinc a set els membres del consell d’administració. Hi han votat a favor BComú, PSC, C’s i PP, mentre que ERC i CUP s’han abstingut i CiU hi ha votat en contra. Als treballadors ens hauria agradat comptar amb un representant en aquest consell d’administració, però només la CUP ens ha fet costat en aquesta reivindicació.

El TSJC dóna la raó als treballadors de BTV sobre la internalització

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de BTV contra la sentència que l’obligava a contractar directament els quatre primers demandants per cessió il·legal. Es tracta de quatre dels companys que feien ‘El Pla B’ i que posteriorment van ser acomiadats. El TSJC referma la sentència del Jutjat Social núm. 14 i els torna a reconèixer com a treballadors de l’empresa pública Informació i Comunicació de Barcelona (ICB, la societat municipal que gestiona BTV) i no de la productora privada Antena Local (Mediapro), a través de la qual havien estat formalment subcontractats. La sentència que ara avala el Tribunal Superior obliga ICB a pagar-los la diferència entre el sou que percebien d’Antena Local i el que els correspon com a treballadors de la societat municipal, des d’un any ençà que van presentar la seva demanda i amb un 10 % afegit d’interessos. Aquests sous estan aproximadament un 40% per sobre dels que cobrem els subcontractats a través de BCN Audiovisual de les mateixes categories.

Audiència de Barcelona - TSJC

Així doncs, ICB ha perdut el recurs que el seu consell d’administració va decidir presentar, ara fa un any, en contra del criteri expressat pel ple municipal. Aquest recurs ha costat diners públics i només ha servit per seguir deixant aquests quatre companys al carrer i posar pals a les rodes de la justa internalització de tota la resta de la plantilla de BTV.

Ara, la resolució favorable d’aquest recurs és una bona notícia per a tots els treballadors de BTV, estiguem subcontractats per BCN Audiovisual (Lavínia), Antena Local (Mediapro) o qualsevol televisió de districte. No només per solidaritat amb els companys, que porten més d’un any sense feina, sinó perquè fixa la doctrina del TSJC sobre la cessió il·legal de treballadors a BTV. Això vincula tots els jutjats de Barcelona que hagin de dictar sentència sobre el tema i recordem que en total hi ha més de 160 demandes presentades.

Llegiu també el comunicat dels quatre treballadors que han guanyat el recurs, que aquest dilluns 5 a les 12 h fan una roda de premsa a l’Ajuntament. Es pot veure en directe aquí.

Una sentència reconeix la cessió il·legal de treballadors de Lavínia a BTV

Quasi dos mesos després del judici celebrat el 27 de juliol passat, ja tenim sentència: la justícia diu que a Barcelona Televisió hi ha cessió il·legal de treballadors entre BCN Audiovisual (Lavínia) i la societat municipal ICB. O sigui, que el model d’externalització de quasi tota la plantilla de BTV és il·legal. El jutge també ha reconegut les antiguitats reals que reclamaven els set treballadors demandants, amb les quals s’hauran d’incorporar a la plantilla d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB SA, spm) com a indefinits. És la segona sentència que dictamina que hi ha cessió il·legal de treballadors a BTV, però la primera que afecta BCN Audiovisual, la productora a través de la qual estem subcontractats més de 200 professionals dels serveis informatius i tècnics. La demanda que hi ha donat lloc la van presentar a títol personal diversos membres del comitè d’empresa al desembre de 2014. Des de llavors, més de 140 treballadors de la mateixa empresa han fet demandes similars i, a hores d’ara, esperen la data dels respectius judicis. Alguns s’han anat ajornant al llarg d’aquest any, pendents d’un procés de negociació entre ICB i aquest comitè d’empresa que fins ara no ha culminat en acord.

Judici dels set primers demandants de BCN Audiovisual (27/07/2016).

Tant aquesta sentència com aquella de l’any passat, en què quatre treballadors anteriorment subcontractats per Antena Local (Mediapro) per fer el programa ‘El pla B’ eren declarats formalment plantilla d’ICB, s’han dictat al Jutjat Social número 14. Però, a banda de quina és en cada cas la productora codemandada, hi ha diferències importants entre ambdues sentències. La dels companys d”El pla B’, dictada per la magistrada titular d’aquest jutjat, estableix que els treballadors, en incorporar-se a la plantilla d’ICB, hauran de cobrar els sous propis d’aquesta empresa, que són molt superiors als que tenien amb la subcontracta d’Antena Local. En canvi, el jutge substitut -la titular era de baixa al juliol- que ha redactat la nova sentència nega aquesta homologació de sous dels treballadors internalitzats amb l’actual plantilla d’ICB. Segons aquesta sentència, no tindríem dret a percebre diferències i ens hauríem de quedar amb els sous actuals. Aquest criteri incompleix l’article 43.4 de l’Estatut dels Treballadors, quan diu que “els drets i obligacions del treballador a l’empresa cessionària seran els que corresponguin en condicions ordinàries a un treballador que presti serveis al mateix o equivalent lloc de treball“.

És per això que els demandants han anunciat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’esmentada sentència, així com l’empresa va recórrer ja fa uns mesos la sentència dels companys d”El pla B’ (en contra del criteri expressat pel ple municipal). El TSJC haurà de garantir, doncs, que els nostres salaris com a treballadors internalitzats s’ajustin als de l’actual plantilla d’ICB. Altrament, hi hauria treballadors de primera i de segona a la societat municipal i al grup d’empreses de l’Ajuntament, cosa que seria injusta, il·legal i contrària a l’equitat.

De moment, aquesta sentència és un nou èxit en el camí cap a la internalització de la plantilla. Les condicions les decidiran els jutges o la mesa de negociació, que segueix en marxa després de les primeres rondes de reunions a l’abril i al juliol. La negociació només podrà tancar-se amb un acord que garanteixi, per a tots els que fem BTV (245 professionals), unes condicions de treball dignes, és a dir, les que la societat municipal ICB actualment només aplica als 16 treballadors que té contractats directament.

La cessió il·legal de treballadors a BTV, a judici

Aquest dimecres, 27 de juliol, està previst el primer judici per cessió il·legal de treballadors de BTV fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (grup Lavínia), després de la sentència de novembre de 2015 favorable a quatre professionals de BTV que havien estat subcontractats per Antena Local (grup Mediapro). En total, des del desembre de 2014 fins ara, més de 160 treballadors han presentat demandes laborals per demostrar que treballen a Informació i Comunicació de Barcelona SA (la societat pública que gestiona BTV) i no pas a la productora externa que els signa els contractes.

Primer judici per la internalització (5/10/2015)

Primer judici per la internalització (5/10/2015)

La internalització és una reivindicació històrica dels treballadors de BTV i, davant d’aquestes demandes, l’Ajuntament de Barcelona i la seva societat ICB acaben de posar en marxa un altre mecanisme per fer-la possible sense judicis ni millores de les condicions laborals que hi havia fins ara a la subcontracta. Malgrat una primera negociació a l’abril i les noves converses que s’han posat en marxa ara al juliol, la direcció i el comitè d’empresa no han aconseguit fins ara arribar a un acord sobre les condicions en què la plantilla hauria d’incorporar-se a ICB. Segons l’esmentada sentència d’Antena Local, per exemple, el sou base d’un periodista a la societat municipal és un 39 % superior al que actualment percep un treballador de la mateixa categoria a BCN Audiovisual. Tots els demandants reclamen equiparar-se a les condicions laborals de l’actual plantilla directament contractada per ICB, que són també uns 16 treballadors, en contrast amb els 229 de subcontractats.

Per fer visible el suport a la internalització de la plantilla de BTV en condicions laborals dignes d’un mitjà públic com el nostre, convoquem els treballadors i companys d’altres mitjans de comunicació o serveis municipals a concentrar-se davant dels jutjats socials aquest dimecres a les 9 h. Sereu benvinguts tots els que lluitem per uns mitjans públics de qualitat i amb llocs de treball dignes. També estarem disponibles per explicar tots els detalls del conflicte als companys periodistes que puguin informar-ne. Us hi esperem a tots.

Les negociacions per internalitzar la plantilla de BTV arrencaran en dues o tres setmanes

La direcció i el consell d’administració de BTV s’han reunit amb la direcció i el comitè d’empresa de BCN Audiovisual i ens han anunciat que en dues o tres setmanes volen iniciar converses amb l’objectiu final d’arribar a un acord per a la internalització de la plantilla. Com hem expressat reiteradament, els treballadors estem oberts al diàleg. Es preveu que la negociació s’allargui fins a l’estiu, quan el professor Andreu Casero haurà enllestit l’anàlisi comparatiu de models de televisió local pública que se li ha encarregat. Aquest estudi, previst en l’actual contracte programa, serà un element important en la definició del nou model de BTV, tot i que no indispensable per començar a parlar-ne. Aquest nou model de mitjà de comunicació municipal, amb una plantilla pròpia per a la producció i difusió de continguts informatius i audiovisuals, es plasmarà en un nou contracte programa a aprovar per part de l’Ajuntament de Barcelona durant els propers mesos. També esdevindrà una proposta concreta d’acord per resoldre les demandes per cessió il·legal de treballadors que s’hagin presentat.

Treballadors, direcció i consell d’administració de BTV compartim “l’objectiu d’assegurar el futur i la sostenibilitat de BTV”. Però, evidentment, això passa per garantir que tots els que hi treballem ho fem en unes condicions laborals dignes d’un servei públic com aquest. “Tots els que hi treballem” sabem que som molts més que els 163 subcontractats a través del concurs (PPO) que el setembre passat va tornar a guanyar Lavínia i, per tant, aquesta negociació haurà d’establir fins a on arriba la internalització. Més enllà de BCN Audiovisual, la direcció haurà de parlar també amb els treballadors subcontractats per altres empreses, com Antena Local, alguns dels quals ja han estat reconeguts per sentència com a treballadors d’ICB.

El full de ruta cap a la internalització, cap a la resolució del conflicte laboral i del problema de model de gestió de BTV, és ara mateix més clar que fa dues setmanes. La política segueix resultant més lenta que la justícia, però almenys veiem que s’ha posat a caminar. Tanmateix, no oblidem que en aquests moments la Llei Montoro bloqueja qualsevol mena de contractació pública i, per tant, si la llei no canvia, qualsevol internalització passarà sempre per una sentència judicial. S’haurà de veure quan i com.

Ens treuen les adreces de correu per amagar que treballem a BTV

Si no aconseguim recuperar el sentit comú, aquest 1 de març prop de 200 treballadors de BTV deixarem de tenir adreça de correu amb el domini @btv.cat i passarem a tenir-ne una de @bcnaudiovisual.cat. Per als que no ho sapigueu, aquest és el nom de l’empresa del grup Lavínia a través de la qual està subcontractada la plantilla dels serveis informatius i tècnics de BTV. Dins de molts dels correus que enviem a partir de l’1 de març haurem d’afegir aquesta explicació, perquè sempre fem servir l’adreça professional per demanar o enviar informació en nom de BTV. No identificar-nos amb el domini @btv.cat davant de les fonts periodístiques, davant de les institucions, d’altres companys, en la relació amb proveïdors, etc. no només ens farà perdre temps sinó també credibilitat i prestigi com a organització i com a professionals del servei públic que estem prestant a la ciutat.

Sembla que tot això no li importa gens als responsables d’ICB ni de Lavínia. ICB és la societat municipal encarregada de gestionar BTV i en el darrer concurs per subcontractar-ne els serveis informatius i tècnics va incloure una clàusula que deia que “ICB proporcionarà únicament i exclusivament les adreces de correu electrònic que identifiquin de forma genèrica els programes o canals que gestioni”. Ara Lavínia diu que no vol incomplir aquell contracte i decideix deixar els treballadors sense correus nominals de BTV. Els que hem fet servir sempre. A ningú se li escapa que tot plegat es tracta d’una maniobra per intentar amagar la cessió il·legal que una setantena de treballadors han denunciat ja davant dels jutjats socials. Els advocats de les empreses deuen estar preparant els judicis i han ordenat aquest gest. Però BTV, el mitjà de comunicació públic de Barcelona, no hauria d’estar governat pels advocats sinó pels professionals escollits per fer-ho, de qui esperàvem més sentit comú i menys argúcies legals. A més, durant els propers mesos, si guanyem aquests judicis, ens hauran de retornar l’adreça que ara ens treuen, així que la pèrdua de temps haurà estat doble.

Avís de canvi de correu

La direcció i el consell d’administració de BTV també haurien de ser més sensibles a totes les queixes que els hem fet arribar els treballadors i professionals de la casa, per garantir la bona feina i el prestigi guanyats durant anys treballant d’una determinada manera. Només han accedit a mantenir les adreces @btv.cat per redireccionar-les a les noves @bcnaudiovisual.cat, perquè no deixem de rebre els missatges que ens enviïn els nostres contactes o les llistes de correu a les que estiguem subscrits. Però no poder enviar correus amb la nostra adreça de BTV ens generarà problemes en la nostra feina diària, tal i com han explicat alguns dels companys que divendres passat van adreçar les seves queixes a les direccions de Lavínia i ICB, així com als membres del consell d’administració de BTV. En reproduïm una selecció:

En el meu cas fa 16 anys que treballo a BTV, els mateixos que fa que sóc ******@btv.cat. Vull fer un símil amb el món real perquè veieu què suposa per a nosaltres aquesta eina virtual. Quan sortim a fer una notícia i hem de demanar a gent anònima que ens faci declaracions sobre les rebaixes, les eleccions o l’exposició que estan visitant, sempre ho fem amb el micròfon en mà perquè ens dona seguretat i credibilitat. La gent quan ens indentifica i ens reconeix, està més disposada a col·laborar. Ens passa el mateix quan volem accedir a institucions, apropar-nos als polítics a fer “canutazos” o ubicar-nos en llocs estratègics per fer directes. Al món virtual no ens podem presentar carxofa en mà, per això tenim suports com el nostre correu @btv.cat que ara, alguns de nosaltres, perdrem. Ens agradaria molt que es pogués fer marxa enrere i lluitar perquè els periodistes que cada dia fem BTV no perdem aquest símbol d’identitat.

Com a productora d’informatius crec que perdré MOLTS dels meus contactes que he aconseguit durant aquests 11 anys a l’empresa, ja que avisar-los a tots del canvi d’adreça és impossible i la redirecció no serà eterna. Crec que, sens dubte, serà molt negatiu per la feina de tot productor, ja no només per la pèrdua de contactes sinó perquè el @btv.cat forma part de la nostra identitat com a productors, ja que es refereix al mitjà al que representem. Ha costat molt que ens coneguin, canviar el mail que ens identifica és un pas enrere.

Considero que els motius d’aquest canvi d’adreça electrònica no són ni professionals ni pràctics perquè aquest fet l’única cosa que causarà és més feina i maldecaps. Estic sopresa per la decisió i desanimada perquè fa gairebé 21 anys que estic treballant a l’arxiu, la història de BTV.

No poder identificar-me com a tal davant de les institucions (CAC, SGAE, AISGE, VEGAP), d’altres companys, en la relació amb proveïdors, etc. requerirà un aclariment constant a cada missatge que enviï, restant credibilitat al servei públic que presto. Crec que la meva carta de presentació electrònica ha de seguir vinculada a BTV, com s’ha fet des dels seus inicis amb tots els professionals de la casa.

Aquest correu s’autodestruirà, espero que BTV no. Quan vaig començar a treballar en aquesta empresa, el meu correu era ******@diaridebarcelona.com. Durant anys treballant com a periodista al Diari de Barcelona en línia vaig patir el problema de manca de credibilitat que arrossegava aquella marca, que mai no es va donar a conèixer prou entre els barcelonins, tot i la feina realment interessant que dúiem a terme l’equip que hi havia al darrere. En més d’una ocasió no em van contestar un missatge o petició d’entrevista perquè qui ho rebia es pensava que era fals i que el Diari de Barcelona ja no existia. Ara em pot tornar a passar el mateix: les fonts amb qui contacti per correu electrònic no em veuran com un periodista de BTV sinó com algú que treballa en una empresa que diu que treballa per a BTV. Això tindrà efectes sobre la meva feina, sens dubte. Perquè el nom de BTV -vosaltres ho hauríeu de saber- inspira respecte i confiança entre els barcelonins que ens coneixen. És el prestigi guanyat durant molts anys de bona feina. Em sap molt greu que a tots vosaltres això us sigui igual.

Decepció, indignació i esperança

Després de la decisió que reproduíem al post anterior, amb la qual el Consell d’Administració de BTV optava per recórrer la sentència de cessió il·legal de quatre treballadors de la productora Antena Local (Mediapro) a la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), en el camí cap a la internalització de la plantilla de Barcelona Televisió hem fet passes enrere i endavant. Aquesta decisió va ser un pas enrere, atès que destinava esforços, temps i diners públics per frenar la normalització de la situació d’uns treballadors que, segons ha sentenciat la jutgessa, sempre haurien d’haver estat contractats directament per ICB. Convé rellegir els termes d’aquell comunicat del Consell d’Administració, perquè un mes després n’han fet un altre que els contradiu de forma flagrant.

El Consell d’Administració de BTV va acordar demanar a l’Ajuntament de Barcelona l’informe sobre la sentència que han realitzat els serveis jurídics del consistori. Aquests serveis van emetre dos informes i l’últim concloïa que “el més coherent seria acceptar que sentència esdevingués ferma”. El tercer punt de la decisió del Consell d’Administració d’ICB la vinculava “als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat”. El Plenari, reunit el 27 de novembre, va acordar no recórrer la sentència per cessió il·legal de treballadors a BTV. Cap grup municipal no va votar en contra de l’acord proposat per Barcelona En Comú. Només CiU i PP es van abstenir. Així que 28 regidors dels 41 que té el ple van manifestar clarament que el recurs s’havia d’aturar. Pas endavant.

Però aquesta setmana, el Consell d’Administració de BTV, ignorant l’acord del Plenari Municipal i, per tant, el tercer punt de la seva pròpia resolució del mes passat, ha decidit tirar endavant el recurs. Entenen que poden fer-ho perquè el ple, tot i equivaldre a la Junta General d’Accionistes d’ICB, no es va constituir formalment com a tal. El Consell s’empara en aquesta excusa formal per ignorar la voluntat democràtica dels representants dels barcelonins i, fent un mal ús de la seva independència, pren ara una decisió que el mes passat deia que “comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de BTV que traspassen les competències del Consell”. Un exercici insòlit i indignant, sobretot per als treballadors directament afectats, però també per a tots els que estem treballant per uns mitjans de comunicació municipals de qualitat també en la seva forma de gestió i contractació de la plantilla.

Tenim un conflicte laboral important a BTV. La primera sentència sobre cessió il·legal de treballadors, la d’aquests quatre companys (hi ha presentades unes 65 demandes més), demostra que el model de gestió externalitzada de quasi tota la plantilla d’aquest mitjà públic no és ni tan sols legal. El recurs finalment presentat per ICB davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no evitarà la necessària internalització de tots aquests treballadors. Sembla que el Consell d’Administració n’és conscient i ara, per primer cop en la història, està disposat a parlar-ne obertament. Per això ha decidit “encarregar a la direcció de la societat l’inici, a la major brevetat, de converses amb totes les parts afectades (ICB, treballadors/es, Ajuntament i productores) a fi d’estudiar possibles vies per resoldre aquesta situació”. Superar les dificultats que sempre hi ha hagut per parlar amb la direcció i el Consell d’Administració de BTV sobre aquest tema és un pas important en la solució d’aquest conflicte. Benvingut sigui el diàleg si és per superar de la millor manera possible el model de gestió externalitzada i il·legal de la plantilla. Som BTV.